-
La medicina s'origina amb pràctiques curatives a la Grècia clàssica com l'art de curar amb rituals màgics anomenat (empiricocredencial). -
La medicina clàssica es remunta a l'occidental, a la Magna Grècia on van fer aparició els primers sistemes cosmològics racionals.
-
La filosofia i la medicina es relacionaven i van ser decisives per la medicina racional, i els filòsofs anomenats presocràtics que van crear sistemes d'interpretació del món a partir de l'element. -
Al mateix segle VI va sorgir un mèdic anomenat Hipòcrates el qual es considera l'autor de la majoria de tractats mèdics que formen el (Corpus Hippocraticum), també tenia una escola (Escola de Cos) on se centraven en el tractament de la malaltia.
La medicina hipocràtica podia resumir el cos en quatre humors: la sang, que la produeix el fetge i vitalitzada pel cor; la flegma, humor fred vinculada al cervell; la bilis negra, emmagatzemada a la melsa i la bilis groga, creada pel fetge. -
Després de la decadència de Grècia la medicina racional va sobreviure i es coneix com a cultura hel·lenística centrat en capitals de l'occident: Alexandrina i Roma.
En l'etapa d'Alexandrina la medicina va avançar molt degut al fet de poder disseccionar.
En l'etapa romana, el representant va ser Galè que va relacionar els sabers teòrics la filosofia en la medicina. -
A l'edat mitjana es van crear els primers hospitals per tractament de malalties, però aquests no eren centres exclusivament per malalties, sinó que era una institució d'atenció social als marginats on anaven pobres, captaires, bojos, malalts sense recursos i marginats de tota mena. -
A principis de l'edat mitjana la decadència econòmica, política i cultural va ser gran, la medicina racional es va fer enrere a favor de la superstició, la màgia i les pràctiques dels curanderos.A partir del segle XVI els coneixements anatòmics vas anar incrementant i es va generalitzar la dissecció de cadàvers.Hi va haver 2 grans epidèmies de pesta, la de Justinià en el segle XI i al segle XIV la pesta negra europea les quals vas exterminar una bona part de la població.
-
Al segle XV a l'Occident europeu la medicina va canviar molt, a una universitat (Pàdua) es va desenvolupar una important escola d'anatomia durant els segles XVI i XVII, que amb disseccions i estudis van introduir el concepte fibra, la circulació menor de la sang o les vàlvules de les venes. -
Aquesta època és coneguda com la revolució científica pels diferents canvis teòrics i metodològics.En la ciència medica es van formar dos corrents intel·lectuals:
L'empirisme mèdic que es va centrar en la renovació dels coneixements patològics i el representant va ser Thomas Sydenham.
I el mecanisme biològic, desenvolupat per René Descartes va incidir en la fisiologia i el representant va ser el metge britànic format a Pàdua William Harvey. -
Al llarg del segle XIX el camp de la medicina va experimentar transformacions i avenços que van incidir en els coneixements mèdics.
Tres tendències van marcar l'èpocal; l'anatomopatològica que relaciona la malaltia amb una lesió morfològica, microscòpia o microscòpia; la fisiopatològica, alteracions funcionals i la etiopatilogica, microbis, tòxics o agents externs. -
Al llarg dels segles XX i XXI la medicina s'ha desenvolupat increïblement tenint cura o antígens per la majoria de malalties i hospitals on hi ha gent especialitzada, però han aparegut altres malalties que no es te control total encara com pot ser la sida o el càncer.