-
Filòsof grec presocràtic al que es considera el fundador de l'escola de Milet de filosofia i, per tant, l'iniciador de filosofia occidental. Tales va predir un eclipsi de sol, esdevingut l'any 585 aC. Posseïa grans coneixements astronòmics. -
Filòsof grec presocràtic. Va néixer a l'illa de Samos, fill de Mnesarc, un gravador i tallador de pedres precioses. va fundar una secta-escola d'índole místic-religiosa i filosòfic-política que centrava els seus interessos intel·lectuals en la música i les matemàtiques posades al servei de la renovació de la vida moral. -
Filòsof grec presocràtic. el coneixement que es té d'aquest autor és bastant pobre, Va escriure una obra, el títol de la qual ens és desconegut, encara que com la majoria de les obres dels presocràtics és coneguda com a περὶφύσεως, és a dir: Sobre la naturalesa. -
Filòsof grec presocràtic. Originari d'Elea. La seva filosofia no podia ser ignorada i va marcar decisivament el pensament posterior engendrant l'ontologia i la metafísica. Parmènides va escriure un extens poema de 154 versos hexamètrics -
Filòsof sofista grec. Va néixer a Leontins, a Sicília, ca. 485/490 aC i va viatjar per tota Grècia, de ciutat en ciutat, com a sofista, ensenyant i practicant la retòrica. Va ser mestre de Tucídides, Agató, Isòcrates, Críties i Alcibíades. Plató el fa aparèixer com a interlocutor de Sòcrates en un diàleg que porta el seu nom. Va morir a Làrissa 380 aC, als 105 anys. -
Filòsof grec. Va néixer a Abdera, i va ser un dels principals exponent del moviment sofista. Va ensenyar en diverses ciutats gregues, especialment a Atenes, ciutat en la qual va residir bastants anys i en la qual va travar amistat amb Eurípides i amb el governant Pèricles, qui l'any 440 li va encarregar la redacció de la constitució de la colònia de Turios. Probablement a causa de la seva amistat amb Pèricles va ser acusat d'impietat pels enemics d'aquell. -
Filòsof grec, nascut a Atenes, fill de Sofronisco, escultor, i de Fenáreta, d'ofici comare.En un moment indeterminat de la seva vida canvia el seu interès inicial per les teories sobre la naturalesa, en la qual, pel que sembla, no veu principi de cap finalitat, per l'interès per un coneixement de si mateix i de l'home en general, Sòcrates no va posar per escrit les seves doctrines, i tots els seus ensenyaments, segons el testimoniatge de Plató, són orals. -
Plató (ca. 427 aC - 347 aC) va ser un filòsof grec nascut a Atenes, creador d'un sistema filosòfic i d'un mètode d'exposició de la filosofia que li converteix, probablement, en el filòsof més influent de tota la història.i va morir als 80 o 81 anys en la mateixa Atenes entre el 348 i el 347 aC. Descendent d'una acomodada i aristocràtica família que es vanagloriava de descendir de l'antic rei Codre. el veritable nom de Plató era Aristocles. -
Filòsof grec, probablement el de major importància juntament amb Plató. En tota la història de la filosofia. Conegut també com "El Filòsof" o, més comunament com l'«estagirita» El seu pensament va abastar des de la lògica, de la qual és considerat fundador, fins a la metafísica, l'ètica, la psicologia, la cosmologia i les ciències de la naturalesa. -
Filòsof grec fundador del Jardí i de l'epicureisme. En el 341 aC, va néixer a Samos. Fill de Querastasa i Neocles, un colon atenès establert a Samos que, posteriorment, va haver d'emigrar i es va instal·lar a Colofó vivint com a mestre. Ja de nen es va interessar per l'origen del Caos, En el 306 aC se'n va anar a Atenes, on va romandre fins a la seva mort esdevinguda. A Atenes, va fundar la seva escola, en una petita propietat dels afores, no lluny de l'Acadèmia platònica. -
