EIX CRONOLÒGIC SOCIALS

  • Period: to

    CRISI DE LA RESTAURACIÓ

  • Bolxevics

    Bolxevics
    Els bolxevics eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Lenin, contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.
  • Incidents del Cu-cut

    Incidents del Cu-cut
    Els Fets del ¡Cu-Cut!, també coneguts com La Cuartelada, van esdevenir a Barcelona el 25 de novembre de 1905, quan militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya.
  • Setmana Tràgica

    Setmana Tràgica
    Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla.La causa detonant del conflicte fou la lleva de reservistes que va fer el govern espanyol per un reial decret el mateix juliol de 1909 per tal d'enviar tropes a Melilla
  • PCUS

    PCUS
    Partit Comunista de la Unió Soviètica. Durant tota la història de la Rússia soviètica i de l'URSS, el Partit Comunista va ser el partit governant i majoritari. En conseqüència, la història del PCUS i la de l'URSS s'entrecreuen i encavalquen.
    El seu fundador va ser Lenin.
    La dissolució d’aquest partit va estar el 29 d’agost de 1991.
  • Gran Vaga general

    Gran Vaga general
    La vaga general es va convocar a Espanya l'agost del 1917, provocada per la crisi política d'aquell any i per la situació econòmica provocada per la Primera Guerra Mundial, que havia enriquit els empresaris exportadors però havia provocat una forta inflació que perjudicà les classes mitjanes i baixes.
    Va rebre el suport polític dels partits republicans, que exigiren la constitució d'un govern provisional, que preparés eleccions constituents i emprengués una reforma de la constitució.
  • Guerra Civil Russa

    Guerra Civil Russa
    Va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme.
    Les grans operacions militars van acabar el 25 d'octubre de 1922, quan l'Exèrcit Roig va ocupar Vladivostok, ocupat anteriorment pel govern provisional.
  • Revolució d’octubre

    Revolució d’octubre
    La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que porta a l'establiment de la Unió Soviètica.Encara que la Revolució no va fer expandir el comunisme immediatament, provocà en altres països convulsos del tercer món un exemple a seguir. No hi ha una causa detonant de la revolució, sinó que la suma de causes de curta, mitjana i llarga durada van desembocar en la insurrecció definitiva.
  • Pistolerisme

    Pistolerisme
    El pistolerisme va tenir una importància especial a Catalunya, on es va produir després de l'espectacular ascens numèric de l'afiliació de treballadors al sindicat de la Confederació Nacional del Treball durant 1918 i 1919.
    La Federació Patronal, a més d'intentar una política de total intransigència enfront de les demandes obreres, va finançar una onada d'atemptats contra els quadres sindicals.
  • República de Weimar

    República de Weimar
    Es va proclamar la República, a la capital de Weimar​ i es va fonamentar sobre una constitució democràtica.
    El Tractat de Versalles​, acusava Alemanya de ser la causant
    de la guerra, li arrabassava territoris, reduïa el seu exèrcit i li imposava reparacions econòmiques importants, el que va suposar anys de crisi econòmica, ​de misèria i d’atur​. La República de Weimar va haver de fer front a la crisi.
  • Period: to

    ENTREGUERRES

  • Feixisme Italià

    Feixisme Italià
    La fi de la Gran Guerra va deixar a Itàlia seqüeles humanes i econòmiques molt greus. El nombre d’obrers en atur no parava de créixer.
    També hi havia inestabilitat política​: entre 1919 i el 1922 es van succeir cinc governs diferents.
    Al nord d’Itàlia es va desenvolupar un moviment vaguístic amb objectius revolucionaris. Alguns pagesos van ocupar les terres dels grans propietaris i els obrers es van apoderar de les fàbriques.
  • Vaga de La Canadenca

    Vaga de La Canadenca
    La Vaga de La Canadenca fou una important vaga que es va produir durant els mesos de febrer i març de 1919 que va constituir una de les fites més rellevants de la història del moviment obrer català
    És significativa la rellevància d'aquesta vaga, molt ben preparada tot i ser improvisada, ja que hi havia l'absència dels principals líders sindicals empresonats al buc cuirassat Pelayo al port de Barcelona.
  • Creació Fasci di Combatimiento

