Filosofia platon y aristoteles e1658864564950

Historia de les idees Pol Delgado

By zoter
  • 3300 BCE

    Escriptura

    Escriptura
    L'escriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada. El domini de l'escriptura i la lectura associada s'anomena alfabetisme.
  • 500 BCE

    Monedes

    La història de les monedes s'estén des de temps molt antics fins a l'actualitat i està relacionada amb els diners, el comerç i l'economia en general. També té lligams molt estrets amb la fabricació de les monedes físiques i la numismàtica.
  • Period: 500 BCE to 323 BCE

    El bressol d'occident

    Diuen que comencen en les colònies de l'Àsia menor, amb l'aparició de l'escriptura i l'aparició de monedes amb els primers filòsofs.
  • 470 BCE

    Sòcrates

    Sòcrates
    Sòcrates va ser un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existien filòsofs anteriorment.
  • Period: 470 BCE to 399 BCE

    Escoles socràtiques

    Sòcrates comença a preocupar-se de l'individu i de la seva dimensió moral i intel·lectual, i decideix crear les escoles socràtiques.
  • 380 BCE

    Plató

    Plató
    Plató projecta la seva teoria sobre aquesta preocupació als coneixements segurs, a l'educació i la teoria política.
  • 350 BCE

    Aristòtil

    Aristòtil
    Aristòtil dirigeix la mirada al llenguatge i a la seva relació amb l'ésser polític, l'ésser humà i aquest món.
  • 336 BCE

    Alexandre el Gran

    Alexandre el Gran
    Va ser rei de Macedònia i va conquerir Grècia dins a Egipte, Pèrsia, Àsia Menor parts de l'Índia i més Parts d'Àsia i Àfrica.
  • Period: 323 BCE to 30 BCE

    Hel·lenisme

    L'hel·lenisme és l'estudi de la civilització de l'antiga Grècia, especialment el grec antic, literatura i pensament. El terme «hel·lenístic» va ser utilitzat per primera vegada per l'historiador alemany Johan Gustav Droysen en el seu llibre Geschichte des Hellenismus. A partir d'un criteri lingüístic i cultural, per referir-se a l'expansió de la cultura grega cap als pobles no grecs que van ser conquerits per Alexandre Magne.
  • 301 BCE

    El naixement de l'imperi

    Amb les conseqüències d'Alexandre el Gran, els límits de la polis s'obren. Hel·lenisme de imitar tot allò grec, només imitar la seva cultura, i fa que l'individu ja no trobi el sentit en la comunitat.
  • Period: 30 BCE to

    Cristianisme

    El cristianisme és una religió abrahàmica monoteista basada en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret segons es presenta al Nou Testament.
  • 476

    Caiguda de l'Imperi Romà

    Caiguda de l'Imperi Romà
    Amb la caiguda de l’imperi romà desapareix també la cultura grega i s’obre pas la cultura de l’Europa occidental.
    Amb l’Humanisme començarà el procés de recuperació i reivindicació de la cultura pagana de Grècia i Roma i la revisió de la teologia i la cosmologia dels segles XIII i XIV a la llum de les filosofies alternatives redescobertes, que durà a la revolució astronomicocosmològica que comença el segle XVI i que possibilitarà el naixement de la ciència i la filosofia modernes.
  • Period: 476 to 1399

    L'ordre de deu

    Amb la desaparició de la cultura grega, s'obre pas a la cultura de l'Europa occidental. S'inicia l'elaboració de un nou saber fundat en el dogma cristià.
    Amb l'humanisme, començarà la recuperació i reivindicació de les cultures grega i romana i la revisió de la teologia i la cosmologia al segle XVI
  • 1234

    Imprenta

    Imprenta
    Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials. És també el conjunt de procediments gràfics i de tècniques que concorren en l'elaboració d'una obra impresa.
  • Period: 1300 to 1500

    Renaixemet

    El Renaixement és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
  • 1492

    El descubriment d'Amèrica

    El descubriment d'Amèrica
    El terme descobriment d'Amèrica s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al segle xv, el terme descobriment era sinònim de cristianització.
  • 1543

    Revolució cientìfica

    Revolució cientìfica
    Amb l'humanisme comença en el segle XVI i possibilitarà el renaixement de la ciència i la filosofia moderna que coneixem.
  • Telescopi

    Telescopi
    Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents. Probablement els telescopis són l'eina més important en astronomia i astrofísica. Tot i que amb la paraula "telescopi" hom s'acostuma a referir als telescopis òptics, hi ha telescopis per a gairebé totes les freqüències de l'espectre electromagnètic.
  • La raó i l'època de les llums

    L'aparició de la nova ciència de la naturalesa requereix una nova filosofia. Dominació del món de la nova ciència que fan l'aparició de la fe de l'ésser humà en ell mateix, això conduirà a les noves realitats politicosocials dels segles posteriors.
  • Descartes

    Descartes
    Descartes apunta als principis del pensament en el segle XVIII i va iniciar la renovació de la filosofia i la ciència.
  • Declaració de Drets, Anglaterra

    Declaració de Drets, Anglaterra
    La Carta de drets o Declaració de drets és un document redactat a Anglaterra el 1689, que va imposar el Parlament anglès al príncep Guillem d'Orange, per a poder succeir al rei Jaume II.
  • Period: to

    Revolució industrial

    La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta. L'expressió va aparèixer a França en el 1820 per a designar el conjunt de canvis que es van produir a Anglaterra i Escòcia a la segona meitat del segle xviii.
  • Maquina de Vapor

    Maquina de Vapor
    La màquina de vapor de l'escocès James Watt va ser inventada el 1765 i patentada el 1769. Les màquines de Watt van ser construïdes el 1774 per una empresa propietat de l'inventor en societat amb l'empresari anglès Matthew Boulton.
  • Preàmbul de la Declaració d’Independència

    Preàmbul de la Declaració d’Independència
    La Declaració d'Independència és un text polític fonamental per a la història dels Estats Units. Arran d'aquesta declaració les Tretze Colònies britàniques d'Amèrica del Nord, s'independitzen del Regne de Gran Bretanya.
  • Kant

    Kant
    Culmina la Il·lustració, la consigna sapere aude!, atreveix-te a saber!, això ens dona fe en la raó. La fé en el poder i la universitat de la raó van portar a la reolució industrial en el segle XIX
  • Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutada

    Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutada
    La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa. Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució.
  • Revolució Francesa

    Revolució Francesa
    La Revolució Francesa es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. En acabar el segle XVIII, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim.
  • L'esperit del poble

    El capitalisme i la societat de masses, lluny de conduir la humanitat a la felicitat, generen desigualtats i condicions laborals inhumanes. Una petita part de la societat s'enriqueix mentre que les grans "masses" o la resta de treballadors viuen en condicions lamentables.
  • Hegel

    Hegel
    Està d'acord amb la incorporació de les masses a la vida social, però es dona compte que ja no hi ha llibertat. La llibertat ha de ser racional. Enfrontant-se a l'estat, ell creu superar la contradicció.
  • Period: to

    El rerefons del subjecte

    Quines són les motivacions reals dels subjectes a l'hora d'actuar? Quin és el paper de l'individu en l'avenç de la societat?. Preguntes fetes per Marx, Nietzsche i Freud. Cadascú plantegen algun aspecte de la realitat que els envolta en aquell moment.
  • Karl Marx

    Karl Marx
    Karl veia que la precarietat laboral i les desigualtats socials eren la seva principal preocupació. Són problemes que intentava solucionar, i va crear la teoria del comunisme.
  • Nietzsche

    Nietzsche
    Ell denuncia el fet que els éssers humans es regeixin pels valors morals de la tradició cristiana i resalta la idea d'un superhome.
  • Ortega y Gasset

    Ortega y Gasset
    Jose Ortega exalta la importància de l'afirmació de l'experiència vital per el subjecte i la dependència màxima entre les coses i jo. L'ésser humà es fa conscient de les circumstàncies que l'envolten.
  • Freud

    Freud
    Ell intenta buscar noves explicacions per combatre l'augment de casos de malalties mentals.
  • La ciència a debat

    Debats entre diversos científics. Es va popularitzar el saber científic, i es van dividir en 2 bàndols, els que buscaven una objectivitat, i els altres que buscaven solidificar les teories cientifiques.
  • Gadamer

    Gadamer
    Georg Gadamer va ser un filòsof alemany que va conrear l'hermenèutica i va realitzar comentaris sobre la filosofia antiga. va estar tota la seva vida lligat al món universitari. Va posicionar-se activament contra el règim del nazisme i del comunisme.
  • Period: to

    Existencialisme i vitalismes

    En el context de les dues guerres mundials, es proposa un replantejament radical de la filosofia. Dins de l’existencialisme cal esmentar el vitalisme que exalta la importància de l’afirmació de l’experiència vital per al subjecte i la dependència màxima entre les coses i jo.
  • Period: to

    1ra Guerra mundial

    La Primera Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte.
  • Escola de Frankfurt d'Alemanya

    Escola de Frankfurt d'Alemanya
    Es coneix com a Escola de Frankfurt una tendència filosòfica representada per un grup de pensadors alemanys agrupats entorn de l'Institut de Recerca Social, de Frankfurt, creat el 1922. El seu tret més representatiu, si més no a les primeres etapes, fou l'adscripció al marxisme com a base de les seves reflexions.
  • Italo Calvino

    Italo Calvino
    Va ser un escriptor Italià que va nèixer a Cuba, el qual va dir que "un clàssic és un llibre que mai no acaba de dir el que ha de dir.
  • Jürgen Habermas

    Jürgen Habermas
    Jürgen Habermas és un filòsof i sociòleg alemany reconegut en tot el món pels seus treballs en filosofia pràctica. És el principal representant de la "Segona Generació" de l'Escola de Frankfurt i un dels exponents de la Teoria Crítica desenvolupada a l'Institut d'Investigació Social.
  • Period: to

    2na guerra mundial

    La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
  • “Declaració” Universal Dels Drets Humans

    “Declaració” Universal Dels Drets Humans
    Amb els tractats que es van redactar l'any 1966 completa la Carta Internacional de Drets Humans, que després de ser sotmesa a votació el 1976 es va convertir en llei internacional.
  • Heidegger

    Heidegger
    Heidegger fa una critica de la filosofia, proposant un replantejament radical de la filosofia, definint a partir de l'existència i no de l'essència, negant la possibilitat de l'objectivisme científic.
  • L’espectador entra a escena

    A finals del segle XX, proposen un nou concepte d’interpretació de les obres d’art. Fins aquell moment l’espectador havia sigut el receptor d’una obra d’art acabada i completament definida.
  • Crisi de la raó moderna

    L’esperança en la raó iniciada per Descartes i reafirmada per Kant trontolla encara amb més força davant els horrors del segle XX. Les teories proposades pels filòsofs són represes principalment pels membres de l’anomenada Escola de Frankfurt a l’Alemanya anterior al règim nazi que es va centrar en la reflexió filosòfica sobre la pràctica científica.