-
795
De la Marca Hispànica als regnes i comtats pirinencs
La zona pirinenca formava part de l'Imperi caro- lingi. Carlemany hi havia fundat la Marca Hispà- nica, un territori fronterer organitzat en comtats la missió dels quals era protegir l'imperi de l'avenç musulmà. En el segle IX, quan es va dis- soldre l'Imperi carolingi, aquestes regions es va- ren independitzar. Hi varen sorgir tres nuclis di- ferents: Navarra, Aragó i els comtats catalans. Al principi del segle IX, el comte Ènnec Aritza va expulsar les tropes franques. -
922
Regne d'Aragó
L'any 922, el comtat d'Aragó va quedar sota el domini dels reis de Navarra. Quan es va morir el rei Sanç el Gran, el seu fill Ramir va rebre el comtat patrimonial d'Aragó, també amb el títol de regne. Ramir I (1035-1063) es va convertir en el primer rei de la dinastia aragonesa.
El 1076, el seu fill, Sanç Ramires, va tornar a unir els regnes d'Aragó i Navarra, que varen roman- dre junts fins al 1134. Durant el segle XII, el reg- ne d'Aragó va ampliar molt els seus territoris. -
1030
L'organització dels territoris cristians
• El rei prenia les decisions. La cort era iti- nerant, per això els consellers es traslladaven on fos el monarca.
• També dirigia l'exèrcit. No era permanent, però els guerrers estaven units al monarca a través del vassallatge. La guerra era una pràc- tica habitual en aquell temps. Per això, al reg- ne asturlleonès, per exemple, es va construir tota una xarxa de fortaleses per defensar el territori.
L'agricultura dels territoris conquerits estava molt endarrerida i només era capaç de produir. -
1031
L'avenç dels regnes cristians
A partir del segle IX, els reis cristi- ans es varen llançar a un procés d'expansió cap al sud . Aquesta expansió es coneix com a recon- questa, ja que defensaven que les terres de la Península eren seves perquè es consideraven hereus del regne visigot. • La conquesta de les valls del Tajo i de l'Ebre. Després de la dissolució del califat de Còrdova el 1031, els regnes cristi- ans varen aprofitar la debilitat de les taifes per fixar el seu domini als territoris fins al riu Duero i prosseguir. -
1035
El regne de Navarra
A partir del segle X va governar a Navarra la di- nastia Ximena, que va estendre la seva influèn- cia per terres de les actuals Àlaba i la Rioja.
El moment de màxima esplendor va coincidir amb el regnat de Sanç III el Gran (1000-1035). Mitjançant aliances matrimonials, relacions de vassallatge i l'ús de la força quan trobava re- sistència, va incorporar al seu regne els comtats aragonesos, Castella, que va heretar de
la seva esposa, i una part de Lleó. -
1137
Formació de la corona catalanoaragonesa
El 1137 es va establir el contracte de matrimo- ni entre Peronella, l'hereva d'Aragó, i Ramon Berenguer IV, el comte de Barcelona. Aquest compromís va suposar la unitat entre el regne d'Aragó i els comtats catalans. Així va néixer la Corona catalanoaragonesa. -
1212
Conquesta de vall Guadalquivir
La victoria de las Navas de Tolosa sobre los almohades en 1212 fue el punto de inflexión que modificó el relativo equilibrio que habían mantenido hasta entonces en el terreno militar los cristianos y los musulmanes en la Península. La conquista del valle del Guadalquivir fue obra de Fernando III de Castilla y León en 1217 había sido proclamado rey de Castilla por su madre Berenguela y 1230 había heredado el reino de León al morir su padre Alfonso IX de León, unificando así definitivamentereinos. -
1276
L'expanció de la mediterranéa
La Corona catalanoaragonesa no es va expandir per la península Ibè- rica tant com la Corona de Castella.
En el segle XII, Alfons I el Bataller va conquerir les terres de la vall de l'Ebre. Més tard, en el segle XIII, Jaume I el Conqueridor va pren- dre València, Alacant, Múrcia i les illes Balears.
No obstant això, la Corona va emprendre una important campanya d'expansió per la Mediterrània. Des del final del segle XIII, Pere el Gran i els seus successors conqueriren Sicília, Sardenya iNàpols. -
1412
La crisi del segle XIV
La dinastia dels Trastàmara va accedir al tron aragonès el 1412, després que Martí I l'Humà es morís sense descendència. En el Compromís de Casp, els representants dels diferents regnes varen triar com a rei Fer- ran I, fill de Joan I de Castella. L'arribada d'aquesta dinastia nova va coincidir amb l'esclat de conflictes socials.
• Els pagesos de remença catalans es varen alçar contra els nobles perquè els reclamaven drets ja oblidats. La lluita va concloure el 1486 amb la sentència arbitral. -
1492
La reconquesta
Aquesta lluita, que va omplir tota la nostra Edat Mitjana, s'anomena Reconquesta.
Conclosa la Reconquesta, pràcticament a mitjans del segle XIII, els interessos de la
noblesa es van veure afectats en estar acostumada a enriquir-se amb la guerra contra els
musulmans. Així, mentre la corona de Castella i la d'Aragó decidien obrir-se cap al
exterior -la primera cap a l'Atlàntic i la segona cap a la Mediterrània- hi va haver un procés paral·lel d'enfrontaments entre la noblesa i la monarquia.