-
Va tenir origen entre el segle VIII i VI aC. a la Magna Grècia. La medicina va experimentar una transformació qualitativa que va permetre la superació de les interpretacions mítiques de la salut i la malaltia.
Les creences magicoreligioses en el món de la medicina no eren alienes a l'essència de la cultura grega. La medicina màgica va tenir una forta implantació a partir del segle V, i es simbolitzava amb una vara i una serp. -
El pensament filosòfic va ser decisiu per a la medicina racional dels presocràtics, que interpretaven el món a traves de la noció d'elements.
Empèdocles, filòsof amb molta influència en la doctrina racional, va formular la teoria dels quatre elements (terra, aigua, aire i foc). Els quatre elements donaven quatre qualitats (la calor, la sequedat, el fred i la humitat). Aquestes idees van ser recollides a la doctrina dels quatre humors. -
La medicina hipocràtica diu que el cos humà és constituït per quatre humors, paral·lels als element d'Empèdocles, que són:la sang, produïda al fetge; la flegma, al cervell; la bilis negra, a la melsa i la bilis groga, al fetge.
Considerava que la salut era quan els quatre elements estaven en equilibri, i la malaltia quan estaven en desequilibri.
Aquesta medicina dona prioritza l'observació clínica, la practica d'absència d'especulació teòrica i la inspecció minuciosa de l'estat físic del malalt. -
L'Escola de Cnidos es d'on procedeixen els primers textos mèdics. Aquí hi trobem un gran interès en diagnòstics i una classificació de malalties.
A l'Escola del Cos que pertanyia a Hipòcrates, autor dels tractats mèdics que formen el Corpus Hippocraticum, posen molta èmfasi en el pronòstic i en el tractament de la malaltia. -
El pronòstic va adquirir un significat de primer ordre, ja que el més important pels metges sobre la malaltia era guarir-la o preveure la seva evolució i desenllaç.
-
Va tenir lloc entre els segles IV i III aC. és la medicina racional que va sobreviure després de la decadència de Grècia. El marc de referencia geogràfic van ser Alexandria i Roma.
A Alexandria, la medicina experimenta avenços importants perquè es permet la dissecció de cadàvers humans.
A Roma, Galè de Pèrgam, màxim representant de la cultura hel·lenística, va elaborar una doctrina mèdica, amb la filosofia. -
La concepció de malaltia de Galè partia de la tradició hipocràtica (els quatre humors) però hi va introduir innovacions teòriques i experimentals.
Va descobrir que per les artèries també circulava sang i no aire.
Galè també deia que la malaltia era conseqüència del desequilibri, l'alteració o la corrupció dels humors. -
Un dels fenòmens més importants de l'edat mitjana va ser la creació d'hospitals, institucions socials d'acollida i assistència als malalts de tot tipus. És tractava d'un centre destinat a l'atenció social als marginats, que mantenia el control i l'ordre social.
Allà, atenien de forma específica a determinats malalts, com per exemple als leprosos. -
La medicina racional es va substituir per la superstició, la màgia i les pràctiques dels curanderos. Per això, la medicina medieval va aportar poc coneixements nous.
Al segle XIV va començar a haver-hi canvis. La anatomia va guanyar autonomia i es va generalitzar la pràctica de la dissecció de cadàvers.
Van haver-hi dues grans epidèmies de pesta, la de Justinià i la pesta negra que va exterminar a bona part de la població. La medicina galènica no sabia ni l'origen ni el tractament de la pesta. -
Va ser una pandèmia de pesta que devastà Europa i Àsia a mitjan segle XIV per causa dels contactes comercials. Va provocar la mort d'aproximadament un terç de la població europea.
L'anomenem així perquè la malaltia prové del fet que els afectats presentaven taques fosques a la pell com a conseqüència d'hemorràgies subcutànies. -
Al renaixentisme, tornen els coneixements clàssics i Galè i Hipòcrates foren revalorats. Més tard, van corregir els coneixements clàssics i els van contrastar amb l’experiència que tenien els metges de l’època.
