-
Period: to
RENAIXENÇA
Moviment cultural que té per objectiu la recuperació dels signes d'identitat catalana. Des del punt de vista literari, significa la recuperació del prestigi del català com a llengua literària. Una de les principals activitats per a tal objectiu és el restabliment del certamen medieval dels Jocs Florals, que es convertí en una plataforma per a la creació i difusió de la literatura en català. Un dels impulsors inicials del moviment de la Renaixença és Marià Aguiló (1825-1897). -
Publicació "Oda a la Pàtria", de Bonaventura Carles Aribau.
-
Period: to
Teatre: Àngel Guimerà
Incorpora la tragèdia romàntica i assoleix un model de drama naturalista en prosa que remodela la cosmovisió romàntica.
*Obres: Mar i cel, Maria Rosa, Terra baixa, La filla del mar... -
Period: to
Poesia: Jacint Verdaguer
Gran poeta de la Renaixença que conrea poesia religiosa i civil.
*Obra èpica: L'Atlàntida, Canigó. -
Period: to
Narrativa: Narcís Oller
Assimila el naturalisme des d'una visió sentimental romàntica.
*Obres: La papallona, L'Escanyapobres, Vilaniu, La febre d'or, La bogeria, Pilar Prim... -
Period: to
MODERNISME
Moviment que engloba intel·lectuals i artistes que pretenien fer de la cultura catalana una cultura nacional i moderna, oberta als corrents estètics i de pensament que circulaven per Europa: parnassianisme, simbolisme, prerafaelitisme, novel·la psicològica, teatre d'idees i teatre simbolista. -
Publicació "Viure del passat" de Jaume Brossa a la revista "L'Avenç"
Es tracta de l'article programàtic del Modernisme, ja que recull les bases del pensament de l'època. Amb motiu de la celabració del quart centenari del descobriment d'Amèrica, aprofita per retreure a la societat espanyola la incapacitat de mirar endavant i de posar-se al nivell dels països europeus més avançats, ja que creu que no es pot viure de glòries passades. En podeu llegir un fragment aquí: http://icarialiteraria.blogspot.com/2016/09/viure-del-passat-fragment.html -
Period: to
Narrativa rural: Víctor Català (1869-1966)
Pseudònim de l'autora Caterina Albert, que escriu "Solitud" el 1905, la novel·la més important del modernisme. Aquesta autora retrata en les seves obres un món rural esquerp i poc dominable. A "Solitud" es planteja el viatge iniciàtic de Mila (la protagonista) cap a la descoberta d'ella mateixa i de la pròpia solitud; l'estada a la muntanya propicia un procés d'autoconeixement que culmina amb l'afirmació de la pròpia voluntad contra la força negativa d'un entorn hostil (la naturalesa). -
Period: to
Teatre simbolista: Santiago Rusiñol (1861-1931)
El teatre de Rusiñol tracta de manera preferent el problema de la relació entre l'artista i la societat. El conflicte que mostra en obres com "L'alegria que passa" (1899) es polaritza entre la "prosa" (grisor quotidiana de la vida sense ideals o il·lusions) i la "poesia" (vida viscuda com a aventura constant i com a creació de bellesa en totes les activitats). Aquesta darrera, a més, d'identifica sovint amb malenconia i tristesa, cosa que dona a l'obra de Rusiñol una tonalitat decadentista. -
Period: to
Poesia espontaneista: Joan Maragall (1860-1911)
Joan Maragall és el màxim exponent de la poesia modernista ja que fou capaç d'integrar els diversos corrents de la poesia finisecular en una veu pròpia anomenada espontaneisme. Aquests poesia que altres van voler imitar amb poc èxit, es caracteritzava per tenir molta força expressiva i estava impregnada de vitalisme i d'afirmació constant del món sensual i terrenal. Per altra banda, xocava amb aquells autors més formals que buscaven en la poesia rigor i llengua depurada. -
Publicació del "Glosari" d'Eugeni d'Ors (Xènius) al diari català "La Veu de Catalunya"
És en aquesta publicació que Eugeni d'Ors utilitzà per primera vegada l'adjectiu "noucentista" i, més tard, el substantiu "noucentisme". Amb aquests noms es volia fer un tall precís amb la generació anterior, utilitzant de manera oportunista la coincidència entre l'adjectiu "nou" i el numeral "nou-cents" que definís el nou segle. -
Period: to
NOUCENTISME
Moviment que ve a ser el continuador de l'impuls del modernisme pel que fa a la modernització i renovació de la cultura catalana, però des d'un programa definit prèviament (Eugeni d'Ors) i sota la cobertura política de la Lliga Regionalista (Enric Prat de la Riba). Es basa en la idea fonamental d'intervenir sobre la realitat fins a dominar-la i s'establiren una sèrie de dogmes que calia aplicar per a transformar la realitat catalana: arbitrarisme, imperialisme, mediterranisme i classicisme. -