Sèneca fou un filòsof estoic i escriptor llatí. Va néixer a Còrdova, encara que va viure a Roma. Va ser preceptor i, més tard, conseller de Neró, qui li va obligar a suïcidar-se en acusar-lo d'haver conspirat en contra seva. És un dels representants del corrent de l'estoïcisme tardà de l'època imperial romana, encara que en la seva filosofia hi ha un fort component neopitagòric, neoplatònic i religiós. -
Agustí, la figura més important de la filosofia cristiana de l'antiguitat; va néixer a Tagaste, Va ser educat a Tagaste i Madaura i va estudiar retòrica a Cartago; llegint Ciceró es va iniciar en la filosofia i s'explica que un dels seus diàlegs, l'Hortensius, avui perdut, l'havia de portar més tard a convertir-se al cristianisme. En la seva joventut va ser seguidor del maniqueisme, en el qual inicialment li va semblar trobar resposta als seus dubtes sobre el mal en el món. -
Tomàs d'Aquino fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana. Va proporcionar bases importants per a la teologia cristiana, en incorporar gran part del llenguatge i les idees aristotèliques. Hi ha hagut pocs estudis de Tomàs d'Aquino com a personatge històric, en part per l'interès de l'Església de presentar-lo com a personatge atemporal. -
Guillem d'Occam fou un filòsof escolàstic i teòleg franciscà anglès, que es creu que va néixer a Ockham, un petit poble de Surrey. Es considera una de les figures més importants del pensament medieval i va estar al centre de les principals controvèrsies intel·lectuals i polítiques del segle XIV. -
El més destacat filòsof francès, pare de la filosofia moderna, i iniciador del racionalisme. Va néixer a L'Haye, en la Turena, en el si d'una família de la petita burgesia. -
Filòsof empirista anglès, i un dels iniciadors del liberalisme polític, nascut a Wrington, prop de Bristol, el seu pare era un advocat que havia lluitat a favor del Parlament contra els reis Estuards. Orientat cap a la carrera eclesiàstica, estudia primer en la Westminster School i després en la Christ Church, a Oxford, on rep el grau de Master of Arts en 1658, encara que queda profundament descontent del tipus d'ensenyament rebut, que considera excessivament aristotèlic. -
Filòsof empirista escocès, figura màxima de la Il·lustració anglesa i de l'empirisme britànic, i un dels pensadors de major influència en la filosofia posterior. Va néixer a Edimburg (Escòcia), i va estudiar a la universitat d'aquesta mateixa ciutat, més interessat per la literatura i la història que per l'advocacia, professió a la qual va voler dedicar-li la seva família. -
El filòsof alemany que més gran influència ha tingut en la història del pensament, a la qual va donar un gir de 180 graus, metafòricament anomenat «revolució copernicana». Va néixer a Königsberg, quart fill d'una família humil d'onze germans. Els biògrafs descriuen als pares de Kant, Johann Georg Kant i Regina Reuter, com a persones summament honestes, rectes i amants de la concòrdia. -
Filòsof,economista, alemany. Va néixer a Trèveris, en el si d'una família jueva conversa de tradició liberal i de posició econòmica benestant.Va estudiar dret i història a les universitats de Bonn i Berlín.Però, sota la influència del pensament de Hegel es va dedicar de ple a l'estudi de la filosofia. Es va relacionar amb el cercle dels filòsofs pertanyents a l'anomenada esquerra hegeliana, mantenint especialment contacte amb Bruno Bauer i amb Moses Hess. -
Filòsof i filòleg alemany, considerat un dels pensadors més influents del segle XIX i que ha marcat profundament la filosofia dels últims cent anys.Va neixer en la Turingia, en el si d'una família profundament protestant. Ell era el primogènit, però va tenir una germana, Elisabeth, que va jugar un destacat paper en la seva vida.En Naumburg va realitzar els seus primers estudis. -
