Eix cronològic de presidents d'EUA i de l'URSS des de la 2a GM fins avui

  • Iósif Stalin (1941-1953)

    Iósif Stalin (1941-1953)
    FETS
    1923. Sorgeixen els primers camps del Gulag en el nord del país. Stalin va fer aixecar el primer camp de treball, per a 3000 presoners, a l'illa de Solowski.
    1927. Stalin guanya. En morir Lenin, Stalin i Trotski s'enfronten pel poder. Trotski deixa el país. Molts dels seus partidaris van ser arrestats. Trotski va ser assassinat a Mèxic en 1940.
    1929. Col·lectivització forçosa. Gairebé un milió de propietaris rurals van ser enviats als camps de treball i desposseits de les seves terres.
  • Harry S. Truman (1945-1953)

    Harry S. Truman (1945-1953)
    FETS
    1945. Durant el seu mandat va ordenar llançar bombes atòmiques sobre Hiroshima el 6 d'agost de 1945 i tres dies després sobre Nagasaki.
    1947. En el seu govern va quedar establerta l'Agència Central d'Intel·ligència, una de les més cèlebres promotores de les més diverses modalitats del Terrorisme d'Estat a escala mundial.
    1950. Va tolerar la Cacera de bruixes i va exigir a tots els funcionaris federals una professió de fe anticomunista.
    PARTIT
    Demòcrata
  • Dwight D. Eisenhower (1953-1961)

    Dwight D. Eisenhower (1953-1961)
    FETS
    1951. Va ser Comandant Suprem de l'OTAN.
    1952. La seva presidència (1952-1960) va estar marcada per l'enfrontament amb l'URSS i la carrera d'armaments.
    1953. Va negociar la fi de la Guerra de Corea.
    PARTIT
    Republicà
  • Georgi Malenkov (1953-1955)

    Georgi Malenkov (1953-1955)
    FETS
    1952. Va ocupar simultàniament diversos càrrecs de rellevància: membre de ple dret del Politburó, encarregat de la Secretaria d'Organització i Quadres del Comitè Central del PCUS i responsable del Consell de Ministres.
    1953. Va anunciar en 1953 que la Unió Soviètica posseïa la bomba d'hidrogen.
    1957. Malenkov va ser degradat i expulsat del partit, acusat d'intentar enderrocar a Khrusxov.
  • Nikita Jrushchov (1958-1964)

    Nikita Jrushchov (1958-1964)
    FETS
    1956. Durant el XX Congrés del PCUS en 1956 va denunciar els crims de Stalin en el seu "informe secret" i va iniciar el procés de la desestalinización.
    1959. Va llançar la política de "coexistència pacífica" amb els Estats Units, país que va visitar en 1959.
    1961. La seva temptativa d'expulsar als occidentals de Berlín, va acabar amb la construcció del Muro de Berlín, el "mur de la vergonya" que tan bé va exemplificar el caràcter totalitari dels règims comunistes.
  • John F. Kennedy (1961-1963)

    John F. Kennedy (1961-1963)
    FETS
    1962. Bloqueig naval a Cuba, ja que allà els soviètics havien instal·lat míssils capaços d'arribar als EUA.
    No obstant això, fidel al seu estil, Kennedy va arribar a un acord per la via diplomàtica, i va acordar aixecar el bloqueig i no envair Cuba, sempre que la Unió Soviètica garantís el desmantellament de les armes.
    Kennedy va anar tal vegada l'únic president nord-americà a prestar especial atenció a Amèrica Llatina.
    PARTIT
    Demòcrata
  • Lyndon B. Johnson (1963-1969)

    Lyndon B. Johnson (1963-1969)
    FETS
    1964. Johnson va aprofundir les reformes de Kennedy, llançant el seu programa de «la gran societat».
    1965. En política exterior va mantenir un intervencionisme agressiu, que li va portar a la invasió de Santo Domingo (1965) i, sobretot, a comprometre profundament als Estats Units en la Guerra de Vietnam (1965).
    1968. Conscient d'aquell fracàs, va renunciar a presentar-se a la reelecció en 1968, succeint-li a l'any següent el republicà Richard Nixon.
    PARTIT
    Demòcrata
  • Nikolái Podgorni (1965-1977)

