-
L'any 395 l'emperador Teodosi va dividir l'Imperi en dos parts Imperi Romà d'Occident amb la capital de Roma i l'imperi Romà d'Orient amb la capital a Constantinoble. -
El territori bizantí comprenia els Balcans, Grècia, Àsia Menor, Síria i Egipte. Desde el Segle v, va passar per períodes d'auge i de decadència.
-
L'Imperi Romà d'Orient, en canvi, va aconseguir sobreviure a la caiguda de Roma i a les invasions germàniques. Va adoptar el nom d'Imperi bizantí i es va mantenir fins al 1453, i va ser l'any que els pobles germànics van conquerir Constantinoble.
-
L'Imperi Romà d'Occident va sufrir les invasions dels pobles germànics, com els visigots, els sueus, els vàndals i els alans. Finalment, el 476 va caure en mans del poble germànic dels hèruls, va desaparèixer i el territori es va fragmentar en diferents regnes germànics.
-
Una vegada desaparegut el Imperi Romà d'Occident,els pobles germànics van formar diversos regnes independents en el seu territori. Els més importants i estables van ser els regnes visigòtic i franc. N'hi va haver d'altres de més dèbils que, amb el temps, van ser absorbits pels més poderosos o van desaparèixer.
-
Els visigots es van instal·lar l'any 418 al sud de la província romana de la Gàl·lia mitjançat un pacte amb Roma. L'acord els autoritzava a governar la regió a canvi de defensar-la dels atacs d'altres pobles. Per això, com a aliats de Roma, van entrar l'any 415 a la península Ibèrica per lluitar contra els invasors sueus, vàndals i alans.
-
Després de la caiguda del darrer emperador romà, els visigots van establir un regne que s'estenia a ambdós costats dels Pirineus i van fixar la capital a Tolosa.
-
El 476 va caure el Imperi Romà d'Occident i va ser dissolt formalment el 480. -
L'inici de l'Edat Mitjana va començar al segle lll. Va sufrir el endinsament dels Pobles Germànics.
-
Els francs, després de travessar el Rin, es van instal·lar l'any 481 al nord de la província romana de la Gàl·lia, on Clodoveu va fundar la dinastia merovíngia.
El regne franc va ser el regne més important de tots els que van crear els pobles germànics arran de la desaparició de l'Imperi Romà d'Occident -
Una vegada instal·lats a Hispània van fixar la capital a Toledo. Primer, el rei Leovigild (569-586) va sotmetre els sueus, càntabres i asturs; i els seus successors van expulsar els bizantins i van vèncer els vascons.
-
L'Emperador Justintà va voler restablir la unitat de l'antic Imperi romà i va conquerir diversos territoris a la Mediterrània. Però, quan va morir, la majoria es van perdre.
-
Les lluites iconoclastes, que es van originar quan alguns emperadors van prohibir el culte a les imatges sagrades, o icones, i van intentar reduir el poder dels monestirs i apropiar-se dels béns d'aquests. La prohibició es va desencadenar conflictes socials entre els segles viii i ix; al final, però, es va imposar el culte a les imatges.
-
Els musulmans van conquerir les províncies més riques (Síria, Palestina i Egipte), i van reduir considerablement el seu territori.
-
L'any 751, Pipí el Breu va implantar una nova dinastia, la carolíngia, que va arribar a la màxima esplendor amb el seu fill Carlemany (742-814). Després d'aquestes conquestes, el papa Lleó III va coronar Carlemany emperador el dia de Nadal de l'any 800 a la ciutat de Roma
-
Carlemany, el fill de Pipí el Breu (742-814). Aquest es va proposar restablir la unitat de l'antic Imperi Romà d'Occident. Amb aquest fi, va conquerir els territoris de nombrosos pobles, com els llombards, al nord d'Itàlia; els bàvars i els àvars, al centre d'Europa; els saxons, al nord d'Alemanya, i els burgundis a l'est de França.
-
L'any 751, Pipí el Breu va crear un nou imperi i va tindre un fill quan va morir que va ser molt jove el seu fill Carlemany va regnar el Imperi i el va fer més gran.
-
L'imperi només va durar fins l'any 843, perquè, quan va morir el fill i successor de Carlemany, Lluís I el Pietós, l'imperi es va dividir entre els fills d'aquest.
-
Bizanci va travessar una crisi profunda. Finalment, els turcs van conquerir Constantinoble (1453) i posaren fi a l'imperi.
-
El Cisma d'Orient, que va ser causat per la rivalitat entre el patriarca de Constantinoble i el papa de Roma per la cristiandat. Va acabar el 1054 amb la separació o cisma entre l'Església occidental o romana i l'oriental. Aquesta darrera, que va passar a anomenar-se Església ortodoxa. -
Va adoptar el nom d'Imperi bizantí i es va mantenir fins al 1453 va ser l'any que els pobles germànics van conquerir Constantinoble.
