Eugène delacroix   le 28 juillet. la liberté guidant le peuple 1024x574

Línia del temps del segle XIX

  • Ciutat de Londres

    Ciutat de Londres
    L'any 1800, la ciutat de Londres va arribar a assolir la xifra d'un milió d'habitants, i es va convertir en la ciutat més poblada del planeta en aquell moment.
  • Pèrdua de llocs de treball a Gran Bretanya (1)

    La nova organització del treball i la introducció de màquines no només va deteriorar les condicions laborals, sinó que va provocar una pèrdua de llocs de treball: de les 800.000 persones que el 1800 treballaven als telers manuals a la Gran Bretanya.
  • Period: to

    Segle XIX

    En aquest segle hi va haver molts canvis en la societat principalment, tot i que també n'hi va haver d'econòmics, polítics, etc.
    També apareixen dues noves ideologies polítiques molt diferents entre elles, les quals són el liberalisme (fonamentada en les idees de la Il·lustració i en les reformes de la Revolució Francesa) i el nacionalisme (està fonamentada en l'exaltació del sentiment de pertinença a una nació.).
  • Period: to

    La siderúrdia

    Com que la siderúrgia va passar a ser el sector industrial líder en aquella època, a causa del seu creixement a causa de l'increment de la demanda de ferro, va incrementar la construcció de ferrocarrils i vaixells.
  • Period: to

    Pierre Joseph Proudhon

    Va ser l’inspirador principal de l’anarquisme, que criticava la propietat privada i defensava un sistema social basat en el mutualisme i el cooperativisme. Pretenia, per mitjà de la lliure associació dels individus, superar el sistema de producció capitalista al marge de les organitzacions polítiques i de l’autoritat.
  • Period: to

    Revoltes ludistes

    Entre els anys 1811 i 1816 les revoltes ludistes van néixer a Anglaterra, i es van estendre per tot el continent. La destrucció de les màquines va esdevenir una defensa del lloc de treball, però també va servir per pressionar i intimidar els empresaris en moments de conflicte laboral.
  • Period: to

    Congrés de Viena

    Els països que Napoleó no va poder vèncer, es van reunir en el Congrés de Viena, per decidir tornar a imposar l'absolutisme a Europa.
  • Waterloo

    Waterloo
    Després que passessin alguns anys de domini de Napoleó, al final aquests va ser derrotat a Waterloo. En conclusió, aquest fet va significar per a França el final del període revolucionari
  • Period: to

    Karl Marx

    Marx va fonamentar la seva crítica contra el capitalisme en una extensa obra teòrica (per això el socialisme també és conegut com a "marxisme"), que es basava en tres eixos (anàlisi del passat, crítica del present i un projecte de futur).
  • Primera onada revolucionària

    Primera onada revolucionària
    Va tenir lloc a diferents països d'Europa, a través de revolucions liberals a Espanya, Portugal, Nàpols i el Piemont. Totes elles van finalitzar amb la intervenció de la Santa Aliança, la qual va portar el retorn a l’absolutisme.
  • Period: to

    Onades revolucionàries liberals

    Durant aquest període de temps, a Europa hi va haver tres onades revolucionàries, amb l'objectiu de retornar al model d'Estat liberal de la Revolució Francesa.
  • Period: to

    El naixement del sindicalisme

    A partir del període 1820-1830, els treballadors van entendre que el nou sistema fabril havia arribat per quedar-se, i que destruir les màquines (ludisme) no milloraria les seves condicions de vida i de treball. Encoratjats per les noves idees socialistes, van anar creant organitzacions per defensar els seus drets i plantejar alternatives al capitalisme industrial. Aquestes organitzacions eren els sindicats.
  • La locomotora

    La locomotora
    La locomotora va ser el nou mitjà de transport que es va inventar, el qual va fer possible traslladar-se d'una manera més ràpida, gràcies al fet que funcionava amb màquina de vapor i es transportava sobre raïls.
  • Independència de Grècia de l'Imperi Otomà

    Independència de Grècia de l'Imperi Otomà
    Alguns tipus de nacionalisme que reivindiquen la independència d'un Estat més gran, van tenir èxit, ja que el moviment nacionalista a Grècia, va aconseguir la independència de l'Imperi Otomà.
  • Gran Sindicat General de Filadors

