-
Va ser un filòsof grec presocràtic al que es considera el fundador de l'escola de Milet de la filosofia i l'iniciador de la filosofia occidental. Es considerava que posseïa grans coneixements astronòmics, d'entre els quals d'estaquen l'ús de l'Óssa Menor com a guia per a navegants i, especialment, la fabulosa predicció de l'eclipsi de sol que va esdevenir l'any 585 a.C. -
Pitàgores va ser un filòsof grec presocràtic. Nascut a l'illa de Samos, i va ser fill de Mnesarc, un gravador i tallador de pedres precioses. En aquella època Samos estava dominada per la tirania de Polícrates que va aconseguir un gran desenvolupament econòmic i cultural de la polis.
En Samos, Pitàgores va conèixer les obres de Ferècides de Siros i d'Hermodamant i, probablement, d'Anaximandre. Després de la seva educació va viatjar per Egipte i Babilònia. -
Heràclit d'Efes va ser un filòsof grec presocràtic. El coneixement que es poc, doncs no hi ha dades fiables sobre la seva biografia, les dades que hi ha es barregen amb la llegenda. S'ha posat en dubte que arribés a escriure realment una obra, i que el que posteriorment va ser conegut com a tal no fos més que una recopilació de les seves sentències. -
Parmènides d'Elea va ser un filòsof grec presocràtic. Originari d'Elea, va néixer cap a l'any 515 o 510 aC. Sembla que va ser deixeble de Xenòfanes de Colofó (del que va ampliar el seu panteisme i ho va convertir en un panlogisme) i, segons Teofrast, va ser deixeble d'Anaxímenes. També va mantenir contacte amb els pitagòrics, sent deixeble d'Aminias i de Dioquetes (personatges sobre els quals res o gairebé res se sap). Va reaccionar vigorosament contra el pitagorisme. -
Protàgores d'Abdera va ser un filòsof grec. Va néixer a Abdera, va ser un dels principals exponent del moviment sofista. Va ensenyar en diverses ciutats gregues, especialment a Atenes, ciutat en la qual va residir bastants anys i en la qual va tindre una amistat amb Eurípides i amb el governant Pèricles, qui l'any 440 li va encarregar la redacció de la constitució de la colònia de Turios (situat en el sud d'Itàlia). -
Va ser un filòsof sofista grec. Va néixer a Leontins, a Sicília, i va viatjar per tota Grècia. Va tenir una llarga vida. És contemporani de Protàgores i va ser deixeble d'Empèdocles. -
Sòcrates va ser un filòsof grec, nascut a Atenes, fill de Sofronisco, escultor, i de Fenáreta, d'ofici comare. La seva pròpia figura es troba embolicada en l'escassetat i incertesa de dades. Sembla que va exercir per un temps el mateix ofici que el seu pare i que es va interessar al començament per les doctrines físiques dels filòsofs jonis, potser apreses al costat d'Arquelau de Milet, deixeble d'Anaxàgores, cap a les quals després va adoptar una actitud crítica. -
Plató va nèixer l'any 427 a.C. i va morir l'any 347 a.C. Va ser un filòsof grec nascut a Atenes, creador d'un sistema filosòfic i d'un mètode d'exposició de la filosofia que li converteix, en el filòsof més influent de tota la història. -
Va ser un filòsof grec nascut a Estagira l'any 384 a.C. i va morir a Eubea l'any 322 a.C. Probablement és un dels que té major importància juntament amb Plató en tota la història de la filosofia. Conegut també com "El Filòsof" o, més comunment com l'estagirita, pel fet d'haver nascut a la ciutat jònia d'Estagira, l'actual Stavro, en la península Calcídica. El seu pensament va abastar des de la lògica. -
Epicur de Sams va ser un filòsof grec fundador del Jardí i de l'epicureisme. L'any 341 a.C. va néixer a Samos. Fill de Querastasa i Neocles, un colon atenès establert a Samos que, posteriorment, va haver d'emigrar i es va instal·lar a Colofó vivint com a mestre. Ja de nen es va interessar per l'origen del Caos, del que parlava Hesíode en la seva Teogonia. El seu primer mestre de filosofia, encara a Samos, va ser el platònic Pàmfilo. -
