ibers

Cultura Minoica

5000 BCE

La civilització minoica va ser una cultura prehel·lenística de l'edat de bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC.[1] El seu nom és producte del seu descobridor Sir Arthur Evans,[2] que va relacionar el Palau de Cnossos, representatiu de la cultura, amb el palau del rei Minos i la llegenda del minotaure.Les primeres evidències de prehumans a Creta són de fa uns 130.000 anys, els homes moderns van arribar fa uns 10.000-12.000 anys.[3][4] No fou fins a 5000 aC

Antic Egipte

3150 BCE

L'antic Egipte és una civilització del nord-est d'Àfrica que es va desenvolupar al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupen els actuals estats d'Egipte i el nord del Sudan. La civilització es va constituir cap al 3150 aC,[1] amb la unificació de l'Alt i el Baix Egipte sota el primer faraó, i va persistir durant els següents tres mil·lennis.[2] Entre totes les antigues civilitzacions del Pròxim Orient

ibers

600 BCE

identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys des del segle vi aC: elisyces, sordons, cerretans, airenosis, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castel·lans, lacetans, laietans, cossetans, ilergets, iacetans, suessetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans. Tot i que les fonts clàssiques no sempre coincideixen en els límits geogràfics precisos ni en l'enumeració de pobles concrets.

Civilització Hel·lènica

323 BCE

Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne () (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC)[1] va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC). Convertint el seu petit regne en el centre director de la Grecia, que arribava fins al riu Indus, es converteix en un dels personatges més cèlebres de l'antiguitat.Alexandre va néixer a Pel·la, la capital del Regne de Macedònia, segons Plutarc de Queronea el 21 de juliol (en el calendari macedoni hekatombaiốn) del 356 aC.

Tribus germàniques

55 BCE

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda. En la seva expansió, van formar els regnes de l'edat mitjana a Europa. Alguns pobles germànics foren els francs, els alamans, els vàndals, els visigots, els ostrogots, els saxons, els angles, els burgundis, els frisis, els gots, els longobards, els queruscs, els sueus o els teutons.

Gàl•lia

4 BCE

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin. Durant els segles VI al I aC el nom també s'aplicava al nord d'Itàlia. Les Illes Britàniques queden fora d'aquesta denominació tot i estar poblades de celtes com la resta.