-
Creia que el principi de tot estava en l'aigua. Encara que no estava del tot equivocat, va oblidar que els organismes vius depenen no sols de l'aigua sinó també d'altres elements i compostos com l'aire. En certa manera, la seva teoria va portar a la hipòtesi que tots els éssers vius van sorgir de la combinació de partícules presents en l'aigua en l'origen de la Terra. -
-
Pitàgores era un monista formal que derivava les idees fonamentals que ho governaven de les matemàtiques i els números. És possible considerar-ho com el creador de les matemàtiques modernes.
-
Va proclamar que com el foc crea tot, és l'origen de tot. Segons la seva teoria, és un cicle còsmic que eventualment acabarà amb el foc. Per exemple, la Terra era originalment una bola de foc. No obstant això, també sosté que, atès que tot té una funció i està dirigit pel logos, primer ha d'existir el fred abans que pugui existir la calor. Entre les seves grans teories s'inclou la noció que tot està en constant moviment. -
Aquest famós filòsof va declarar que no existia un arkhé principal perquè pensava que res pot sorgir del no-res i que tot ha de sorgir d'alguna cosa que ja existeix. "el ser, es y el no ser, no es". A més, sosté que pel fet que l'ésser evoluciona, és etern. -
Els filòsofs sofistes de l'antiga Grècia eren una classe d'instructors itinerants que sovint oferien la seva instrucció a canvi d'un pagament. Es guanyaven la vida ajudant els estudiants a convertir-se en membres productius de la societat brindant-los una instrucció de primer nivell.
-
La famosa cita de Protàgores que utilitzaria per a descriure a l'home com "la mesura de totes les coses" és proporcionada per l'autor, qui el posiciona com a partidari del relativisme particularista o comunal en el context del relativisme epistemològic. Com els altres sofistes, era un erudit que practicava l'oratòria, la retòrica i creava obres lingüístiques. A més, Protàgores és responsable dels termes masculí i femení, que s'utilitzen per a denotar els gèneres d'inflexió nominal. -
Els filòsofs presocràtics van servir en molts sentits com a model per a la ciència moderna i també van començar a reconèixer i descobrir molts dels fonaments científics que ens han permès avançar com a espècie al llarg de l'evolució humana.
-
Degut en gran part al radicalisme del seu gest en acceptar la mort, Sòcrates és venerat com el fundador de la filosofia. Mai va escriure res; en canvi, es va limitar a conversar amb els homes de la ciutat i animar-los a ser bons mitjançant comentaris irònics. Va defensar la ignorància docta (només sé que no sé res) i l'intel·lectualisme moral (tot home bo és savi). -
Podria dir-se que ha tingut, juntament amb Plató, el major impacte en la filosofia al llarg del seu desenvolupament. També era conegut com "El Filòsof" o, més comunament, l' "estagirita". Se'l considera el pare de la lògica. Va ser un reconegut expert en zoologia, on va adquirir importants coneixements. Com tot l'aristotelisme, va tenir una profunda influència en la societat durant molts segles i l'interès pels seus conceptes mai ha disminuït. -
Va destacar el valor de la paraula i l'art de la retòrica, que ensenya a manejar-la en funció del tema. L'única força capaç d'alterar la realitat, en opinió de Gòrgies, és la paraula.
Creia que "la veritat és el poder de les paraules per a influir". El pensament polític de moltes persones va estar influenciat per les idees de Gòrgies, A pesar que ell no estigué interessat en la política. -
Va ser un filòsof nascut a Atenes i d'ascendència grega. A causa del sistema filosòfic i al mètode d'explicació que va desenvolupar, se'l considera el filòsof més influent de la història. -
Epicur va escriure molts llibres, però només s'ha conservat una petita part d'ells. Epicur va establir una escola de filosofia coneguda com el Jardí i, pel que fa als requisits d'admissió, no va imposar restriccions socials ni financeres. A més, va donar la benvinguda al Jardí a dones i esclaus. -
La defunció d'Alexandre el Gran marca el començament. La polis grega va perdre la seva independència durant el període hel·lenístic i l'imperi va sorgir i es va expandir durant aquest temps.
