-
Va ser un gran filòsof grec, els seus principals interessos eren les matemàtiques, l'astronomia i la política, a més, se'l considera el fundador de la filosofia occidental. -
Aquest període comença amb els filòsofs presocràtics i passant per la tradició iniciada per Sòcrates, i continuada per Plató i Aristòtil, arriba fins a la filosofia Hel·lenística (es va donar inicialment a Grècia però també hi havia filòsofs romans que la practicaven). El primer filòsof presocràtic va ser Tales de Milet.
-
Va ser un filòsof i matemàtic grec. El coneixement de la seva vida està entelat per la llegenda, però sembla que era fill de Mnèsarc, un gravador de joies a l'illa de Samos. Els erudits moderns discrepen de l'educació i les influències de Pitàgores, però sí que coincideixen a dir que, cap al 530 a.C., va viatjar a Crotona, al sud d'Itàlia, on va fundar una escola en la qual els iniciats juraven guardar el secret i vivien un estil de vida comunitari i ascètic. -
Fou un filòsof presocràtic natural d'Efes, contràriament a altres filòsofs presocràtics que l'havien precedit, no creia que la natura estava formada per una última substància immutable, sinó que defensava que tot es trobava en estat de canvi continu. -
Fou un filòsof grec, el qual va va escriure una sola obra: un poema filosòfic en vers èpic del qual ens n'han arribat únicament alguns fragments conservats en cites d'altres autors.
A la primera part del seu poema, Parmènides ens exposa el seu pensament filosòfic sota una premissa fonamental: el que és, l'Ésser, es pot pensar; el que no és, el No-ésser, no pot pensar. -
Fou un filòsof presocràtic, fill d'Artemó o de Meandre. Defensava el relativisme i el convencionalisme de les normes, els costums i les creences de l'home. -
Va ser un dels fundadors de la filosofia occidental i el primer dels tres principals representant de la filosofia grega (al costat de Plató i Aristòtil). L'objecte de la seva filosofia és ensenyar la virtut. El coneixement, font de la virtut, comença pel dubte. “Només sé que no sé res”. El mètode socràtic té per objecte el descobriment de la “veritat” per mitjà de les dissensions. -
Filòsof grec. Juntament amb el seu mestre Sòcrates i el seu deixeble Aristòtil, Plató és la figura central dels tres grans pensadors on s'assenta tota la tradició filosòfica europea. Ell, defensava una concepció idealista del món i va lluitar activament contra les teories materialistes del seu temps. Va utilitzar àmpliament les doctrines de Sòcrates, els pitagòrics, Parmènides i Heràclit. -
Va ser un filòsof de l'Antiga Grècia, considerat com un dels grans pensadors de la humanitat. Aristòtil va desenvolupar una filosofia empírica on l'experiència és la font del coneixement. Segons la seva teoria hilemòrfica, cada entitat o substància sensible està formada per matèria, allò que constitueix les coses; i forma, allò que organitza la matèria, sent aquesta última la seva essència. -
Filòsof grec. Segons Epicur la sensació és la base de tot el coneixement i es produeix quan les imatges que desprenen els cossos arriben fins als nostres sentits. Davant de cada sensació, l'ésser humà reacciona amb plaer o amb dolor, donant lloc als sentiments, que són la base de la moral. -
La filosofia medieval es centra en la relació entre la fe i la raó.
Diferents autors adapten les tesis dels principals filòsofs (Plató i Aristòtil) al pensament cristià.
Els autors més rellevants d’aquest període són: Agustí d’Hipona (s. IV), Tomàs d’Aquino (s. XIII) i Guillem d’Occam (s. XIV). -
Teòleg llatí, una de les màximes figures de la història del pensament cristià. La seva filosofia es basava en l'amor i esforç de l'ànima cap a la saviesa i cap a la veritat. La veritat era per a Agustí l'ideal suprem al qual es va lliurar amb passió. Aquesta veritat és la que es refereix a l'ànima i a Déu, els dos objectes de la seva preocupació filosòfica. -
Fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana. la finalització de la filosofia de Sant Tomàs va ser la necessitat de distingir la raó de la fe, i també la de posar-les d'acord. -
Guillem d'Occam va néixer a Ockham, Surrey i va morir a Munic. Va ser un filòsof, lògic, teòleg, físic i frare franciscà que s'enfocava sobretot en l'epistemologia, la metafísica i la teologia. És conegut per ser un dels personatges destacats de l'escolàstica i del nominalisme. La seva filosofia es basa en l'empirisme epistemològic mitjançant el qual realitza crítiques. Convé ressaltar que dona suport al coneixement intuïtiu, emprant la navalla d'Occam (economia del pensament). -
El Renaixement, l’humanisme, la revolució científica (Copèrnic: teoria heliocèntrica) i finalment la Il·lustració influeixen en els diferents autors d’aquesta època. Hi ha una recuperació de la cultura grecollatina. Gutenberg inventa la imprenta.
