-
Dimissió de Primo de Rivera
La dimissió de Miguel Primo de Rivera va tenir lloc el 30 de gener de 1930, quan es va veure obligat a renunciar a causa de la crisi política i social a Espanya. El rei Alfons XIII va acceptar la seva dimissió, marcant el final de la seva dictadura i l'inici d'un període d'inestabilitat al país. -
Period: to
“Dictablanda” del general Berenguer
La "Dictablanda" és el període del govern del general Manuel Berenguer a Espanya (1930-1931), caracteritzat per un règim autoritari que intentava suavitzar la repressió sense fer reformes efectives. -
Pacte de Sant Sebastià
El 17 d'agost de 1930, es va signar el Pacte de Sant Sebastià, un acord entre forces polítiques espanyoles, com el PSOE, per derrocar la dictadura de Primo de Rivera i establir una república. Va promoure la unitat d'acció i va preparar el camí per a les eleccions municipals de 1931, que van portar a la proclamació de la Segona República Espanyola. És un moment clau en la transició democràtica d'Espanya. -
Creació d’Esquerra Republicana de Catalunya
Al març de 1931 es va fundar Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), un partit que defensava l'autonomia de Catalunya dins d'una Espanya republicana. Fundat per figures com Lluís Companys i Francesc Macià, ERC va ser clau en la proclamació de la República Catalana el 14 d'abril de 1931, coincidint amb la Segona República Espanyola. Va mobilitzar amplis sectors de la societat catalana i va tenir una influència significativa en la política durant aquest període. -
Period: to
Bienni Reformista (govern Azaña)
El Bienni Reformista (1931-1933) va ser un període del govern de Manuel Azaña durant la Segona República Espanyola, marcat per reformes per modernitzar el país, incloent la redistribució de terres, l'educació laica i gratuïta, millores laborals i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Malgrat les reformes, el govern va afrontar oposició i tensions socials, que van conduir a la seva crisi i a les eleccions de 1933. -
Eleccions municipals
El 12 d'abril de 1931, les eleccions municipals a Espanya van resultar en una victòria dels partits republicans i d'esquerra, especialment a les grans ciutats. Aquests resultats van ser vistos com un suport a la causa republicana, conduint a la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d'abril. Les eleccions van mobilitzar molts ciutadans i van marcar un moment clau en la transició d'Espanya després de la dictadura de Primo de Rivera. -
Proclamació de la República
El 14 d'abril de 1931 es va proclamar la Segona República Espanyola, posant fi a la monarquia d'Alfons XIII. Aquesta proclamació va ser el resultat de les eleccions municipals del 12 d'abril, que van mostrar un suport clar a les forces republicanes. La ciutadania va celebrar l'esdeveniment amb manifestacions, i es va formar un govern provisional liderat per Niceto Alcalá-Zamora, que va començar a treballar en reformes socials i polítiques, simbolitzant una nova etapa d'esperança per a molts. -
Proclamació de la República Catalana per Francesc Macià i reconeixement de la Generalitat provisional
El 14 d'abril de 1931, Francesc Macià va proclamar la República Catalana des de la Generalitat a Barcelona, buscant l'autonomia de Catalunya dins de la nova república espanyola. Es va establir un govern provisional de la Generalitat, reconegut pel govern espanyol, que va gestionar els afers de Catalunya i va impulsar reformes. Aquesta proclamació va mobilitzar la societat catalana i va marcar l'inici d'un període de gran activitat política en la lluita per l'autogovern. -
Eleccions a Corts Constituents
El 28 de juny de 1931, es van celebrar les eleccions a Corts Constituents a Espanya per redactar una nova constitució per a la Segona República. Els partits republicans i d'esquerra, com ERC i el PSOE, van guanyar les eleccions. Les Corts resultants van redactar la Constitució de 1931, aprovada el 9 de desembre, que va establir un sistema democràtic, laic i amb drets socials, essent clau per a la consolidació de la República. -
Constitució de 1931
El 9 de desembre de 1931, es va aprovar la Constitució de 1931, que establia Espanya com una república democràtica i laica. Incloïa drets i llibertats individuals i socials, reconeixia l'autonomia de les regions i establia la separació de poders. Va ser un pas important cap a la modernització de l'Estat espanyol, però la seva vigència es va interrompre amb la Guerra Civil espanyola el 1936. -
Aprovació de la Llei del Divorci