-
Va ser el pensador estoic que més obres va publicar i l'escola de les quals guarda la major semblança amb el cristianisme. Va pertànyer a l'època de l'Imperi. Més que els aspectes lògics o metafísics de la seva filosofia, estava més interessat en el costat ètic d'aquesta. Es podria argumentar que els estoics d'aquesta època van escriure codis d'ètica per als ciutadans romans, en particular per als polítics. -
Sent la figura més important de la filosofia cristiana primitiva, descriu el punt d'inflexió en el qual la humanitat comença a viure les virtuts cristianes en la seva obra més coneguda, La ciutat de Déu, que també conté reflexions sobre Déu, la consciència, el temps i el Bé i Dimoni. Segons ell, la fe i la raó han de coexistir de manera equilibrada i no ser antagòniques entre si. -
En l'Edat mitjana, la filosofia va utilitzar la fe cristiana com a font d'inspiració i la va utilitzar per a explicar els esdeveniments i l'existència de l'univers.
-
És particularment conegut per les seves contribucions al moviment escolàstic del segle XIII com un dels principals defensors de la filosofia d'Aristòtil i com una síntesi del pensament cristià i l'esperit crític del pensament aristotèlic. -
Els conceptes d'Ockham van ser crucials i fonamentals per als escriptors del segle XIV. D'una banda, van ajudar a alliberar la filosofia de la teologia i, per un altre, van donar lloc a l'escepticisme filosòfic que més tard representaria el Renaixement i el pensament modern. -
Se'l considera el creador de la filosofia racionalista moderna per la forma en què va abordar i va resoldre la qüestió d'establir una base per al coneixement que asseguri la seva certesa. És un filòsof que marca clarament la fi de l'escolàstica. -
Va ser un conegut filòsof contractualista anglès reconegut en la història com el pare del liberalisme, una filosofia econòmica i política que anteposa la preservació de les llibertats individuals al poder de l'Estat. -
Significa una ruptura fonamental amb la tradició medieval que sostenia que un només podia conèixer la veritat si tenia fe i significa un canvi genuí en la forma en què les persones es veuen a si mateixes i al món. El filòsof modern està interessat en el coneixement, inclos, que es coneix, els seus límits, la qual cosa és real i si és possible o no conèixer la veritat. Aquestes qüestions s'aborden des de diverses perspectives per a distingir; (racionalisme, empirisme i idealisme).
-
Pel seu empirisme i escepticisme filosòfic, el filòsof i assagista escocès Hume és conegut. Va pensar que la capacitat dels nostres sentits per a percebre el món exterior determina tot el coneixement humà. -
La seva filosofia marcaria el començament d'una nova era i, com a fundador d'un dels majors moviments filosòfics posteriors, l'idealisme alemany, és probablement el filòsof més gran que hagi viscut a Alemanya. Kant va aconseguir una certa harmonia entre racionalisme i empirisme. Els representants més importants de l'idealisme i el romanticisme alemanys porten la seva petjada. -
Analitzar, interpretar i traduir la comunicació verbal, escrita i no verbal són part de l'estudi de l'hermenèutica.
-
Suggereix superar el racionalisme radical així com l'idealisme transcendental. Destaca pel seu alt grau de dinamisme i corrents intel·lectuals, i a manera de suggeriment, suggereix que aprofundim en les qüestions relatives a l'existència i a l'estat de la humanitat.
-
Filòsof i sociòleg jueu-estatunidenc que va viure a Alemanya i va tenir una gran influència en els moviments obrers del segle XX. Es va traslladar a París i Brussel·les, on es va acostar a Engels. El Manifest Comunista, que després va ser traduït a més de cent idiomes, va anar coescrit per ella i ell en 1848. -
La metafísica i la moral van ser fortament criticades en filosofia. La crisi filosòfica de la modernitat és expressada de manera diferent per Marx, Nietzsche i Sigmund. Els tres exhibeixen una actitud crítica cap a la societat actual i desafien els seus valors. -
Va ser un dels filòsofs alemanys que es van fer famosos en la segona meitat del segle XX. L'adveniment de l'hermenèutica filosòfica es remunta a la publicació en 1960 de la seva obra mestra Veritat i mètode. -
Pel fet que representa una manera de comprensió fresc, més vivaç, més tangible i més esclaridor, va desenvolupar el nucli del seu pensament, la raó poètica, que és un mètode de reflexió filosòfica. -
Filòsofa i teòrica polític jueva que ha contribuït significativament a l'estudi de temes com la violència, la política, l'autoritarisme, el mal, la llibertat i la revolució. -
l'Institut de Recerques Socials amb l'objectiu de realitzar una avaluació crítica del funcionament de la societat industrial. Els principals participants en aquesta activitat van ser pensadors alemanys.
-
El más ilustre estudiante de Frankfurt de la segunda generación y partidario de la Teoría Crítica desarrollada en el Instituto de Investigación Social. -
Un moviment filosòfic i, més tard, una avantguarda literària que va estudiar la condició humana, la llibertat, la responsabilitat personal, les emocions i el significat de la vida.