    Gran Sindicat General de Filadors
    Els obrers es van agrupar en organitzacions d'oficis, les Trade Unions, entre les quals destaca el Gran Sindicat General de Filadors.
  • La Libertat guiant el poble (quadre)

    La Libertat guiant el poble (quadre)
    Eugène Delacroix va pintar un quadre en la seva època en què la llibertat que començava a tindre el poble, que la va anomenar: La Llibertat guiant el poble.
  • Segona onada revolucionària

    Segona onada revolucionària
    Va passar de nou a França, perquè el rei Carles X va ser derrocat, i a continuació es va implantar una monarquia liberal burgesa, que va
    significar el final definitiu de l’Antic Règim a l’Estat francès.
  • Independència de Bèlgica dels Països Baixos

    Independència de Bèlgica dels Països Baixos
    Alguns tipus de nacionalisme que reivindiquen la independència d'un Estat més gran, van tenir èxit, ja que el moviment nacionalista a Bèlgica, que es va independitzar dels Països Baixos.
  • Unificació d’Alemanya

    Unificació d’Alemanya
    La unificació d'Alemanya té el seu origen en el Zollverein, una unió duanera entre els territoris de parla alemanya, signada el 1834.
  • Great Trade Union

    Great Trade Union
    Sota la direcció de Robert Owen, es va produir la unió dels diversos sindicats d’oficis, i es va constituir la Great Trade Union, que va arribar a tenir més de mig milió de treballadors afiliats.
  • Pèrdua de llocs de treball a Gran Bretanya (1.1)

    La nova organització del treball i la introducció de màquines no només va deteriorar les condicions laborals, sinó que va provocar una pèrdua de llocs de treball: de les 800.000 persones que el 1800 treballaven als telers manuals a la Gran Bretanya, el 1834 tan sols en quedaven 200.000.
  • Teixidors de Cotó de Barcelona

    Teixidors de Cotó de Barcelona
    En la dècada dels quaranta el sindicalisme es va estendre: a Espanya, el primer sindicat va ser la Societat de Teixidors de Cotó de Barcelona.
  • Unió Obrera francesa

    En la dècada dels quaranta el sindicalisme es va estendre: a França i s’hi va crear la Unió Obrera.
  • Tercera onada revolucionària

    Tercera onada revolucionària
    Finalment, aquesta revolta, va tornar a tenir lloc a França, ja que la monarquia liberal burgesa implantada a l'onada anterior va començar a restringir la llibertat dels ciutadans.
    Llavors la revolució de 1848 es va convertir en el primer enfrontament entre els dos grups socials que havien lluitat junts contra l'Antic Règim (la burgesia i el proletariat).
  • Manifest del Partit Comunista

    Manifest del Partit Comunista
    Dos filòsofs alemanys, Karl Marx i Friedrich Engels, van publicar
    el Manifest del Partit Comunista. Va ser la primera formulació del socialisme, una ideologia que ha tingut un impacte profund en l’obrerisme i en la cultura mundial.
  • Organitzacions obreres i de pensadors socialistes

    A partir de 1850, el nombre de treballadors, d’organitzacions obreres i de pensadors socialistes ja era molt important. La consciència de formar part d’una mateixa classe, més enllà dels estats i les
    fronteres.
  • Associació General dels Sindicats Alemanys

    Associació General dels Sindicats Alemanys
    En aquesta època es van crear els primers grans sindicats a escala estatal, que un d'aquests és l'Associació General dels Sindicats Alemanys.
  • Creació de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT)

    Creació de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT)
    L'organització de treballadors i pensadors els va portar a constituir l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) que la van crear a Londres delegats d'associacions obreres angleses, franceses, poloneses, italianes i alemanyes. Posteriorment s'hi van incorporar altres grups i personalitats involucrades en la lluita social.
  • Congrés a Ginebra

    Congrés a Ginebra
    El primer congrés de l'organització de l'AIT es va celebrar a Ginebra.
  • Congrés de Lausana

    El segon congrés de l'organització de l'AIT es va celebrar a Lausana.
  • Congrés de Brussel·les

    El tercer congrés de l’organització de l'AIT es va celebrar a Brussel·les
  • Unificació d’Itàlia

    Unificació d’Itàlia
    La unificació d’Itàlia es va completar amb la conquesta de Roma, que es va convertir en la capital del nou Estat.
  • L’imperialisme