Metge neuròleg, inventor de la psicoanàlisi. Nascut a Freiberg (Moravia) en 1856, primer fill del segon matrimoni del seu pare, Jakob, un comerciant en llanes jueu. Es va traslladar amb la seva família a Viena en el 1959 on va viure fins a 1938, moment en què es va exiliar a Londres fugint de la persecució nazi. Entre 1860 i 1872 va realitzar els estudis primaris i secundaris, interessant-se més per les relacions humanes que pels estudis científics. -
Filòsofespanyol. Probablement el filòsof espanyol contemporani més influent fins als anys setanta o vuitanta, perquè tant el seu pensament com el seu estil van marcar decisivament la filosofia espanyola de la postguerra. Aquesta influència s'ha exercit tant a través dels seus molt nombrosos deixebles com, especialment, perquè el mateix vocabulari filosòfic i molts trets estilístics de la filosofia escrita en castellà s'han inspirat en ell. -
Filòsof alemany. Va néixer a Messkirch, Baden, Alemanya (1889). Va iniciar estudis de teologia però aviat els va abandonar per a dedicar-se a la filosofia, que va estudiar a Freiburg amb, entre d'altres, Rickert i Husserl. Deixeble destacat d'aquest últim el va substituir com a Catedràtic en aquesta universitat (1929) arran de la popularitat adquirida amb la publicació de Sein und Zeit (1927), obra que va donar motiu al seu distanciament respecte del seu mestre. -
Filòsof alemany. Va néixer a Marburg en 1900, i ha estat professor en Leipzig (1939), Frankfurt (1947) i Heidelberg (des de 1949). Va morir a Heidelberg el 13 de març de 2002. Des de 1953 va dirigir la Philosophische Rundschau. La seva formació inicial es va situar en l'horitzó de la influència neokantiana i de la fenomenologia, i en l'estudi del pensament grec. Va estudiar filosofia en Breslau i Marburg amb P. Natorp i N. Hartmann. -
Filòsofa espanyola, nascuda a Vélez-Màlaga. Traslladada la seva família a Madrid, acaba la carrera de filosofia, iniciada per lliure, amb Ortega y Gasset, Manuel García Morente i Javier Zubiri, com a professors. De 1931 a 1936 és professora auxiliar de la càtedra d'història de la filosofia de la Universitat Central. Publica la seva primera obra, Nou liberalisme, i, en 1934, Per què s'escriu, en «Revista de Occidente», el primer dels seus molt nombrosos articles. -
Filòsof, dramaturg i novel·lista francès, nascut a París. En 1924 ingressa en l'École Normal Supérieure. Les seves primeres publicacions són aplicacions directes del mètode fenomenològic: La transcendència de l'ego, i L'imaginari. Psicologia fenomenològica de la imaginació. L'aparició, en 1938, de la seva novel·la La nàusea li suposa la primera fama. Durant la Segona Guerra Mundial és fet presoner i conduït a Meuther. -
Filòsofa alemanya, nascuda a Hannover, de família hebrea. Va estudiar a Königsberg, Marburg, Friburg i Heidelberg, i va ser deixebla de Heidegger i Jaspers. En 1933 va emigrar a França i després, en 1941, als EUA on, després d'adquirir la nacionalitat americana, va ensenyar en diverses universitats del país. En les seves obres predomina l'interès per la filosofia política. -
Filòsof i sociòleg alemany, nascut a Düsseldorf, en 1929. «Premi Hegel 1973», atorgat per la ciutat de Stuttgart, professor de filosofia i sociologia de la Universitat de Heidelberg i, des de 1982, de la de Frankfurt, és considerat el membre més destacat de la segona generació de filòsofs de l'escola de Frankfurt i l'última gran figura de la tradició filosòfica que s'inspira en Marx i Hegel per a una interpretació sociohistòrica del món actual (veg. citació).