    Creació Fasci di Combatimiento
    Benito Mussolini​, el 1919, va crear els fasci de combat​ o camises negres: grups paramilitars que volien frenar la puixança del obrer atacant de manera violenta els sindicats obrers.
  • Tractat de Versalles

    Tractat de Versalles
    El Tractat de Versalles va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial. Els representants de la República de Weimar van ser obligats a signar el Tractat sota l'amenaça d'una represa del conflicte. El Tractat va establir la creació de la Societat de Nacions, un dels majors objectius del president dels Estats Units Woodrow Wilson. Al Tractat de Versalles, les exigències de França van prevaler sobre la doctrina dels 14 punts de Wilson.
  • Els feliços anys vint

    Els feliços anys vint
    Els feliços anys vint fou el període de creixement econòmic i de no preocupació dels Estats Units dels anys 1920. Al Regne Unit són els "anys daurats", mentre que a França són els anys bojos . Es pot trobar igualment golden wenties, feliços anys vint, les vint daurades, roaring twenties o bojos anys vint. Aquesta època es caracteritza per diversos descobriments d'invencions d'una gran importància, un creixement sense precedents de la fabricació .
  • Fundació del NSDAP

    Fundació del NSDAP
    Adolf Hitler no havia acceptat la derrota alemanya i el 1920 va fundar el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors d’Alemanya ​(NSDAP) i va convertir-se en el líder. El partit va elegir com a emblema la bandera vermella amb la creu gammada i es va proveir
    d’una organització paramilitar, les seccions d’assalt​ (SA).
  • Desastre d'Annual

    Desastre d'Annual
    En la historiografia espanyola és coneguda popularment com a Desastre d'Annual.
    En la batalla, les tropes espanyoles van patir una gran desfeta, amb 8.000 soldats morts entre els quals el mateix general Manuel Fernández Silvestre, que comandava els espanyols. Les operacions militars es van perllongar, després del desastre, arribant a posar en perill la mateixa ciutat de Melilla.
  • Partit Nacional Feixista

    Partit Nacional Feixista
    El 1921, els camises negres es van transformar en el Partit Nacional Feixista. Volien construir un Estat fort, que garantís la propietat privada i una política exterior expansionista.
    Va comptar amb el suport de burgesia​, amb el finançament dels grans propietaris agrícoles i industrials i amb la tolerància de l’Església.
  • Marxa sobre Roma

    Marxa sobre Roma
    El 1922 Mussolini va exigir al rei que li lliurés el govern i va fer una exhibició de força, amb la Marxa sobre Roma dels camises negres. Finalment el monarca va anomenar a Mussolini cap del govern.
  • Dictadura del Primo de Rivera

    Dictadura del Primo de Rivera
    La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII. En l'àmbit polític, es creà la Unión Patriótica, mena de partit únic que pretenia fonamentar el règim.
  • Putsch de Munich

    Putsch de Munich
    Va ser un intent fallit de cop d'estat que es va produir entre el 8 i el 9 de novembre de 1923, quan el líder del NSDAP Adolf Hitler, el militar Erich Ludendorff, i d'altres militants nazis van tractar sense èxit de prendre el poder a Munic, Baviera i Alemanya.
  • Mort de Lenin

    Mort de Lenin
    La causa oficial dictada pel govern va ser accident vascular cerebral, (ACV). Però molts historiadors van qüestionar o investiguen més sobre la seva decés.
    Hi ha qui afirmen que patia sífilis, però l'autòpsia el descarten deguda a la manca d'apoplexia. Hi ha veus que consideren que va ser el mateix Stalin qui l'assassí enverinant,Perquè va ser el qui va assumir el poder després sumi mort però no hi ha evidència tampoc Això, Perquè en l'autòpsia no es van evidenciar agents toxicológicos.
  • Mussolini "il duce"

    Mussolini "il duce"
    Després de 1924 l’Estat i el partit feixista van quedar totalment identificats en un règim, Mussolini es va atribuir plens poders i es va fer anomenar el Duce​.
    El partits polítics van ser prohibits, els líders foren perseguits i empresonats i el Parlament va ser substituïda per una Cambra dels ​fasci​. Les vagues van ser prohibides i els sindicats foren substituïts per un sistema de corporacions per oficis, que englobaven representants dels obrers, dels patrons i de l’Estat.
  • Estalinisme

