Els stops a la història de Catalunya timeline

212

Imperi romà

Romanització, unitat jurídica de l'lmperi: som romans. Fundacions de ciutats: Iluro, Baetulo, Ausa, Ilerda, Dertosa, Bàrcino...
413

Els visigots posen la capital del seu regne a Tolosa.

Els visigots posen la capital del seu regne a Tolosa.
Period: 413 to Dec 31, 717

Regne visigot
415

Ataülf sinstal·la a Barcelona amb la seva muller Gal·la Placídia.
450

Fundació de la diòcesi d'Egara. Basíliques de Terrassa.
507

Els visigots perden Tolosa, conserven Septimània i Catalunya.
Jan 3, 711

Invasió sarraïna de la península Ibèrica.
Period: Jan 1, 720 to Mar 2, 2022

La invasió sarraïna
Jan 3, 720

Els sarraïns ocupen el territori català.
Jan 1, 732

Batalla de Poitiers. Els reis carolingis vencen els musulmans i inicienlocupació de la Septimània.
Jan 3, 1001

Construcció de Sant Martí del Canigó.
Jan 3, 1008

Oliba és elegit abat de Ripoll i de Cuixà.
Jan 3, 1017

Oliba és consagrat bisbe de Vic.
Period: Jan 3, 1017 to Jan 3, 1023

Regència de la comtessa Ermessenda.
Period: Jan 3, 1018 to Jan 3, 1034

Regnat de Berenguer Ramon I.
Jan 3, 1022

Consagració de Sant Pere de Roda.
Jan 3, 1023

Fundació del monestir de Montserrat.
Jan 3, 1027

Inici de les Assemblees de Pau i Treva a Toluges.
Period: Jan 3, 1035 to Dec 31, 1076

Regnat de Ramon Berenguer I.
Jan 3, 1059

Revoltes de la noblesa contra el poder feudal.
Period: Jan 3, 1076 to Dec 31, 1097

Regnat de Berenguer Ramon II el Fratricida.
Period: Jan 3, 1078 to Dec 31, 1082

Regnat de Ramon Berenguer II Cap dEstopes, que mor assassinat.
Period: Jan 3, 1097 to Dec 31, 1131

Regnat de Ramon Berenguer III el Gran, unió matrimonial amb Dolçade Provença.
Jan 3, 1118

Conquesta de Tarragona als sarraïns.
Period: Jan 3, 1131 to Dec 31, 1162

Regnat de Ramon Berenguer IV.
Jan 3, 1137

Ramir II, rei dAragó, cedeix a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona,la sobirania del seu reialme en convenir lenllaç matrimonialamb la seva petita filla Peronella; Ramon Berenguer IV esdevé príncepdAragó.
Jan 3, 1148

Ramon Berenguer IV conquereix Tortosa als sarraïns.
Jan 3, 1149

Ramon Berenguer IV conquereix Lleida, Fraga i Mequinensa alssarraïns.
Jan 3, 1153

Establiment de l'orde del Císter a Poblet, amb monjos occitans.Monestirs a Santes Creus i Vallbona de les Monges.
Period: Jan 3, 1162 to Jan 3, 1196

Regnat dAlfons I el Cast, fill de Ramon Berenguer IV; que serà comtede Barcelona i rei dAragó.
Jan 3, 1170

Sinicia la seu de Tarragona.
Period: Jan 3, 1196 to Jan 3, 1213

Regnat de Pere I el Catòlic.
Jan 3, 1203

Primera pedra de la seu de Lleida.
Jan 3, 1209

Croada franca contra els càtars.
Jan 3, 1213

Mor Pere I a Muret. Enfonsament d'un possible reialme occitano-català.

Mor Pere I a Muret. Enfonsament d'un possible reialme occitano-català.
Period: Jan 3, 1214 to Dec 31, 1276

Regnat de Jaume I el Conqueridor.
Jan 3, 1225

Les Corts, reunides a Tortosa per establir lordenament general dela terra.
Jan 3, 1229

Jaume I conquereix Mallorca als sarraïns i és repoblada per catalans.
Jan 3, 1238

Jaume I conquereix València als sarraïns i també és repoblada.
Jan 3, 1250

Universitat de Lleida.
Jan 3, 1258

El rei aprova les Ordinacions de la ribera marítima de Barcelona.
Jan 3, 1265

Es crea el Consell de Cent de Barcelona.
Jan 3, 1266

Nomenament de cònsols mercantils als ports de la Mediterrània.Consolats de Mar.
Period: Jan 3, 1276 to Dec 31, 1285

