-
330
Fundació Constantinoble
La capital era Constantinoble, ciutat que l’emperador romà Constantí havia fundat l’any 330 sobre l’antiga ciutat grega de Bizanci, d’on va sortir el nom de l’imperi. -
409
Hispània romana és envaïda per diversos pobles germànics: sueus, vàndals, alans i visigots
-
410
Saqueig de Roma
Els Visigots, després de saquejar la ciutat de Roma (410), esdevenen aliats amb l’objectiu de fer fora els altres pobles germànics de la península Ibèrica. Expulsen els vàndals i arraconen sueus i vascons al nord. -
Period: 476 to 507
Caiguda de l`Imperi Romà
Amb la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, els Visigots es fan amb el control d’un ampli territori (sud de l’actual França i territori peninsular) i estableixen la capital del regne a la ciutat de Tolouse. Per aquest motiu, coneixem aquest període com a Regne de Tolosa. -
570
Naixement Mahoma
Mahoma va néixer a la Meca cap al 570. Es dedicà al comerç i va continuar el negoci familiar. Gràcies als intercanvis mercantils amb Síria, va aprofundir els seus coneixements sobre les religions judaica i cristiana. Cada any es retirava durant un mes a una cova per meditar. -
610
Revelacions de Mahoma
El 610 se sentí cridat per Déu i va considerar que Al·là (“déu”, en àrab) l’havia escollit com a profeta i missatger per combatre els pagans. -
622
Hègira
Aquesta emigració, coneguda amb el nom de hègira (fugida), marca l’inici del calendari musulmà o islàmic. -
630
Mahoma conquesta la Meca
La Conquesta de la Meca o la Presa de la Meca és el fet de la caiguda d'aquesta ciutat santa de l'islam, en l'actual Aràbia Saudita, en mans dels musulmans, liderats pel profeta Mahoma, el 11 de gener de l'any 630 -
632
Mahoma i els Califes Rashidun
Després de la mort de Mahoma (632), els seus successors (els califes rashidun) van completar la unificació d’Aràbia i van conquerir Síria i Palestina, Egipte -territoris que pertanyien a l’Imperi Bizantí- i també Mesopotàmia i Pèrsia -territoris de l’actual Iran i Irak-. -
632
Mort de Mahoma
Mahoma va morir a Medina el juny del 632; com que no havia deixat cap disposició successòria, la lluita pel lideratge va provocar el cisma més important de la història de l'islam. -
654
Liber Iudclurum
A partir del rei Recared els monarques visigots es van convertir al catolicisme.
Recesvint va establir, cap al 654, un nou codi de lleis (Liber Iudiciorum).
El resultat de tota aquesta política va ser la unificació jurídica i religiosa de tot el territori. -
661
Califat Omeia
L’any 661 es va fundar el califat dirigit per la família Omeia, centrat a Síria i amb capital a Damasc. Es reprengué l’expansió pel nord d’Àfrica i per l’Orient fins al riu Indus -actuals Afganistan i Pakistan-. El 711 penetraren a la península Ibèrica, on van consolidar el seu poder després de ser aturats pels francs més enllà dels Pirineus (Batalla de Poitiers, 732). -
711
La caiguda del imperi Visigot
La caiguda del regne visigot:
El regne visigot va caure l’any 711 quan els musulmans van entrar a la península Ibèrica travessant l’estret de Gibraltar, derrotant Roderic, l’últim rei visigot, a la Batalla de Guadalete. -
Period: 711 to 726
Conquesta musulmana a la peninsula ibèrica
Es coneix com a conquesta musulmana de Hispania o etapa musulmana inicial de la península ibérica a el complex procés polític i militar que al llarg de el principi de segle viii explica la formació i consolidació d'al-Andalus, així com la gènesi dels principals regnes cristians medievals peninsulares. -
718
Batalla de Covadonga
La batalla de Covadonga va tenir lloc en l'any 718 o al 722 a Covadonga (Espanya), un paratge pròxim a Cangas de Onís (Astúries), entre els astures, d'origen cèltic, que poblaven les zones muntanyoses d'Astúries; i les tropes d'al-Andalus, que van resultar derrotades. -
750
Califat Abbàssida