    Estalinisme
    Es va imposar una economia i una societat col·lectivistes, per
    tal de provocar un creixement que fes de l’URSS una gran potència industrial.
    Per això:
    -Tot va esdevenir propietat estatal.
    -Es va donar prioritat a la indústria pesant per construir les infraestructures necessàries.
  • Plans Quinquennals

    Plans Quinquennals
    Es van elaborar per planificar la producció agrícola i industrial.
    El resultat va ser una industrialització ràpidaencra que l’agricultura va patir un retard a causa la seva subordinació a la industria. A més, la prioritat de la indústria pesant va descuidar la producció de béns de consum i una bona part de les necessitats de la població va restar desatesa.
  • La Gran Depressió

    La Gran Depressió
    La Gran Depressió va iniciar-se amb la major recessió econòmica mundial de la història. L'impacte va ser tan profund que va arribar a canviar la situació econòmica mundial, que descansava en la confiança il·limitada en el capitalisme liberal. No es sap sobre les causes, però afirmen que la crisis del 29 els seus orígens en la sobreproducció de mercaderies i en la forta especulació de capitals que caracteritzaven l'economia mundial després de la Primera Guerra Mundial.
  • Gulags

    Gulags
    Camps de treball on van ser executats, empresonats o deportats dessidents per un violent aparell policial en els grans processos de Moscou.
  • Pacte de Sant Sebastià

    Pacte de Sant Sebastià
    El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica.
  • La Generalitat republicana

    La Generalitat republicana
    L'Esquerra Republicana era nou partit sorgit per les eleccions de 1931, de Francesc Macià i Lluís Companys, va guanyar les eleccions a l’abril del 1931, va proclamar la República catalana dins la “Federació Ibèrica”.
    Es va crear un govern provisional català, la Generalitat, i encarrega a un grup d’experts que es reuniria a Núria redactar l’Estatut d’autonomia, que s’aprovaria el 1932 després d’un llarg debat a les Corts Generals.
  • Reforma de l'exèrcit

    Reforma de l'exèrcit
    L’exèrcit espanyol està endarrerit i i és macrocefàlic, la reforma militar vol solucionar aquests problemes i eliminar el perill colpista dels militars.
  • Bienni Reformista

    Bienni Reformista
    Entre desembre de 1931 i setembre de 1933, en la qual les forces republicanes d’esquerra i els socialistes van impulsar un ambiciós programa de reformes, algunes ja iniciades en el període constituent, que tenien com a objectiu modernitzar i democratitzar la societat espanyola. Eren prioritàries les actuacions davant dels problemes agraris, militars, religiosos, nacionals, socials i culturals
  • Eleccions municipals abril 1931

    Eleccions municipals abril 1931
    Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, van guanyar els republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va marxar d'Espanya.El rei Alfons XIII nomena Cap de Govern al general Dámaso Berenguer y Fusté, cap de la casa militar del rei. La monarquia, que havia estat còmplice de la dictadura, està fortament qüestionada.
  • Period: to

    SEGONA REPÚBLICA

  • Debat pel vot femení

    Debat pel vot femení
    En el moment del debat al Congrés del Diputats, l’1 d’octubre de 1931,Clara Campoamor , es va posicionar a favor d’atorgar el vot a la dona. Victòria Kent, va exposar les seves raons per demanar que es posposés l’aprovació d’aquest dret.
    Finalment, el resultat de la votació fou de 161 vots a favor i 121 en contra.
    Dos anys més tard, el 19 de novembre de 1933, les dones per primera vegada van poder anar a votar.
  • Estatut de Núria

    Estatut de Núria
    El 20 de juny del 1931 s’acabava la redacció de l’Estatut de Catalunya al santuari de Núria, una llei catalana i també espanyola que havia de regir l’estructura jurídica i legal de la nova Generalitat.
    Proposava una Espanya federal, el català com a única llengua oficial de Catalunya, competències exclusives per a la Generalitat en ensenyament, divisió territorial, règim municipal, justícia, obres públiques, dret civil, ordre públic...
  • Reforma territorial

    Reforma territorial
    Es va iniciar la descentralització de l’Estat obrint diversos processos autonòmics, oferint la possibilitat d’elaborar estatuts d’autonomia i crear governs autònoms.
  • Reforma agrària

