-
Period: to
Alfons XIII
-
Setmana Tràgica
Causa: oposició al reclutament de soldats (llicenciats) per a la Guerra del Marroc.
L'aixecament va provocar un esclat espontani, antimilitarista i anticlerical, fruit de les tensions socials acumulades. L'exèrcit el va aixafar i la repressió va ser bestial.
Tot plegat va provocar la condemna de l'opinió pública i la dimissió del president conservador Antoni Maura.
El rei va demanar a Canalejas (liberal) que formés govern, però va ser assassinat (1912) i els conservadors van recuperar el poder. -
Mancomunitat de Catalunya
Institució de govern que agrupava el pressupost i les competències de les quatre diputacions catalanes. Primer organisme poderós català després de 1714, tot i tenir atribucions molt limitades. Va crear noves infraestructures i serveis públics per modernitzar l'economia. Va promoure la llengua, l'ensenyament i la cultura catalanes. (L'IEC va encarregar a P. Fabra el projecte d'estandardització de l'ortografia) 1r president: Prat de la Riba (1914-1917)
2n president: Puig i Cadafalch (1917-1923) -
Desastre d'Annual
Durant la guerra del Rif, va tenir lloc un gran enfrontament entre tropes colonials espanyoles internes a la regió i independentistes marroquins. Els espanyols van ser derrotats, amb 8000 soldats morts. A la Península es va criticar l'exèrcit i l'administració militar i es va obrir una investigació sobre aquell desastre. En relació amb la política, la desfeta va comportar la caiguda del govern dirigit per Allendesalazar i la creació del govern d'Antoni Maura. -
Cop d'Estat de Primo de Rivera
Amb la crisi social i la por que l'expedient Picasso (investigació del Desastre d'Annual que implicava militars i el mateix rei en corrupció) es debatés a les Corts, el general Primo de Rivera va dirigir un cop d'estat, amb el vist-i-plau del rei, de la patronal i d'alguns polítics conservadors. El cop es va presentar com a solució per acabar amb les protestes i la violència. La Dictadura va ser ben rebuda i va durar uns quants anys, fins que entre 1930-1931 va haver-hi força oposició. -
Pacte de Sant Sebastià
Primo de Rivera va dimitir el gener de 1930 i el rei va nomenar cap del govern el general Berenguer, que havia de propiciar el retorn gradual a la legalitat constitucional.
L'agost del mateix any, bona part de l'oposició el Pacte de Sant Sebastià: es reivindicaven unes eleccions democràtiques i la instauració d'una República. Es van comprometre a reconèixer el dret a l'autonomia de Galícia, el País Basc i Catalunya. -
Segona República Espanyola
Eleccions municipals del 12 d'abril van indicar la voluntat del poble favorable a la república. Entre els resultats electorals i les manifestacions per demanar la proclamació de la República, Alfons XIII va suspendre la potestat reial i va exiliar-se. 14 d'abril, es va proclamar la Segona República, amb un govern amb membres de la coalició republicanosocialista.
Govern provisional-> reformes socials
Va rebre majoria a les eleccions del juny. Llavors, va crear una Constitució que va ser aprovada. -
Period: to
Segona República
-
Estatut de Núria
Macià va formar la Generalitat i va encarregar a experts reunits a Núria un Estatut d'Autonomia, que va rebre majoria (1931). Macià va presentar-lo a Madrid, va enfrontar-se a una forta campanya en contra dels partits de dreta però va ser aprovat el setembre de 1932.
L'Estatut: Catalunya, regió autònoma de l'Estat/ cooficialitat del català i castellà/ Institucions: Parlament, Generalitat i President. Tribunal de Cassació (judicial)/ competències compartides amb la República i algunes, plenes. -
Triomf del Front Popular
Forces d'esquerra van agrupar-se i van formar el Front Popular. Programa: amnistia per als represaliats de 1934 i recuperació de grans reformes del 1r bienni republicà.
Les eleccions les va guanyar. M. Azaña va ser elegit president de la República i, Santiago Casares, cap de govern.
El Front Popular va reemprendre el programa de reformes començat el 1931. Mentrestant, les tensions entre gent d'esquerres i de dretes augmentaven als carrers. -
Cop d'estat (17, 18, 19 de juliol) i inici de la Guerra Civil
Les tensions que hi havia entre habitants d'esquerres i de dretes van provocar un ambient d'enfrontament, que va comportar l'assassinat del diputat monàrquic J. Calvo Sotelo en represàlia per la mort de J. Castillo (tinent socialista). Aquesta fet va servir com a motiu a bona part dels caps i oficials de l'exèrcit per realitzar un aixecament militar contra la República. El govern legítim i les esquerres van oposar-s'hi. Espanya va quedar dividida en dos blocs. Així va començar la Guerra Civil. -
Period: to
Guerra Civil