-
A partir dels primers processos de conquesta i invasions territorials, els habitants nadius començaren a desenvolupar un sentiment lògic de rebuig cap a l’estranger que s’apropiava de la seva terra i n’explotava els recursos, anomenant-los així, de forma pejorativa.
-
A la 2a meitat del segle XIX, la ideologia racista, concretament el racisme científic, també fou determinant en els enfrontaments entre les diferents ètnies indígenes i els colons descendents d’europeus. Per tal de controlar les zones ocupades pels indígenes es van legitimar les “guerres contra l’indi” a l’Argentina, Xile, Mèxic i els Estats Units, i es va procedir a un extermini massiu dels indígenes.
-
Charles Darwin, desenvolupant teories prèvies de Lamarck, va tenir també un paper important en les teories de discriminació racial amb la seva obra L’origen de les espècies, on defensava la lluita per la supervivència del més apte. En referència a la seva obra evolucionista s’ha dit que partia del trasllat de les teories evolucionistes socials a la biologia, les naturalitzava i d’aquesta manera les fonamentava com a base científica del racisme.
-
La història de la discriminació de l’ètnia gitana mereix una consideració especial. El segle XV és conegut com l’edat d’or dels gitanos a Europa, ja que recorrien les ciutats i, encara que sovint eren expulsats, exercien una certa fascinació que es barrejava amb el rebuig. No va ser fins al segle XVI que van començar a ser perseguits, marginats de manera semblant als jueus i fins i tot esclavitzats, perquè van començar a ser percebuts com una amenaça per al poder, la població i les religions.
-
L’abolicionisme, malgrat que el terme es va aplicar principalment al corrent que demanava l’abolició de l’esclavitud, és la ideologia que proposa l’anul·lació de lleis, normatives o costums que atemptin contra principis ètics i morals. L’esclavitud es va abolir als Estats Units el 1865, quan Abraham Lincoln, amb la proclamació de l’emancipació, va declarar la llibertat de tots els esclaus. Aquest fet es produí després de tres dècades d’intens moviment abolicionista.
-
La brutal repartició d’Àfrica, justificada de manera determinant per la ideologia racista, va culminar en la Conferència de Berlín l’any 1885. En aquesta cimera França, Alemanya i el Regne Unit principalment, però també Itàlia, Portugal, Bèlgica i Espanya es repartiren el continent sense comptar en absolut amb la població indígena. La repartició és considerada com un dels detonants de la Primera Guerra Mundial.
-
El moment més favorable a la ideologia racista a Alemanya es va donar amb el moviment nacional socialista (nazisme). El nazisme va liderar la ideologia de la societat alemanya durant els anys 30 i 40 fins que el país fou vençut en la 2a Guerra Mundial el 1945. La ideologia nazi va suposar el desplaçament, empresonament i extermini d’entre 11 i 12 milions de persones, entre jueus, gitanos, negres, homosexuals, comunistes, anarquistes, opositors polítics en general i també catòlics i protestants.
-
El sionisme influenciat pels moviments europeus, és un moviment polític que s'origina a principis del segle XX i que exigeix el dret a l’existència d’un estat jueu que pren forma
com a estat d’Israel. El 1947, l'ONU determina la partició de Palestina en dos estats: un estat jueu, Israel, i un estat àrab, Palestina. En proclamar-se com a estat, Israel va expulsar centenars de milers de palestins de les seves terres mitjançant accions terroristes de grups paramilitars sionistes. -
Un últim exemple històric flagrant de racisme el constitueix el règim d'apartheid a Sud-àfrica: la segregació espacial per ètnies, la negació al sufragi de les persones negres i la prohibició de matrimonis interracials o fins i tot les relacions
sexuals entre blancs i negres. Apartheid significa 'separació'. Nelson Mandela va liderar l'oposició sud-africana al règim de l'apartheid, i per aquest motiu fou arrestat el 1962 i passà vint-i-set anys empresonat, fins al seu alliberament el 1990. -
La figura de l’immigrant islàmic ha estat carregada simbòlicament com a amenaçadora històricament. La seva religió, els costums diferents i la seva indumentària no fan més que contribuir a remarcar la seva diferència. Un dels factors que ha estat determinant per a la seva estigmatització definitiva, han estat els atemptats terroristes arreu del món infligit pel fonamentalisme islàmic, especialment remarcable el de l’11 de setembre de 2001 a EE. UU, o els atemptats de l’11-M de 2003 a Madrid.
