-
La civilització minoica es va desenvolupar a l’illa de Creta. Els minoics van aprofitar la bona situació geogràfica de la seva illa per dur a terme una gran activitat comercial amb el Pròxim Orient i la Mediterrània central. Les seves ciutats es caracteritzaven pel fet de tenir grans palaus decorats amb riques pintures murals.
-
La civilització micènica, que tenia el centre principal a Micenes, al Peloponès. Es distingia pel seu caràcter guerrer, per les ciutats fortificades, les tombes monumentals dels seus reis i una escriptura que ja podem considerar grega.
-
A partir d’aleshores, i fins a l’any 900 aC aproximadament, s’inicia a l’antiga Grècia un període poc conegut de la seva història. Els historiadors l’han anomenat època fosca.
-
La població grega va augmentar significativament, però no hi havia prou terres ni recursos per a tots. Això va portar que molts camperols en situació de pobresa van acumular deutes amb l'aristocràcia i fins i tot existia la possibilitat de convertir-se en esclau si no es pagaven. Com a resposta a aquests problemes, molts camperols van deixar les seves polis per començar una nova vida en un altre territori, més lluny de l'Hèl·lade.
-
Els ibers van ser un conjunt de pobles que van habitar la part mediterrània de la península Ibèrica a partir del segle VI aC. Malgrat no haver constituït mai un Estat unificat , van compartir una mateixa cultura i trets comuns. L'economia dels ibers es basava principalment en l'agricultura i la ramaderia, però van començar a dedicar-se al comerç i l'artesania amb la influència dels grecs i fenicis.
-
A principis del segle VI aC, el govern d'Atenes, com la resta de ciutats-estat gregues, estava en mans de l'aristocràcia terratinent. Tanmateix, el desenvolupament del port del Pireu va fer que molts comerciants acumulessin més riquesa que la pròpia aristocràcia governant.
-
D'altra banda, cap al 547 aC, els perses, poble del Pròxim Orient que havia format un gran imperi, van conquerir les polis de l’Àsia Menor, i van intentar sotmetre el territori grec peninsular. Malgrat les seves diferències i rivalitats, les polis gregues es van unir per lluitar plegades contra els invasors. Així, es van iniciar una sèrie de guerres entre grecs i perses, conegudes com a guerres mèdiques. -
Els perses, poble del Pròxim Orient que havia format un gran imperi, van conquerir les polis de l’Àsia Menor, i van intentar sotmetre el territori grec peninsular. Malgrat les seves diferències i rivalitats, les polis gregues es van unir per lluitar plegades contra els invasors. Així, es van iniciar una sèrie de guerres entre grecs i perses, conegudes com a guerres mèdiques
-
Grècia clàssica o Època Clàssica per antonomàsia és el període de la història de Grècia comprès entre la revolta de Jonia i el regnat d'Alexandre el Gran, o d'una manera més genèrica, els segles V i IV a. C.
-
Atenes es va convertir en la polis que dirigia el món grec. Els atenesos es van enriquir amb les aportacions econòmiques de la resta de les polis. Però aviat la superioritat d’Atenes va ser contestada per Esparta, que va liderar una aliança antiatenesa de polis, la lliga del Peloponès.
-
La batalla de Marató va ser un enfrontament armat que va definir el desenllaç de la primera guerra mèdica. Va passar l'any 490 a. C. i va tenir lloc als camps i la platja de la ciutat de Marató, situada a pocs quilòmetres d'Atenes, a la costa est d'Àtica. -
La batalla de Salamina. La guerra va acabar amb la retirada persa i l’augment del prestigi d’Atenes, la polis grega que havia liderat la lluita contra els invasors. -
Atenes es va convertir en la polis que dirigia el món grec. Els atenesos es van enriquir cobrant impostos. Però aviat la superioritat d’Atenes va ser contestada per Esparta, que va liderar una aliança antiatenesa de polis, la lliga del Peloponès.
Per la seva banda, Atenes va mantenir el suport d’altres polis: la lliga de Delos. La rivalitat entre totes dues lligues va desembocar en un conflicte armat, la guerra del Peloponès que va guanyar Esparta. I així va posar fi al predomini d’Atenes. -
El període d'hegemonia espartana és un moment a la història de la Grècia clàssica que s'estén a partir del final de la Guerra del Peloponès.
-
En morir Alexandre, el 323 aC, l’imperi es va dividir en diferents regnes: Macedònia (que incloïa Grècia), Egipte i Síria (Pròxim Orient). Són els anomenats regnes hel·lenístics. Finalment, el 146 aC, els romans van conquerir Grècia i la van convertir en una província del seu imperi.
-
Les divisions entre les polis gregues i l’empobriment provocat pels anys d’enfrontaments militars van ser aprofitats pel rei Filip II de Macedònia, regne del nord de Grècia. Els macedonis van conquerir pràcticament totes les polis gregues -
Alexandre el Gran va crear un gran imperi que s’estengué pel Pròxim Orient, Egipte i Pèrsia. D’aquesta manera, la cultura grega es va estendre per Egipte, on es va fundar la ciutat d’Alexandria, i Orient. -
Finalment, el 146 aC, els romans van conquerir Grècia i la van convertir en una província del seu imperi.