-
624 BCE
Tales
Tales de Milet fou un filòsof grec. Nascut a la ciutat jònica de Milet, a la vora del mar Egeu, fill d'Examio i de Cleobulina de Milet. Els seus principals interessos eren les matemàtiques, l'astronomia i la política, i se'l considera el fundador de la filosofia occidental. Va crear l'anomenada escola de Milet. -
572 BCE
Pitàgores
Pitàgores no va deixar obra escrita, i fins a tal punt és impossible distingir les idees de l'mestre de les dels deixebles que només pot exposar el pensament de l'escola de Pitàgores. De fet, externament el pitagorisme més sembla una religió mistèrica (com l'orfisme) que una escola filosòfica; en aquest sentit va ser un estil de vida inspirat en un ideal ascètic i basat en la comunitat de béns, el principal objectiu era la purificació ritual (catarsi) dels seus membres. -
500 BCE
Sofistes
Els sofistes es van centrar en el concepte de veritat i van explorar les possibilitats lògiques del llenguatge, així com també la seva aplicació a la política -
Period: 500 BCE to 500
Filosofia antiga
FILOSOFIA ANTIGA
VI a.C- VI d.C
Neix a Grècia i busca comprendre la naturalesa. També buscaven donar resposta a les seves preguntes mitjançant la raó.
Alguns filosofs:
-Pitàgores
-Tales
-Gòrgies
-Demòcrit
Escoles hel·lenístiques -
470 BCE
Sòcrates
Sòcrates va ser un filòsof grec. Es considerat una figura cabdal de la pensada antic, fins al punt de ser cridats presocràtics els filòsofs anteriors a ell. Trencant amb les orientacions predominants anteriors, la seva reflexió es va centrar en l'ésser humà, particularment en l'ètica, i les seves idees van passar als dos grans pilars sobre els quals s'assenta la història de la filosofia occidental: Plató, que va ser deixeble directe seu, i Aristòtil, que ho va ser al seu torn de Plató. -
460 BCE
Demòcrit
Demòcrit d'Abdera o senzillament Demòcrit fou un filòsof presocràtic grec, mestre de Nausífanes que, juntament amb Leucip, va ser el primer a postular que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms». -
427 BCE
Plató
Plató va ser deixeble de Sòcrates i va afirmar que, a més del món físic, material i canviant, existia un altre plànol de l'ésser, fora de l'espai i del temps, de caràcter immutable i perfecte, en el qual es troben les veritables definicions dels conceptes universals. Va denominar aquesta realitat món intel·ligible o món de les idees. -
384 BCE
Aristòtil
Aristòtil va ser un filosof que mantindrà la posició crítica amb els sofistes i defensarà l'esxistència de veritats objectives. Va romandre durant vint anys a l'Acadèmia platònica, en què va esdevenir tutor del jove Alexandre el Gran. -
300 BCE
Escoles hel·lenístiques
La filosofia hel·lenística és la filosofia grega del període hel·lenístic. El món hel·lenístic, resultat de les conquestes d'Alexandre el Gran, es va caracteritzar pel seu cosmopolitisme, refinament de l'art i l'especialització del coneixement en les diferents ciències. -
350
Dones filòsofes de l'edat antiga
Les primeres dones filòsofes de les quals es té notícia van estar vinculades a l'escola Pitagòrica com Teano, Aesara i Timica. Les seves idees, no obstant això, van ser atribuïdes al seu fundador, Pitàgores. Poc després apareixen algunes dones relacionades indirectament amb la filosofia, com Aspàsia de Milet, protectora de Protàgores i promotora del pensament i la cultura en l'Atenes de Pèricles. -
354
Agustí d'Hipona
Agustí d'Hipona és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església. La seva influència posterior és enorme, i ultrapassa l'àmbit de la teologia. -
Period: 500 to 1500
Filosofia medieval
FILOSOFIA MEDIEVAL
V-XV
S'anomena filosofia medieval la que es desenvolupa a Occident durant l'edat mitjana, des de la fi de l'edat antiga, amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, fins al sorgiment del Renaixement, amb la caiguda de Constantinoble l'any 1453.
