-
988
L'INICI
El comte de Barcelona, Borrell II, trenca el pacte de vassallatge amb el rei Hug Capet.
Els comtats catalans esdevenen un Estat independent. -
1137
LA UNIÓ
Els comtats de Catalunya i el regne d'Aragó s'apleguen en un regne confederat. Comença doncs un període de conquesta i s'uneixen les terres de Catalunya Nova a la Catalunya Vella. -
1180
EL LLIBRE JUTGE I LES HOMILIES D'ORGANYÀ (1180-1204)
Són els primers textos escrits que coneixem en català.
Les Homilies d'Organyà (1204), el Llibre Jutge (1180). -
1200
L'EXPANSIÓ CONTINUA
El rei Jaume I (1213-1276) protagontiza una gran expansió del català amb la qual incorpora al seu domini lingüístic dos grans territoris, les Illes Balears i el País Valencià.
Gràcies a aquesta conquesta el mossàrab va aportar paraules noves al català (superstrat mossàrab). -
1232
RAMON LLULL (1232-1316)
El mallorquí Ramón Llull és la figura per excel·lència de la literatura catalana gràcies a les seves magnífiques obres científiques i filosòfiques en llengua romànica. L'obra de Llull és un gran avenç des del punt de vista lingüístic. -
1300
EXPANSIÓ DEL SEGLE XIV
L'expansió encara continua per les terres mediterrànies: Sardenya, Sicília, i fins i tot Atenes i el sud de Grècia.
Avui en dia encara queden testimonis d'aquest període
d'expansió: a Alguer, una ciutat sarda, encara es parla l'alguerès (un dialecte del català). Durant aquest temps, el català esdevé una llengua de cultura, superant així al llatí i a l'occità. -
1410
L'EXTINSIÓ DE LA DINASTIA CATALANOARAGONESA
L'any 1410 mort el rei Martí l'Humà. No té descendència i és per això que es resol amb el Compromís de Casp (1412), on s'escull a Ferran d'Antequera, de la dinastia dels Trastàmara, com a nou rei d'Aragó.
Es casa amb Isabel de Castella i per això mateix, els territoris pateixen un procés de castellanització lingüística i cultural. -
1462
EMPOBRIMENT, FAM I DEVALLADA DEMOGRÀFICA I ECONÒMICA
Aquest fet passa per culpa de la Guerra Civil contra el rei Joan II i les revoltes dels pagesos molt després. -
1487
LA IMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL DE LA INQUISICIÓ
La inquisició vetllava per fomentar el castellà com a principal llengua de cultura religiosa. -
1520
LA REVOLTA DE LES GERMANIES
Durant tres anys esclata la revolta de les Germanies al País Valencià i a les Illes contra l'oligarquia i el poder central.
La derrota dels agermanats, burgesos i petits propietaris rurals va suposar l'inici d'una etapa de tres segles anomenada la Decadència. -
LA GUERRA DELS SEGADORS (1640-1652)
La decadència es va intesificar tant que va sorgir una revolta popular liderada per la Generalitat de Catalunya i motivada per la pretensió de la monarquia de centralitzar l'Estat seguint el model francès.
A causa de la derrota, la Catalunya Nord va quedar sota dominació francesa.
A la resta de Catalunya, el català segueix sent la llengua parlada, però en aquella zona s'imposa el francés. -
GUERRA DE SUCCESSIÓ (1700-1714)
En morí Carles II sense descendència al tron, provoca l'enfrontament per aquest entre Felip de Borbó i Carles d'Àustria.
Finalment, Carles d'Àustria abandona les seves pretensions al tron espanyol i és per això que els territoris dels Països Catalans són derrotats per les tropes francoespanyoles de Felip de Borbó.
L'invasió d'aquestes tropes va donar lloc a una severa derrota en l'àmbit militar i, sobretot, lingüístic. -
DECRET DE NOVA PLANTA
Felip V prohibeix l'ús oficial i acadèmic del català, però, a mena de revolta, el poble continua parlant-lo i transmetent-lo de generació en generació. -
LA RENAIXENÇA (segle XIX)
El motiu per el qual inicia la Renaixença és la publicació del poema La pàtria (Bonaventura Carles Aribau) l'any 1839.
Aquest moviment posa fi a la Decadència i recupera la identitat catalana.
- Recuperació d'una literatura catalana sòlida.
- Naixament de la filologia catalana.
- Generalització del català com a llengua del teatre.
- L'entrada del català en els mitjanç de comunicació.
Apareix també una disglòssia en la gran majoria dels habitant, però tot i així és combatuda pels líders. -
SEGLE XX: POMPEU FABRA I LA NORMATIVITZACIÓ DE LA LLENGUA
La Renaixença dóna lloc al modernisme, època la qual obre pas al noucentisme.