Regnat de Pere II el Gran.
Jan 3, 1281

Construcció de les Drassanes de Barcelona.
Jan 3, 1282

Conquesta de Sicília.
Jan 3, 1283

Les Corts reunides a Barcelona acorden de reunir-se anualment.
Jan 3, 1285

Derrota de lexèrcit francès al coll de Panissars (el Portús) per lestropes de Pere II.
Period: Jan 3, 1285 to Jan 3, 1291

Regnat dAlfons II el Franc.
Period: Jan 3, 1291 to Dec 31, 1327

Regnat de Jaume II el Just.
Jan 3, 1302

Expedició almogàver a Constantinoble. Construcció de la capella deSanta Àgata al Palau Reial de Barcelona.
Jan 3, 1310

Claustre de la seu de Lleida. Inici de les obres.
Jan 3, 1311

Es funden els ducats d'Atenes i Neopàtria a Grècia.
Jan 3, 1323

Conquesta de Sardenya. Crònica de Ramon Muntaner de l'expedició catalana a l'Orient.
Jan 3, 1326

Fundació del monestir de Santa Maria de Pedralbes per la reina Elisenda de Montcada.
Period: Jan 3, 1327 to Dec 31, 1336

Regnat dAlfons III el Benigne.
Jan 3, 1329

Santa Maria del Mar. Inici de la construcció. S'acaba el 1393.
Jan 3, 1333

Lo mal any primer: fam i inici de la crisi demogràfica. Corts aMontblanc.
Period: Jan 3, 1336 to Dec 31, 1387

Regnat de Pere III el Cerimoniós. Construcció del Palau Reial Major,Saló del Tinell.
Jan 3, 1346

Pintures de Ferrer Bassa al monestir de Pedralbes. Primera pedra dela catedral de Tortosa.
Jan 3, 1348

La pesta negra delma la població.
Jan 3, 1356

Ampliació de les muralles de Barcelona. Guerra contra Castella.
Jan 3, 1362

Institucionalització de la Diputació del General.
Jan 3, 1370

Llibre del Consolat de Mar; primer codi dusos marítims mercantils aEuropa.
Jan 3, 1372

Construcció del Saló de Cent de la Casa de la Ciutat a Barcelona.
Jan 3, 1380

Llotja de Barcelona. Ampliació dels edificis antics, amb la gran salagòtica acabada el 1392.
Jan 3, 1387

Relacions amb els papes dAvinyó, majoritàriament nascuts als païsosdel Llenguadoc, protagonistes del Cisma dOccident dins lEsglésiacatòlica.
Period: Jan 3, 1387 to Dec 31, 1396

Regnat de Joan I el Caçador.
Period: Jan 3, 1396 to Dec 31, 1410

Regnat de Martí lHumà. Problemes entre els pagesos remences i elssenyors feudals.
Jan 3, 1400

Realització de la façana gòtica de la Casa de la Ciutat de Barcelona.
Jan 3, 1401

Sinicia l'Hospital de la Santa Creu a Barcelona.
Period: Jan 3, 1410 to Dec 31, 1412

Interregne. És el període transcorregut sense trobar successor a laCorona catalanoaragonesa.
Dec 31, 1410

El rei Martí l'Humà mor sense successor.
Jan 3, 1412

Compromís de Casp. Els representants de Catalunya, València i Aragó elegeixen el successor de Martí l'Humà.
Period: Jan 3, 1412 to Jan 3, 1516

La dinastia Trastàmara
Period: Jan 3, 1412 to Jan 3, 1416

Regnat de Ferran I.
Jan 3, 1416

Palau de la Generalitat. Façana gòtica del carrer del Bisbe i altresdependències.
Period: Jan 3, 1416 to Jan 3, 1458

Alfons IV el Magnànim.
Jan 3, 1443

Conquesta de Nàpols i trasllat de la cort d'Alfons IV a aquella ciutat.
Jan 3, 1445

Pintura Verge dels consellers de Lluís Dalmau a Barcelona. Inicis del Renaixement italià.
Period: Jan 3, 1458 to Jan 3, 1479

Regnat de Joan II, germà d'Alfons el Magnànim.
Jan 3, 1460

Pintures de Jaume Huguet: Retaule de sant Abdó i sant Senén.
Jan 3, 1462

Guerra civil a Catalunya i revoltes remences.
Jan 3, 1469

Matrimoni de Ferran el Catòlic, rei de Sicília, amb la princesa Isabel de Castella.
Period: Jan 3, 1479 to Jan 3, 1516

Regnat de Ferran II el Catòlic. Unió dinàstica amb Castella.
Jan 3, 1484

Segona guerra remença.
Jan 3, 1486

Sentència arbitral de Guadalupe i pacificació de les reclamacions dels remences.
Jan 3, 1490

Primera edició de Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.
Oct 12, 1492

Colom descobreix Amèrica.
Jan 3, 1493

Testament dIsabel la Catòlica: Catalunya és exclosa del repartimentde les terres d'Amèrica.

