-
Eix cronològic de l'Islam a la península Ibèrica
-
Els Musulmans van ocupar la península Ibèrica, que aleshores estava sota domini dels visigots
-
Després de la mort del rei Vítiza (710), els visigots es van dividir en dos bàndols que
donaven suport a reis diferents. Un exèrcit islàmic comandat per Tariq va
desembarcar a prop de Gibraltar i es va posar a favor d’un bàndol. -
Va presentar
batalla als visigots i els va guanyar a la vora del riu Guadalete. El regne visigot es va
desfer. De primer Tariq i després Musà, l’emir del nord d’Àfrica, i els seus successors,
van anar conquerint bona part de la resta de la Península Ibèrica sense gairebé cap
resistència (711-714). -
L’antiga Hispània romana, llevat d’algunes zones de la
serralada Cantàbrica, va passar a ser una nova província islàmica anomenada Al-
Andalus. La seva capital es va instal·lar a Còrdova. L’actual territori català i la zona
de la Septimània van quedar ocupades l’any 726, llevat d’alguns racons del
Pirineu -
La conquesta islàmica de la Península Ibèrica es va fer mitjançant pactes de
capitulació. Els musulmans substituïen la noblesa visigòtica en la recaptació
d’impostos i establien una guarnició militar als indrets més importants. En general, la
població es va quedar als llocs on es trobava i no va tenir cap problema per mantenir
els seus costums i la seva religió. -
Però com que els que no eren islàmics pagaven més
impostos i eren menys poderosos, molts pagesos, artesans i comerciants es van
convertir a l’islam. Així, a la zona islàmica d’Al-Andalus hi convivien, a més de
minories com els jueus o els esclaus, tres grans grups socials:
• La minoria d’àrabs i berbers, els dirigents.
• Els mossàrabs o cristians sota domini musulmà.
• Els muladís o cristians autòctons convertits a l’islamisme. -
Primer, Al-Andalus va ser un emirat (província) dependent del califa de Damasc. A partir de l’any 756 se’n va independitzar.
-
L’any 929, l’emir Abd al-Rahman III se’n
va proclamar fins i tot califa. Per això, al llarg del segle X es parla del califat de Còrdova (929-1031), l’època de més gran esplendor d’Al-Andalus. -
A partir del segle XI els regnes cristians del nord van tenir sempre la iniciativa d’expansió territorial, llevat de dos moments en què van ser frenats per onades de berbers procedents del Magrib: els almoràvits, primer, i els almohades,
després. -
A partir de 1031,
Al-Andalus es va dividir en petits regnes anomenats taifes. Tortosa i Lleida van ser regnes de taifes fins a la meitat del segle XII, quan van ser conquerits pels cristians del nord. -
Tanmateix, a mitjan segle XIII la presència islàmica a la Península es limitava al regne de Granada (1238-1459).