-
La filosofia va néixer a les colònies de l'Àsia Menor i d’Itàlia en el segle VI a.C. Els seus primers representants van ser Tales, Anaximandre, Empèdocles, Pitàgores, Heràclit i Parmènides, es van preguntar sobre l’origen de la natura i sobre si la multiplicitat de les coses que veiem diariament podia en realitat obeir a les diferents maneres en què es manifesten a un ùnic principi.
-
La filosofia antiga és el període de la història de la filosofia occidental que correspon a l'edat antiga. Comprèn la filosofia grega i la filosofia romana.
-
El primer gir substancial en l’objecte d’estudi de la filosofia va ser aportat pels Sofistes, els quals es van centrar en concepte de <<veritat>> i va explorar les possibilitat lògiques del llenguatge, així com també la seva aplicació a la política.
-
Sòcrates va ser un filòsof clàssic grec considerat com un dels més grans, tant de la filosofia occidental com de la universal. Va ser mestre de Plató, qui va tenir a Aristòtil com a deixeble, sent aquests tres els representants fonamentals de la filosofia de l'Antiga Grècia. Ell va retreure l'atenció de Sofistes per allò útil en detriment d’allò vertader, i va proposar als seus contemporanis la cerca de la virtut mitjançant el qüestionament de tota convicció subjectiva.
-
Plató va firma que existia un mon fora del mon físic i material que ell va anomenar món intel·ligible o món de les idees. Atès que les nostres ànimes ja van habitar originalment en aquest món, segons Plató el coneixement consisteix a arribar a recordar-les ja que, quan l’ànima s’introdueix al cos es produeix una amnèsia o que l'ànima s’adorm.I aquellas personas que aconsegueixen despertarles o recordar aquelles coses que van aprendre les nostres animes son las que tendrían que governar la polis
-
Aristòtil va dominar el coneixement de la seva època, des de la filosofia a la biologia, des de les matemàtiques fins a la psicologia. No sols va estudiar gairebé tots els àmbits del coneixement existents en el seu temps, sinó que, a més, va fer contribucions significatives en la majoria d'aquests. Va romadre durant vint anys a l'Acadèmia platònica, en la qual va ser el tutor del jove Alexandre el gran.
-
La filosofia hel·lenística és el període de la filosofia grega que va des de la mort d'Alexandre el Gran fins a la invasió de Macedònia pels romans. Les ciutats gregues perden la seva independència i Atenes seva hegemonia comercial, política i en menor mesura la cultural.
-
Hipàtia va ser una filòsofa i mestra neoplatònica grega, natural d'Egipte, que va destacar en els camps de les matemàtiques i l'astronomia, membre i cap de l'Escola neoplatònica d'Alexandria al començament de segle V.
-
La filosofia medieval és la filosofia que es va desenvolupar a Europa i Orient Mitjà durant el que avui es diu el Medioevo o l'Edat Mitjana, que s'estén aproximadament des de la caiguda de l'Imperi Romà fins al Renaixement.
-
Tomàs d'Aquino, frare, teòleg i filòsof catòlic pertanyent a l'Ordre de Predicadors, és considerat el principal representant de l'ensenyament escolàstica i una de les majors figures de la teologia sistemàtica.
-
Joan Duns Escoto va ser un teòleg, filòsof i sacerdot catòlic escocès pertanyent a l'escolàstica. Va ingressar en l'ordre franciscana i va estudiar a Cambridge, Oxford i París; va ser professor en aquestes dues últimes universitats.
-
Guillem d'Ockham, també Occam, Ockam, o diverses altres grafies, va ser un filòsof, lògic, teòleg i frare franciscà anglès, conegut principalment per ser el representant més destacat de nominalisme enfront de les escoles tomistes i escotistes; i per la Navalla d'Ockham, un principi metodològic i innovador, i per les seves obres significatives en lògica, medicina i teologia.
-
La filosofia renaixentista, o filosofia de el Renaixement, és la filosofia que es va desenvolupar principalment entre els segles XV i XVI, començant a Itàlia i avançant cap a la resta d'Europa.
