-
TRIPLE ALIANÇA
És una aliança entre Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia. Aquesta coalició és forma arran de la sol·licitud d'ajuda que Itàlia presenta a Alemanya a causa del perill d'atac de França al seu territori. Sumant-se així a l'aliança creada l'any 1789 entre Alemanya i Àustria-Hongria. -
TRIPLE ENTESA
És una aliança entre França, Rússia i Gran Bretanya. Aquesta coalició neix com a resposta a l'amenaça que suposava la Triple Aliança. Per primera vegada en un llarg període de temps, Gran Bretanya i França deixen de banda les seves diferències per unir-se davant l'amenaça d'Alemanya. -
ESCISSIÓ ENTRE BOLXEVICS I MENXEVICS
Els bolxevics i menxevics de filiació comunista, van formar un partit polític (1905-1912). La divisió va ser ideològica, de com s´havia de conduir la nació a l'estat socialista. Els bolxevics eren la branca més radical, apostaven 1r per una revolució i 2n per una dictadura del proletariat (obrers+pagesos) basat en un partit únic, liderat per Lenin. Els menxevics, més moderada i minoritària, defenien 1r una revolució burgesa, urbana, que modernitzes el país i 2n un estat socialista multipartit. -
ASSASSINAT DE L'ARXIDUC FRANCESC FERRAN
L'assassinat a Sarejevo de l'arxiduc Francesc Ferran, l'hereu del tró d'Àustria, i la seva esposa. Va ser a mans d'un membre del grup nacionalista serbi Mà Negre, que aquest perseguia l'independència de Sèrbia per unir-se a Bòsina i crear una nova nació Iugoslàvia. Per aquest motiu, va planejar aquest atemptat. Aquest fet, va ser el detonant de l'esclat de la Primera Guerra Mundial. -
ÀUSTRIA DECLARA LA GUERRA A SÈRBIA
Amb l'excusa de l'atemptat de Sarajevo, Àustria realitza un ultimàtum a Sèrbia basat en 10 punts impossibles de complir. Sèrbia, accepta la majoria de punts però no tots i és per això que Àustria decideix declarar la guerra. Aquesta declaració va desencadenar que les dues aliances (Triple Aliança i Triple Entesa) entressin en joc, quan aquestes entren al joc deixa de ser un conflicte intern. Alemanya recolza a Àustria i la Triple Entesa a Sèrbia. -
BATALLA DE VERDUN
Aquesta batalla es va lliurar del 21 de febrer al 18 de desembre de 1916, entre els exèrcits alemanys i francesos. La batalla va tenir lloc al nord-est de França, en les Turons de Verdun. Va ser la més gran i llarga batalla del front-occidental de la primera guerra mundial lliurada en 303 dies i amb un cost humà de quasi 1 milió de baixes, entre morts i desapareguts dels dos exèrcits. Després de molts alts i baixos finalment la guerra la va guanyar França, impedint així l'avanç d'Alemanya. -
ESCLAT DE LA REVOLUCIÓ BOLXEVIC
En aquesta data, les obreres tèxtils de la ciutat de Petrogrado proclamen una gran manifestació i vaga en contra de la guerra i les seves conseqüències pel poble, sumant-se així a les altres manifestacions que es van produir en diferents sectors tant obrers com pagesos. Aquests, van ser durament castigats per Zar i això va provocar que els obrers decidissin seguir al partit Bolxevic. Culminant així en la revolució d'octubre de 1917. Sent la primera revolució obrera guanyadora en la història. -
INTERVENCIÓ DELS EUA
El detonant que fa que els EUA entrin a la guerra és que Alemanya pretén tornar a començar els atacs als vaixells mercants americans amb la seva flota de submarins. Les causes reals són: econòmiques i estratègiques. Les econòmiques són: l'impossibilitat de comerç amb els països no aliats a Anglaterra i la gran quantitat de diners prestats que no recuperaran si perden els aliats. I les estratègiques són: el nou ordre mundial com a resultat d'aquest conflicte. -
INICI GUERRA CIVIL RUSSA
És un conflicte que neix per obtenir el poder de Rússia, després de la desaparició de l'Imperi. Enfronta el nou govern bolxevic (Lenin) i el seu exèrcit roig (Trotski), resultat de la revolució de 1917, contra el moviment blanc. Format per militars de l'exèrcit zarista, conservadors i liberals monàrquics afins a l'església ortodoxa russa i socialistes democràtics (Menxevics). Van guanyar els bolxevics, creant així un nou ordre social, polític i econòmic. -
REPÚBLICA DE WEIMAR