Les divisions internes van afavorir la instauració d’una nova dinastia califal, la dels abbàssides, que van traslladar la capital a Bagdad -actual Irak-, des d’on van dominar la major part del món islàmic a partir del 750. El poder del califa va augmentar, ja que, a més de cap polític i militar, es va convertir en cap espiritual de la comunitat islàmica. -
751
Batalla de Tallas
La batalla de l'Talas, batalla del riu Talas, o batalla d'Artlaj va ser un enfrontament militar que va tenir lloc al maig-setembre del l'any 751 a Àsia Central, a la vora del riu Talas i a nord del riu Sir Daria, en territori de l'actual Kirguizistan , prop de la ciutat kazakh de Taraz. -
Period: 756 to 929
Emirat dependent de còrdova
L'emirat de Còrdova va ser un emirat independent amb capital a Còrdova que va existir a la península ibèrica entre 756 i 929 i va estar regit pels omeyas. -
929
Abderraman III és proclamat Califa
L'any 929 Abderramán III es va proclamar califa d'al-Andalus, cap polític i religiós de l'estat més poderós de la península Ibèrica -
985
Conquesta musulmana a Barcelona
El lloc de Barcelona va ser un enfrontament militar lliurat durant el juliol de 985, entre les forces de l'Califat de Còrdova manades per Almanzor i les de l'Comtat de Barcelona dirigides pel vescomte Udalard. Va finalitzar amb la victòria de les tropes musulmanes i la destrucció total de la ciutat homònima. -
1009
Batalla de Guadalete
La batalla de Guadalete (en àrab clàssic: és el nom amb el qual es coneix una batalla que, segons la historiografia tradicionalment admesa, basada en cròniques àrabs dels segles X i XI, va tenir lloc a la península ibèrica entre el 19 i el 26 de juliol de 711 (encara que algunes fonts assenyalen 7128) prop del riu Guadalete (Bètica) i les conseqüències van ser decisives per al futur de la península. -
1054
Cisma d'Orient
Culturalment, Bizanci es va hel·lenitzar, substituint el llatí per la cultura grega. La societat bizantina era profundament cristiana però els emperadors perseguien la independència respecte el papa de Roma i finalment, l’any 1054, van aconseguir separar-se’n definitivament (Cisma d’Orient). Des d’aleshores existeixen dues esglésies: l’ortodoxa (oriental) i la catòlica (occidental). -
1212
Batalla de Las Navas de Tolosa
La Batalla de les Navas de Tolosa, trucada en la historiografia àrab i en la cristiana també, va enfrontar el 16 de juliol de 1212 a un exèrcit aliat cristià format en gran part per tropes castellanes d'Alfons VIII de Castella, aragoneses de Pere II d'Aragó , navarreses de Sancho VII de Navarra i voluntaris del Regne de Lleó i del Regne de Portugal contra l'exèrcit numèricament superior de califa almohade Muhammad an-Nasir en els voltants de la localitat de Jaén de Santa Elena. -
1258
Els mongols saquegen Bagdad
El Setge de Bagdad de 1258 va ser un fet d'armes que va concloure amb la victòria del cap mongol Hülegü, nét de Gengis Khan i germà del cap suprem mongol Mongke, sobre el Califat abbàssida i que va culminar en la presa, saqueig i incendi de Bagdad. -
1453
Caiguda de l'imperi Bizantí
A partir del segle XI, l’imperi bizantí entra en una forta crisi. Perdrà molts territoris sobretot front el creixent imperi islàmic i serà a mitjans del segle XV (1453) que els turcs finalment conqueriran Constantinoble, rebatejant-la amb el nom que té avui dia, Istambul. -
Desembarcament a Gibraltar
La presa de Gibraltar va tenir lloc el 4 d'agost de a 1704 en el context de la guerra de successió espanyola per part de la flota angloholandesa comandada per George Rooke i el príncep d'Hesse-Darmstadt. La intenció de l'atac era la d'afegir la forta plaça de Gibraltar a la causa de l'Arxiduc Carles. -
Rendició de Granada
La rendició de Granada és un quadre de pintor espanyol Francisco Pradilla i Ortiz finalitzada en 1882, que es troba a la Sala de Conferències o Saló dels Passos Perduts del Palau de Senat d'Espana.