Testament dIsabel la Catòlica: Catalunya és exclosa del repartiment de les terres d'Amèrica.
Jan 3, 1516

Mort de Ferran II després dhaver-se casat amb Germana de Foix per buscar descendència per a la Corona catalanoaragonesa. El seu nét,l'emperador Carles, hereta el regne de Catalunya i Aragó.

Mort de Ferran II després dhaver-se casat amb Germana de Foix per buscar descendència per a la Corona catalanoaragonesa. El seu nét, l'emperador Carles, hereta el regne de Catalunya i Aragó.
Period: Jan 3, 1516 to Jan 3, 1714

La dinastia dels Àustries
Period: Jan 3, 1516 to Jan 3, 1556

Carles I, emperador. Els virreis continuen substituint el rei, a Catalunya.

Carles I, emperador. Els virreis continuen substituint el rei, a Catalunya.
Jan 3, 1527

Incursions dels pirates a la costa catalana. Retaule renaixentista delaltar major de Poblet.
Period: Jan 3, 1556 to Jan 3, 1598

Regnat de Felip II. Consolidació de l'absolutisme.
Jan 3, 1597

Façana renaixentista i Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.
Period: Jan 3, 1598 to Jan 3, 1621

Regnat de Felip III.
Jan 3, 1618

Inici de la Guerra dels Trenta Anys entre les monarquies europees.
Period: Jan 3, 1621 to Jan 3, 1665

Regnat de Felip IV.
Jan 3, 1640

Inici de la Guerra dels Segadors, amb el suport de la Generalitat,contra la política de Felip IV.
Jan 3, 1659

Tractat dels Pirineus, pèrdua del Rosselló i part de la Cerdanya. Inicis del barroc.
Period: Jan 3, 1665 to Jan 3, 1700

Regnat de Carles II.
Jan 3, 1700

En morir Carles II sense descendent, sinicia la Guerra de Successióentre Felip d'Anjou i l'arxiduc Carles.
Jan 3, 1705

Carles dÀustria, rei de la Corona catalanoaragonesa. Tractat de Gènova.
Jan 3, 1711

En morir lemperador Josep d'Àustria, la corona passa a l'arxiduc Carles.
Jan 3, 1713

Tractat d'Utrecht. Felip d'Anjou, reconegut rei. Els catalans no hoaccepten i reclamen el Tractat de Gènova a Anglaterra.
Jan 3, 1714

Catalunya resisteix contra Felip V. L'11 de setembre cau la ciutat de Barcelona.
Period: Jan 3, 1714 to Jan 3, 2013

La dinastia dels Borbons
Period: Jan 3, 1714 to Jan 3, 1746

Regnat de Felip V. Abolició de les institucions catalanes.
Jan 3, 1716

Instauració del Decret de Nova Planta. El castellà és lúnica llengua oficial.
Jan 3, 1717

Es funda la Universitat de Cervera.
Jan 3, 1737

Es crea la primera fàbrica cotonera.
Period: Jan 3, 1746 to Jan 3, 1759

Regnat de Ferran VI.
Jan 3, 1758

Es crea la Junta de Comerç de Barcelona.
Period: Jan 3, 1759 to Jan 3, 1788

Regnat de Carles III. El rei permet als catalans el comerç amb Amèrica.

Regnat de Carles III. El rei permet als catalans el comerç amb Amèrica.
Jan 3, 1768

Pragmàtica dAranjuez. Imposició d'Aranjuez. Imposició de la llengua castellana a l'ensenyament.

Pragmàtica d'Aranjuez. Imposició dAranjuez. Imposició de la llengua castellana a l'ensenyament.
Period: Jan 3, 1788 to Jan 3, 1808

Regnat de Carles IV. Guerra del Francès. Període napoleònic.
Jan 3, 1789

Inici de la Revolució Francesa: Igualtat, llibertat, fraternitat és el seul ema ideològic.

Inici de la Revolució Francesa: "Igualtat, llibertat, fraternitat" és el seu lema ideològic.
Period: Jan 3, 1814 to Jan 3, 1833

Regnat de Ferran VII. Fi de l'Antic Règim.
Jan 3, 1832

Primeres fàbriques amb màquines de vapor; industrialització a Catalunya.
Jan 3, 1833

Divisió en províncies. Javier de Burgos.
Period: Jan 3, 1833 to Jan 3, 1868

Regnat d'Isabel II. Primeres guerres carlines.
Jan 3, 1835

Construcció del Gran Teatre del Liceu.
Jan 3, 1844

Impuls econòmic industrial que afavoreix la recuperació de la consciència nacional catalana: serà la Renaixença.
Jan 3, 1848

Primera línia de ferrocarril: Barcelona-Mataró.
Jan 3, 1857

Llei Moyano d'unificació gramatical i ortogràfica castellana.
Jan 3, 1859

La generació del romanticisme convoca els Jocs Florals de la poesia catalana.