Està lligada a la cultura cristiana, es recupera el pensament grec gràcies a la labor dels àrabs i apareixen les primeres universitats. -
1000
Dones filòsofes de l'edat medieval
En aquesta línia destaca Hildegarda de Bingen (1098-1179), que va deixar escrits d'astronomia, botànica i medicina, així com llibres profètics basats en les seves visions. I també Herrada de Landsberg (1130-1195), autora de l'enciclopèdia Hortus deliciarum ('El jardí de les delícies'). -
1079
Pere Abelard
Pere Abelard fou un filòsof i escolàstic bretó. Fou un personatge fonamental de l'edat mitjana, i se l'ha arribat a considerar un dels precursors de la Reforma protestant, pel seu comentari a l'obra de sant Pau. La seva història d'amor amb Heloïsa ha esdevingut llegendària -
1126
Averrois
Averrois fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del segle XII. El propi Averroes va ser nomenat cadí de Sevilla i va servir en les corts de Sevilla, Còrdova i el Marroc durant la seva carrera. A més d'elaborar una enciclopèdia mèdica, va escriure comentaris sobre l'obra d'Aristòtil; per aquest motiu va ser conegut com «el Comentador». -
1225
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino és un dels més grans representants de el pensament occidental, dels més destacables representants de l'escolàstica. Va ser teòleg, metafísic i un dels primers filòsofs que va combinar el pensament d'Aristòtil amb la fe cristiana.Considerava que la raó humana era molt limitada i que, tenint en compte això, difícilment es podria aconseguir conèixer Déu en la seva plenitud. Això no volia dir que per mitjà de la filosofia no es poguessin conèixer els coneixements veritables. -
1232
Ramon Llull
Ramon Llull és un altre filòsof franciscà, nascut a l'illa de Mallorca. El seu principal mèrit l'incorporar el pensament moral propi de la cavalleria en el món de la filosofia i la teologia. Defensava el pensament místic i estava en contra de l'racionalisme. Va defensar la doctrina de la Immaculada Concepció de Maria, visió contrària a la de Tomàs d'Aquino. -
1285
Guillem d'Occam
Guillem Ockham va dedicar la seva vida a viure en la pobresa extrema. Va tractar d'estudiar si la Santa Seu aplicava la doctrina de la pobresa que, suposadament, defensava, amb la qual cosa va acabar sent perseguit. Va arribar a acusar el papa Joan Pau XXII d'heretge. La seva filosofia ha estat molt important per al pensament occidental i el seu pensament és la base de la creació de les modernes constitucions de moltes nacions democràtiques. -
1500
Racionalisme
El racionalisme és un corrent filosòfic que accentua el paper de la raó en l'adquisició de coneixement. Contrasta amb l'empirisme, que ressalta el paper de l'experiència, sobretot el sentit de la percepció -
1500
Descartes (1596-1650)
-
1500
Empirisme
L'empirisme és una teoria filosòfica que emfatitza el paper de l'experiència i l'evidència, especialment la percepció sensorial, en la formació d'idees i adquisició de coneixement, sobre la noció d'idees innates o tradició -
1500
Hobbes (1588-1679)
-
Period: 1500 to
Filosofia moderna
Filosofia moderna
Es pot dividir en tres etapes
-Renaixement (Segle XV-XVI): comença un temps de reflexió per l'ésser humà
-Filosofia del Barroc (XVII): marcada per la ciència i el racionalisme i l'empirisme
-La il·lustració (XVIII): cerca d'una societat democràtica, es caracteritzava per la filosofia popular i el pensament filosòfic que es realitza a partir de diàlegs.
