-
ANTECEDENTS
Govern Berenguer
Pacte de Sant Sebastián -> Comité Revolucionari (òrgan encarregat d'aconseguir la república)
Sublevació de Jaca però Fermín Galán i Ángel García s'avancen judjats i executats + persecució comite revolucionari.
dimiteix Dámasco Berenguer i governa Bautista Aznar qui convoca eleccions -
ELECCIONS MUNICIPALS
sufragi universal masculí
integrants Pacte St Sebastià feren campanya on s'aprofitava elecciós x referundum cap a la monarquia.
Guanyen republicans eleccions y es proclama la república dos dies després. Rei abdica -
Period: to
BIENNI REFORMADOR
Voluntat molt gran de canvi
Govern = Pacte st Sebastià
Pique Alcalá Zamora/Niceto Alcalá x la velocitat i profunditat canvis
Convoquen eleccions corts constituiens i mentres ells actuen com govern (decret) :
- camp: jornades 8h, oblgar propietaris conrear (enemics terratinets i esglèsia) prioritat jornalers municipi. Joaquim Costa
- Educació: molts analfabets escoles per mestres i biblioteques. J.Costa
-Militar: prejuvilaven militars, tancament academia militar saragosa. Creen Gupardia d'assalt -
ANARQUISTES
divisió d'opinyons: favor república positiva treballadors. contra continuacio monarquia i règim burgès volen guerra república.
CONGRÈS CNT:
Pestaña-Peiró (sindicalistes)
Durruti-Oliver (CNT-FAI)
Per culpa de Primo els radicals tenen més força que els sindicalistes. -
ELECCIONS CORTS CONSTITUIENTS
Majoritàriment voten a l'esquerra.
Estiu 1931 -> constitució però Catanya més ràpids envien l'esborrany del estatut de Núria.
Qüestions polèmiques:
-estat aconfessional
-vot femení (Clara Campoamor i Victòria Kent)
-organització territori -
CONSTITUCIÓ 31republicana
sobirania nacional
president república escollit per corts cada 6 anys
divisió poders mes accentuada
drets amplis i llibertats (divorci, matrimoni civil, sufragi universal femení)
Progressista i laica
Primària obligatòria i gratuïta
Propietat privada amb dret d'expropiació
Autonomia dins l'estat integral
fruit d'esquerres no té concens absolut. -
Period: to
GOVERN CONSTITUCIONAL
En compte de convocar eleccions posen Azaña.
Legislació per parlament (temes sensibles):
- llei reforma agrària
- llei estatut de catalunya
- llei de congregacions -
LLEI REFORMA AGRÀRIA
volen acabar amb el latifundisme, penalitzar l'absentisme dels propietaris i estimular l'esforç col·lectiu. Això ho volen aconseguir expropiant/indemnitzant terres, repartir-les entre jornalers i creen l'institut per reforma agraria que fa l'inventari. Problema: xoca interessos propietaris, oposició centre-dreta, incapacitat estatal per pagar indemnitzacions i. la lentitud del repartiment de les terres. Treballadors s'impacienten -
LLEI DE L'ESTATUT DE CATALUNYA
Campanya anticatalanista molt gran i Azaña fa un discurs en defensa de Catalunya. Boicot als productes catalans.
Sanjurjo intenta cop d'estat defensant Espanya unida i als terratinets, pero la sanjurjada va sufocar-se perque no va tenir suport. Fou empresonat. -
FETS DE FÍGOLS
Berguedà petites colònies diners eres per benefici amo.
Vaga dones miners, aquests van sumar-se i per influència CNT van convertir-la en una vaga revolucionària => comunisme libertari (autogestió) altres mines van seguir-los i Azaña envià exèrcit.
Intent anarquista fracassat, negociacions: entregaven i no hi havia massacre. Respressió i enviats a África. -
FETS DE CASAS VIEJAS
jornalers anarquistes CNT implanten comunisme libertari, destitueixen l'alcalde, prenen la caserna de la guàrdia civil, maten al sargent i fereixen 2 agents. Repùblica envia guàrdia civil i guàrdia d'assalt que entraren a trets poble i incendiaren la casa on els jornalers es refugiaren.