La generació del romanticisme convoca els Jocs Florals de la poesia catalana.
Jan 3, 1862

Llei del notariat. Redacció de les escriptures en castellà.
Period: Jan 3, 1869 to Jan 3, 1873

Regnat dAmadeu I de Savoia.
Feb 11, 1873

Abdicació d'Amadeu I i proclamació a Barcelona de la I República.
Jan 3, 1874

S'inicia la restauració de la monarquia borbònica. Expansió de l'economia catalana que provoca la denominada febre dor, fins al1886.

S'inicia la restauració de la monarquia borbònica. Expansió de
l'economia catalana que provoca la denominada febre dor, fins al 1886.
Period: Dec 29, 1874 to Nov 25, 1885

Regnat d'Alfons XII.
Oct 9, 1880

Primer Congrés Catalanista, primera plataforma del catalanisme polític.
Jan 3, 1885

Presentació a Alfons XII del Memorial de Greuges, per demanar l'autogovern de CataIunya.

Presentació a Alfons XII del Memorial de Greuges, per demanar
l'autogovern de CataIunya.
Jan 3, 1888

Exposició Universal de Barcelona, inaugurada per la reina regent Maria Cristina.
Jan 3, 1892

Formació de la Unió Catalanista i aprovació de les Bases de Manresa.
Jan 3, 1898

Pèrdua de les colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines.
Jan 3, 1900

Exposició Universal de París; es difon el nou art: el modernisme.
Jan 3, 1901

Primera victòria electoral del catalanisme polític durant la Restauració.
Jan 3, 1906

Llei de jurisdiccions per protegir lexèrcit i els símbols d'Espanya.

Llei de jurisdiccions per protegir lexèrcit i els símbols d'Espanya.
Jan 3, 1907

Triomf electoral de la candidatura del moviment Solidaritat Catalana.Inicis del noucentisme: Torres Garcia, Sunyer, Clarà i Maillol.

Triomf electoral de la candidatura del moviment Solidaritat Catalana. Inicis del noucentisme: Torres Garcia, Sunyer, Clarà i Maillol.
Jul 25, 1909

Setmana Tràgica.
Jan 3, 1914

Creació de la Mancomunitat de Catalunya, primer intent d'autogovern català; president, Enric Prat de la Riba.

Creació de la Mancomunitat de Catalunya, primer intent d'autogovern català; president, Enric Prat de la Riba.
Period: Jul 28, 1914 to Nov 11, 1918

La Primera Guerra Mundial o la Gran Guerra
Jan 3, 1917

Generació del 1917. Avantguarda: Miró, Sert, Picasso, Gargallo, Dalí,i Juli González.

Generació del 1917. Avantguarda: Miró, Sert, Picasso, Gargallo, Dalí, i Juli González.
Nov 11, 1918

La fi de la Primera Guerra Mundial provoca una crisi econòmica quecoincideix amb la lluita social i la repressió.
Sep 13, 1923

Cop d'Estat del general Primo de Rivera, i dictadura.
Jan 3, 1925

Supressió de la Mancomunitat de Catalunya.
May 20, 1929

Exposició Universal de Barcelona. Palau Nacional de Montjuïc.
Jan 28, 1930

Fi de la dictadura de Primo de Rivera.
Dec 9, 1931

Proclamació de la II República. Macià és elegit president de la Generalitat.
Sep 9, 1932

Aprovació de l'Estatut d'Autonomia.
Dec 25, 1933

Mor Francesc Macià; el succeeix Lluís Companys a la presidència de la Generalitat.
Oct 6, 1934

El president Companys proclama l'Estat Català el 6 doctubre. L'exèrcitreacciona i empresona els membres del govern de la Generalitat. Es clausura el Parlament català.

El president Companys proclama l'Estat Català el 6 doctubre. L'exèrcit reacciona i empresona els membres del govern de la Generalitat. Es clausura el Parlament català.
Jan 3, 1935

Supressió de l'Estatut.
Feb 16, 1936

Victòria electoral del Front d'Esquerres. Torna la vigència de l'Estatut.Companys torna a ser president de la Generalitat. Alçament del generalFranco.
Period: Jul 17, 1936 to Apr 1, 1939

Guerra Civil Espanyola
Apr 1, 1939

Victòria militar de Franco. L'Estatut és abolit el 1938 i es prohibeix l'ú spúblic del català i de les llibertats.