Luci Anneu Sèneca va ser un filòsof estoic i escriptor llatí. Va néixer a Còrdova, encara que va viure a Roma en les corts imperials de Calígula i Claudi. Va ser preceptor i, més tard, conseller de Neró, qui li va obligar a suïcidar-se en acusar-lo d'haver conspirat en contra seva. A Roma va tenir com a mestres al neopitagòric Sotió i als estoics Atal i Papiri. -
Aureli Agustí d'Hipona és la figura més important de la filosofia cristiana de l'antiguitat. Va néixer a Tagaste, ciutat de Numídia en l'Àfrica proconsular romana. El seu pare era pagà i la seva mare era cristiana, santa Mónica . Va ser educat a Tagaste i Madaura, i va estudiar retòrica a Càrtago. -
Sant Tomàs d'Aquino és el filòsof i teòleg amb major relleu dins de la Filosofia Escolàstica. Va néixer en al castell Roccasecca, Frosinone. El seu pare és Landolf, comte d'Aquino. Es va educar en el monestir Montecassino i després a la Universitat de Nàpols l'any 1239 fins 1244. L'any 1244 va ingressar en l'ordre dels dominics. -
Guillem d'Ockham va ser un filòfos Anglès, va néixer a Ockham a Surrey. Va ser una de les figures més representatives de l'Escolàstica tardana amb Joan Duns Escot. Va ser el principal representant del nominalisme. Posteriorment a ingressar en l'ordre dels franciscans va estudiar a Oxford. No va arribar mai a conseguir el títol que habilitava per a ensenyar teologia però va poder ensenyar a Oxford i a Londres. -
René Descartes va ser el filòsof més destacat francès, va sr pare de la filosofia moderna, i iniciador del racionalisme.Va néixer a L'Haye, en la Turena, en el si d'una família de la petita burgesia. Tercer fill de Joachim Descartes, conseller al parlament de Bretanya i de Jeanne Brochard, que va morir de part a l'any següent. Després de casar-se de nou el seu pare en 1600 amb Anne Morin, va passar a cura de la seva àvia, qui li va educar fins a 1606. -
John Locke va ser un filòsof empirista anglès, i un dels iniciadors del liberalisme polític. Va nèixer a Wrington, prop de Bristol, el mateix any en què neix Spinoza. El seu pare era un advocat que havia lluitat a favor del Parlament contra els reis Estuards. Orientat cap a la carrera eclesiàstica, va estudiar primer en la Westminster School i després en la Christ Church, a Oxford, on rep el grau de Master of Arts en 1658. -
David Hume va ser un filòsof empirista escocès, va ser la figura màxima de la Il·lustració anglesa, de l'empirisme britànic, i un dels pensadors de major influència en la filosofia posterior. Va néixer a Edimburg (Escòcia), i va estudiar a la universitat d'aquesta mateixa ciutat, més interessat per la literatura i la història que per l'advocacia, professió a la qual va voler dedicar-li la seva família. -
Immanuel Kant va ser el filòsof alemany que més gran influència ha tingut en la història del pensament, a la qual va donar un gir. Va néixer a Königsberg (Prússia oriental llavors i, en l'actualitat, província russa), quart fill d'una família humil d'onze germans. Els biògrafs descriuen als pares de Kant, Johann Georg Kant i Regina Reuter, com a persones summament honestes, rectes i amants de la concòrdia, i a la mare en particular. -
Karl Heinrich Marx va ser un revolucionari, filòsof, economista, historiador i periodista alemany. Va néixer a Trèveris, en el si d'una família jueva conversa de tradició liberal i de posició econòmica benestant. Va estudiar dret i història a les universitats de Bonn i Berlín, encara que finalment es va dedicar de ple a l'estudi de la filosofia. Es va relacionar amb els filòsofs pertanyents a la esquerra hegeliana. -
Friedrich Wilhelm Nietzsche va ser un filòsof i filòleg alemany. Va ser un dels pensadors més influents al segle XIX i que ha marcat profundament la filosofia dels últims cent anys. Va néixer a Röcken en la Turingia en una família profundament protestant. En 1849 es va traslladar a Naumburg, on va realitzar els seus primers estudis. A partir de 1859 va estudiar a la prestigiosa escola de Pforta. -
