Historiadelafilosofia grandesfilosofos 1080x675

Història dels inicis de la filosofia

  • Tales de Milet (624-546 a.C.)
    624 BCE

    Tales de Milet (624-546 a.C.)

    Fou un filòsof grec. Nascut a la ciutat jònica de Milet, a la vora del mar Egeu. Tales argumentava que l'aigua és l'origen i essència de totes les coses, en la que potser és la primera explicació significativa del món físic sense fer referència al sobrenatural. És considerat el primer filòsof per haver estat el primer a intentar donar raó de l'estructura i la formació de l'univers.
  • Parmènides (570- 475 a.C.)
    570 BCE

    Parmènides (570- 475 a.C.)

    Va recollir la contraposició de Xenòfanes entre certesa i opinió, consideraba que l'únic camí per arribar a la veritat és la raó. El que ens ofereixen els sentits són pures aparences: només des de la raó podem entendre l'autèntica naturalesa de les coses.
    Partint de la màxima "L'ésser és i el no ésser no és" desenvolupa una teoria de l'ontologia que ha perdurat segles.
  • Pitàgores (570-495 a.C.)
    570 BCE

    Pitàgores (570-495 a.C.)

    Filòsof i matemàtic. Va néixer en l'illa de Samos al Dodecanès. Sent molt jove va viatjar a Mesopotàmia, Egipte i molt possiblement a l'Índia, on va rebre els seus estudis bàsics i on possiblement va fundar la seva primera escola. Ell va desenvolupar la teoria de nombres i va veure l'harmonia com a fonamental.
  • Heràclit  (535-475 a.C.)
    535 BCE

    Heràclit (535-475 a.C.)

    Fou un filòsof presocràtic natural d'Efes, a l'Àsia Menor, deixeble d'Hipàs de Metapont (un pitagòric) i de Xenòfanes de Colofó (un eleàtic). Ell defensaba el flux constant de tot, afirmant que "tot és foc," subratllant el canvi com a element essencial.
  • Els Sofistes (490 - 380 a.C.)
    490 BCE

    Els Sofistes (490 - 380 a.C.)

    Protàgores (c. 490-420 aC) i Gòrgies (c. 485-380 aC) eren uns sofistes, es van centrar en la retòrica i la relativitat de la veritat, afirmant que "l'home és la mesura de totes les coses".
  • Sòcrates ( 470 - 399 a.C.)
    470 BCE

    Sòcrates ( 470 - 399 a.C.)

    Neix prop d'Atenes, a la denos d'Apoleci, demos de la tribu d'Antioquida. Fill d'un escultor i d'una llevadora. Va centrar-se en la filosofia ètica, buscant la virtut a través de l'autocognició i el "coneix-te a tu mateix".
  • Plató (427-347 aC)
    427 BCE

    Plató (427-347 aC)

    Se sap amb seguretat que pertanyia a una família aristocràtica i influent. Basant-se en fonts antigues, la majoria dels estudiosos moderns creuen que va néixer a Atenes, encara que Diògenes diu que va néixer a Egina.
    Fou fundador de l'Acadèmia d'Atenes, va desenvolupar la teoria de les Formes, considerant el món sensible com una ombra de les realitats ideals.
  • Aristòtil (384-322 aC)
    384 BCE

    Aristòtil (384-322 aC)

    Aristòtil va néixer a Estagira, a la península Calcídica, actualment Stavros. Fill del metge del rei i d'una llevadora, fou discípul de Plató. Va ser un pensador sistemàtic que va influir en la lògica, l'ètica i la metafísica, definint la "felicitat com la virtut conforme a la raó".
  • Epicur (341-270 aC)
    341 BCE

    Epicur (341-270 aC)

    Neix a Samus, Grècia. La seva teoria filosòfica es coneix com a epicureisme. Epicur va creure en la cerca de la felicitat i el plaer com l'objectiu màxim de la vida. No obstant això, va defensar un plaer tranquil i moderat, allunyat de l'excés, i va promoure la importància de la amistat i l'absència de dolor com a camins cap a la felicitat. Va insistir que calia evitar els desitjos inútils i les pors infundades per viure una vida més serena i satisfactòria.
  • Sèneca (4 a.C - 65 d.C)
    4 BCE

    Sèneca (4 a.C - 65 d.C)

    Va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg. Sèneca promovia la virtut, la raó i la conformitat amb la natura com camins cap a la pau interior. Creia que l'adversitat era una oportunitat per créixer en fortalesa moral i que vivint en harmonia amb la raó podíem assolir la serenitat i la felicitat.
  • Agustí d'Hipona  (354-430 d.C.)
    354

    Agustí d'Hipona (354-430 d.C.)