Un factor comú a la majoria d’autors és el seu interès per l’epistemologia, la teoria del coneixement: Com puc conèixer? Quin és el límit del pensament humà? -
Descartes va néixer a França i va morir a Suècia. És considerat el filòsof francès més rellevant, pare de la filosofia moderna i propulsor del racionalisme. La seva filosofia és cartesiana, és a dir, estudia el fonament del coneixement humà (epistemologia). Refusava la filosofia escolàstica i aristotèlica perquè considerava que no responia a les pretensions científiques. Cal mencionar que s'inspirava en el coneixement matemàtic i considerava certes les idees clares i diferents. -
Locke va néixer a Wrington i va morir a Essex. Va ser un filòsof empirista anglès i innovador del sistema polític liberal. La seva filosofia s'orienta cap a la pràctica (capacitat de l'enteniment per a conèixer). John estableix que coneixem idees, no objectes, i que les mateixes provenen de l'experiència, no són innates. L'enteniment sense experiència és "tabula rasa" i en aquest (enteniment) no hi ha res sense el precedent de la sensació. "Pensaments sobre l'educació" és una primordial obra. -
Hume va néixer a Edimburg (Escòcia) i va ser un filòsof empirista anglès, personatge notable de la Il·lustració anglesa i de l'empirisme britànic. Va aportar la visió física de Newton a la moral, estudiant la capacitat de l'enteniment humà deixant de banda el racionalisme. Rebutjava les certeses innates i mantenia que el coneixement es fonamenta en les conviccions sobre el món exterior i les percepcions mentals. A més, considerava les impressions, i afirmava que el costum és la guia de la vida. -
Kant va néixer a Königsberg i va ser un filòsof alemany que va tenir un innombrable pes en la història filosòfica, capgirant-la. S'inspira en Hume però discorda amb les seves idees escèptiques, i realitza una crítica cap a la metafísica. El seu pensament es denomina criticisme i queda enquadrat en les seves obres, de la mà de la filosofia transcendental, que investiga les condicions que possibiliten el coneixement a priori i dona resposta a "com és possible l'experiència i la naturalesa?". -
A la filosofia contemporània conflueixen diferents corrents amb un remarcat tarannà crític.
Així destaquen els anomenats filòsofs de la sospita: Marx (s. XIX), Nietzsche (s. XIX) i Freud (s. XX).
Tanmateix, s’han desenvolupat diferents escoles i perspectives més actuals com ara: La fenomenologia (Husserl), la Filosofia Analítica (Wittgenstein), l'Existencialisme (Heidegger i Sartre), l’Estructuralisme (Foucault), l’Hermenèutica (Gadamer) i l’Escola de Frankfurt (T. Adorno). -
Marx va néixer a Trèveris i va ser un revolucionari, filòsof, economista i historiador alemany. Les seves teories socials, econòmiques i polítiques es coneixen amb el nom de marxisme, que defensa l'avenç de la societat mitjançant la dialècta de la lluita de classes. Karl es va inspirar fonamentalment en Hegel, encara que convé mencionar que va aportar al marxisme una perspectiva més materialista. Si una cosa destaca de Marx és la seva capacitat crítica, que va lluir amb el capitalisme. -
Nietzsche va néixer a Röcken i va ser un filòsof, poeta, músic i filòleg alemany del segle XIX. La seva filosofia tenia dues cares; la crítica radical que qüestionava les bases de la cultura occidental fonamentada de forma primordial en aspectes metafísics, religiosos i morals, i per contra, la pròpia superació d'aquesta. Friedrich mereix ser qualificat com un sagaç crític i també psicòleg que basava la seva voluntat en superar el declivi de la cultura que ell jutgava. -
Freud va néixer a Freiberg i va ser un metge neuròleg, inventor de la psicoanàlisi. Va tenir un transcendental impacte en l'àmbit social i en la teoria crítica. En la seva filosofia psicoanalítica distingim tres fases: l'estudi de l'inconscient i la constitució de l'edifici metapsicològic, la introducció del narcisisme i l'aplicació del psicoanàlisi als estudis relacionats amb l'esperit, i finalment, la definitiva reorganització de la metapsicologia, on s'emfatitza el concepte de vida i mort. -
Heidegger va néixer a Messkirch i va ser un filòsof alemany. La filosofia d'aquest col·loca el focus primordialment en l'ésser, en la comprensió del que implica ser i existir. Així com estudia l'ens, també considera el sentit del ser mateix, i aspira a analitzar la realitat i donar resposta a la fonamental pregunta que envaeix general i insaciablement a la filosofia. De igual manera i havent exposat tot això, s'ha de dir que Martin és considerat el pensador alemany més rellevant del segle XX. -
Gadamer va ser un filòsof alemany nascut a Marburg. El seu plantejament filosòfic s'inspira en personatges com Nietzsche i Heidegger, i en ell, s'enfoca en la formació de l'hermenèutica filosòfica. El seu objecte d'estudi és la indagació sobre les condicions de possibilitat de la interpretació i comprensió, així com les ciències humanes. També és convenient deixar constància del fet que la seva teoria hermenèutica instaura tres aspectes substancials d'una teoria general de la clarividència. -
Sartre va néixer a París i va ser un filòsof, dramaturg i novel·lista francès. D'igual manera que Heidegger, Jean-Paul dedica la seva activitat filosòfica primordialment a l'existencialisme, encara que també filosofava sobre el marxisme; vol determinar un mètode existencialista i marxista, que harmonitzi l'individu amb la comunitat humana i la llibertat individual amb el materialisme dialèctic. Sartre cerca un punt d'inflexió entre ambdues perspectives, encara que parteixin de punts heterogenis. -
Habermas va ser un filòsof i sociòleg alemany nascut a Düsseldorf. Va ser el principal representant de la segona generació de filòsofs de l'Escola de Frankfurt i durant un cert temps, va seguir la teoria crítica de Horkheimer i Adorno i fins i tot va refer-la, encara que va conservar l'oposició al cientisme. Va promulgar la seva teoria centrant-se en la situació ideal del diàleg. Jürgen relaciona la ciència amb l'interès (coneixement i raó) i, per tant diferencia minuciosament tres ciències.