-
Crac del 29 que provoca patiments per EEUU
-
Pacte de Sant Sebastià
12 de desembre: Sublevació de Jaca (pronunciament militar contra Alfons XIII durant la Dictablanda de Berenguer -
Aixecaments a la conca de l'Llobregat (Barcelona). Vagues generals patrocinades per la CNT. Aprovació de la Llei de Divorci. Secularització dels cementiris. Dissolució de la Companyia de Jesús i confiscació dels seus béns.
-
Es constitueix una subcomissió jurídica assessora, presidida per Ossorio i Gallardo, per redactar un projecte de Constitució.
-
Eleccions municipals (guanyen republicans)
-
Proclamació de la República Espanyola + marxa del Rei
-
Niceto Alcalá Zamora, president del govern provisional.
-
La Reforma de l'Exèrcit: Llei d'Azaña. Decret de recessos, reducció de les divisions de l'exèrcit, desaparició del càrrec de capità general.
-
Disturbis i crema de convents i edificis religiosos a Madrid, València i altres ciutats. El general Queipo de Llano llegeix el bàndol de proclamació de l'Estat de Guerra.
-
eleccions a les corts constituents (faran constitució)
-
Azaña, ministre de la Guerra, decreta el tancament de l'Acadèmia Militar de Saragossa, el director era el general Franco.
-
Vaga de la Telefònica
-
Vaga general i llei marcial a Sevilla
-
Es lliura a Alcalá Zamora al projecte d'Estatut d'Autonomia
-
Azaña proclama que "Espanya ha deixat de ser catòlica". Es va procedir a votar els articles 26 i 27 sobre matèria religiosa, quedant aprovats per 178 vots contra 59. Els articles deien que totes les confessions religioses serien considerades com Associacions sotmeses a una llei especial. No auxiliaria econòmicament les esglésies i institucions religioses. Quedaven dissoltes les Ordres religioses i els seus béns podien ser nacionalitzats. Prohibició d'exercir l'ensenyament.
-
Dimiteixen Alcalá Zamora i Miguel Maura. Azaña és nomenat cap de Govern.
-
Llei de Defensa de la República.
-
14 de novembre. Apareix el primer número de Món Obrer, òrgan oficial de PCE. 19 de novembre. Alfons XIII és jutjat i condemnat in absentia (se'l jutja en rebel·lia) per les Corts. 9 de desembre. Les Corts aproven la Constitució per 368 vots favorables i 38 en contra. 12 de desembre. Niceto Alcalá Zamora és elegit president de la República i Manuel Azaña és confirmat com a cap de Govern. 16 de desembre. Azaña, president de Govern. Comença el bienni reformista.
-
Assassinat de guàrdies civils a Castilblanco.
-
Xoc d'obrers amb la Guàrdia Civil a Arnedo.
-
El bisbe Isidre Gomà i Tomàs, és nomenat arquebisbe de Toledo.
-
Comença el debat a Cortes de l'Estatut Català.
-
Llei d'Ordre Públic.
-
Revolta fracassada del general Sanjurjo a Sevilla i d'alguns generals monàrquics a Madrid.
-
Les Corts aproven l'Estatut de Catalunya i la Llei de Bases de la Reforma Agrària.
-
Es crea l'Institut de Reforma Agrària (IRA). El principal objectiu és expropiar les terres per redistribuir entre els jornalers.
-
Motins anarquistes a Catalunya. En Cases Velles (Cadis) enfrontaments entre membres de la CNT i la Guàrdia Civil. Moren 22 camperols i 3 guàrdies, el que provoca dures crítiques a el Govern per part dels partits més esquerrans. S'inicia el declivi d'Azaña.
-
Fundació de la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes) d'ideologia conservadora, resultat de la fusió d'Acció Nacional de José Mª. Gil-Robles i la Dreta Regional Valenciana de Lluís Lucia.
-
Eleccions municipals.