    Reforma agrària
    La Llei de 1932, declara expropiables les finques sense cultivar, i aquestes terres es podran repartir entre els llauradors. La reforma és lenta: burocratització, oposició dels propietaris, falta de diners, etc.
  • Falange espanyola

    Falange espanyola
    Agrupació política fundada el 29 d’octubre de 1933. Es va inscriure com una variant espanyola dels corrents feixistes europeus. José Antonio Primo de Rivera va fundar amb uns amics, el moviment falangista. Rebutjaven l’apel·latiu de feixista però, participaven en la ideologia del feixisme: constituïen un moviment antimarxista que refusava la lluita de classes i el sistema social capitalista. Propugnaven un estat totalitari, autoritari, no parlamentari, nacionalista, i “imperialista”-
  • CEDA

    CEDA
    Partit polític creat a Madrid al començament del març del 1933.
    El grup principal era Acción Popular. A les eleccions del novembre del 1933 la CEDA va ser el partit amb més diputats, però no els suficients per a governar. Van deixar als radicals governar fins el 4 d’octubre de 1934.
    La CEDA va demostrar ser incapaç per a reactivar l’economia en crisi. Es va dissoldre amb l’esclat de la guerra civil
  • Bienni Negre (o Bienni Conservador)

    Bienni Negre (o Bienni Conservador)
    Es van fer unes noves eleccions legislatives al novembre de 1933 Les esquerres es van presentar dividides, i les dretes unides en la CEDA.
    La coalició de centre-dreta va guanyar.
    ES va iniciar una contrareforma: es va paralitzar la reforma agrària, acostar al Vaticà, amnistia als militars colpistes...
    A l’octubre de 1934: Companys proclama l’Estat Català: es va anul·lar la Generalitat, l’Estatut i s’empresona el govern
  • New Deal

    New Deal
    El New Deal van ser un conjunt de mesures polítiques posades en marxa pel partit Demòcrata dels Estats Units i pel seu president, Franklin D. Roosevelt entre 1933 i 1937, per actuar de forma enèrgica sobre el que es consideraven les causes de la crisi provocada pel Crac del 29 de Wall Street.
    Als Estats Units, el doctrinarisme liberal, respectuós en extrem amb la iniciativa privada, va impedir la intervenció de l'Estat, excepte per reprimir les manifestacions derivades del malestar social.
  • Hitler canceller

    Hitler canceller
    En les eleccions del 1932​, el partit nazi ha va aconseguir 13 milions de vots i, el gener del 1933, va aconseguir que el president Hindenburg nomenés Hitler canceller​.
  • Incendi de Reichstag

    Incendi de Reichstag
    El gener del 1933​, al cap de pocs dies de nomenar a Hitler canceller, els esquadrons nazis van provocar un incendi al Reichstag (Parlament) i en van acusar els comunistes.
  • Eleccions 1933

    Eleccions 1933
    El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i van ser les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al bienni negre dels anys 1934 i 1935.
  • Nazisme

    Nazisme
    Alemanya es va convertir en una dictadura​:
    Van ser dissolts tots els partits i sindicats. Només va quedar autoritzat el partit nazi​.
    L’Estat nazi aspirava a una cohesió total de la societat alemanya, basada en la superioritat de la raça ària i en la ideologia
    nacionalsocialista. La universitat, el sistema educatiu, la cultura i l’art havien de seguir les consignes nazis.
    La dona tenia un paper social molt marginal, les tres “K”: Kinder, Kirche, Küche (fills, església, cuina).
  • Moviment insurreccional Àsturies

    Moviment insurreccional Àsturies
    Va ser un protesta impulsada per socialistes i comunistes. els objectius principals eren eliminar el sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. Va ser unadura repressió a mans del General Franco.
  • Hitler "Führer"

    Hitler "Führer"
    A Hitler, l'incendi li va servir per eliminar els seus adversaris i exigir plens poders. El 1934, Hitler es va proclamar Führer i Canceller del III Reich​ (Imperi).
  • Fets d'octubre