Victòria militar de Franco. L'Estatut és abolit el 1938 i es prohibeix l'ús públic del català i de les llibertats.
Period: Apr 1, 1939 to Nov 20, 1975

Dictadura Francisco Franco
Period: Sep 1, 1939 to Sep 2, 1945

Segona Guerra Mundial
Oct 15, 1940

Companys és afusellat. La dictadura s'imposa.
Mar 3, 1951

La vaga dels tramvies, a Barcelona, expressa el malestar social.
May 19, 1960

Activitats catalanistes i antifranquistes. Fets del Palau de la Música.

Artcile a Sàpiens Vídeo testimonial dels Fets del Palau
Nov 7, 1971

L'Assemblea de Catalunya es constitueix com a plataforma unitària antifranquista de les forces polítiques, sindicals i cíviques catalanes.
Nov 20, 1975

Constitució del Consell de Forces Polítiques de Catalunya. Franco mor.
Apr 23, 1976

Neix l'Avui, primer diari en català des del 1939.
Jun 15, 1977

Primeres eleccions a les Corts espanyoles i restabliment de la Generalitat amb JosepTarradellas com a president.

Legislatura Constituent en el Congres dels Diputats i en el Senat.
Oct 17, 1977

Es nomena a Josep Tarradellas i Joan com President de la Generalitat provisional

Es nomena a Josep Tarradellas i Joan com President de la Generalitat provisional
Dec 6, 1978

S'aprova la nova Constitució espanyola i es configura l'Estat de les autonomies.
Mar 1, 1979

Eleccions generals Espanya. I Legislatura. President del Govern: Adolfo Suárez González (UCD).

Eleccions generals Espanya. I Legislatura. President del Govern: Adolfo Suárez González (UCD).
Nov 3, 1979

Aprovació del segon Estatut de Catalunya.
Mar 20, 1980

Primeres eleccions al Parlament de Catalunya, Jordi Pujol és elegit president. Autogovern.

Primeres eleccions al Parlament de Catalunya, Jordi Pujol i SOley és elegit president. Autogovern.
Feb 23, 1981

Cop d'estat del 23 de febrer

El cop d'estat del 23 de febrer, normalment anomenat del 23-F, fou un intent fallit de cop d'estat militar contra el govern democràtic i legítim d'Espanya que es va produir el 23 de febrer de 1981.
Jul 30, 1982

LOAPA. Llei harmonitzadora antiautonòmica.
Oct 28, 1982

Eleccions generals Espanya. II Legislatura. President del Govern: Felipe González Márquez (PSOE)

Eleccions generals Espanya. II Legislatura. President del Govern: Felipe González Márquez (PSOE)
Jun 20, 1983

Inici de les emissions de Catalunya Ràdio.
Sep 10, 1983

Televisió de Catalunya, TV3, primera televisió en català.
Apr 29, 1984

Eleccions al Parlament de Catalunya, President: Jordi Pujol i Soley

Eleccions al Parlament de Catalunya, President: Jordi Pujol i Soley
Jan 1, 1986

Entrada d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea.
Jun 22, 1986

Eleccions generals Espanya. III Legislatura. President del Govern: Felipe González Márquez (PSOE).

Eleccions generals Espanya. III Legislatura. President del Govern: Felipe González Márquez (PSOE).
May 29, 1988

Eleccions al Parlament de Catalunya, President: Jordi Pujol i Soley

Eleccions al Parlament de Catalunya, President: Jordi Pujol i Soley
Oct 29, 1989

Eleccions generals Espanya. IV Legislatura. President del Govern: Felipe González Márquez (PSOE).

Eleccions generals Espanya. IV Legislatura. President del Govern: Felipe González Márquez (PSOE).
Mar 15, 1992

Eleccions al Parlament de Catalunya, President: Jordi Pujol i Soley

Eleccions al Parlament de Catalunya, President: Jordi Pujol i Soley
Jul 25, 1992

Jocs Olímpics celebrats a Barcelona, realització de lAnella Olímpicai altres infraestructures.
Jun 6, 1993

Eleccions generals Espanya. V Legislatura. President del Govern: Felipe González Márquez (PSOE).

Eleccions generals Espanya. V Legislatura. President del Govern: Felipe González Márquez (PSOE).
Jan 3, 1995

La Conferència Episcopal Espanyola amputa la diòcesi de Lleidaadaptant-la a la divisió administrativa

La Conferència Episcopal Espanyola amputa la diòcesi de Lleida
adaptant-la a la divisió administrativa
Nov 19, 1995

Eleccions al Parlament de Catalunya, President: Jordi Pujol i Soley

Eleccions al Parlament de Catalunya, President: Jordi Pujol i Soley
Mar 3, 1996

Eleccions generals Espanya. VI Legislatura. President del Govern: José María Aznar López (PP).