Period: to
Poesia: Josep Carner (1884-1970)
Poeta noucentista per antonomàsia escriví "Els fruits saborosos" (1906) amb l'objectiu d'exposar un paradís harmònic en què es fixen les etapes de la vida relacionant les edats humanes amb els cicles naturals. Utilitza el gènere poètic de l'idil·li, que consisteix a presentar una escena entre pastors en un entorn natural ple de pau. El 1914 escriví "Auques i Ventalls" en què l'autor revisa el gènere popular de l'auca per mostrar una idealització de les formes de vida barcelonines. -
Period: to
Poesia: Guerau de Liost (1878-1933)
Pseudònim de Jaume Bofill i Mates quan aquest exercia de literat, ja que també era polític. La seva obra programàtica de la poètica noucentista és "La muntanya d'Ametistes" (1908). Esdevé el refús de la teoria de la paraula viva de Maragall (mot donat per la inspiració al poeta com si fos una revelació), ja que per ell la paraula només pot ser viva si s'ha convertit en una realitat diferent de la que al principi significava. Ofereix una visió antiruralista del paisatge de muntanya. -
Period: to
Assaig: Eugeni d'Ors (1881-1954)
Eugeni d'Ors fou qui verbalitzà i difongué els conceptes bàsics del noucentisme a través del que ell anomenva "gloses". Eren articles breus, sintètics, en què tractava aspectes generals de la cultura catalana des de l'òptica dels nous valors que els noucentistes volien imposar. Aquí en podeu llegir una:
https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1234615
Ors es dedicà també a aplegar en volums les sèries de gloses monogràfiques. La primera fou "La Ben Plantada" (1911). -
Period: to
AVANTGUARDES
En una primera etapa, el moviment representa un intent de renovació estètica des de la ruptura dels moviments imperants. Les influències bàsiques provenen del cubisme i del futurisme, que derivà cap al vibracionisme.
En una segona etapa, el model imperant és el del surrealisme, corrent estretament vinculat al dadaisme i que trenca i rebutja dràsticament l'estètica noucentista i defensa les noves tendències. -
Oda a Guynemer, de Josep M. Junoy
Considerat el primer cal·ligrama escrit en català. El poema fusiona l'element formal del cal·ligrama, propi del cubisme, amb els temes futuristes de l'heroisme i l'aviació. "Dins de l'avió mortalment ferit per l'espai hi brunzeix encara el lluent cor del motor més l'ànima del pàl·lid adolescent vola ja vers les constel·lacions."
Junoy, de gran esperit innovador, també va ser dels primers a fer servir el haiku, forma estròfica d'origen japonés, molt poc utilltzada en la tradició europea. -
Period: to
Poesia: Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)
Després d'una primera etapa escrivint en castellà, s'incorporà als corrents d'avantguarda i escriví el "Primer manifest futurista català". El 1919 publicà "Poemes en ondes hertzianes" en què utilitzà recursos cubistes i futuristes (cal·ligrames, per exemple) per tractar temes de caràcter social.
El 1923 publicà "El poema de la rosa als llavis", en què ja s'endevina un cert distanciament de les avantguardes, però en morir l'any següent no va poder consolidar aquesta nova trajectòria poètica. -
Publicació del "Manisfest Groc"
Text programàtic de l'avantguardisme català escrit per Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch. Hi mostren un rebuig dràstic de l'estètica noucentista i hi defensen les noves tendències. http://filcat.uab.cat/gelcc/modern/textos/mod106.pdf -
Period: to
Poesia: Josep Vicenç Foix (1893-1987)
En una segona etapa avantguardista, Foix es vinculà al moviment surrealista i fou amic dels principals representants. Tot i ser divulgador del futurisme a Catalunya, introduí el dadaisme i el surrealisme al nostre país. Algunes característiques de la seva obra són l'ús d'imatges oníriques (dels somnis), exploració del subconscient i valoració del món dels somnis com una realitat superior a la de la vetlla (hores nocturnes que es passen despert). -
Period: to
La novel·la psicològica: Miquel Lor (1894-1966)
Autor de "Laura a la ciutat del sants", obra en la qual descriu la vida d'uns personatges, pessimistes i torturats, a la ciutat provinciana de Comarquinal (Vic). L'autor fa una anàlisi crítica i irònica de la hipocresia social que oprimeix els individus i els mena cap a la desesperació. Dostoievski és l'autor que més va influir en la novel·la de Llor.
