-
Regència Maria Cristina
La Regència de Maria Cristina d'Habsburg és el període del regnat d'Alfons XIII d'Espanya en el que a causa de la minoria d'edat del rei Alfons XIII la direcció de l'Estat va ser exercida per la seva mare Maria Cristina d'Habsburg-Lorena. La regència comença al novembre de 1885 quan mor el rei Alfons XII, mesos abans que naixés Alfons XIII, i acaba al maig de 1902 quan Alfons XIII compleix els setze anys i jura la Constitució de 1876, iniciant-se així el seu regnat personal. -
Insurrecció cubana
El 24 de febrer de 1895, un nou aixecament independentista cubà, el Crit de Baire, va donar pas a un conflicte generalitzat. La rebel·lió va iniciar-se a l’est de l’illa, a Santiago de Cuba, però va estendre’s ràpidament cap a l’oest arribant cap a l’Havana. -
Pèrdua de les darreres colònies
El segle XIX va representar per Espanya la pèrdua de les Colònies americanes; cap a les darreries del segle només tenia ja unes poques colònies entre les quals es comptaven Cuba, Puerto Rico i les Filipines. A Cuba les idees independentistes havien estat latents des de la fi de la Guerra dels Deu Anys, però les condicions no van permetre l'èxit de cap dels intents d'aixecament contra el govern colonial. -
Regnat d'Alfons XIII
Alfons XIII d'Espanya fou rei d'Espanya i cap de la casa reial espanyola. Fou fill pòstum d'Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria. Va regnar fins el 1931. -
Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. -
S'instaura el Protectorat Espanyol al Marroc
El Protectorat Espanyol al Marroc és la figura jurídica aplicada a una sèrie de territoris del Marroc en què Espanya, segons els acords francoespanyols firmats el 27 de novembre de 1912, exercí un règim de protectorat. -
Crisi política, militar i social
Crisi espanyola de 1917 és el nom que es dóna per la historiografia espanyola al conjunt de successos que van tenir lloc l'estiu de 1917 a Espanya, sobretot als tres desafiaments simultanis que van fer perillar el govern i fins i tot al mateix sistema de la Restauració borbònica: un moviment militar , un moviment polític i un moviment social. -
Guerra del Rif o del Marroc
La Guerra del Rif, coneguda també com la Guerra del Marroc o Guerra d'Àfrica , fou un conflicte derivat de la insurrecció de les tribus que vivien a la zona del Rif (regió de muntanya, al nord del Marroc) contra l'ocupació del colonialisme espanyol i francès, tot i que va afectar, sobretot, les tropes espanyoles. -
Dictadura de Primo de Rivera
La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII. -
Cop d’Estat de Primo de Rivera
El cop d'estat de Primo de Rivera va tenir lloc a Espanya entre el 13 i el 15 de setembre de 1923 i va estar encapçalat pel llavors Capità General de Catalunya Miguel Primo de Rivera. -
S’inicia la crítica al règim (Cultural, obrera i estudiantil)
-
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià és el nom que reben els acords a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representats republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica. -
La Dictablanda
La Dictablanda va ésser el nom humorístic amb què fou conegut el règim de transició que va substituir la dictadura de Primo de Rivera i va precedir la Segona República Espanyola. -
Dimissió de Primo de Rivera
A partir del 1926 el règim va entrar en decadència i les forces d'oposició es van reactivar fins a arribar, per l'agost del 1930, a formar un front únic, el pacte de Sant Sebastià, que agrupava republicans, nacionalistes catalans, bascos i gallecs, socialistes i fins i tot anarquistes. -
Bienni Reformista
El Primer Bienni, també conegut com a Bienni Social-Azañista, el Bienni Reformista o el Bienni Transformador, va ser el període comprès entre la proclamació de la Segona República espanyola el 14 d'abril de 1931 i les eleccions generals espanyoles de 1933. -
Eleccions Municipals
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de facto, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després. -
II República
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 i el 18 de juliol de 1936. -
Proclamació de la II República
-
Estatut d'Autonomia de Catalunya
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. -
Aixecament pagesos
L'11 de gener de 1933 va tenir lloc en la localitat gaditana que actualment es diu Benalup-Casas Viejas una revolta protagonitzada per un grup d'anarquistes de la CNT, que va decidir fer la revolució pel seu propi compte i implantar el comunisme llibertari. -
Bienni Conservador
El bienni conservador, també conegut com el Bienni Negre, en el qual el govern del Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux, recolzat des del parlament per la dreta catòlica de la CEDA, va intentar frenar les reformes iniciades pel govern anterior. -
Dimissió del president Manuel Azaña → Eleccions
-
Revolució d'octubre
La Revolució de 1934 o vaga general revolucionària d'octubre de 1934 fou un moviment vaguístic revolucionari que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934 durant el bienni radical-cedista de la II República. -
Es proclama la república catalana dins la república espanyola
Els fets del sis d'octubre va ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. -
Batalla de Madrid
La batalla de Madrid foren els combats entre les forces lleials al govern de la Segona República Espanyola i els militars revoltats durant el mes de novembre del 1936 per aconseguir el control de la ciutat a l'inici de la Guerra Civil espanyola. -
Assassinat de Calvo Sotelo
José Calvo Sotelo fou un polític espanyol nascut a Tui el qual, fou assassinat per una unitat de la Guàrdia d'Assalt. Aquest fet, que tingué un gran impacte emocional, va ser el pretext emprat com a detonant de la sublevació militar que va donar inici a la Guerra Civil i en va avançar la data, que estava prevista per finals del mes de juliol. -
Assassinat del Tinent Castillo
José del Castillo Sáez de Tejada fou un militar espanyol el qual fou assassinat per quatre pistolers d'extrema dreta. -
Eleccions legislatives → Triomf del front popular
-
Cop d’estat militar de Franco, Sanjurjo i Mola.
-
Bombardeig de Guernica
El bombardeig de Guernica va ser l'atac aeri realitzat el 26 d'abril de 1937 per l'esquadró conegut com a Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil espanyola. -
Batalla de l'Ebre
La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938, -
Batalla de Terol
La Batalla de Terol fou el conjunt d'operacions militars que, durant la Guerra Civil espanyola, van tenir lloc entre el 15 de desembre del 1937 i el 7 de gener de 1938 a la ciutat de Terol i els seus voltants. -
Final de la guerra. S’inicia la dictadura Franquista.