El 1918, quan la Primera Guerra Mundial estava a punt d'acabar-se, el kàiser Guillem II va renunciar al seu càrrec i va proclamar la República amb capital a Weimar, que es va fonamentar sobre una constitució democràtica. Va haver d'assumir la derrota militar, acceptar les condicions de pau imposades pels vencedors, afrontar la dura situació econòmica i gestionar el descontentament de la població. Els primers anys va estar amenaçada per moviments revolucionaris i per intents de cop d'Estat. -
RÚSSIA SURT DE LA GUERRA
Amb el tractat de pau de Brest-Litovsk, Rússia surt de la guerra. Liderat per Lenin, un pacifista que rebutjava aquesta guerra capitalista i conscient de greu crisis interna que vivia el país, debilitat per tots els esdeveniments succeïts (derrota de la guerra amb el Japó, revolucions internes, entrada en la guerra, etc...) i firmat pels imperis: Alemany, Austrohongarès, Otomà i també per Bulgària i l'URSS. Suposar la pèrdua de grans territoris, al mateix temps que va consolidar el nou estat. -
ALEMANYA ES RENDEIX
Alemanya es rendeix a través de l'armistici de Copenhaguen, en el qual sol·liciten el final del conflicte bèl·lic. Suposant una victòria per l'exèrcit aliat i la fi de la guerra en el front occidental. Les causes que porten a Alemanya a sol·licitar-lo, van ser: la fortalesa dels exèrcits aliats reforçada per l'entrada dels EUA, enfront de la feblesa dels aliats alemanys, els antics imperis. -
CREACIÓ DELS FASCI DI COMBATIMENTO
Els Fasci di Combatimento van ser uns grups paramilitars italians també anomenats camises negres, creats per Mussolini l'any 1919 durant l'ascens del feixisme. El seu objectiu era frenar el moviment revolucionari dels obrers, atacant violentament els sindicats i els seus líders. Pretenien construir un Estat fort que garantís la propietat privada i una política exterior expansionista. El 1921, es van convertir en el Partit Nacional Feixista, que tenia el suport de les classes superiors. -
TRACTAT DE VERSALLES
És el tractat que posa la fi a la primera guerra mundial, entre l'Alemanya del segon Reich i els països aliats, donant la victòria a aquests últims. Va ser firmat per 50 països. Les condicions d'aquest tractat van ser molt dures pels perdedors, tant a escala territorial, econòmic i mural. Obligant-los a desarmar-se, a pagar grans indemnitzacions econòmiques, donar importants concessions territorials i assumir la responsabilitat moral del conflicte. -
CREACIÓ DE LA SDN
SDN (Societat de les Nacions) o lliga de les nacions, va ser un organisme internacional que va néixer en el tractat de Versalles i tenia com a objectiu vetllar per la pau a escala internacional. Encara que, no va tindre èxit en els conflictes dels anys 20 i 30, va ser la primera organització de la història amb aquesta finalitat i antecedent de l'actual ONU. -
FUNDACIÓ NSDAP
Adolf Hitler, soldat de la PGM, no va acceptar la derrota alemanya i el 1920 va fundar el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors d’Alemanya i n’era el líder indiscutible. Va crear una bandera i es va proveir d’una organització paramilitar. En un llibre va expressar el seu menyspreu envers la democràcia parlamentària i l’odi al bolxevisme. Defensava l’antisemitisme, la superioritat de la raça ària i la necessitat de crear un gran imperi (Reich) que unís tots els pobles de parla alemanya. -
IL DUCE ARRIBA AL PODER
El 1922 Mussolini va restringir les llibertats i va perseguir els seus adversaris, però mantenia la ficció d'un règim parlamentari. L'any 1924 l'Estat i el partit feixista van quedar totalment identificats en un règim en el qual Mussolini tenia el poder (controlava tots els aspectes de la vida social) i es va fer anomenar el Duce. Va prohibir els partits polítics i va empresonar els líders d'aquests, controlava l'economia i el Parlament va ser substituït per la Cambra dels fasci, entre d'altres. -
MARXA SOBRE ROMA
Benito Mussolini, llavors dirigent del Partit Nacional Feixista, va organitzar una marxa amb destinació a Roma amb la qual va fer una exhibició de força dels 'camises negres', produïda entre el 27 i el 29 d'octubre de 1922, per exigir al rei que li donés poder.