Eleccions generals Espanya. VI Legislatura. President del Govern: José María Aznar López (PP).
Mar 12, 2000

Eleccions generals Espanya. VII Legislatura. President del Govern: José María Aznar López (PP).

Eleccions generals Espanya. VII Legislatura. President del Govern: José María Aznar López (PP).
Nov 16, 2003

Eleccions al Parlament de Catalunya, President: Pasqual Maragall i Mira.

Eleccions al Parlament de Catalunya, President: Pasqual Maragall i Mira.
Mar 14, 2004

Eleccions generals Espanya. VIII Legislatura. President del Govern: José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE).

Eleccions generals Espanya. VIII Legislatura. President del Govern: José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE).
Jun 18, 2006

La ciutadania catalana aprova en referèndum, després d'un llarg i polèmic procés de redacció, el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya

El 18 de juny de 2006 la ciutadania catalana aprova en referèndum, després d'un llarg i polèmic procés de redacció, el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 que actualment, substitueix a l'Estatut de 1979 com a norma institucional bàsica de Catalunya.
<br/>
Text íntegre Estatut 2006
Nov 1, 2006

Eleccions al Parlament de Catalunya, President: José Montilla Aguilera.

Eleccions al Parlament de Catalunya, President: José Montilla Aguilera.
Mar 9, 2008

Eleccions generals Espanya. IX Legislatura. President del Govern: José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE).

Eleccions generals Espanya. IX Legislatura. President del Govern: José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE).
Nov 28, 2010

Eleccions al Parlament de Catalunya, President: Artur Mas i Gavarró.

Eleccions al Parlament de Catalunya, President: Artur Mas i Gavarró.
Nov 20, 2011

Eleccions generals Espanya. X Legislatura. President del Govern: Mariano Rajoy Brey (PP).

Eleccions generals Espanya. X Legislatura. President del Govern: Mariano Rajoy Brey (PP).
Sep 11, 2012

Diada de Catalunya. Manifestació massiva als carres de Barcelona.

Diada de Catalunya. Manifestació massiva als carres de Barcelona.
Nov 25, 2012

Eleccions al Parlament de Catalunya, President: Artur Mas i Gavarró.

Eleccions al Parlament de Catalunya, President: Artur Mas i Gavarró.
Mar 2, 2022

Domini visigòtic de la Tarraconense.
Mar 2, 2022

Girona se sotmet a Carlemany.
Mar 2, 2022

Lluís el Piadós conquereix Barcelona als àrabs.
Mar 2, 2022

S'estabilitza la frontera amb els sarraïns, al Llobregat.
Mar 2, 2022

Guifré el Pilós, comte de Barcelona, inicia la dinastia hereditària catalana.
Mar 2, 2022

Fundació del monestir de Cuixà.
Mar 2, 2022

Fundació del monestir de Ripoll.
Mar 2, 2022

Repoblació i fortificació de Cardona.
Mar 2, 2022

Fundació del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
Mar 2, 2022

Fortificacions i colonització del Penedès i l'Anoia: Olèrdola, Gelida,Claramunt i Sant Martí Sarroca.
Mar 2, 2022

Almansor destrueix Barcelona en una nova ofensiva musulmana.
Mar 2, 2022

L'imperi Carolingi sextingeix.
Mar 2, 2022

Borrell II actua com a independent, davant la nova dinastia franca.
Period: Mar 2, 2022 to Dec 31, 1412

Dinastia de la Casa de Barcelona
Period: Mar 2, 2022 to Mar 2, 2022

Regnat de Borrell II, nét de Guifré, que atorga la carta de poblamentde Cardona.

Borrell II
Period: Mar 2, 2022 to Jan 3, 1046

Abat Oliba, fill del comte de Cerdanya i Besalú.
Period: Mar 2, 2022 to Dec 31, 1017

Regnat de Ramon Borrell I.

Imperi romà

Els visigots posen la capital del seu regne a Tolosa.

Regne visigot

Ataülf sinstal·la a Barcelona amb la seva muller Gal·la Placídia.

Fundació de la diòcesi d'Egara. Basíliques de Terrassa.

Els visigots perden Tolosa, conserven Septimània i Catalunya.

Invasió sarraïna de la península Ibèrica.

La invasió sarraïna

Els sarraïns ocupen el territori català.

Batalla de Poitiers. Els reis carolingis vencen els musulmans i inicienlocupació de la Septimània.

Construcció de Sant Martí del Canigó.

Oliba és elegit abat de Ripoll i de Cuixà.

Oliba és consagrat bisbe de Vic.

