Història de la filosofia

  • Tales de Milet (624 a.C - 546 a.C)
    624 BCE

    Tales de Milet (624 a.C - 546 a.C)

    Tot està fet d'aigua, deia Tales, i “la terra descansa en l'aigua, com en una illa”.
  • FILOSOFIA ANTIGA
    600 BCE

    FILOSOFIA ANTIGA

  • Pitàgores (570 a.C - 490 a.C)
    570 BCE

    Pitàgores (570 a.C - 490 a.C)

    Creia que totes les relacions podien ser reduïdes a relacions numèriques.
  • Heràclit (540 a.C - 480 a.C)
    540 BCE

    Heràclit (540 a.C - 480 a.C)

    Creia que el món experimenta un procés de continu naixement i destrucció al qual res escapa. “Tot flueix, som i no som”, era el lema bàsic de Heràctil.
  • Parmèndies (530 a.C - 515 a.C)
    530 BCE

    Parmèndies (530 a.C - 515 a.C)

    Tot està compost per dos elements, el calent i el fred, i d'aquesta mescla, present en els membres dels homes, depèn la intel·ligència d'aquests.
  • Protàgores (485 a.C - 411 a.C)
    485 BCE

    Protàgores (485 a.C - 411 a.C)

    L'ésser humà és la norma del que és veritat per a si mateix, la qual cosa també implicaria que la veritat és relativa a cada qui.
  • Sòcrates (470 a.C - 399 a.C)
    470 BCE

    Sòcrates (470 a.C - 399 a.C)

    La veritat s'identifica amb el bé moral, això significa que qui conegui la veritat no podrà menys que practicar el bé. Saber i virtut coincideixen per tant qui coneix el recte actuarà amb rectitud i el que fa el mal és per ignorància.
  • Gòrgies (460 a.C - 380 a.C)
    460 BCE

    Gòrgies (460 a.C - 380 a.C)

    La filosofia de Gòrgies és nihilista i està expressada en tres proposicions:
    - Res existeix
    - Si alguna cosa existeix, no pot ser conegut
    - Si alguna cosa existeix i pot ser conegut, no pot ser comunicat.
  • Plató (427 a.C - 347 a.C)
    427 BCE

    Plató (427 a.C - 347 a.C)

    Defensa que existeixen ens immaterials, absoluts, immutables i universals independents del món físic de les quals deriven tot el que existeix en aquest pla físic.
  • Aristòtil (384 a.C - 322 a.C)
    384 BCE

    Aristòtil (384 a.C - 322 a.C)

    Afirma el valor del coneixement empíric (empirisme), aquell que es genera a partir dels sentits.
  • Epicur (341 a.C - 270 a.C)
    341 BCE

    Epicur (341 a.C - 270 a.C)

    La filosofia per a Epicur era oposada a la platònica i a l'aristotèlica. El seu pensament girava entorn d'una idea: no hi ha res més enllà de la realitat i el món sensible; per tant, negava la immortalitat de l'ànima.
  • Séneca (4 a.C - 65 d.C)
    4 BCE

    Séneca (4 a.C - 65 d.C)

    La saviesa i la virtut són la meta de la vida moral, l'única cosa immortal que tenen els mortals. La saviesa consistirà segons la doctrina estoica a seguir a la naturalesa, deixant-se guiar per les seves lleis i exemples. I la naturalesa està regida per la raó.
  • FILOSOFIA MEDIEVAL
    300

    FILOSOFIA MEDIEVAL

  • Agustí d'Hipona (354 d.C - 430 d.C)
    354

    Agustí d'Hipona (354 d.C - 430 d.C)

    Cerca la veritat absoluta, immutable i eterna, la qual no pot ser facilitada pels objectes sensibles, que sempre estan canviant, apareixen i desapareixen; tampoc per l'ànima que és contingent i mudable. Només Déu és la veritat.
  • Tomàs d'Aquino (1224 - 1274)
    1224

    Tomàs d'Aquino (1224 - 1274)

    La idea fonamental que estableix Aquino per a demostrar que Déu existeix és que Déu, encara que és invisible i infinit, pot ser demostrat a través dels seus efectes, els quals sí que són visibles i finits.
    “L'estudiós és el que porta als altres al que ell ha comprès: la veritat”. “Per a algú que té fe, no és necessària cap explicació. Per a aquell sense fe, no hi ha explicació possible”. “Justícia sense misericòrdia és crueltat”.
  • Guillem d'Ockam (1285 - 1347)
    1285