A la universitat de Pàdua, estudiaven obres d'anatomia i de biologia del gran filòsof junt amb pràctiques de dissecció i recerca pròpia. Introdueixen el concepte de la circulació menor de la sang (de Miquel Servet, Juan Valverde y Realdo Colombo) i les vàlvules de les venes. -
És el segle de la revolució científica a causa dels canvis teòrics, metodològics i tècnics que s'hi produeixen.
Es formen dos corrents intel·lectuals nous: el empirisme mèdic i el mecanisme biològic. -
Incideix en la fisiologia de René Descartes i el seu representant màxim és William Harvey, que va interpretar el moviment del cor com una bomba que es contrau impulsant sang i, a més, va calcular la quantitat de sang que passava cada minut pel cor, explicant així que el recorregut de la sang era circular (anava del cor als òrgans i viceversa), perquè tota aquella sang no es podia convertir en carn.
-
Renova els coneixements patològics i el seu màxim representant és Thomas Sydenham que aporta la idea de l'espècie morbosa, treta de la botànica i aplicada a les malalties, distingeix entre malaltia crònica i aguda i fa la primera classificació de les malalties.
-
El vitalisme, que sostenia que la vida en general i la malaltia en particular eren conseqüència de l'acció d'una ànima i no podia ser estudiada, reviu.
Herman Boerhaave intenta construir un model d'aproximació a la salut i a la malaltia combinant el mecanisme, la química i sobretot l'observació directa del malalt, posa de moda la lliçó clínica.
Albercht von Haller es conegut com el pare de la fisiologia experimental, va estudia els teixits musculars i el sistema nerviós i va fer les distincions. -
En aquest segle, es produeix un moviment ideològic i polític que culminà amb la Revolució Francesa. El aspecte científic més transcendent va ser el de deixar de banda la preocupació de salvar l'anima i preocupar-se per les condicions de vida.
La medicina va desenvolupar la higiene pública i la prevenció de malalties i de guarir-les.
La Il·lustració va portar debats per considerar els problemes sanitaris en tant que problemes socials, alliberen a els bojos i reformen la sanitat de l'exercit. -
Van haver avenços científics en les ciències biològiques que van incidir de manera directa en els coneixements mèdics, com la teoria de l'evolució, de la genètica clàssica...
Tres grans escoles marquen el desenvolupament de la salut: l'anatomopatològica (lesions morfològiques), la fisiopatològica (alteracions funcionals), i la etiopatològica (agents externs). -
Philippe Pinel es va interessar per les lesions provocades per malalties als teixits del cos.
Xavier Bichat, deixeble de Pinel, va fer una recerca morfològica on va diferenciar 21 teixits al cos humà (anatomia patològica).
François Joseph s'interessà per les inflamacions. Va començar a donar cos a la teoria de que tota malaltia esta associada a alteracions fisiològiques.
La medicina fisiològica fa recerques analítiques per construir una ciència mèdica basada en l'experimentació al laboratori. -
Buscava les causes de la malaltia en elements exteriors.
Mateu Orfila es el fundador de la toxicologia.
Pasteur i Koch estudien les malalties causades per la invasió d'altres éssers vius. Pasteur, arriba a la conclusió de que tant aquestes com les malalties d'origen infecciós eren causades per l'activitat biològica de microorganismes.
Koch, pel microscopi, identifica els bacteris productors de carboncle, tuberculosi i el còlera.
Aquest dos científics donen lloc a la microbiologia mèdica. -
Aquesta institució té un paper decisiu en el desenvolupament del pensament mèdic.
En aquesta època, van traslladar l'escena central de la medicina als laboratoris i els hospitals van anar augmentant de forma extraordinària a mesura que avançava la industrialització i creixien els grups urbans.
Un factor important va ser el increment de les malalties infeccioses a causa de les males condicions sanitàries de la ciutat. Aquest canvis epidemiològics demanaven noves instal·lacions. -
Al final del segle XX i a principi de l'actual, han aparegut noves malalties que no estan encara sota control, com la sida, les malalties autoimmunitàries o el càncer, Aquests són els principals reptes de la medicina actual.