-
Llei de Congregacions Religioses, que estableix una data límit perquè l'Església cessi en la seva activitat docent (començament de el curs 1933-34).
-
Crema de collites a Extremadura.
-
Derrota del Govern en l'elecció de vocals del Tribunal de Garanties Constitucionals.
-
8 de setembre: Dimiteix el Govern d'Azaña, pels fracassos anteriors. 12 de setembre: Lerroux, a instàncies d'Alcalá Zamora, intenta formar govern, però és derrotat per Azaña i presenta la seva dimissió. 9 d'octubre. Martínez Barrio forma nou govern. El president Alcalá Zamora dissol les Corts i convoca noves eleccions per al novembre. 29 d'octubre. Al Teatre de la Comèdia de Madrid, José Antonio Primer de Rivera funda Falange Espanyola.
-
Eleccions generals a Corts. Victòria de les dretes. Per primera vegada han votat les dones. Els anarquistes es van abstenir. Els partits de dretes ocupen 217 escons, dels quals 115 pertanyen a la CEDA; Partits de centre-dreta: 160, i 96 són d'esquerres.
-
Desembre. Santiago Alba nou president de les Corts. 8 de desembre. Aixecament anarquista per la victòria de dretes, amb enfrontaments armats a Aragó, la Rioja i sud de país. 16 de desembre. Lerroux forma govern amb el beneplàcit de la CEDA. 25 de desembre. Mor a Barcelona Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya. El substitueix Lluís Companys.
-
Fusió de Falange Espanyola amb les JONS (Juntes d'Ofensiva Nacional-Sindicalista) de Ramiro Ledesma Ramos. Fundació de la "Aliança Obrera".
-
Martínez Barrio dimiteix com a ministre de la Governació, substituint-Salazar Alonso. Vaga general de quatre setmanes a Saragossa organitzada per Durruti.
-
Es restableix la pena de mort.
-
Llei d'Amnistia. Anul·lació de les penes a Sanjurjo. Crisi per aquesta amnistia. Dimiteix el govern Lerroux.
-
Vagues camperoles a Andalusia i Extremadura. Detenció de diputats socialistes. Es prohibeix als militars adherir-se a partits polítics o sindicats. Els diputats d'Esquerra Republicana es retiren de Parlament i també ho fan, per solidaritat, els nacionalistes bascos.
-
Samper forma nou govern. Ruptura entre Lerroux i Martínez Barrio que abandona el Partit Radical.
-
Gil Robles nomena el general Franco cap de l'Estat Major de l'Exèrcit, tenint en compte la seva gran tasca coordinadora a la revolució d'Astúries, que va ser molt elogiada.
-
Es descobreix a Astúries el desembarcament d'armes del vaixell Turquesa, operació inspirada pel socialista Indalecio Prieto.
-
Dimiteix el govern Samper. Nou govern Lerroux, que inclou a tres membres de la CEDA. 5-6 d'octubre. Revolta d'Astúries. La CNT i la UGT s'uneixen sota les sigles UHP (Unió de Germans Proletaris) convocant la vaga general. Declaració de l'Estat de Guerra. El Govern trasllada a la Península tropes de Regulars i la Legió. Les operacions les dirigeix des de Madrid el general Franco. Companys proclama a Barcelona la "República de Catalunya dins de la República Federal Espanyola".
-
Fracassat de l'aixecament a Catalunya, la Generalitat i l'Estatut queden en suspens. Els membres de el Consell de la Generalitat són detinguts i Companys condemnat a 30 anys de presó. (el 18 d'octubre Finalitza la rebel·lió asturiana amb més de 1.300 morts, 3.000 ferits i prop de 13.000 detinguts. Largo Caballero és empresonat i Prieto fuig a París).
-
Calvo Sotelo dirigeix el Bloc Nacional, nou partit polític integrat per Renovació Espanyola, Acció Espanyola i alguns tradicionalistes.