Regència de la comtessa Ermessenda.

Regnat de Berenguer Ramon I.

Consagració de Sant Pere de Roda.

Fundació del monestir de Montserrat.

Inici de les Assemblees de Pau i Treva a Toluges.

Regnat de Ramon Berenguer I.

Revoltes de la noblesa contra el poder feudal.

Regnat de Berenguer Ramon II el Fratricida.

Regnat de Ramon Berenguer II Cap dEstopes, que mor assassinat.

Regnat de Ramon Berenguer III el Gran, unió matrimonial amb Dolçade Provença.

Conquesta de Tarragona als sarraïns.

Regnat de Ramon Berenguer IV.

Ramir II, rei dAragó, cedeix a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona,la sobirania del seu reialme en convenir lenllaç matrimonialamb la seva petita filla Peronella; Ramon Berenguer IV esdevé príncepdAragó.

Ramon Berenguer IV conquereix Tortosa als sarraïns.

Ramon Berenguer IV conquereix Lleida, Fraga i Mequinensa alssarraïns.

Establiment de l'orde del Císter a Poblet, amb monjos occitans.Monestirs a Santes Creus i Vallbona de les Monges.

Regnat dAlfons I el Cast, fill de Ramon Berenguer IV; que serà comtede Barcelona i rei dAragó.

Sinicia la seu de Tarragona.

Regnat de Pere I el Catòlic.

Primera pedra de la seu de Lleida.

Croada franca contra els càtars.

Mor Pere I a Muret. Enfonsament d'un possible reialme occitano-català.

Regnat de Jaume I el Conqueridor.

Les Corts, reunides a Tortosa per establir lordenament general dela terra.

Jaume I conquereix Mallorca als sarraïns i és repoblada per catalans.

Jaume I conquereix València als sarraïns i també és repoblada.

Universitat de Lleida.

El rei aprova les Ordinacions de la ribera marítima de Barcelona.

Es crea el Consell de Cent de Barcelona.

Nomenament de cònsols mercantils als ports de la Mediterrània.Consolats de Mar.

Regnat de Pere II el Gran.

Construcció de les Drassanes de Barcelona.

Conquesta de Sicília.

Les Corts reunides a Barcelona acorden de reunir-se anualment.

Derrota de lexèrcit francès al coll de Panissars (el Portús) per lestropes de Pere II.

Regnat dAlfons II el Franc.

Regnat de Jaume II el Just.

Expedició almogàver a Constantinoble. Construcció de la capella deSanta Àgata al Palau Reial de Barcelona.

Claustre de la seu de Lleida. Inici de les obres.

Es funden els ducats d'Atenes i Neopàtria a Grècia.

Conquesta de Sardenya. Crònica de Ramon Muntaner de l'expedició catalana a l'Orient.

Fundació del monestir de Santa Maria de Pedralbes per la reina Elisenda de Montcada.

Regnat dAlfons III el Benigne.

Santa Maria del Mar. Inici de la construcció. S'acaba el 1393.

Lo mal any primer: fam i inici de la crisi demogràfica. Corts aMontblanc.

Regnat de Pere III el Cerimoniós. Construcció del Palau Reial Major,Saló del Tinell.

Pintures de Ferrer Bassa al monestir de Pedralbes. Primera pedra dela catedral de Tortosa.

La pesta negra delma la població.

Ampliació de les muralles de Barcelona. Guerra contra Castella.

Institucionalització de la Diputació del General.

Llibre del Consolat de Mar; primer codi dusos marítims mercantils aEuropa.

Construcció del Saló de Cent de la Casa de la Ciutat a Barcelona.

Llotja de Barcelona. Ampliació dels edificis antics, amb la gran salagòtica acabada el 1392.

Relacions amb els papes dAvinyó, majoritàriament nascuts als païsosdel Llenguadoc, protagonistes del Cisma dOccident dins lEsglésiacatòlica.

Regnat de Joan I el Caçador.

Regnat de Martí lHumà. Problemes entre els pagesos remences i elssenyors feudals.

Realització de la façana gòtica de la Casa de la Ciutat de Barcelona.

Sinicia l'Hospital de la Santa Creu a Barcelona.

Interregne. És el període transcorregut sense trobar successor a laCorona catalanoaragonesa.

El rei Martí l'Humà mor sense successor.

Compromís de Casp. Els representants de Catalunya, València i Aragó elegeixen el successor de Martí l'Humà.

La dinastia Trastàmara

Regnat de Ferran I.

Palau de la Generalitat. Façana gòtica del carrer del Bisbe i altresdependències.

Alfons IV el Magnànim.

Conquesta de Nàpols i trasllat de la cort d'Alfons IV a aquella ciutat.

