-
Period: to
Segona República
-
Period: to
Bienni reformista o d'esquerres
-
Niceto Alcalá Zamora
Juny de 1931 - Octubre de 1931 -
Constitució de la segona república
La Constitució Espanyola de 1931 fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939) que va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes. -
Llei de retir de l'oficialitat
Establia que tots els oficials en actiu havien de prometre la seva adhesió a la República, però se’ls donava la possibilitat de retirar-se amb el sou íntegre si ho volien. Més de la meitat de l’oficialitat va acceptar l’oferta avanç d’acabar l’any. A més, es van suprimir alguns rangs tradicionals, es va reduir el nombre d’unitats i oficials i es va tancar l’academia militar de Saragossa. -
Period: to
Període de Govern provisional
-
Eleccions municipals que acaben amb la dictadura i marquen l'inici de la república
-
Assassinat d'Andreu Nin
-
Estatut de Núria
L'Estatut donava a la Generalitat una ampla llista d'atribucions fins llavors impensables, com foren competències en el camp de l'educació i la sanitat, i la creació d'un tribunal de justícia català. Els tràmits parlamentaris a les Corts espanyoles retallen el projecte inicial, titllant-lo d'ambiciós i excessivament pretensiós. -
Cop d'estat de Sanjurjo
La Sanjurjada fou un intent de cop d'estat fracassat que part de l'exèrcit espanyol iniciat la matinada del 10 d'agost de 1932 contra la II República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo -
Aprovació definitiva de l'estatut de Catalunya
-
Creació de la CEDA
El 1933, els sectors catòlics i conservadors van mobilitzar-se molt activament contra la política social, religiosa i autonòmica dels governs d’esquerres, donant lloc a la creació d’un nou partit, la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) sota el lideratge de José María Gil Robles. -
Triomf electoral del Front Popular
Tot i que la campanya electoral va ser curta, aquestes eleccions es van presentar com una clara polarització de la vida política espanyola. Així, com que el sistema electoral obligava a les grans aliances electorals per aconseguir la victòria, les forces progressistes i obreres van seguir l’exemple europeu i van crear una àmplia coalició, el Front Popular, que pretenia recuperar el poder i continuar la tasca reformista anterior al Bienni Negre. -
Period: to
Bienni conservador o bienni negre
-
Llei de congregacions
Davant la por a la influència que els ordes religiosos exercien especialment en l’educació va dur al govern a prohibir-los la dedicació a l’ensenyament. El procés es va completar amb la llei de congregacions, que va limitar la possessió de béns als ordes religiosos i va preveure la possibilitat que foren dissolts en cas de perill per a l’estat. L’enfrontament més greu va ser el produït amb els jesuïtes, a causa del quart vot d’obediència al papa professat per aquest ordre. -
Francesc Macià declara la "Republica Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques"
Arran de les eleccions municipals de 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclamà de manera unilateral «la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el dia 14 d'abril,poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la Segona República espanyola -
Revolució d'octubre de 1934
La Revolució de 1934 va ser un moviment de vagues revolucionari que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934 durant el bienni radical-cedista de la II República, encoratjat des d'amplis sectors i per importants dirigents del PSOE i la UGT, com Largo Caballero o Indalecio Prieto i de forma desigual per la Confederació Nacional del Treball (CNT), la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i el Partit Comunista d'Espanya (PCE). -
Lluís Companys declara la "República Catalana"
El 6 d'octubre de 1934 va tenir lloc a Barcelona la proclamació de l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola per part del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys. Aquests fets s'enquadren dins del moviment insurreccional produït per l'entrada de la CEDA en el govern de la República (Revolució d'octubre de 1934), en virtut dels seus resultats a les eleccions generals de novembre de 1933 -
Period: to
Guerra Civil
-
Assassinat José Calvo Sotelo
Una de les explicacions més acceptades és que la seva mort fou una revenja per l'assassinat del tinent José Castillo hores abans. Arran de la publicació d'un article del diari ultredretà El Imparcial s'hi van voler establir però relacions amb la maçoneria. -
Alzamiento militar i inici de la guerra civil
-
Creació Junta de Defensa Nacional
La Junta de Defensa Nacional va ser l'organisme creat el 24 de juliol de 1936 pels militars revoltats en el fallit cop d'estat que va donar lloc a la Guerra Civil Espanyola i que va assumir durant un temps i de forma col·legiada la Prefectura de l'Estat del Bàndol nacional. -
Manuel Azaña
Setembre de 1936 - 1939 -
Fets de maig de 1937 i ocupació de la Telefònica
Els Fets de maig del 1937 foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM. A partir d'aquell moment el govern de la República es va fer càrrec de l'ordre públic i la Generalitat va perdre les seves atribucions. -
Tretze punts de Negrin
Es tracta d'un programa propagandístic i estratègic, que per la seva moderació tractava de buscar suports internacionals, 2 i, en última instància, finalitzar la Guerra Civil mitjançant una pau negociada entre els bàndols en pugna.1 No obstant això, aquest programa conciliador va ser rebutjat per Francisco Franco, que després de la severa derrota republicana a la recent Ofensiva d'Aragó se sabia que ve a guanyar la guerra i imposar les seves condicions.
