-
GREGOR MENDEL
Hipòtesi de Mendel de l'any 1859: un tret heretat es capaç de ser heretat mitjançant la reproducció. Més tard (1866), gràcies a un experiment fet amb més de 8000 plantes de pèsols, Mendel suggereix l’any 1866 que existeixen unes unitats que s’hereten. Hugo de Vries, Carl Correns i Erich von Tschermak van suportar aquesta idea amb els seus propis experiments. -
THEODOR BOVERI i THOMAS HUNT MORGAN
Creuen que els gens resideixen als cromosomes i es transmeten durant la replicació cel·lular. La teoria cromosòmica de l'herència és una teoria científica que relaciona els cromosomes amb la transmissió dels caràcters heretables feta per Theodor Boveri l'any 1902. Més tard, durant l'any 1916, Thomas Hunt Morgan la recupera aconseguint aportar proves experimentals a través d'estudis realitzats en la mosca del vinagre (Drosophila melanogaster). -
WILHELM JOHANNSEN
Introdueix el concepte de gen designant els factors que controlen l’herència dels caràcters. En aquell moment, William Bateson també va explicar què era la genètica. -
El gen com la unitat d'estructura
Això és el que es creia abans del 1940. El gen com la unitat més petita capaç de controlar un caràcter. -
BEADLE i TATUM
Garrod, l'any 1909, mentre estudiava la malaltia alcaptonúria, va suggerir que els gens determinaven els caràcters a través d’enzims que catalitzaven reaccions en la cèl·lula, possibilitant la síntesi d’una substància determinada. Més tard, l'any 1941, George Beadle i Edward Tatum ho comproven, demostrant la teoria un gen-un enzim. -
"Els gens són indivisibles"
Es considerava que el gen era la part més petita susceptible d’intercanviar-se en una recombinació i la part més petita capaç de mutar. Deien que, durant la recombinació meiòtica, no s’intercanviaven fragments de gens, perquè eren indivisibles. -
"L'ADN és el material genètic"
Gràcies als experiments de Hershey i Chase realitzats el 1952 per Alfred Hershey i Martha Chase, es va confirmar que l'ADN era el material genètic, el que havia estat proposat el 1944 en l'experiment d'Avery, MacLeod i McCarty. -
DESCOBRIMENT ADN
El 25 d'abril de 1953, l'equip científic de James Watson i Francis Crick comunicava a la revista Nature la descripció de l'estructura de l'àcid desoxiribonucleic, més conegut per les sigles ADN. -
SEYMOU BENZER
Als anys cinquanta, gràcies a l'experiment de Seymou Benzer sobre el virus bacteriòfag T4, demostra que el gen es pot considerar com la unitat de funció, però no com a unitat d’estructura de la informació genètica. Es descobreix que els gens eren divisibles en unitats més petites. S'accepta que el gen era una seqüència de nucleòtids i s'estableix un pont entre la genètica mendeliana i la genètica molecular. -
WATSON i CRICK
L'anterior experiment de Seymou Benzer va permetre acceptar que el gen era una seqüència de nucleòtids i establir un pont entre la genètica mendeliana i la genètica molecular, tal com proposava el model de l’estructura del DNA, que van presentar Watson i Crick el 1953. A més, aquests dos científics, l'any 1958, van rebre el Premi Nobel per demostrar que els gens eren responsables de la funció dels enzims. -
RECÓ, MUTÓ i CISTRÓ
Més tard, Benzer va proposar els termes de recó (part del gen capaç de recombinar-se) i mutó (part del gen capaç de mutar-se).
Actualment, aquests termes corresponen als nucleòtids (que és la unitat estructural). També va proposar el terme cistró per designar la unitat de funció, que avui es considera sinònim de gen. -
El dogma central de la biologia molecular
Un grup d’investigadors (en el qual es trobava Francis Crick) va establir “el dogma central de la biologia molecular”, que afirma que les proteïnes es tradueixen a partir de l’ARN, que es transcriu a partir de l’ADN. -
Marc de lectura obert del gen
Es descobreix un marc obert de lectura, també conegut per l'acrònim ORF. Aquest és una seqüència de nucleòtids que pot codificar una proteïna, ja que està compresa entre una seqüència d'inici (codó d'inici) i una seqüència de terminació (codó d'aturada o codó de stop). Aquest i el següent element de la cronologia tenen dates aproximades extretes d'aquest web -
EXONS i INTRONS
El 1977, van demostrar amb èxit com l'ARN es pot dividir en introns i exons. A més, la idea inicial de gen com un segment continu d’àcid nucleic es va haver de canviar, ja que els gens de les nostres cèl·lules presenten exons (segments amb informació útil) separats per introns (segments sense informació útil). Això ho van demostrar Richard Roberts i Phillip Sharp l'any 1977 -
Un gen = un polipèptid
Entre 1980 i 1990 (dates aproximades) es conclou que no totes les proteïnes són enzims, que moltes proteïnes es formen a partir de cadenes polipeptídiques i que cada polipèptid està especificat pel seu propi gen (regió del cromosoma). Per tant, la teoria un gen-un enzim s’ha de dir “Teoria un gen – un polipèptid”. Tot i això, encara que el concepte d'“un gen, un enzim” no és del tot precís, la seva idea central (que un gen especifica una proteïna en una relació un a un) encara és útil avui dia. -
Projecte Genoma Humà
El Projecte Genoma Humà consistia en la recerca per determinar la seqüència del genoma humà (genoma = tot el material genètic contingut en els cromosomes) i identificar-ne els gens que conté. -
El gen com a unitat transcripcional
Entre l'any 1900 i el 2000 es descriu el gen com la regió d'ADN que controla una característica hereditària, que correspon a una molècula d'una proteïna o d'un ARN. El gen és considerat com la unitat que emmagatzema la informació genètica i l'herència, ja que transmet informació de pares a fills. Cada organisme de reproducció sexual compta amb dues còpies de material genètic, una provinent del pare i una altra de la mare. Els gens poden aparèixer amb variacions en la seva seqüència (al·lels). -
CONCLUSIÓ (1)
El desenvolupament de la biologia molecular de les últimes dècades ha generat una quantitat de troballes que difícilment es poden resumir amb un criteri general que defineixi de manera única i definitiva el concepte de gen (descobriments com el dels pseudogens o el d’una varietat d'RNA nous que duen a terme funcions reguladores). -
CONCLUSIÓ (2)
A més, caldria afegir la complexitat de l'organització dels genomes de diferents espècies, cosa que ha posat en dubte la interpretació clàssica del gen, ja que els genomes estan plens de seqüències que abans s'havien anomenat escombraries i que avui sabem que estan relacionades amb l'expressió dels gens. Definir el gen en termes estructurals i de la seva funció resulta cada cop més complex. S'haurà de seguir revisant el concepte mentre les investigacions segueixin avançant. -
ACTUALMENT, UN GEN ÉS...
Actualment, es considera que un gen és un segment de DNA, o d’RNA, amb informació per a una cadena polipeptídica o per a un RNA. Així s’engloben també els gens que informen sobre proteïnes que no són enzims i els gens que informen sobre els RNA diferents de l’RNAm.