El monarca, pressionat pels conservadors, el va anomenar cap del govern italià. -
CREACIÓ DE LA URSS
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques va ser proclamada per Lenin després de la revolució del 17. Instaurant un nou règim polític, econòmic i social, basat en la revolució socialista del proletariat i en les tesis del manifest comunista. Suposant un gran impuls per la modernitat i la competitivitat del país, que es va radicalitzar durant el lideratge de Stalin, convertint-se en un règim dictatorial i repressor. Està inicialment formada per : Rússia, Ucraïna, Bielorússia, Transcaucàsic. -
MORT DE LENIN
Lenin, va morir d'una forma sobtada, creant un buit en la direcció del seu partit (Bolxevic). Això, va suposar un cruel i dur enfrontament entre les dues corrents ideològiques que dominaven el partit, encapçalades pels dos homes forts (Trotski i Stalin). Trotski, era el representant de l'ala moderada, que defensava la revolució del proletariat/socialisme a escala global. Stalin, més radical, defensava la dictadura del proletariat/socialisme. Stalin, va guanyar i Trotski es va exiliar. -
CRISI DE SOBREPRODUCCIÓ
Els pagesos van demanar préstecs per augmentar la producció, que venien als països en guerra, però en acabar el conflicte bèl·lic les exportacions es van reduir i sorgí una sobreproducció al mercat americà, que va fer que l'oferta fos molt gran i els preus baixessin, i amb això els pagesos no van poder cobrir els seus deutes i començà la crisi. Es repetí també a la indústria, on les fàbriques van tancar a causa de la gran baixada de preus a partir de l'any 1926 i així començà l'atur obrer. -
DIJOUS NEGRE
El dijous 24 d'octubre de 1929 els inversors que ja feia un temps que desconfiaven del valor que tenien les accions, van voler vendre les accions que tenien i ningú en volia comprar, això produí una gran oferta d'accions que va fer que el seu valor baixés desmesuradament afectant la Borsa de Nova York i a partir d'aquí començà el crack borsari del 1929. -
13 MILIONS D’ATURATS ALS EUA
Després del crack borsari del 1929, la crisi borsària es va propagar i la població va deixar de consumir productes perquè estaven convençuts que s'apropaven temps difícils, per tant les fàbriques van haver de tancar, ja que no podien vendre la seva producció i l'atur obrer va anar creixent fins a arribar a 13 milions de persones aturades l'any 1932 als Estats Units; això va fer que moltes famílies caiguessin en la misèria. -
ARRIBA AL PODER FRANKLIN D. ROOSEVELT
L'any 1932, un dels pitjors anys de la Gran depressió (etapa associada a la retrocedida general que va fer l'economia), va arribar al poder Franklin D. Roosevelt, un polític i advocat demòcrata que després de guanyar les eleccions va proposar un nou programa per afavorir la recuperació econòmica i treure els Estats Units de la crisi (New Deal). -
NEW DEAL
El nou president dels EUA, Roosvelt, va proposar el New Deal: un programa que pretenia recuperar l'economia del país i que la crisi s'acabés, duent a terme reformes econòmiques (per frenar la caiguda dels preus i que les empreses tornessin a funcionar els bancs havien de facilitar préstecs) i socials (els salaris van augmentar i la jornada laboral va ser reduïda), gràcies a aquestes mesures, el nombre d'aturats va disminuir i l'economia va tornar al nivell d'estabilitat que tenia l'any 1929. -
EL PARTIT NAZI ACONSEGUEIX 13 MILIONS DE VOTS
Les conseqüències de la crisi del 1929 van ser molt dures a Alemanya (la retirada del capital americà va crear el tancament de bancs i fàbriques, atur i descontentament social).
El malestar social va fer que la població donés suport a les propostes dels partits extremistes, així va ser com el partit nazi va tenir suport i ajuts econòmics. En les eleccions del 1932, el partit nazi va aconseguir 13 milions de vots i l'any després va aconseguir que el president nomenés Hitler canceller. -
CREACIÓ CAMPS DE CONCENTRACIÓ I HOLOCAUST
L’Estat alemany va imposar el seu règim per mitjà del terror. Uns cossos policials molt poderosos s’encarregaven de perseguir qualsevol intent d’oposició i de la imposició de l’ordre. A partir del 1933, es van crear els camps de concentració per recloure els opositors i els enemics del Reich. Molts jueus hi van ser tancats, obligats a fer treballs forçats, i finalment exterminats. L'Holocaust va ser la persecució i l'assassinat de sis milions de jueus, dut a terme pel règim nazi. -
HITLER ES PROCLAMA FÜHRER
Pocs dies després que Hitler fos anomenat canceller, els esquadrons nazis van provocar un incendi al Reichstag (Parlament alemany) i en van acusar els comunistes, amb aquest pretext Hitler va poder eliminar els seus adversaris i exigir plens poders.
Així és com l'any següent (1934), Hitler es va proclamar Führer (líder) i Canceller del III Reich (Imperi). -
LLEIS DE NUREMBERG
Les Lleis de Nuremberg van ser una sèrie de lleis de caràcter racista (especialment contra els jueus) presents a l'Alemanya nazi dictades l'any 1935; que impedien els matrimonis mixtos, i excloïen els jueus de la ciutadania alemanya, el 1933 ja s'havia promulgat el boicot als negocis jueus, i el 1938 van ser obligats a dur un distintiu. -
REDUCCIÓ JORNADA LABORAL A 40 SETMANALS
L'any 1940 la jornada laboral de 40 hores setmanals va convertir-se en una llei dels EUA després de ser proposat al document de les Lleis de normes laborals justes publicat l'any 1938, que recollia els drets bàsics dels treballadors.
El New Deal va aportar aquesta reducció de la jornada laboral com a reforma social per lluitar contra l'atur, augmentar la capacitat adquisitiva dels treballadors, afavorir una política de suport als preus agrícoles i augmentar els salaris dels treballadors.
