-
al turó Palatí per Ròmul, lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatgers que travessaven la Península Itàlica (ex. comerç de la sal). -
es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània
Diversos pobles a la Península Itàlica:
latins: al Laci (centre)
etruscs: centre i nord
grecs: al sud i Sicília
cartaginesos: Sardenya i Sicíli -
Monarquia electiva, no hereditària
Poders màxims del rei:
Administrava justícia,manava l’exèrcit i era summe sacerdot -
Va ser el primer rei de Roma,i és el fundador de Roma -
-
-
-
-
-
-
En aquesta Roma el poble decidir la seva reialeça
-
-Comicis:hi havia 3 tipus,Comicis Curiats que era segons l’origen familiar.Comicis Tribunats que era segons la residència i Comicis Centuriats que era segons la riquesa
-Magistrats:ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eres escollits anualment
-Senat:format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política -
Patricis: Famílies riques i poderoses, ja que tenien la propietat de la major part de les terres.
Cavallers: Plebeus que s’havien enriquit amb les guerres, el comerç i les finances.
Lliberts: Esclaus que aconseguien la llibertat, la compraven o els alliberava el seu amo.
Esclaus: No es consideraven persones, sinó objectes propietat dels seus amos. No tenien llibertat ni drets.
Les dones, independentment de la riquesa que posseïen o del lloc d’origen -
Aquesta va ser la primera expansió de Roma.
Va ser la que més les va costar -
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
-
es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà)
-
El emperador era n'Octavi,que era el fi adoptiu de en Julio Cèsar
-
Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils , militars i religiosos 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial- -
Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos.
- Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
- Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república. -
En el segle I aC. Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana.
-
Els cavallers es beneficien ja que es dedicaven a negociar amb els botins de guerra, Els patricis es beneficien ja que van comprar milers d’esclaus Els plebeus, principalment pagesos, no es beneficien ja que es van arruïnar perquè van haver d’abandonar les terres per servir a l’exèrcit -
Conseqüències:
- Es dóna poder als generals (dictadors) per sufocar les revoltes:
- Els militars van anar augmentant el seu poder i per posar fi al desordre es formen triumvirats, aliances de tres homes que compartien el poder durant un període de temps:
Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu: poder unipersonal (Juli Cèsar).
Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi: poder en mans d’Octavi Cèsar August i creació de l’Imperi. -
Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu: poder unipersonal (Juli Cèsar).
Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi: poder en mans d’Octavi Cèsar August i creació de l’Imperi. -
moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles, les lleis , els déus, l’art… -
Al S.III dC s’aturen les conquestes les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars) pel nord i dels perses per l’est 🡪 afebliment de l’autoritat imperial augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit 🡪 crisi econòmica (manca d’esclaus, descens de la producció agrícola i minera, es tallen les vies de comunicació, estancament del comerç i l’artesania), augment dels impostos per afrontar les despeses militars. -
diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar. -
Tenien unes institucions polítiques molt rudimentàries i no coneixien l'escriptura; no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda. Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva en les quals participava tota la unitat familiar. Però coneixien la metal·lúrgia del ferro i fabricaven armes d'una bona qualitat. Estaven organitzats en famílies i unes quantes formaven un clan. -
Al S.IV dC (395 dC) Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble).
-
Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Els historiadors parlen de la fi de l'Antiguitat i del començament de l'Edat Mitjana. -
Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició (476 dC, Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma, Ròmul Augústul (10 anys). A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se
Imperi Bizantí.