-
PRECEDENTS
Cants de treball: Cants entonats pels esclaus africans, interpretats a cappella i de forma responsorial. Espirituals: Es tractava d'himnes i salms de caràcter religiós cantats a cappella i de forma responsorial. El Blues: S'usa com a sinònim de trist. Es tracta de càntics de caràcter profà. Més destacats: Ray Charles, Eric Clapton. Ragtime: És una barreja del ritme sincopat afroamericà i la música clàssica europea de piano. Major representant: Scott Joplin. -
ELS INICIS DEL JAZZ / ESTIL NOVA ORLEANS
A Nova Orleans es van formar algunes bandes de música integrades pels esclaus recentment alliberats que van emigrar a aquesta ciutat.
Els instruments que tocaven havien estat adquirits de les bandes militars.
Les bandes estaven formades per un nombre reduït de músics.
Els instruments es converteixen en una extensió de la seua veu.
La música que tocaven tenia la influència del ragtime, blues i espirituals.
Solien fer improvisacions col·lectives o petites improvisacions.
Destacar: Buddy Bolden. -
DIXIELAND. ELS BLANCS S'INICIEN EN EL JAZZ.
DIXIELAND: També existien bandes de jazz en què predominaven els músics blancs, aquest es un subgènere musical del jazz tradicional del sud dels Estats Units.
Dixieland (dixie=sud, land= terra).
-Es desenvolupen més les improvisacions.
-Els tempos son més rapits.
-És un estil menys expressiu, però amb més recursos tècnics.
-Les melodies són més polides i les harmonies més clares.
Més destacats: L'original Dixieland Jazz Band i Papa Jack Laine. -
CHICAGO. ELS PRIMERS SOLISTES
El 1917, el barri de Stryville, a Nova Orleans,es va fer una zona conflictiva. Chicago va ser la destinació habitual.
Açí sorgeix un nou estil conegut amb el nom d'Estil Chicago, caracteritzat per una claredat més gran i en el qual el paper del solista té una major importància. Així, doncs aquesta ciutat es converteix en el refugi de músics com Joe "King" Oliver, Louis Armstrong o Bix Beiderbecke. -
EL SWING I LES BIG BAND. JAZZ PER A BALLAR
Durant els anys 30 es produeix una nova emigració de músics des de Chicago. Aquest vegada el lloc escollit és Nova York, on conflueix la música de l'estil Nova Orleans amb la música de l'estil Chicago. Aquesta nova barreja serà coneguda amb el nom de swing i representarà el major èxit comercial del jazz. Sorgeix la figura de l'arrajador i del compositor, que treballaven per a aquestes noves orquestres que s'anomenaran Big Bands. Més famoses: Count Basie, Big Band de Benny Goodman, Glenn Miller. -
EL BEBOP. LA REVOLUCIÓ DEL JAZZ.
Part dels músics negres van crear un moviment crític amb la manera d'entendre el jazz de les Big Bands, segon ells, els blancs havien abusat del jazz comercial.
El bebop va sorgir a Harlem (Nova York)..
Els músics que són considerats els creadors del bebop són el saxofonista Charlie Parker i el trompetista Dizzy Gillespie.
El bebop es caracteritzava per grups reduḯts, la bateria, ritmes complexos interpretacions virtuoses, improvisacions, harmonies dissonants, emocionalment. -
COOL JAZZ. ESTILS CONTRAPOSATS. HARD BOP.
El cool jazz és un nou estil dels anys 50 que sorgeis per reemplaçar la nerviosa intranquil·litat del bebop.
Transmet una sensació de suavitat, intimisme, relaxació,etc, amb ritmes tranquils i amb contrastos tímbrics(instrumentals) moderats.
En moltes ocasions es feia ús de sordines.
Entre els músics que van desenvolupar aquest estil, destaca Miles Davis.
Hard Bop: Aquest estil de músics negres es va desenvolupar a partir del bebop, amb ritmes estimulants.
Destaca: John Coltrane. -
JAZZ A ESPANYA
A començaments del segle XX, el jazz no s'entenia com una música intel·lectual i pràcticament estava destinada als salons de ball en exclusiva. L'època de la preguerra espanyola va ser un període de gran esplendor, especialment per al swing i les Big Bands. La dictadura franquista considerava el jazz com una forma d'expressió musical pròpia de les classes socials baixes. En els seixanta, el jazz comença a resorgir.En els 70 sorgeixen músics oblidats. Als 90 fusionen el flamenc amb el jazz. -
FREE JAZZ
Els Estats Units viuen una època marcada pels enfrontaments racials i per un gran descontentament social que es reflecteix a través d'un nou estil musical anomenat free-jazz.
Aquest nou estil representa un trencament total amb tot l'anterior i planteja un retorn als anys 20, època en la qual el jazz era considerat com una cosa incerta i emocionant. Fan ús d'una harmonia atonal i usen els polirítmies.
Els màxims exponents d'aquest estil seran els saxofonistes Ornette Colegman i John Coltrane. -
JAZZ FUSIÓ
A partir dels anys 70, es produeix una explosió d'estils. El jazz fusió, com el seu nom indica, mostra la fusió d'elements aliens al jazz. D'aquest es prenen els seus paràmetres i es barregen amb tota mena d'influències musicals derivades dels corrents culturals més diversos, com el rock, el flamenc, la salsa, la música afrocubana, la música ètnica, el folk, la clàssica, la world music, el new-age, el pop, etc. -
JAZZ LLATÍ
No va ser fins a la dècada dels 70 quan aquest estil de fusió es va assentar de manera difinitiva en l'escena del jazz.
La denominació jazz llatí és àmplia i sol incloure músiques diferents.
Entre els més destacades la música afrocubana i porto-riquenya, destaquen especialment les melodies del jazz, amb la improvisació i els ritmes típics de percussió llatinoamericana.
En aquest estil trobem músics com Arturo Sandoval (trompeta), Paquito D'Rivera (saxo i clarinet), Tito Puente (percussió). -
JAZZ-ROCK
Sorgeix de la combinació del jazz amb elements del rock. La guitarra elèctric i el baix elèctric eren els instruments amb més popularitat en el món del rock. Un bon nombre de músics van veure en aquests nous instruments els nous protagonistes de l'escena del jazz.
Milers Davis va ser un dels pioners d'aquest estil.
Una de les bandes de fusió amb més èxit va ser Weather Report, que va col·locar els seus discos en les llistes dels més venuts. -
SMOOTH JAZZ
Es va desenvolupar partint d'una reelaboració més comercial del jazz i es va caracteritzar per un ritme lleuger i sense grans pretensions de complexitat, usant les bases del funky amb un so elegant que barrejava elements del pop lleuger i del soul.
Les seues melodies es van fer molt populars en els bars i en altres locals on es vol una música ambiental, una cosa semblant al chill-out.
Ente els músics més destacats, hi ha George Benson, que destacava en el vessant de cantant; Chuck Mangione.