Gran escàndol periodístic i parlamentari --> comissió d'investigació: afusellaments Azanya sense saber-ho defensa l'actuació de les forces de l'ordre i en assabentar-se dimiteix al setembre. -
LLEI DE CONGREGACIONS
impedia església practicar negocis, indústria comerç i ensenyament.
suprimeix pressupost al clergat
Niceto i Azaña molt enforntats
Trencament del concordat de 1855 -
ELECCIONS 33
Campanya molti dura on es poden divisar els bandols guerra civil
La CEDA dirigida per Gil Robles guanya eleccions a nivell general, i els partits falangistes eren una petita minoria. CEDA apelava a la unitat, confiança.
Primer vot de la dona, la qual s'identificava més amb els ideals de dretes a causa de la seva poca educació. victòria:
-FAI boicoteja eleccions fent que obrers no votin
-Dona
-Errors esquerres
-Dreta bon discurs polític -
Period: to
BIENNI CONSERVADOR
Durant el desgast de l'esquerra la dreta es reorganitza:
polèmiques -> enemics
força esquerra heterogènia
Niceto i azaña posicions diferents
Reforma eclegiàstica -
PRIMAVERA NEGRE
Manifestació violentes, violoencia camps, contra esglñesia, atemotats polñitics, gent armada carrer, ocupaccio terres camps, per bulos agressions església.
Alderulls causat per joves extrema i guàrida d'assalt dissolen el conflicte i potser mor algú.
2 atemptats van facilitar el cop:
-Tinent Castillo guàrdia d'assalt té contactes socialistes havia instruït milicies i sufocat manifestació extrema dreta mol familiar Primo de Rivera. 12 juny
-Calvo Sotelo dretes 13 juny -
Period: to
BIENNI NEGRE
I Govern a Lerroux en compte Gil Robles que ha guanyat, tot que al tenir més poder dirigeixen des de les ombres.
Dónen poder esglésies, frenen refroma agrària..però lliberar sanjurjo està fòra discussió i Lerroux dimiteix i ve Samper. II Govern: com que la dreta havia guanyat hi havia situació de paràlisi. Octubre reben suport CEDA amb condició posar 3 ministres del seu partit. Esquerra es llençà a la revolució, conspiren des del novembre contra les dretes -
REVOLUCIÓ
Esquerra està en contra i conspiren, por xk dretes s'aïllin amb Hitler.
UGT convoca vaga general Madrid i 5 oct intenten prendre edificis govern. Cop sufocat i empresonament organitzador vaga. & oct BCN proclama l'estat català, els signataris foren empresonats i es va suspendre l'autonomia. -
ASTÚRIES: GUERRA CIVIL
Les forces polítiques van sumar-se formant la Unión Hermanos Proletarios. Eren 30.000 que formaren un exercit roig o que atacaren esglñesia, ajuntament i casernes guàrdia civil. Durant 3 dies els miners tingueren el poder. Lerroux + CEDA envien exèrcit per sufoca amb el missatge de rendir-se però l'enfrontament durà 2 setmanes, perden miners. -
GENERALITAT CATALANA
1933 mor macià
Pot legislar amb independència, però despres del la revolució de l'octubre l'estatut de Nuria és suspès i es crea CONSELL GENERALIRAT CATALANA 1936 que no pot legislar, és institucti.
Pich i Pon alcalde BCN pichiponades.
Primavera negre -> Oasis Català ambient tranquil, recupera Generalitat i l'estatut -
FRONT POPULAR
Els radicals-cedistes mètodes propi dictadura a més molta corrupció:
ESCÀNDOL ESTRAPERLO i dimissió Lerroux. Strauss Pearl aconsegueix que govern compri ruleta subornant casinosi estant trucada, qual l'enxampà la policia feu caure molts amb ell.
Governs posterioirs Lerroux inpoerants i Alcalá ZAmora convoca eleccions al febrer 1936 -
Period: to
GOVERN FRONT POPULAR
Azaña torna a ser cridat per ser president govern.
El partit més votat era PSOE...
Militars en contacte planejen cop d'estat, Mola pensà el Pla Mola.
Abril Alcalá Zamora dimiteix President república per un error de procediment legal. Azaña pren el lloc i com a presi govern tia a Casares Quiroja per garantir els canvis.
L'ambient s'anava escalfant -
ELECCIONS 36
Campanya durissima i els bàndols es radicalitzen, esquerra molts canvis i revolucions i dreta cap canvi i cops d'estat.
esquerra-> Front Popular Triomfa Front Popular, però estret marge victòria:
-desgast govern ceda/lerroux per corrupció, practiques dictatorials i CNT va deixar que els obrers votessin. -
COP D'ESTAT. PLA MOLA
El cop es va avançar gràcies al assasinat de Calvo Sotelo