El 25 de febrer de 1932, es va aprovar la Llei del Divorci a Espanya, legalitzant el divorci per primera vegada. Aquesta llei permetia que tant homes com dones poguessin sol·licitar el divorci per diverses raons, com la infidelitat o l'abandonament. Va ser un pas important cap a la modernització i la igualtat de gènere, tot i que va generar controvèrsia entre sectors conservadors i religiosos. La llei va reflectir les aspiracions de canvi social de la Segona República. -
Aprovació en referèndum de l’Estatut de Núria
El 2 d'agost de 1931, es va aprovar en referèndum l'Estatut de Núria, que establia l'autonomia de Catalunya dins de la Segona República Espanyola. Aquest estatut reconeixia el dret de Catalunya a gestionar els seus propis afers, incloent l'educació i la cultura, i establia la creació d'un Parlament català i un Govern de la Generalitat. La seva aprovació va reflectir el suport popular a l'autonomia i va ser un moment clau en la història política de Catalunya. -
Intent de cop d’estat militar del general Sanjurjo
El 10 d'agost de 1932, el general Sanjurjo va intentar un cop d'estat militar contra la Segona República Espanyola. Aquest intent, conegut com la "Sanjurjada", va fracassar ràpidament, però va augmentar la tensió política a Espanya. -
Aprovació de l’Estatut a les Corts de Madrid
El 9 de setembre de 1932, les Corts espanyoles van aprovar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, atorgant-li un grau significatiu d'autogovern dins de la Segona República Espanyola. -
Eleccions al Parlament de Catalunya
El 20 de novembre de 1932 es van celebrar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, institució clau de l'autogovern atorgat per l'Estatut d'Autonomia. Aquestes eleccions van consolidar el poder de les forces catalanistes, principalment ERC. -
Period: to
Bienni conservador
El Bienni Conservador (novembre 1933 - febrer 1936) a la Segona República Espanyola va ser un període de govern de dretes, sorgit del triomf electoral de la CEDA i el PRR. Es va caracteritzar per la paralització de reformes, l'augment de la tensió social (amb la Revolució d'Astúries de 1934 com a punt àlgid), la inestabilitat governamental i casos de corrupció. Va finalitzar amb la convocatòria d'eleccions que van guanyar el Front Popular. -
Triomf de les dretes en les eleccions generals
El 19 de novembre de 1933, les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola van marcar un gir polític important amb el triomf de les forces de dreta, principalment la CEDA i el PRR. Aquest resultat va iniciar el període conegut com el "Bienni Negre", caracteritzat per la paralització de reformes i un augment de la tensió social. -
Mor Francesc Macià
La mort de Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya, el 25 de desembre de 1933 va ser un fet destacat durant el Bienni Conservador. Macià era una figura clau del catalanisme i la seva mort va generar un gran dol. El va succeir Lluís Companys. -
Lluís Companys proclama l’Estat Català dins la República espanyola
El 6 d'octubre de 1934, el president Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola com a resposta a l'entrada de la CEDA al govern central. Aquesta proclamació va ser reprimida ràpidament per l'exèrcit, resultant en la detenció de Companys i altres líders, la suspensió de l'Estatut d'Autonomia i una repressió política. L'esdeveniment va accentuar les tensions i va ser un punt clau del Bienni Conservador. -
6 d’octubre: Insurrecció obrera a Astúries
El 6 d'octubre de 1934, durant la Segona República Espanyola, va ser un dia de crisi amb dues reaccions importants a l'entrada de la CEDA al govern: a Catalunya, Lluís Companys va proclamar l'Estat Català (reprimida); i a Astúries, les organitzacions obreres van iniciar una insurrecció revolucionària (sufocada violentament). Ambdós esdeveniments van augmentar la tensió i van ser un preludi de la Guerra Civil. -
Period: to
Govern del Front Popular
Després de la victòria electoral de febrer de 1936, el govern del Front Popular a Espanya va implementar reformes i una amnistia, però va afrontar una creixent tensió social i política que va conduir al cop militar i a l'inici de la Guerra Civil al juliol. -
Eleccions generals amb triomf del Front Popular
El 16 de febrer de 1936, el Front Popular (coalició d'esquerres) va guanyar les eleccions a Espanya, retornant les forces progressistes al poder. Aquesta victòria va polaritzar el país i va augmentar la tensió social i política, creant un clima d'inestabilitat que va ser un preludi de la Guerra Civil.