Pintura Verge dels consellers de Lluís Dalmau a Barcelona. Inicis del Renaixement italià.

Ataülf sinstal·la a Barcelona amb la seva muller Gal·la Placídia.

Fundació de la diòcesi d'Egara. Basíliques de Terrassa.

Batalla de Poitiers. Els reis carolingis vencen els musulmans i inicienlocupació de la Septimània.

Regnat de Ramon Berenguer II Cap dEstopes, que mor assassinat.

Ramir II, rei dAragó, cedeix a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona,la sobirania del seu reialme en convenir lenllaç matrimonialamb la seva petita filla Peronella; Ramon Berenguer IV esdevé príncepdAragó.

Establiment de l'orde del Císter a Poblet, amb monjos occitans.Monestirs a Santes Creus i Vallbona de les Monges.

Regnat dAlfons I el Cast, fill de Ramon Berenguer IV; que serà comtede Barcelona i rei dAragó.

Sinicia la seu de Tarragona.

Mor Pere I a Muret. Enfonsament d'un possible reialme occitano-català.

Les Corts, reunides a Tortosa per establir lordenament general dela terra.

El rei aprova les Ordinacions de la ribera marítima de Barcelona.

Derrota de lexèrcit francès al coll de Panissars (el Portús) per lestropes de Pere II.

Regnat dAlfons II el Franc.

Es funden els ducats d'Atenes i Neopàtria a Grècia.

Conquesta de Sardenya. Crònica de Ramon Muntaner de l'expedició catalana a l'Orient.

Regnat dAlfons III el Benigne.

Santa Maria del Mar. Inici de la construcció. S'acaba el 1393.

Lo mal any primer: fam i inici de la crisi demogràfica. Corts aMontblanc.

Llibre del Consolat de Mar; primer codi dusos marítims mercantils aEuropa.

Relacions amb els papes dAvinyó, majoritàriament nascuts als païsosdel Llenguadoc, protagonistes del Cisma dOccident dins lEsglésiacatòlica.

Regnat de Martí lHumà. Problemes entre els pagesos remences i elssenyors feudals.

Sinicia l'Hospital de la Santa Creu a Barcelona.

El rei Martí l'Humà mor sense successor.

Compromís de Casp. Els representants de Catalunya, València i Aragó elegeixen el successor de Martí l'Humà.

Conquesta de Nàpols i trasllat de la cort d'Alfons IV a aquella ciutat.

Regnat de Joan II, germà d'Alfons el Magnànim.

Testament dIsabel la Catòlica: Catalunya és exclosa del repartimentde les terres d'Amèrica.

Mort de Ferran II després dhaver-se casat amb Germana de Foix per buscar descendència per a la Corona catalanoaragonesa. El seu nét,l'emperador Carles, hereta el regne de Catalunya i Aragó.

Incursions dels pirates a la costa catalana. Retaule renaixentista delaltar major de Poblet.

Regnat de Felip II. Consolidació de l'absolutisme.

En morir Carles II sense descendent, sinicia la Guerra de Successióentre Felip d'Anjou i l'arxiduc Carles.

Carles dÀustria, rei de la Corona catalanoaragonesa. Tractat de Gènova.

En morir lemperador Josep d'Àustria, la corona passa a l'arxiduc Carles.

Tractat d'Utrecht. Felip d'Anjou, reconegut rei. Els catalans no hoaccepten i reclamen el Tractat de Gènova a Anglaterra.

Catalunya resisteix contra Felip V. L'11 de setembre cau la ciutat de Barcelona.

Instauració del Decret de Nova Planta. El castellà és lúnica llengua oficial.

Pragmàtica dAranjuez. Imposició d'Aranjuez. Imposició de la llengua castellana a l'ensenyament.

Inici de la Revolució Francesa: Igualtat, llibertat, fraternitat és el seul ema ideològic.

Regnat de Ferran VII. Fi de l'Antic Règim.

Regnat d'Isabel II. Primeres guerres carlines.

Llei Moyano d'unificació gramatical i ortogràfica castellana.

Regnat dAmadeu I de Savoia.

Abdicació d'Amadeu I i proclamació a Barcelona de la I República.

S'inicia la restauració de la monarquia borbònica. Expansió de l'economia catalana que provoca la denominada febre dor, fins al1886.

Regnat d'Alfons XII.

Presentació a Alfons XII del Memorial de Greuges, per demanar l'autogovern de CataIunya.

Llei de jurisdiccions per protegir lexèrcit i els símbols d'Espanya.

Creació de la Mancomunitat de Catalunya, primer intent d'autogovern català; president, Enric Prat de la Riba.

Cop d'Estat del general Primo de Rivera, i dictadura.