Istockphoto 986270630 612x612

TEMA 4 - Els origens dels moviments obrers

  • Llei Chapelier

    Llei associativa francesa que impedeix cap mena d'associació entre els treballadors per defensar els seus interessos.
  • Combination Acts

    Llei associativa anglesa que impedia cap mena d'associació dels treballadors per defensar els seus interessos.
  • Robert Owen compra New Lanark

    Robert Owen compra New Lanark
    El propòsit de Robert Owen era reformar la societat capitalista no sols per a millorar les condicions de vida dels treballadors, sinó sobretot per a crear un «nou món moral» que regenerés a la societat i transformés la «naturalesa» de l'home —proposada que va formular per primera vegada en "A New View of Society: or Essays on the Principle of the Formation of Human Character" (1813).
  • Period: to

    Revoltes Luddisme Anglaterra

    personatge mític de les revoltes, el capità Ned Ludd
  • Period: to

    Els treballadors el nou sistema fabril

  • Period: to

    Revoltes Luddistes a Espanya

    Les més importants a Alcoi i Barcelona
  • Derogació lleis antiassociatives (Anglaterra)

    Derogació lleis anti associatives a Anglaterra. Aquestes lleis, impedia qualsevol associació legal de treballadors per a defensar els seus interessos.
  • Publicació de "Le Nouveau Monde industriel et sociétaire"

    Publicació de "Le Nouveau Monde industriel et sociétaire"
    La doctrina social de Fourier està basada en la creació dels falansteris (agrupacions col·lectives on tots els membres havien de compartir tasques i beneficis). i les primeres formulacions de la idea apareixen per primer cop en aquests llibre.
  • Trade Unions, Gran Sindicat General de Filadors

    Encapçalat per John Dothery
  • Period: to

    Les primeres organitzacions obreres

  • Unió dels diversos sindicats d’oficis

    Sota la direcció de Robert Owen, es va produir la unió dels diversos sindicats d'oficis. Va arribar a tenir més de mig milió de treballadors afiliats.
  • Fundació Working Men’s Association

    Fundats per uns obrers, publicadors de la Carta del poble.
  • Publicació "Viatge a Icària"

    Publicació "Viatge a Icària"
    El "Viatge a Icària" és una novel·la escrita per Étienne Cabet, un filòsof i polític francès del segle XIX. La novel·la descriu una utopia socialista en la fictícia illa d'Icària, on s'estableix una societat igualitària i sense classes. La narrativa segueix les experiències d'un viatger que arriba a Icària i explora la seva organització política, econòmica i social.
  • Period: to

    Expansió sindicalisme França y España

    La unió Obrera (França) i El primer sindicat espanyol, va ser l'associació de teixidors de Barcelona.
  • L'associació Nacional de la Carta

    Es considera el primer partit polític del treballadors. La seva ideologia es basava en el cartisme, el moviment reformista anglès promogut per les associacions obreres durant la primera meitat del segle XIX amb l’objectiu d’obtenir el dret a vot i a la representació política.
  • Publicació del Manifest del Partit Comunista

    Publicació del Manifest del Partit Comunista
    el van publicar dos pensadors, Marx i Engels. Va ser la primera figuració del marxisme, el corrent socialista que ha tingut l'impacte més profund a la nostra societat. Aquest és bassa en una societat igualitària, una "dictadura proletària", sense propietat privada i la desaparició de classes.
  • Augment important

    Va augmentar el nombre de treballadors, d'organitzacions obreres i de pensadors socialistes
  • Associació general de sindicats Alemanys

  • Contitució de la AIT (Associació Internacional de Treballadors)

    Contitució de la AIT (Associació Internacional de Treballadors)
    Creada a Londres, per representants de les associacions de tota Europa. L'AIT tenia un consell General dirigit per Marx, qui va redactar els estatuts i el manifest inicial, on destaca, l'emancipació del treballadors, per posar fi a la societat burgesa i implantar el socialisme.
  • Primer congrés de l’organització a Ginebra

  • Primer congrés de l’organització a Lausana

  • Primer congrés de l’organització a Brussel·les

  • Crisis en l'internacionalisme

    originat per la guerra francoprussiana
  • La comuna de Paris

    El poble de París es va negar a capitular i va protagonitzar aquesta insurrecció popular. La Comuna va posar en marxa moltes idees dels pensaments socialista i democràtic.
  • Constitució legal de les Trade Unions

  • Trencament de l’organització

    Trencament de l’organització
    Malgrat els acords, hi havia discrepàncies a la AIT. L'enfrontament més important el de Marx i Bakunin, és la dir les idees del socialisme marxista i les de l'anarquisme. Bakunin s'oposava a la conquesta de l'estat polític, com defensava Marx, ell promulgava L'abolició de l'estat i es mostrava hostil a qualsevol autoritat política.
  • Congrés de l’Haia

    Bakunin i els seus seguidors van ser expulsats, ja que estaven disconformes amb la línia adoptada.
  • Fundació del Partit socialdemòcrata alemany

    De principis marxistes, al començament està prohibit i es va consolidar en clandestinitat.
  • AIT es trasllada als Estats Units

    Això va provocar la seva dissolució i la separació definitiva dels anarquistes i els marxistes.
  • Funden el “Partido Socialista Obrero Español”

    Fundat per Pablo Iglesias, amb una influència restringida per la important presència de l'anarquisme.
  • Celebració del congrés de la internacional Antiautoritària.

    Celebració del congrés de la internacional Antiautoritària.
    A partir d'aquest moment, el moviment llibertari es va fraccionar arran de les tàctiques necessàries per eliminar el sistema capitalista. Format pels anarcocomunistes (Kropotkin i Malatesta) que aquesta en contra de qualsevol organització i defensaven l'acció violenta contra els símbols de l'Estat, religió i els capitalistes. Com a conseqüència, es va formar una onada d'atemptats.
  • L’any del dia del treballador

    Un dels símbols del moviment obrer, en record dels obrers detinguts i ajusticiats a Chicago, aquell any.
  • Contitució de la UGT a Espanya

  • Funden la segona internacional a París

    A París. Només va incorporar partits socialistes i es va organitzar com una federació de partits nacionals autònoms, sense un consell general, que centralitzes l'acció.
  • legalització el partit socialdemòcrata alemany

  • Trancament moviment socialista

    Després de molts debats el moviment socialista es va fragmentar en dos corrents: socialdemòcrata o reformista i el revolucionari o comunista.
  • Assassinat del president de la república francesa.

  • Assassinat del cap del govern espanyol

  • Assassinat de l’emperadriu d’Àustria

  • Creació Buró socialista Internacional

    amb seu a Brussel·les, encarregat de donar continuat a l'organització entre la celebració dels congressos de la Internacional.
  • Assassinat del president dels Estats Units

  • Unificació del socialisme de França

    El socialisme a França era fragmentat. Jules Guesde i Jean Jaurès són els dirigents principals del partits.
  • Carta d’Amiens

    Carta d’Amiens
    Escrit on queden preses les idees de l'anarcosindicalisme. Va establir l'apoliticisme, la defensa de l'acció directa del treballadors i la vaga general com a instrument revolucionari.
  • Conferència internacional de dones socialistes

  • El SPD arrasa en vots

    el partit socialdemòcrata alemany aconsegueix més de quatre milions de vots i 110 escons.