    Fets d'octubre
    Moviment revolucionari que va tenir lloc durant la Segona República, per l’octubre del 1934.
    Desencadenat per l’entrada de membres de la CEDA al govern gairebé un any després del triomf electoral dels partits de centre i dreta va comportar la repressió i control de les organitzacions d’esquerra. Convocada la vaga general per l'Aliança Obrera, aquest moviment va ser especialment important a Catalunya durant el Sis d'Octubre i a Astúries.
  • Lleis de Nuremberg

    Lleis de Nuremberg
    Les lleis de Nuremberg es van fer per mantenir la puresa racial: impedien els matrimonis mixtos i els matrimonis entre jueus i alemanys
  • Processos de Moscú

    Processos de Moscú
    Processos celebrats a Moscou a l’agost del 1936, al gener del 1937 i al maig del 1938, en què van ser jutjats antics membres del PCUS.
    En el primer, setze antics bolxevics; en el segon, disset; i vint-i-un en el tercer procés. Acusats de dretisme, alta traïció i espionatge. Lar majoria van ser condemnats a mort i executats. Després de la mort de Stalin, va començar a l’URSS la rehabilitació de les víctimes d’aquests processos.
  • Front popular

    Front popular
    El Front popular va guanyar les eleccions i obté 257 diputats.
    Per aquestes eleccions alguns grups polítics van firmar un pacte amb l'objectiu de presentar-se units a les eleccions com el Front Popular. Per altra part la dreta va tenir problemes per unir-se. La campanya electoral va ser extremadament agressiva i va posar de manifest la divisió d'Espanya en dos blocs antagònics. El Front popular va aconseguir la victòria va re-emprendre la tasca reformista del primer bienni.
  • Assassinat Calvo Sostelo

    Assassinat Calvo Sostelo
    El 13 de juliol de 1936, va ser assassinat per una unitat de la Guàrdia d'Assalt. Aquest fet, va ser el pretext emprat com a detonant de la sublevació militar que va donar inici a la Guerra Civil i en va avançar la data, que estava prevista per finals del mes de juliol. Una de les explicacions és que la seva mort va ser una revenja per l'assassinat del tinent José Castillo hores abans.
  • Eleccions 1936

    Eleccions 1936
    El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular.
  • Allunyament militar sospitosos de colpisme

    Allunyament militar sospitosos de colpisme
    El cop d'estat començaria el 29 de gener de 1929. Es proclamaria la vaga general insurreccional i s'alçarien les unitats militars per detenir al rei i a Primo de Rivera. El pla va fallar, s'havien revoltat abans del previst.
    Es va aprovar un decret que conferia al govern suspendre de sou a qualsevol funcionari que es manifestés hostil al règim. Es va obligar a l'exèrcit a assistir a conferències sobre la disciplina militar i es va decretar la dissolució total del Cos d'Artilleria.
  • Alçament militar

    Alçament militar
    El 7 de julio de l'any 1936 va haver una revolta militar contra el govern nacional de la Segona República, constituït després de les eleccions democràtiques del febrer, i va ser el desencadenant de la Guerra Civil. L'autoanomenat "bàndol nacional" aconseguiria el seu propòsit i, amb l'ajuda dels feixismes italià i alemany, va instaurar una dictadura de 40 anys.
  • La nit dels vidres trencats

    La nit dels vidres trencats
    Nit del 9 al 10 de novembre de 1938, promoguts pel govern nazi, tingueren lloc una sèrie d’atacs coordinats contra els jueus, els seus domicilis i les seves propietats a Alemanya i als estats d’Àustria i Txecoslovàquia .
    La Nit dels vidres trencats fou l’episodi amb què culminaren una sèrie de mesures antisemites en accedir Hitler al poder (1933). Es produí, també, el primer internament massiu de jueus en camps de concentració (uns 30.000).
  • La solució final (Holocaust)

    La solució final (Holocaust)
    Va ser el genocidi fet pel Tercer Reich sobre els jueus entre els anys 1933 i 1945. Aquest procés tenia com a objectiu la creació d’una comunitat racialment pura. Les lleis de Nuremberg privaven de la ciutadania alemanya els que no eren de sang pura i es prohibien les relacions entre jueus i alemanys. La “Solució final” consistia en l’eliminació física, amb treballs forçats, dels jueus internats en camps d'extermini. L’any 1945, més de sis milions de jueus havien estat assassinats.