-
A la Península Ibèrica hi havia 3 pobles:
- Celtes 🡪 Situats centre, oest i nord de la Península. Coneixien la metal·lúrgia del ferro i treballaven la ceràmica, teixit de la llana i fabricaven eines i armes de ferro i de bronze. Desconeixien l’escriptura. Vivien en petis poblats . S’agrupaven en clans, uns clans formaven una tribu.Els pobles preromans entren en contacte amb poblacions colonitzadores, entre els segles VIII i VII aC 🡪 Rhode, Emporion, Hemeroskopeion, ... -
Va desenvolupar-se entorn de la mar Mediterrània (Mare Nostrum ),
pobles a la Península Itàlica:
-llatins: al Laci (centre)
- etruscs: centre i nord
- grecs: al sud i Sicília
- cartaginesos: Sardenya i Sicília.
Fundació de Roma 753 aC, -
Monarquia electiva, no hereditària.
- El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. Ròmul 753-717 aC
-
Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra. Comicis Tribunats:
Segons la residència .
Comicis Centuriats:
Segons la riquesa. Elegien els magistrats superiors: Cònsol, Pretor, Censor.
Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eres escollits anualment, els més importants eren els cònsols -
Expansió a la Península Itàlica. Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
-
Guerres púniques (Cartago) 🡪 Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
-
Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica 🡪 causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago).
-
Guerra contra cartaginesos. Desembarca Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes dels cartaginesos fins la expulsió.202-154aCDesprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir.154-133aCPeríode d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta 🡪 forta resistència dels lusitans i dels celtíbers fins el 133 a.C.Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
-
expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà) Divisió dels territoris conquerits en províncies (50), per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma.
-
Enfrontament entre romans i cartaginesos amb la finalitat d’aconseguir recursos econòmics i dominar-ne les rutes comercials.Foners baleàrics actuen com mercenaris a favor dels cartaginesos.Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics sense feina tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria.Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel.Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca. -
Octavi August, emperador.
- Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) Concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).
-
Entre els segles XI i VI aC 🡪 penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
- Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
- Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders. -
En el segle I aC. Els cavallers es beneficien ja que es dedicaven a negociar amb els botins de guerra, amb els cobrament d’impostos als vençuts o amb la venda i el lloguer de propietats públiques.
Els patricis es beneficien ja que van comprar milers d’esclaus que havien estat fets presoners de guerra i els van posar a treballar a les seves grans finques. Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu 🡪 poder unipersonal . -
Els pobles germànics Les formes de vida dels pobles germànics eren molt diferents de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques molt rudimentàries i no coneixien l'escriptura; no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda. La destitució del darrer emperador Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà.