-
Aquest període va des de l'època dels grecs fins a la caiguda de l'imperi romà
-
PRESOCRÀTIC
La principal teoria deTales de Miletera que l'aigua és el principi de totes les coses que existeixen. L'aigua és origen que va donar principi a l'univers, una idea que els grecs nomenaven arjé. -
PRESOCRÀTIC
Pitàgores creia que totes les relacions podien ser reduïdes a relacions numèriques, els pitagòrics havent estat educats en l'estudi de les matemàtiques i aquests creien que les coses són números i que tot el cosmos és una gamma i un nombre -
PRESOCRÀTIC
El pensador grec creia que el món experimenta un procés de continu naixement i destrucció al qual no se n'escapa res. -
SOFISTA
Segons la teoria relativista de Protàgores, no hi ha veritats absolutes perquè tot està condicionat pel context, pel temps i el lloc en el qual cada esdeveniment succeeix. El mateix esdeveniment o discurs és interpretat de manera diferent per cada persona, en funció del quan, on i com. -
Creia que tot vici és el resultat de la ignorància i que cap persona desitja el mal, tant mateix, la virtut és coneixement i aquells que coneixen el bé actuaran de manera justa. La seva lògica va donar a la discussió racional i la cerca de definicions generals. -
SOFISTA
La seva filosofia es basava en l'afirmació que res existeix o, si existeix, no es pot conèixer realment i, si es pot conèixer, aquest coneixement no es pot transmetre. I encara que pogués comunicar-se, no s'entendria com es pretén. -
SOFISTA
Segons Plató, les formes són entitats immutables i eternes que existeixen en un món metafísic a part del món físic observable. Cada forma representa l'essència o la idea perfecta d'un objecte o una cosa, i totes les coses en el món físic són meres imitacions imperfectes d'aquestes formes perfectes. -
SOFISTA
Contrari al platonisme, Aristòtil va desenvolupar una filosofia on l'experiència és la font del coneixement. Segons la seva teoria, cada entitat sensible és una substància composta de matèria, allò que constitueix les coses i forma, la qual organitza la matèria, sent aquesta última la seva essència. -
HEL·LENISME
La filosofia d'Epicur era oposada a la platònica i a l'aristotèlica. El seu pensament girava entorn d'una idea, la qual es vessava en què, no hi ha res més enllà de la realitat i el món sensible, per tant, negava la immortalitat de l'ànima. De fet, promovia que l'ànima, igual que la resta d'elements, estava constituïda per àtoms. -
HEL·LENISME
La seva filosofia s'emmarca dins de l'estoïcisme, un corrent filosòfic que promou la virtut, l'autodisciplina i la cerca de la saviesa com a mitjà per a aconseguir la felicitat i la tranquil·litat mental. -
En aquestos moments, la filosofia es centre més en la relació entre la fé i la raó.
-
Agustí argumenta que els éssers humans són entitats racionals. La racionalitat consisteix en la capacitat d'avaluar opcions per mitjà del raonament, i per consegüent, Déu els va haver de donar llibertat per naturalesa, la qual cosa inclou poder triar entre bé i malament. -
Segons Tomàs d'Aquino el coneixement té la seva causa material en la dada que proporcionen els sentits, no obstant això, l'enteniment és actiu en la formació del coneixement en virtut de la seva actualitat. -
Ockham és un empirista que defensa que l'única font de coneixement és l'experiència sensible, i el mètode intuïtiu com a camí per a arribar a la veritat. -
A partir del Renaixement hi ha una recuperació de tota la cultura grecoromana perduda.
-
El pensament filosòfic de Descartes es basa en el racionalisme, és a dir, en la creença que el coneixement veritable es basa en la raó i en la lògica i no en l'experiència sensible o en l'observació empírica. -
Locke sostenia que la ment humana era una tabula rasa que adquiria coneixements per mitjà de l'observació i el raciocini. -
Hume sosté que tot coneixement en última instància procedeix de l'experiència, sigui de l'experiència externa, val dir, la que prové dels sentits, com la vista, l'oïda, etc., o sigui de l'experiència íntima, l'autoexperiència. -
Kant planteja que l'origen del coneixement està en el subjecte, però el començament està en l'ocasió, en l'experiència. -
La filosofia contemporània ha explorat qüestions complexes relacionades amb l'existència, el coneixement, la moral, la política i la tecnologia en el context de la societat moderna i postmoderna.
-
El marxisme busca una clarificació crítica i racional de la consciència. Tal clarificació d'idealisme hegelià que redueix les manifestacions de la realitat a formes de consciència. D'una concepció abstracta de l'ésser humà que no prengui com a base la seva forma de vida, la seva classe i la seva història. -
La filosofia de Nietzsche és vitalista. La idea central del vitalisme és que la vida és el valor suprem i la font de tot valor. -
La teoria psicosexual de Freud ve a dir que la personalitat es desenvolupa segons les experiències de vida de cada persona, les quals determinen la manera el que es modelen la relació entre l'inconscient i el que lluita per reprimir aquesta força o aquestes pulsions. -
Escola de Frankfurt
Ortega defensa el perspectivisme, és a dir, l'argument que diu que la realitat és múltiple, no existeix un món en si mateix, existeixen tants com perspectives. La perspectiva queda determinada pel lloc que cadascun ocupa en l'Univers, i només des d'aquesta posició pot captar-se la realitat. -
Existencialisme (Heidegger, Sartre) Hermenèutica
Per a Gadamer la raó és real i històrica, està donada no de manera espontània sinó que apareix i en tot individu es desembolica dins de la història a la qual pertany i de la qual no pot escapar a causa de les relacions de configuració de la seva ser en funció a ella. -
Escola de Frankfurt
El de Zambrano és un pensament interessat en la transformació que no nega, sinó que pressuposa la pertinença i que, per tant, concep la llibertat com una pràctica, un exercici de transcendència a realitzar en la vida diària, i en la convivència amb altres éssers humans als quals ens uneix la pertinença a l'Univers. -
Escola de Frankfurt
Segons Arendt, els éssers humans no són, per naturalesa, ni bons ni dolents, sinó que cada persona és responsable dels seus propis actes. Tot acte de maldat, diu, ha de sancionar-se, en ser tot individu faig mal de la seva vida i de les seves decisions. -
Escola de Frankfurt
Habermas sosté que en tota emissió comunicativa el parlant planteja pretensions de validesa, enfront de les quals el receptor pot prendre postura amb un sí o amb un no. En el cas que l'oïdor reconegui les pretensions de validesa implícites en l'acte, s'haurà aconseguit l'enteniment o acord.