    Nikolái Podgorni (1965-1977)
    FETS
    Usualment es va encarregar d'executar decisions de política exterior i de representar a l'Estat en esdeveniments cerimonials, com les recepcions de mandataris estrangers o la signatura d'acords.
    1967. Va ser rebut pel Papa en la primera trobada entre el cap de l'Església Catòlica i un dirigent de l'URSS.
    1977 Va ser relegat del seu càrrec davant el poderós Leonid Brézhnev i expulsat del Politburó.
  • Richard Nixon (1969-1974)

    Richard Nixon (1969-1974)
    FETS
    1969. Doctrina Nixon: retirar progressivament les tropes estatunidenques del conflicte de Vietnam, continuar donant suport amb diners i armes al règim de Saigon.
    1971. Decretà la congelació de salaris i preus i donant via lliure a una llei proteccionista enfront de les importacions.
    1973. Va donar el vistiplau perquè la CIA col·laborés en el cop d'estat del general Augusto Pinochet a Xile contra el Govern del socialista Salvador Allèn.
    PARTIT
    Republicà
  • Gerald Ford (1974-1977)

    Gerald Ford (1974-1977)
    FETS
    1974. Ford va emetre la Proclamació 4311 en la qual atorgava total i incondicional perdó a Nixon per qualsevol delicte que hagués comès en contra dels Estats Units mentre ocupava la presidència.
    Durant el seu període de mandat l'economia va ser la gran preocupació de la seva administració. Com creixia la inflació, es va intentar controlar la despesa pública.
    1975. Ford va signar la Llei d'Educació per a Tots els Nens amb Discapacitats
    PARTIT
    Republicà
  • Jimmy Carter (1977-1981)

    Jimmy Carter (1977-1981)
    FETS
    Va reivindicar per primera vegada els drets del poble palestí davant les autoritats israelianes.
    1979. Va aconseguir que Egipte i Israel signessin una pau duradora (Camp David, 1979).
    Durant el seu mandat, Carter va donar un gir radical a la política exterior dels Estats Units.
    PARTIT
    Demòcrata
  • Leonid Brézhnev (1977-1982)

    Leonid Brézhnev (1977-1982)
    FETS
    En política exterior, Brezhnev va defensar la doctrina de la «coexistència pacífica» amb el bloc capitalista.
    1972. Encara que va impulsar les negociacions de desarmament amb els Estats Units (acords SALT, de 1972 i 1979), no va cessar l'agressivitat militar soviètica.
    1978. Va manar aixafar per la força la «primavera de Praga», un intent dels comunistes de Txecoslovàquia de reformar el règim en sentit democràtic.
  • Ronald Reagan (1981-1989)

    Ronald Reagan (1981-1989)
    FETS
    Durant la seva presidència va impulsar un programa de revolució conservadora que entroncava bé amb els vents reaccionaris que encoratjaven el govern de Margaret Thatcher al Regne Unit.
    Va finançar i va armar als grups contrarrevolucionarios de Centreamèrica fins a forçar la caiguda del règim sandinista a Nicaragua.
    Va reforçar els vincles amb els aliats de l'OTAN, dels quals va obtenir suport per a desplegar nous míssils d'abast mitjà a Europa (els euromisiles).
    PARTIT
    Republicà
  • Yuri Andrópov (1982-1984)

    Yuri Andrópov (1982-1984)
    FETS
    1983. Va orientar la seva política en un sentit reformista, tractant d'alleugerir el pes de la burocràcia i de revitalitzar l'economia i l'administració del país, greument estancada durant l'era Brezhnev.
    Problemes de salut li van mantenir apartat de l'activitat política.
    Va morir sense haver realitzat cap reforma en els quinze mesos que va durar el seu poder.
  • Konstantín Chernenko (1984-1985)

    Konstantín Chernenko (1984-1985)
    FETS
    Va liderar una reforma educativa i diversos ajustos en l'estructura burocràtica de l'Estat.
    Continuació de la política posada en marxa per Andropov.
    Va apostar per la correcció dels estàndards de rendiment laboral, la campanya anticorrupció i la política de fermesa davant Occident
  • Andréi Gromyko (1985-1988)

    Andréi Gromyko (1985-1988)
    FETS
    Va ser contrari a les reformes que conduirien a l'URSS a renunciar al seu paper de gran potència mundial.
    Respecte a les relacions amb els altres Estats socialistes, Gromyko va sostenir la doctrina Brezhnev de sobirania limitada dels països del Pacte de Varsòvia
    No va poder evitar la deterioració de les relacions amb la Xina i l'abandó per Albània del Pacte de Varsòvia en els anys seixanta.
  • George H. W. Bush (1989-1993)