    Guillem d'Ockam (1285 - 1347)

    L'única entitat veritablement necessària és Déu; tota la resta és contingent.
  • FILOSOFIA MODERNA
    1400

    FILOSOFIA MODERNA

  • Descartes (1596 - 1650)

    Descartes (1596 - 1650)

    El pensament filosòfic de Descartes es basa en el racionalisme, és a dir, en la creença que el coneixement veritable es basa en la raó i en la lògica i no en l'experiència sensible o en l'observació empírica.
  • Locke (1632 - 1704)

    Locke (1632 - 1704)

    La seva teoria exposa que unes metes ben definides i quantificables milloren el rendiment molt més que uns objectius imprecisos.
  • Hume (1711 - 1776)

    Hume (1711 - 1776)

    Hume sosté que tot coneixement en última instància procedeix de l'experiència; sigui de l'experiència externa, val dir, la que prové dels sentits, com la vista, l'oïda, etc., sigui de l'experiència íntima, l'autoexperiència.
  • Kant (1724 - 1804)

    Kant (1724 - 1804)

    Ensenyar a l'ésser humà a pensar per si mateix i a rebutjar els dogmes de tota mena, que destrueixen la raó i sotmeten el lliure pensament a idees fixes.
  • FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA

    FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA

  • Marx (1818 - 1883)

    Marx (1818 - 1883)

    El marxisme va proposar una metodologia, anomenada Materialisme històric, per a comprendre el desenvolupament de les societats al llarg de la història. Segons ella, la història és empesa cap endavant per les tensions entre les classes socials, per fer-se amb el control dels mitjans de producció.
  • Nietzsche (1844 - 1900)

    Nietzsche (1844 - 1900)

    Afirma que cada ésser humà té la possibilitat, si així ho decideix i treballa intensament per això, de superar la heteronomia i immaduresa per a caminar cap a una autonomia ètica.
  • Freud (1856 - 1939)

    Freud (1856 - 1939)

    El comportament d'una persona està profundament determinat per pensaments, desitjos i records reprimits; segons la seva teoria, les experiències doloroses de la infància són desallotjades de la consciència i passen a formar part de l'inconscient, des d'on poden influir poderosament en la conducta.
  • Ortega y Gasset (1883 - 1955)

    Ortega y Gasset (1883 - 1955)

    Va defensar un europeïsme de tall "germanizante" que li va conduir a dubtar de l'existència d'una filosofia espanyola i fins i tot a considerar-se l'encarnació d'aquesta filosofia.
  • Heidegger (1889 - 1976)

    Heidegger (1889 - 1976)

    Ll'home havia de fer de la terra la seva llar i tirar arrels en ella per a nodrir-se amb les riqueses del seu sòl, anteposant el respecte i la cura per a preservar-se tots de manera harmònica.
  • Gadamer (1900 - 2002)

    Gadamer (1900 - 2002)

    La raó és real i històrica, està donada no de manera espontània sinó que apareix «sempre referida al donat en la qual cosa s'exerceix», tot individu es desembolica dins de la història a la qual pertany i de la qual no pot escapar a causa de les relacions de configuració de la seva ser en funció a ella.
  • Maria Zambrano (1904 - 1991)

    Maria Zambrano (1904 - 1991)

    El de Zambrano és un pensament interessat en la transformació que no nega, sinó que pressuposa la pertinença i que, per tant, concep la llibertat com una pràctica, un exercici de transcendència a realitzar en la vida diària, i en la convivència amb altres éssers humans als quals ens uneix la pertinença a l'Univers.
  • Sartre (1905 - 1980)

    Sartre (1905 - 1980)

    L'home és l'ésser pel qual el no-res arriba al món. El seu pensament es configura en el regne de la consciència sobirana, de la llibertat irrenunciable, del subjecte que se sap creador del sentit o del contrasentit de l'existència.
  • Hannah Arendt (1906 - 1975)

    Hannah Arendt (1906 - 1975)

    Llibertat, acció i poder, són els temes clau de la reflexió filosòfica de Arendt enfront dels antípodes del totalitarisme.
  • Habermas (1929)

    Habermas (1929)

    La proposta "habermasiana" consistiria en la reelaboració de la competència comunicativa que faria possible la transformació de les oracions en preferències.