-
En el segle III el Rey de roma Teodosi va dividir al imperi per els seus 2 fills, perque un sol rey no podia manejar tot aquest imperi per que pobles germànics no paraban de atacar a roma per aixo a l'any 400 es va crear l'Imperi Romà d'Occident, amb capital a Roma, i l'Imperi Romà d'Orient, amb capital a Constantinoble. I despres de la divisió de Roma las 2 parts van agafar camins diferents
-
-
Els visigots es van instal·lar l'any 418 al sud de la província romana de la Gàl·lia mitjançat un pacte amb Roma. L'acord els autoritzava a governar la regió a canvi de defensar-la dels atacs d'altres pobles. Per això, com a aliats de Roma, van entrar l'any 415 a la península Ibèrica per lluitar contra els invasors sueus, vàndals i alans.
-
Després de la caiguda del darrer emperador romà, els visigots van establir un regne que s'estenia a ambdós costats dels Pirineus i van fixar la capital a Tolosa. Aquest regne va arribar a l'apogeu amb Euric (440-484), que el va estendre per quasi tota la península Ibèrica. Però el successor, Alaric II, va ser derrotat i mort pels francs a la batalla de Vouillé (507); els visigots van traslladar-se al sud dels Pirineus.
-
L'any 476 el imperi roma d'occident va desapareixar. Per els constnts atacs dels pobles germaniccs (Vandals, barbarsss etc...)pero concretament qui va derrotar roma d'occiedent van ser els Heruls, i despres de aixo rooma d'occident es va dividir en pobles germanics
-
l'imperi bizantí va ser un imperi bastant gran va conquerir els Balcans, Grècia, Àsia Menor, Síria i Egipte. Peró tot no va ser perfecta la seva historia es dividia en etapas.
Segle VI: Al segle VI va ser el Màxim esplendor del imperi bizantí
Segle VII: Al segle VII se soposa que el imperi bizantí va ser conquerit per els musulmans.
Segle XI: Aquí va ser la caiguda del imperi Bizantí va passar pru una crisis profunda, i finalment qui va conquerir Constantinoble va ser els turcs. -
Una vegada instal·lats a Hispània van fixar la capital a Toledo. Després, es van integrar amb la població hispanoromana, a partir de la conversió de Recared, al catolicisme en el III Concili de Toledo (589) i a partir de la implantació per Recesvint d'una legislació comuna: L'any 711 els musulmans els van derrotar a Guadalete, cosa que va posar fi al regne.
-
L'organització política dels visigots va ser la monarquia electiva, cosa que va provocar lluites successòries greus. El monarca estava assessorat per l'aula règia, un organisme format per nobles i eclesiàstics. A més, a la Meseta, la ramaderia transhumant va tenir un gran auge. Els latifundis van continuar en mans de la noblesa i de l'Església. També van fer treballs d'orfebreria magnífics com fíbules i corones votives.
-
L'any 751, Pipí el Breu va implantar una nova dinastia, la carolíngia, arribar a la seva maxima resplandor amb el seu fill Carlemany. Va proposar restablir l'antic Imperi Romà d'Occident. Amb aixo, va conquerir molt territori, els llombards, els bàvars i els àvars etc...
Despres de conquerir molt de territori el papa Lleó III va coronar Carlemany emperador el dia de nadal de l'any 800, No obstant això, l'imperi només va durar fins l'any 843, perque Lluís I el Pietós va dividir el imperi -
L'assentament dels pobles germànics a Occident va tenir conseqüències polítiques, econòmiques, socials i culturals. La crisi que vivia el món romà es va agreujar. Les ciutats i les activitats ciutadanes van perdre importància. La societat es va transformar. Els germànics es van convertir en una nova elit, militar i guerrera, que es va imposar sobre la resta de la població. Les escoles van desaparèixer, i el saber va quedar reduït a alguns llocs aïllats, com els monestirs.
-
Entre els segles v i viii, una vegada desaparegut l'Imperi Romà d'Occident, els pobles germànics van formar diversos regnes independents en el seu territori. Els més importants i estables van ser els regnes visigòtic i franc, que estudiarem en pàgines posteriors. Entre aquests van destacar: En el segle vi van crear un regne al llarg del riu Po, a la Llombardia italiana actual. Van amenaçar les terres del centre d'Itàlia i els territoris dels papes. El regne va durar dos segles.
-
El govern de l'Imperi CCC requeia en l'emperador, que també va assumir el paper de defensor de la cristiandat, protector del papa i va arribar a intervenir en els assumptes de l'Església. En aquests latifundis, s'hi conreaven cereals, s'hi practicava la ramaderia i la caça, i s'obtenien fruits dels boscos. Les activitats urbanes van decaure. Així, l'artesania va passar a dur-se a terme en els latifundis, en què es fabricaven tots els articles necessaris per a la vida (teixits, eines, etc.)
-
La societat del imperi bizantí consisteix en 3 nivells el nivell superior als aristòcrates i els carrecs de la Iglésies, Nivell intermedi es-taba la resta del cl-aregat, els funcionaris de l'estat, els comerciants rics i els camperols lliures. I en el nivell mes baix els esclaus i els serfs.
-
L'Esglesia va ser molt important peri el imperi bizanti, De fet tambe estaba molt lligat a la politica, jaa que coronava l'emperaador tenia grans propietats i controla espirutualment a unua societat en que les disputes relidioses v er que havise moltes barralaas de religions, apart de aixo va fer 2 grans problemas:
-
Les lluites iconoclastes es van originar quan alguns emperadors van proibhir el culte i las imatges sagrades, aixo pa produir confictes socials pero al final van guanjar el culte.
El Cisma d'Orient, va ser una rivalitat entre patriarca de Constantinoble i el papa de Roma.
