-
Eleccions municipals
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de facto, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després. -
Proclamació de la Segona República
La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931). -
Constitució espanyola
La constitució es va redactar a partir d'un avantprojecte redactat per la comissió de les corts constituents, presidida per Luis Jiménez de Asúa, que van iniciar el treball el 14 de juliol de 1931 i el van presentar el 18 d'agost, i el debat va durar des del 27 d'agost fins a la promulgació el 9 de desembre. -
Reforma agrària
Una reforma agrària és un procés polític que té com a objectiu modificar de manera ràpida i profunda el règim de propietat i el sistema d'explotació de la terra, per tal d'ampliar el nombre de petits i mitjans propietaris i augmentar la producció agrària. -
Reforma religiosa i escolar
La Reforma protestant va dependre de el suport polític d'alguns prínceps i monarques per poder formar esglésies cristianes d'àmbit estatal (posteriorment esglésies nacionals). Els principals exponents de la Reforma protestant van ser Martí Luter i Joan Calví.
El protestantisme ha arribat a constituir la segona gran branca de l'cristianisme, amb un grup de fidels que actualment supera els 900 milions. -
Estatut de Núria
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. -
Mort de Francesc Macià
Francesc Macià i Llussà Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859– Barcelona, 25 de desembre de 1933 va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica.
Políticament, va virar d'un inicial regeneracionisme d'Espanya a la defensa de la República Catalana. -
Eleccions del 1933
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935. -
Pujada al poder de Hitler
Hindenburg va nomenar canceller a Hitler el 30 de gener de 1933, després d'formar-se una coalició entre els nazis i els conservadors nacionalistes. Papin seria vicecanceller en un gabinet de majoria conservadora, encara falsament convençut que podia «controlar» a Hitler. -
Fets d’Octubre de 1934 a Catalunya
Els fets del sis d'octubre va ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. -
Fets d’Octubre de 1934 a Astúries
La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. Va ser un episodi que ocorre dintre d'un procés més ampli que va ocórrer en conjunt d'Espanya i es va denominar Revolució de 1934. -
Empresonament de Lluís Companys i el seu govern
Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya, ministre del Govern Espanyol , president de la Generalitat de Catalunya republicana durant la Segona República Espanyola i president d'ERC. És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat a l'estat espanyol.