    Va néixer el 354 a Tagaste (Numídia, Imperi Romà), actualment Souk Ahras, part d'Algèria. Agustí va combinar el pensament cristianisme amb el neoplatonisme. Va destacar la depravació de la humanitat i la necessitat de la gràcia divina.
  • Tomàs d'Aquino (1225 - 1274)
    1225

    Tomàs d'Aquino (1225 - 1274)

    Neix a Roccasecca, a la regió de Laci, Itàlia. Va crear una síntesi de l'aristotelisme i el cristianisme, defensant la raó com a eina per entendre Déu i la teologia.
  • Guillem d'Occam (1287-1347)
    1287

    Guillem d'Occam (1287-1347)

    Les seves dates de naixement i mort no són del tot segures, però es creu que va néixer a Occam, prop de Surrey, Anglaterra. És conegut pel nominalisme, que nega l'existència d'universal i l'ús de la "Navalla d'Occam" per simplificar les explicacions.
  • Descartes (1596-1650)

    Descartes (1596-1650)

    Neix a La Haye en Touraine, França, actualment coneguda com Descartes, Indre-et-Loire. Va introduir el dubte metòdic, arribant a "Cogito, ergo sum" (penso, llavors sóc), establint la base del racionalisme modern.
  • John Locke (1632-1704)

    John Locke (1632-1704)

    Neix a Wrington, una petita vila de Somerset, Anglaterra. Va desenvolupar l'empirisme, afirmant que les mentides són una "tabula rasa" a l'arribar al món, i que les idees provenen de l'experiència.
  • David Hume (1711-1776)

    David Hume (1711-1776)

    Neix a Edimburg, Escòcia. Va qüestionar la causalitat i va subratllar la importància de les impressions i les idees en l'empirisme.
  • Kant (1724-1804)

    Kant (1724-1804)

    Neix a Königsberg, Prússia Oriental (ara Kaliningrad, Rússia). Va proposar la "revolució copernicana" a la filosofia, introduint la filosofia crítica i l'ètica del deure.
  • Marx  (1818-1883)

    Marx (1818-1883)

    Neix a Trèver, a la Prússia Renana (ara Alemanya). Va desenvolupar el materialisme històric, destacant la lluita de classes i la crítica del capitalisme.
  • Nietzsche  (1844-1900)

    Nietzsche (1844-1900)

    Neix a Röcken, Prússia (ara Alemanya). Va promoure el nihilisme i la voluntat de poder, desafiant les nocions de moral tradicional.
  • Sigmund Freud (1856-1939)

    Sigmund Freud (1856-1939)

    Neix a Freiberg, Moràvia (ara Příbor, República Txeca). Va establir la psicoanàlisi, explorant l'inconscient i les motivacions ocultes.
  • Ortega y Gasset (1883-1955)

    Ortega y Gasset (1883-1955)

    Neix a Madrid, Espanya. Va promoure el racionalisme vital, que destaca la importància de la raó i la vida com una unitat inseparable.
  • Heidegger (1889-1976)

    Heidegger (1889-1976)

    Neix a Messkirch, Baden, Alemanya. Va desenvolupar la fenomenologia existencial i va explorar la pregunta sobre l'ésser.
  • Gadamer  (1900-2002)

    Gadamer (1900-2002)

    Neix a Marburg, Alemanya. Va centrar-se en la hermenèutica filosòfica, la comprensió i la interpretació.
  • María Zambrano (1904-1991)

    María Zambrano (1904-1991)

    Neix a Vélez-Málaga, Espanya. Va explorar la filosofia de l'èxtasi i la meditació, influenciada pel pensament d'Ortega y Gasset.
  • Sartre (1905-1980)

    Sartre (1905-1980)

    Neix a París, França. Va ser un existencialista, destacant la llibertat i la responsabilitat individual.
  • Hannah Arendt (1906-1975)

    Hannah Arendt (1906-1975)

    Neix a Hannover, Alemanya. Va desenvolupar la filosofia política, explorant la naturalesa de l'acció política.
  • Habermas

    Habermas

    Neix a Düsseldorf, Alemanya, en el 1929. Va promoure l'ètica discursiva i la importància de la comunicació racional i pública.