    George H. W. Bush (1989-1993)
    FETS
    Va haver d'afrontar la mutació en les relacions internacionals lligada a la desaparició de l'URSS, la fi de la «guerra freda», la reunificació d'Alemanya i la desintegració de Iugoslàvia.
    1991. Per a afirmar la posició americana en aquest nou ordre, George Bush va desencadenar la Guerra del Golf (1991).
    Va posar en marxa el procés de pau entre Israel i els seus veïns àrabs.
    PARTIT
    Republicà
  • Mijaíl Gorbachov (1989-1990)

    Mijaíl Gorbachov (1989-1990)
    FETS
    Es va iniciar una obertura que havia de conduir gradualment a una democràcia pluripartidista.
    L'efecte principal de l'obertura va ser l'eclosió dels sentiments nacionalistes, que van quallar en moviments independentistes en les diverses repúbliques que formaven l'URSS.
    La reconstrucció econòmica, no obstant això, seria un dels principals fracassos de Gorbatxov.
  • Borís Yeltsin (1991-1999)

    Borís Yeltsin (1991-1999)
    FETS
    Com a president de Rússia, Yeltsin va desenvolupar una política encaminada al reforç de la seva pròpia autoritat, imposant un sistema polític de cort presidencialista.
    1994. Va obligar a reprimir per la força l'intent de secessió de la República russa de Txetxènia (1994-95).
    Yeltsin va desmantellar precipitadament el sistema de control estatal dels mercats i va privatitzar les empreses públiques.
  • Bill Clinton (1993-2001)

    Bill Clinton (1993-2001)
    FETS
    Clinton va donar un gir conservador a la seva política, amb mesures com la retallada de les ajudes socials o l'enduriment del bloqueig a la Cuba de Fidel Castro (1996).
    Un dels seus objectius era la implantació d'un sistema nacional de salut; no obstant això, no va poder tirar-lo endavant per la creixent oposició conservadora.
    Va superar tota una sèrie d'acusacions personals que se li van llançar des de la seva primera campanya presidencial
    PARTIT
    Demòcrata
  • George W. Bush (2001-2009)

    George W. Bush (2001-2009)
    FETS
    Va optar per una política militarista que el seu primer objectiu va ser Afganistan, ocupat per les tropes nord-americanes abans de finalitzar l'any.
    La doctrina de la legítima defensa va donar pas a la de la guerra preventiva i George W. Bush va situar a Saddam Hussein en el punt de mira de la potent maquinària bèl·lica estatunidenca.
    El 13 de desembre de 2003 Bush va poder anunciar la tan desitjada detenció de Saddam Hussein.
    PARTIT
    Republicà
  • Barack Obama (2009-2017)

    Barack Obama (2009-2017)
    FETS
    Un dels temes que més es coneixen a nivell internacional de la política interior de l'administració de Barack Obama va ser la intenció de tancar la presó de Guantánamo.
    Quant a política exterior, la presidència d'Obama la destaquen pel seu caràcter conciliador i d'acostament amb la resta dels líders mundials.
    Un dels majors assoliments de l'administració Obama va ser aconseguir restablir les relacions amb Cuba al desembre de 2014, amb la visita del president a l'illa.
    PARTIT
    Demòcrata
  • Vladímir Putin (2012)

    Vladímir Putin (2012)
    FETS
    Rússia va caure en la crisi econòmica mundial. No obstant això, gràcies al fons d'estabilització creat amb els guanys de la venda de gas i petroli es va aconseguir que no assotés fortament a la població.
    Durant l'inici de la seva reelecció va destacar l'ocupació de la península de Crimea que va culminar al març de 2014.
    També un fet rellevant d'aquest període de mandat de Putin va ser la intervenció en la Guerra de Síria donant suport a el bàndol de Bashar Ál-Asad des del 2015.
  • Donald Trump (2017)

    Donald Trump (2017)
    FETS
    L'ultraconservador Trump va assenyalar la globalització i la deslocalització d'empreses com a responsables de l'empobriment de les classes mitjanes.
    Es va mostrar partidari de renegociar els tractats de lliure comerç, imposar restriccions proteccionistes i promoure a ultrança la producció nacional.
    Difícilment el president d'un sol país, encara que sigui el més poderós, podria frenar un procés com la globalització econòmica mundial, que té per referent els Estats Units.
    PARTIT
    Republicà