El catalanisme polític es fa cada cop més present al aliar-se amb el noucentisme, donant llum a la normativització de la llengua. L'any 1907 es va fundar l'IEC i el seu secretari, Pompeu Fabra, va
normativitzar la llengua en tres etapes:
- La tasca ortogràfica.
- La tasca morfosintàctica.
- La tasca lèxica.
Fabra va aconseguir una llengua depurada de castellanismes i harmònica amb la resta de llengües cristianes. -
SEGLE XX: DE LA NORMALITAT REPUBLICANA A LA REPRESSIÓ FRANQUISTA
El poble recupera consciència lingüística i política i es proclama la República l'any 1931. El català torna a ser oficial i d'escola després de dos-cents anys. L'any 1936 esclata la Guerra Civil espanyola, que s'allarga fins el 1939. El triomf se l'emporta ni més ni menys que el general Franco. Aquest, posa fi a la República i l'any 1939 comprén un gran període de castellanització. -
ELS ANYS 60
A partir d'aquest any s'obren petitres escletxes de llibertat enmig de la dictadura i la llengua comença a recuperar-se.
- Apareixen entitats Òmnia Cultural.
- Es funden revistes en català.
- Neix la Nova Cançó.
- La literatura catalana continua viva. Aquesta època significa l'etapa de transformació sociolingüística més important dels territoris de parla catalana. La població autòctona esdevé bilingüe, però en les zones urbanes continua el procés de castellanització. -
LA LEGALITAT DE LA LLENGUA
La fi del franquisme va donar pas a un règim democràtic que va acceptar la llengua catalana com a llengua oficial a la gran part dels Països catalans, així doncs el català és cooficial juntament el castellà en aquestes zones.
El conjunt de lleis que regulen la cooficialitat del català estableixen que el català és:
- La llengua pròpia de catalunya i la d'ús preferent, la que tenim dret a parlar i que hem de conèixer.
- La llengua pròpia i vehicular de l'ensenyament.
- La llengua d'acollida. -
COOFICIALITAT (actualitat)
El català és també cooficial a les Illes Balears i el País Valencià, per això existeix La llei de normalització lingüística. D'una manera més tímida el català també es parla a altres territoris, com ara Perpinyà, on es va aprovar la Carta a favor del català l'any 2010. A la Franja de Ponent però, el català continuava sense ser reconegut legalment. La Llei de llengües d'Aragó deia que en aquella zona el que es parlava s'anomenava lapao. Actualment, aquesta llei no està acceptada. -
SITUACIÓ SOCIAL DE LA LLENGUA (ANDORRA I LA FRANJA DE PONENT)
A Andorra, un 70% de la població coneix l'idioma i el parla correctament. En canvi, a la Franja del Ponent existeix un gran percentatge d'abandonament de la llengua per part, sobretot, dels joves. -
SITUACIÓ SOCIAL DE LA LLENGUA (ILLES BALEARS)
Dos terços de la població saben parlar català.
A causa de la immigració, el català ha viscut una reculada a Palma i a Eivissa, però de totes maneres, el govern tampoc ha ajudat gaire, ja que no ha promogut pas l'ús habitual del català en l'àmbit escolar i això també crea un retrocés notable. Tot i així, un nou govern autonòmic intenta obrir noves perspectives més favorables. -
SITUACIÓ SOCIAL DE LA LLENGUA (CATALUNYA NORD I L'ALGUER)
Menys del 30% de la població parla català en aquestes dues zones. La Catalaunya Nord va entrar en una etapa de substitució lingüística l'any 1950, del català al francès. L'Alguer és un cas extraordinari de pervivència, s'hi parla català des del segle XIV. Igualment, el sard i l'italià posen en perill el seu futur. -
SITUACIÓ SOCIAL DE LA LLENGUA (CATALUNYA)
El nombre de catalanoparlants creix any rere any, però tot i així el castellà continua sent la llengua més parlada, sobretot per els joves. És la llengua d'ús normal en l'Administració autonòmica i municipal i és un requisit per accedir a llocs de treball públics. Gràcies a l'ús de la llengua a l'escola, el domini oral i escrit de lidioma és relativament alt.
Una gran eina de difusió han sigut els mitjans de comunicació, TV3 és la gran referència catalana quan parlem de cadenes televisives. -
SITUACIÓ SOCIAL DE LA LLENGUA (PAÍS VALENCIÀ)
La llengua catalana parlada (valencià) ha patit un greu retrocés.
No la parlen un 50% de la població i un 25% no l'entenen.
Aquest retrocés el trobem sobretot a les zones costaneres de València i d'Alacant. És degut a causes pol·lítiques, per la nul·la promoció real de la llengua catalana per part dels polítics. S'han perdut les emissions de TV3 per televisió i hi ha hagut un reducció de línies escolars en valencià. Actualment s'està intentant tornar a recuperar tot el que s'ha perdut.