Alguns filòsofs:
Nicolás Maquiavelo
René Descartes
Blaise Pascal -
Malebranche (1638-1715)
-
Spinoza (1632-1677)
-
Leibniz (1646-1716)
-
Locke (1632-1704)
-
Berkeley (1685-1753)
-
Dones filòsofes de l'edat moderna
Renaixement:
Teresa de Jesús (1515-1582) Barroc:
Madame de Sévigné (1626-1696)
Isabel de Bohèmia (1618-1680)
Lady Conway (1631-1679)
Sor Juana Inés de la Cruz (1648-1695) Il·lustració:
Catharine Trotter (1679-1749)
Madame de Châtelet (1706-1749)
Olympe de Gouges (1749-1793)
Mary Wollstonecraft (1759-1797)
Madame de Staël (1766-1817) -
Period: to
Filosofia contemporània
Filosofia contemporània
Segle XX
En aquesta etapa la filosofia i la ciència van tenir rivalitats, a més s'anaven implantant formes democràtiques i els valors i crencias entraven en crisi.
Alguns filòsofs:
-Miguel de Unamuno
-Bertrand Russell
-Xavier Zubiri -
Fenomenologia
La fenomenología és l'estudi filosòfic de el món en tant es manifesta directament en la consciència; l'estudi de les estructures de l'experiència subjectiva -
Edmund Husserl (1859-1938)
-
Max Scheler (1874-1928)
-
Neopositivisme i Filosofía Analítica
Moviment filosòfic que ressalta la importància de la comprovació científica dels conceptes filosòfics i el principal tema de preocupació és l'anàlisi de la significació per mitjà d'una anàlisi lògica de l'llenguatge. -
Bertrand Russell (1872-1928)
-
Ludwig Wittgenstein (1899-1951)
-
Existencialisme
L'existencialisme és un corrent filosòfic que es desenvolupa al voltant de la pròpia existència humana a través d'l'anàlisi de la condició humana, la llibertat i la responsabilitat individual, les emocions, així com el significat de la vida. -
Martin Heidegger (1889-1951)
-
Escola de Frankfurt
L'escola de Frankfurt va ser un grup d'investigadors comunistes que s'adherien a les teories de Hegel, Marx i Freud i el centre estava constituït a l'Institut d'Investigació Social, inaugurat el 1923 a Frankfurt de l'Main. També se'ls considera representants de la teoria crítica que allí es va fundar. -
Max Horkheimer (1895-1975)
-
Theodor Adorn (1903-1969)
-
Jürgen Habermas (1929)
-
Dones filòsofes de l'edat contemporània
La filosofia és un dels camps acadèmics on hi ha més desproporció de gènere, segons dades de les principals universitats nord-americanes. Aquesta desigualtat afecta especialment la manca de professores de filosofia. Rosa Luxemburg (1871-1919)
Maria Montessori (1870-1952)
Hedwig Conrad-Martius (1888-1966)
Edith Stein (1891-1942)
María Zambrano (1904-1991)
Ayn Rand (1905-1982)
Hannah Arendt (1906-1975)
Simone de Beauvoir (1908-1986) -
Hermenèutica
És l'art de l'enteniment que consisteix a reconèixer com principi suprem el deixar obert el diàleg. S'orienta a la comprensió, que consisteix abans que res en que un pot considerar i reconsiderar el que pensa el seu interlocutor, encara que no estigui d'acord amb ell o ella. -
Hans-Georg Gadamer (1900-2002
-
Paul Ricoeur (1913-2005)
-
Personalisme
El personalisme és un corrent filosòfic que posa l'èmfasi en la persona. Considera a l'home com un ésser relacional, essencialment social i comunitari, un ésser lliure, transcendent i amb un valor en si mateix que li impedeix convertir-se en un objecte com a tal. -
Emmanuel Mounier (1905-1950)
-
Jacques Maritain (1882-1973)
-
Estructuralisme
Tracta d'analitzar un camp específic com un sistema complex de parts relacionades entre si, un mereología. Per tant, en termes amplis i bàsics l'estructuralisme busca les estructures a través de les quals es produeix el significat dins d'una cultura. -
Michel Foucault (1926-1984)
-
Louis Althusser (1918-1990)