-
Marcel·lí Domingo fa una crida a la unitat d'esquerres.
-
Les pressions exercides per la CEDA obliguen a Lerroux a dimitir.
-
Alcalá Zamora demana a Lerroux que formi nou Gabinet. Concedeix cinc ministeris a membres de la CEDA (el de Guerra a Gil Robles i el de Governació a Portela Valladares).
-
Per la Llei de Contrareforma Agrària es deroga la Llei de 1932 i suprimeix les expropiacions sense indemnització de les terres dels grans terratinents d'Espanya.
-
Lerroux es veu forçat a dimitir després de l'escàndol del "estraperlo" (el 25 de setembre passa a presidir el Govern Joaquín Chapapriet)
-
Portela Valladares forma un Gabinet en el qual no figuren membres de la CEDA ni radicals. Davant les crítiques de la CEDA, Portela Valladares es veu obligat a formar un nou Govern.
-
Alcalá Zamora dissol les Corts i convoca noves eleccions.
-
Es forma el Front Popular, davant la convocatòria d'eleccions per al 16 de febrer. Intervenen Esquerra Republicana, Esquerra Catalana, PSOE, PCE, UGT, Joventuts Socialistes, POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista), Uniò Socialista de Catalunya, Unió Republicana, Acciò Republicana, Partit Nacionalista Republicà Català i Partit Sindicalista.
-
16 de febrer. Eleccions generals. Victòria de les candidatures de Front Popular. 19 de febrer. Manuel Azaña forma el seu quart Gabinet, excloent als socialistes. 26 de febrer. Restauració de la Generalitat de Catalunya que havia estat suprimida a conseqüència de la revolució de el 6 d'octubre de 1934. El nou Govern l'encapçala Companys. Franco és enviat a Canàries.
-
15 de març. La Falange és declarada il·legal i José Antonio detingut. 16 de març. Decret pel qual es confisca els latifundis retornats a Andalusia. 22 de març. Assassinat a Oviedo de diputat dretà Martínez.
-
Fusió de les joventuts socialistes i comunistes. Es creen les JSU (Joventuts Socialistes Unificades). Per 238 vots a favor i 5 en contra, les Corts aproven la destitució com a president de la República a Niceto Alcalá Zamora. Debat parlamentari sobre Ordre Públic. Calvo Sotelo formula greus acusacions contra el Govern.
-
Azaña és elegit president de la República.
-
Casares Quiroga es fa càrrec de la presidència del Govern després de la negativa d'Indalecio Prieto.
-
1 de juny. Vagues de la construcció i d'electricistes. 10-15 de juny. Enfrontaments sindicals a Màlaga i Cadis. 16 de juny. A les Corts: sessió parlamentària dramàtica, sent els seus protagonistes Calvo Sotelo, Gil Robles, Casares Quiroga, Carrillo i Dolores Ibárruri "La Pasionaria". 23 de juny. Franco envia una carta a Casares Quiroga advertint-li sobre el malestar de l'exèrcit, suggerint que es confereixi als militars el restabliment de l'ordre públic i pacificació de país.
-
Assassinat del tinent de la Guàrdia d'Assalt José Castillo.
-
Detencions a membres de la Guàrdia d'Assalt de José Calvo Sotelo i posterior assassinat per tret.
-
Aixecament militar al Marroc. Franco declara l'estat de guerra i difon el "Manifest de Las Palmas". El 19 de juliol, a l'aeròdrom de Tetuan, es posa al front de l'exèrcit colonial d'Espanya contra el Marroc. S'adhereixen Pamplona, Cadis, Sevilla, Còrdova, Valladolid, Burgos, Salamanca, Osca, Saragossa, Mallorca, Oviedo i les quatre províncies gallegues. L'aixecament va fracassar a Madrid, Barcelona, València, Bilbao, Toledo, Albacete, Múrcia, Màlaga. Començava la guerra civil.