    L’imperialisme
    Va ser un fenomen produït a partir del 1870, pel qual les principals potències europees van conquerir i colonitzar sistemàticament moltes zones del món, principalment als continents asiàtic i africà. Les causes que van portar els europeus a crear imperis colonials són diverses.
    També les potències europees es van abocar a conquerir moltes zones d’Àfrica i Àsia. La rivalitat entre potències va desfermar una veritable cursa colonial per conquerir més territoris i dominar-los.
  • Buscar aliats

    A conseqüència de la guerra entre França i Alemanya (1870), les dues potències buscaran aliats per separat, per si el conflicte es torna a repetir.
  • Unificació política d'Alemanya

    Unificació política d'Alemanya
    La monarquia d’un d’aquests estats més petits, Prússia, i en concret el seu canceller, Bismarck, van liderar posteriorment la unificació política d’aquests territoris, que es va completar el 1871.
  • Comuna de París

    Comuna de París
    Quan la guerra entre França i Prússia va finalitzar amb la derrota de França, però el poble de París es va negar a rendir-se i va protagonitzar una insurrecció popular, la qual va ser la Comuna de París.
  • Congrés de l’Haia

    Congrés de l’Haia
    Això es va aprovar i ratificar al Congrés de l’Haia del 1872, en el qual, a més, van ser expulsats Bakunin i els seus seguidors, disconformes amb la línia adoptada.
  • Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD)

    Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD)
    Paral·lelament, seguint les idees de Marx, es van fer els primers passos per crear grans partits polítics obrers socialistes a escala estatal. El primer i més important va ser el Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD), fundat el 1875, de principis marxistes.
  • L'AIT es trasllada als Estats Units

    L'AIT es va traslladar als Estats Units després que el Congrés de la Haia expulses als anarquistes, però es va dissoldre al cap de poc temps.
  • Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)

    Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)
    A Espanya, el 1879 es va crear el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), fundat per Pablo Iglesias.
  • Triple Aliança

    Triple Aliança
    Alemanya va signar l’acord de la Triple Aliança amb l’Imperi Austrohongarès i Itàlia.
  • Conferència Internacional de Berlín

    Conferència Internacional de Berlín
    Més endavant de què alguns països colonitzessin Àfrica, uns altres estats (Alemanya, Bèlgica, Portugal...) també es van establir a Àfrica. Davant la rivalitat, cada vegada més gran, es va convocar la Conferència Internacional de Berlín, que va delimitar les zones d'expansió de cada país.
  • Dia dels Treballadors

    Dia dels Treballadors
    La Segona Internacional va crear alguns dels símbols del
    moviment obrer, com ara l’himne, “La Internacional”, i la
    celebració de l’1 de maig com a Dia dels Treballadors, en record
    dels obrers de Chicago del 1886, que van ser detinguts i
    ajusticiats després d’una vaga per reclamar la jornada de 8
    hores.
  • Unió General de Treballadors (UGT)

    Unió General de Treballadors (UGT)
    En aquesta època es van crear els primers grans sindicats a escala estatal, que un altre és la Unió General de Treballadors (UGT) a Espanya.
  • Segona Internacional

    Segona Internacional
    La Segona Internacional o Internacional Socialista es va fundar a París. Només va incorporar els partits socialistes de cada Estat, i es va organitzar com una confederació de partits nacionals autònoms, sense un consell general que centralitzés l’acció, a diferència de l’AIT.
  • Legalització SPD

    A partir de la legalització del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD), va créixer de manera espectacular: el 1912 va obtenir més de 4 milions de vots (un 34,8%) i 110 escons.
  • Atemptat al Liceu de Barcelona

    Atemptat al Liceu de Barcelona
    A Barcelona, els anarcocomunistes van voler fer un atemptat, concretament al Liceu, on hi havia molta gent (en van morir bastant).
  • President de la República Francesa

    President de la República Francesa
    Com a resultat una onada d'atemptats dels anarcocomunistes va commocionar les societats occidentals a través d'assassinats de personatges importants d'alguns països.
  • President del govern espanyol

    President del govern espanyol
    Com a resultat una onada d'atemptats dels anarcocomunistes va commocionar les societats occidentals a través d'assassinats de personatges importants d'alguns països.
  • Emperadriu d’Àustria

    Emperadriu d’Àustria
    Com a resultat una onada d'atemptats dels anarcocomunistes va commocionar les societats occidentals a través d'assassinats de personatges importants d'alguns països.