-
Giovanni Pico della Mirandola, un humanista i pensador italià.
És especialment conegut pels esdeveniments succeïts en 1486, quan, a l'edat de vint-anys, es va proposar defensar contra tot opositor 900 tesi de religió, filosofia, filosofia de la naturalesa i màgia. Per a això va escriure la Oratio de hominis dignitate, que ha estat assenyalada com un "manifest de el Renaixement", i constitueix un text fonamental de l'humanisme renaixentista, així com de l'anomenada «reforma hermètica». -
Juan Lluís Vives va ser un humanista, filòsof i pedagog espanyol.
-
Gerolamo Cardano, o Girolamo Cardano, va ser un metge, a més d'un matemàtic italià de el Renaixement, astròleg i un estudiós de l'atzar. Aquest filòsof i enciclopedista va ser autor d'una de les primeres autobiografies modernes. També és conegut per ser el primer a publicar una solució general completa de l'equació de tercer grau i de l'equació de quart grau, i per les seves aportacions a la mecànica , com la suspensió cardan que porta el seu nom.
-
René Descartes, també anomenat Renatus Cartesius, va ser un filòsof, matemàtic i físic francès, considerat com el pare de la filosofia moderna, així com un dels protagonistes amb llum pròpia en el llindar de la revolució científica.
-
El Terme de filosofia moderna és controvertit, ja que sorgeix per analogia amb l'Edat Moderna però no correspon a les mateixes dates. En Efecte, la filosofia renaixentista no és considera pròpiament moderna, perquè Segueix amb els polèmiques medievals, i en cambi, el Renaixement és la primera etapa històrica moderna. Es sol considerar que la filosofia moderna corresponent ALS segles XVII i XVIII. Te 1 subperíode especific, la Il·lustració.
-
John Locke FRS va ser un filòsof i metge anglès, considerat com un dels més influents pensadors de l'empirisme anglès i conegut com el «Pare de l'Liberalisme Clàssic». Va ser un dels primers empiristes britànics.
-
David Hume va ser un filòsof, historiador, economista i assagista escocès. Constitueix una de les figures més importants de la filosofia occidental i de la Il·lustració escocesa. És conegut pel seu sistema filosòfic altament influent en l'empirisme, escepticisme i naturalisme.
-
La filosofia contemporània és el període actual de la història de la filosofia. Per extensió, es diu també amb aquest nom a la filosofia produïda per filòsofs que encara estan vius. És el període que segueix a la filosofia moderna, i el seu inici se sol fixar a la fi de segle XIX o principis de segle XX.
-
La fenomenologia és l'estudi filosòfic de el món en tant es manifesta directament en la consciència; l'estudi de les estructures de l'experiència subjectiva.
-
L'escola de Frankfurt va ser un grup d'investigadors que s'adherien a les teories de Hegel, Marx i Freud i el centre estava constituït a l'Institut d'Investigació Social, inaugurat el 1923 a Frankfurt de l'Main. També se'ls considera representants de la teoria crítica que allí es va fundar.
-
El personalisme és un corrent filosòfic que posa l'èmfasi en la persona. Considera a l'home com un ésser relacional, essencialment social i comunitari, un ésser lliure, transcendent i amb un valor en si mateix que li impedeix convertir-se en un objecte com a tal.
-
El neopositivisme i la filosofia analítica, són dos moviments que tendeixen a confondre, i és que els seus límits es toquen en molts punts. El neopositivisme neix al voltant de M. Schlick, i al seu grup de debat, anomenat "Cercle de Viena". Sosté que hi ha una sola racionalitat humana possible, la científica.
-
L'estructuralisme és un enfocament d'investigació de les ciències socials que va créixer fins a esdevenir un dels mètodes més utilitzats per analitzar el llenguatge, la cultura i la societat en la segona meitat de segle XX.
-
L'existencialisme és un corrent filosòfic que sosté que l'existència precedeix a l'essència i que la realitat és anterior a el pensament i la voluntat a la intel·ligència.
-
L'hermenèutica és l'art de l'explicació, traducció o interpretació de la comunicació escrita, la comunicació verbal i la comunicació no verbal.
