-
Eleccions
Eleccions municipals que donen el triomf als partits republicans -
II República
Després de la dimissió de Primo de Rivera el 28 de gener de 1930, els successius governs de Berenguer i Aznar no aconsegueixen restablir un ordre constitucional capaç d'assegurar la pervivència de la monarquia. Les aspiracions de democratització i modernització del país havien anat agafant força no sols en sectors intel·lectuals i polítics sinó també en els moviments de masses. En aquest marc reivindicatiu, la República és concebuda com la forma d'Estat més idònia per dur-les a terme. -
Guanyador de les eleccions
Guanyen les eleccions generals republicans i socialistes (Manuel Azaña es va convertir en cap de govern i Niceto Alcalá Zamora en President de la República). -
Reforma educativa
La reforma de l'educació va ser la clau dels canvis profunds que va iniciar l'Espanya del 1931. Una escola pública, obligatòria, laica, mixta, inspirada en l'ideal de la solidaritat humana, on l'activitat era l'eix de la metodologia. -
Constitució
La Constitució de 1931 va establir un règim netament democràtic amb el reconeixement ampli de llibertats polítiques i drets socials i va establir les bases per a les grans reformes que formaven part del programa republicà -
Cop d'estat
El cop d'Estat a Espanya del juliol del 1936 va ser una revolta militar dirigida contra el Govern de la Segona República sorgit de les eleccions de febrer d'aquell any. El seu fracàs parcial va conduir a una guerra civil i, derrotada la República, a establir una dictadura a Espanya que va estar vigent fins a la mort del dictador
Francisco Franco el 1975. -
Reforma agrícola
La Llei de Reforma Agrària d'Espanya del 1932 va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric -
Aprovació
S’aprova a les Corts l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. -
Eleccions
Eleccions general que donaren la majoria als partits de centre (Partido Radical d’A. Lerroux) i dreta (CEDA). -
Partit Polític
Creació de Falange Espanyola de les JONS (partit polític d’extrema dreta) -
Paralització
Paralització o desmantellament de les reformes progressistes. S'enfrontà amb el govern de la Generalitat a causa de la Llei de contractes de conreu aprovada pel Parlament català, a fi de protegir els camperols -
Revolució
La revolució es va iniciar per la decisió del govern per fer front a la revolta militar.
Gabriele Ranzato considera que armar el poble va ser armar la revolució. El govern Giral va perdre immediatament el control de la situació, i els primers mesos les milícies armades més que a fer la guerra es van dedicar a una obra revolucionària caòtica i sanguinària, més destructiva que constructiva, localista i utòpica, realitzada més pels sindicats que pels partits polítics -
Nominació
José María Gil-Robles (CEDA) nomenat ministeri de Guerra i, com tal, nomena el general Francisco Franco cap de l'Estat Major. -
Eleccions
En les eleccions generals guanya la coalició del Front Popular. A Catalunya, Companys tornà al capdavant de la Generalitat. -
Period: to
El Front popular i les dretes
El Front popular i les dretes seguiren camins diferents: el nou govern va reprendre la política reformista i fa una àmplia amnistia, mentre que la dreta inicià el camí de la conspiració. -
Period: to
Aixecament militar
Aixecament militar, dirigit pel general Francisco Franco, contra el govern republicà que aquest realitzo desobediència que altera l'ordre jurídic establert i el funcionament normal de les institucions, tipificable com a delicte de rebel·lió o de sedició.