-
Mo Tzu descriu que la llum projecta imatges invertides sobre una paret al passar per un forat
-
-
Es fa passar la llum a través d'un petit forat fet en una habitació tancada per tots els seus costats. A la
paret oposada al forat, es formarà la imatge del que es trobi davant. -
Entre els segles IX i XI es troben referències de la càmera
obscura en escrits de científics àrabs. Cal destacar la figura
d’Alahazeni, matemàtic àrab que al s. X dC, va demostrar,
a través dels seus experiments i d’un estudi i descripció
detallada dels ulls, que els rajos lluminosos no són emesos
pels ulls tal com deia Aristòtil. -
Al s. XIII, el filòsof i científic anglès, Roger Bacon ja coneixia l’existència de la cambra obscura i en recomanava l’ús per a la visualització dels eclipsis.
-
Al s. XIV el filòsof, matemàtic, físic i astrònom jueu Levi ben Gershon va
realitzar observacions astronòmiques utilitzant la cambra obscura, i va
descriure mètodes per a mesurar els diàmetres angulars del Sol, la Lluna i
els planetes Venus i Júpiter. -
Ja al s. XV la càmera fosca va començar a utilitzar‐se com un instrument auxiliar per a la representació de
la realitat. -
Més endavant, al s. XVI, Giovanni Battista della Porta va afegir una lent a l’orifici per tal de millorar la
qualitat de la imatge projectada. -
Al s. XVII, quan es va produir un avenç molt important.
Gràcies als estudis que un monjo alemany anomenat
Johann Zahn havia fet 150 anys abans. -
A principis del s. XVIII el naturalista alemany Henrich Schulze, que va descobrir que alguns compostos com
la sal de plata es feien foscos en entrar en contacte amb la llum. Això va fer que els científics comencessin
a investigar la possibilitat de grafiar una imatge sobre un paper amb substàncies químiques fotosensibles. -
-
Les primeres imatges fotogràfiques permanents que es van obtenir daten de 1826 (s. XIX) i van ser obra
del científic francès Nicéphore Niepce.
Niepce les va anomenar heliogravats o heliografies. -
Durant la resta del s. XIX, es van produir avenços tecnològics en la fotografia gràcies la química.
Cap al 1835 Daguerre va substituir la planxa de
peltre per una planxa recoberta d’una capa de
iodur de plata sensible a la llum, sobre la que es
produïen impressions en blanc i negre, de molta
més qualitat i amb molt de detall, reduint el temps
d’exposició a uns 30 minuts. -
Al mateix temps, l’inventor britànic William Henry Fox Talbot ja havia descobert com crear imatges amb
un sistema de positiu‐negatiu que va anomenar calotip i que permetia obtenir diverses còpies. El 1835 va
aconseguir fer el pas definitiu en el fixat de les imatges, que requerien en principi de 30 segons
d’exposició. En pocs anys el temps d’exposició es va reduir a pocs segons. -
Cap al 1850 Gustave Le Gray va inventar el sistema del col∙lodió humit, que s’aplicava sobre una placa de
vidre neta i polida. El col∙lodió era sensibilitzat amb nitrat de plata, exposat a la cambra obscura i un cop
produïda la impressió es procedia al revelat amb sulfat de ferro amoniacal. Aquest sistema reduïa el
temps d’exposició a pocs segons i permetia realitzar còpies de la impressió. -
Vint anys més tard, entre els anys 1871 y 1882, Richard Leach Maddox i Charles H. Bennet van introduir
les plaques seques, que també eren làmines de vidre recobertes d’una solució de bromur de cadmi, aigua
i gelatina sensibilitzada amb nitrat de plata i exposades a una cambra obscura. Aquesta nova tècnica
permetia utilitzar materials secs i reduir el temps d’exposició a un quart de segon. Alguns els més
importants fabricants d’aquest tipus de càmeres foren els germans Lumière, Guilleminot i Agfa -
L’any 1884 als Estats Units l’inventor George Eastman va
patentar una pel∙lícula que consistia en una tira llarga, que
primer era de paper i més endavant es va fabricar amb material
transparent i flexible, recoberta amb una emulsió sensible. Així
va nàixer la pel∙lícula de rodet. -
Al 1903, els germans Lumière van patentar la primera placa fotogràfica a
color. Es va donar a conèixer amb el nom d’Autochrome, però no es va
comercialitzar fins al 1907. Oferia diapositives a color sobre una làmina de
vidre. -
El 1925 l’empresa alemanya Leica va comercialitzar una
càmera molt lleugera, petita i amanosa que tenia molt bona
òptica i mecanismes de control, i que possibilitava fer
fotografies de molt bona qualitat amb un aparell que es
podia portar a sobre còmodament. -
Deu anys més tard, el 1935 Kodak va llançar la primera
pel∙lícula de color anomenada Kodachrome, que es va
seguir utilitzant fins a l’any 2009. Agfa ho va fer un any més
tard. Tot i això, les fotografies a color en paper no es van
iniciar fins al 1941 amb la pel∙lícula Kodacolor. -
La fotografia instantània és aquella que permet la impressió de la foto que s’acaba de fer. Aquesta va
néixer l’any 1938 i va ser obra de Edwin Land, un científic que prèviament havia inventat el filtre
polaritzador. Aquesta càmera va ser comercialitzada per l’empresa Polaroid i va ser llançada al mercat 10
anys després de ser inventada. -
El 1960 els primers VTR Video Tape Recorder ja eren capaços de capturar imatges, convertir‐les en senyals
elèctriques i guardar‐les en suport magnètic. -
L’invent que revolucionaria el camp de la fotografia es va produir l’any
1969 i va ser el desenvolupament de l’estructura bàsica del CCD (Dipositiu
de Càrrega Acoblada). És un sistema d’emmagatzematge d’informació, que
va ser utilitzat un any més tard pels laboratoris Bell com un sistema per a
captar i emmagatzemar imatges, donant lloc així a la primera
videocàmera. -
-
El 1975 Kodak va encarregar a l’enginyer
Sasson la construcció de la primera càmera
digital de la que es té constància. Després de
mesos de treball va aconseguir un prototip
que utilitzava sensors CCD, que gràcies a
diminutes cèl∙lules fotoelèctriques captaven
la llum i la transformaven en corrent
elèctrica que era processada per la càmera,
que emmagatzemava les imatges en una
cinta magnètica. -
El primer model de càmera digital es va comercialitzar l’any 1990, era la
Dycam model 1. Disposava d’un cable per a descarregar les imatges a un
ordinador. Després van venir la DC 40 de Kodak o la Quick‐Time d’Apple, que
era la versió per a ordinadors Mac. -
Al 1997 es va comercialitzar la primera càmera compacta, la
DC210 de Kodak, que era senzilla d’utilitzar, tenia un disseny
ergonòmic i disposava d’una pantalla LCD en color.
L’emmagatzematge es feia en una targeta de memòria. Aquesta
era molt similar a les càmeres digitals que podem trobar avui en
dia al mercat. -
El darrer avenç que s’ha produït en el camp de la fotografia va
lligat a l’aparició dels smartphones. L’any 2005 la telefonia
mòbil va llançar els smartphones o telèfons intel∙ligents, que
són els telèfons mòbils que tenim avui en dia i que incorporen
potents processadors, capaços d’executar multitud de funcions i
que a més es poden connectar a internet.