Sigmund Freud va ser un metge neuròleg, inventor de la psicoanàlisi. Nascut a Freiberg (Moravia) en 1856, primer fill del segon matrimoni del seu pare, Jakob, un comerciant en llanes jueu. Es va traslladar amb la seva família a Viena en el 1959 on va viure fins a 1938, moment en què es va exiliar a Londres fugint de la persecució nazi. Entre 1860 i 1872 va realitzar els estudis primaris i secundaris, interessant-se més per les relacions humanes que pels estudis científics. -
José Ortega i Gasset va ser un filòsof i assagista espanyol. Probablement el filòsof espanyol contemporani més influent fins als anys setanta o vuitanta del segle XX, perquè tant el seu pensament com el seu estil van marcar decisivament la filosofia espanyola de la postguerra. Aquesta influència s'ha exercit tant a través dels seus molt nombrosos deixebles com, especialment, perquè el mateix vocabulari filosòfic i molts trets estilístics de la filosofia escrita en castellà s'han inspirat en ell. -
Martin Heidegger va ser un filòsof alemany. Va néixer a Messkirch, Baden, Alemanya (1889). Va iniciar els estudis de teologia però aviat els va abandonar per a dedicar-se a la filosofia, que va estudiar a Freiburg amb Rickert i Husserl. Deixeble destacat d'aquest últim el va substituir com a Catedràtic en aquesta universitat (1929) arran de la popularitat adquirida amb la publicació de Sein und Zeit (1927), obra que va donar motiu al seu distanciament respecte del seu mestre. -
Hans-Georg Gadamer va ser un filòsof alemany. Va néixer a Marburg en 1900, i ha estat professor en Leipzig (1939), Frankfurt (1947) i Heidelberg (des de 1949). Va morir a Heidelberg el 13 de març de 2002. Des de 1953 va dirigir la Philosophische Rundschau. La seva formació inicial es va situar en l'horitzó de la influència neokantiana i de la fenomenologia, i en l'estudi del pensament grec. -
María Zambrano Alarcón va ser una filòsofa espanyola, nascuda a Vélez-Màlaga. Traslladada la seva família a Madrid, acaba la carrera de filosofia, iniciada per lliure, amb Ortega y Gasset, Manuel García Morente i Javier Zubiri, com a professors. De 1931 a 1936 és professora auxiliar de la càtedra d'història de la filosofia de la Universitat Central. Publica la seva primera obra, Nou liberalisme, i, en 1934, Per què s'escriu, en «Revista de Occidente», el primer dels seus molt nombrosos articles. -
Jean-Paul Charles Aymard Sartre a ser un filòsof, professor, crític literari i escriptor francès. La seva vida intel·lectual compromesa tenía moltes polèmiques i resistències, es va interessar per la filosofia des de la dècada del 1920 gràcies a la lectura de Essai sur les données immédiates de la conscience, de Henri Bergson. -
Hannah Arendt va ser una filòsofa alemanya, nascuda a Hannover, de família hebrea. Va estudiar a Königsberg, Marburg, Friburg i Heidelberg, i va ser deixebla de Heidegger i Jaspers. En 1933 va emigrar a França i després, en 1941, als EUA on, després d'adquirir la nacionalitat americana en 1950, va ensenyar en diverses universitats del país. En les seves obres predomina l'interès per la filosofia política i, en particular, per l'estudi de les causes i origen del totalitarisme. -
Jürgen Habermas va ser un filòsof i sociòleg alemany, nascut a Düsseldorf, en 1929. Va guanyar el premi Hegel l'any 1973, atorgat per la ciutat de Stuttgart, professor de filosofia i sociologia de la Universitat de Heidelberg i, des de 1982, de la de Frankfurt, és considerat el membre més destacat de la segona generació de filòsofs de l'escola de Frankfurt i l'última gran figura de la tradició filosòfica que s'inspira en Marx i Hegel per a una interpretació sociohistòrica del món actual.