Portada

coneixement de la cèl·lula al llarg de la història

  • 1r microscopi

    1r microscopi
    El primer microscopi va ser construït l’any 1590 per el holandés Zacharias Janssen junt al seu pare Hans Martens. Estava format per dos tubs de llautó suportant una lent cadascun que llisquen dins un altre tub de llautó que permet l’enfocament.
  • Period: to

    Evolució dels microscopi

    Anton Leeuwenhoek va fabricar el primer microssopi per veure les cèl·lules vives, el Leeuwenhoek microscope (1600s). A partir d'aquestes es van crear altres de més complexos com el Handheld Microscope (1700s) o el British microscope (1865). El més desarrollat és el Zeiss Primo star (2010)
    La Tinció és una tècnica auxiliar per augmentar el contrast en la imatge del microscopi.
  • 1res cèl·lules descrites

    1res cèl·lules descrites
    Els primers dibuixos de cèl·lules de la història van ser publicats per Robert Hooke l’any 1665, després d’observar un fragment de suro al microscopi. La paraula cèl·lula la devem a Robert Hooke, ja que és el nom que va donar a la unitat fonamental de la matèria viva.
  • Microscopi de vista augmentada

     Microscopi de vista augmentada
    L’any 1674 Antonie Van Leeuwenhoek va aconseguir construir un microscopi de 200 augments, amb el que es van observar les primeres cèl·lules vives. Leeuwenhoek va descobrir per primera vegada els bacteris y protozous.
  • 1ra observació i descripció del nucli de la cèl·lula.

    1ra observació i descripció del nucli de la cèl·lula.
    Robert Brown, un important botànic, al 1831 va observar i descriure el nucli de la cèl·lula.
  • Observació i descripció del medi intern de la cèl·lula.

    Observació i descripció del medi intern de la cèl·lula.
    Johannes E. Purkinje al 1838 va ser el descubridor del citoplasma, que ell li deia el protoplasma. Que ve a ser el medi intern de la cèl·lula.
  • Teoria cel·lular

    Teoria cel·lular
    En Matthias Shleiden va platejar per primer cop la teoria cel·lular. 1838 per les plantes i en Theodor Shann un any després per els animals. Aquesta teoria va sorgir gràcies als seus estudis.
  • Científics afirmen que els vegetals i animals estàn formats per cèl·lules.

    Científics afirmen que els vegetals i animals estàn formats per cèl·lules.
    M.J. Schleiden i Theodor Schwann afirmaven que les plantes i estan constituïts per cèl·lules i d’allà va sorgir la teoria cel·lular per primera vegada.
  • Cèl·lula considerada unitat estructural i morfològica

    Cèl·lula considerada unitat estructural i morfològica
    Com ja sabien que tots el éssers vius estan constituïts per cèl·lules les van considerar la unitat morfològica de tots els éssers vius. I com la cèl·lula es capaç de fer tots els processos per permanèixer amb vida es considera també com la unitat morfològica dels éssers vius.
  • Origen de les cèl·lules

    Origen de les cèl·lules
    Aquesta teoria la va imposar Rudolf Virchow
    “Tota cèl·lula procedeix d’una altre cèl·lula.” Avont ha existit una cèl·lula hi ha d’haver hagut una cèl·lula preexistent. A base d’aquesta frase es considera que la cèl·lula es l’unitat d’origen de tots els éssers vius.
  • Cèl·lula, unitat bàsica fisiològica i funcional

    Cèl·lula, unitat bàsica fisiològica i funcional
    Això ho va considerar Bruke

    La cèl·lula com a unitat bàsica i fisiològica i funcional significa que les cèl·lules es consideren organismes independents i unicel·lulars que prenen nutrients, excreten residus, detecten i responen al seu entorn, es mouen, respiren, creixen i es reprodueixen.
  • Cèl·lula la unitat genètica

    Cèl·lula la unitat genètica
    Stutton i Boveri
    Van considerar que la cèl·lula contenia una part genètica a traves per la cual les característiques de les cèl·lules mares a les cèl·lules filles. La genètica passa de generació en generació.
  • Informació extra🤓

    Informació extra🤓
    Avui en dia un dels grans reptes que te plantejat la Biologia Cel·lular, envoltat d'un forta polèmica ètica, és la utilització de les cèl·lules mare amb finalitats terapèutiques. Aquest metodologia ha obert una finestra cap a la curació de malalties hereditàries i degeneratives, entre altres.