Roma

Eix cronològic de l'Antiga Roma

By Abde1
  • 753 BCE

    Fundació de Roma

    Fundació de Roma
    Roma va ser fundada pels germans bessons Ròmul i Rem. El primer rei va ser Ròmul. (https://www.disfrutaroma.com/leyenda-romulo-remo)
  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    Monarquia

    Monarquia Romana va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació. D'acord amb la llegenda romana, la ciutat es va fundar el 753 aC per Ròmul i Rem.
  • 509 BCE

    L'últim rei

    L'últim rei
    últim rei de Roma va ser Tarquinio el Superb. Fill de Prisco i gendre de Servi, Tarquinio també era d'origen etrusc. Va ser durant el seu regnat quan els etruscos van aconseguir la cúspide del seu poder.
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    República

    República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república. Aquest període va començar amb l'expulsió de l'últim monarca el 510 aC, Tarquini el Superb, i va acabar amb la subversió, per mitjà de guerres civils, i la instauració de l'Imperi Romà.
  • Period: 264 BCE to 146 BCE

    Roma s’enfronta a Cartago

    Antecedents. Al seu inici en l'any 264 a. C., Cartago estava situada a la costa de la moderna Tunísia, al nord d'Àfrica, fundada pels fenicis al segle IX a. C. ... Roma i Cartago es van enfrontar per tres vegades, en els conflictes posteriorment coneguts com les guerres púniques, entre el 264 a. C. i el 146 a. C.
  • 212 BCE

    Ciutadania romana

     Ciutadania romana
    La ciutadania romana implicava gaudir d'una sèrie de drets entre els quals destaquen el de vot a les assemblees i el d'exercir càrrecs públics. Inicialment només el tingueren els habitants de la ciutat de Roma
  • 146 BCE

    La derrota cartaginesa

    La derrota cartaginesa
    Es coneix amb el nom de les guerres púniques als tres conflictes armats que van enfrontar entre els anys 264 a. C. i 146 a. C. a les dues principals potències de la Mediterrània occidental de l'època: Roma i Cartago. Reben el seu nom de l'etnónimo llatí punicus usat pels romans per referir-se als cartaginesos i als seus ancestres fenicis (de les formes més antigues Poenicī gr. Phoinicoi). Per la seva banda, els cartaginesos van cridar a aquests conflictes «guerres romanes.
  • Period: 133 BCE to 123 BCE

    La reforma fallida dels Graco

    Les reformes dels Gracs són una sèrie de lleis i propostes entre el 133aC a l'123aC pels germans Tiberi Semproni Grac i Gai Semproni Grac, de la família dels Gracs. Eren fills de l'general i estadista Tiberio Sempronio Graco i de Cornelia, de la família dels Escipions. Durant aquest període, els dos germans van obtenir el càrrec de tribú de la plebs, des de la magistratura van poder elaborar i proposar una sèrie de lleis.
  • Period: 91 BCE to 87 BCE

    La guerra social

    La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.
  • Period: 88 BCE to 81 BCE

    Primera guerra civil de Roma

    La Primera Guerra Civil Romana va ser el primer dels grans conflictes militars polítics de la República Romana esdevinguts durant el segle I aC que comportarien la desestabilització, propiciant el seu final i la instauració de l'Imperi Romà, amb August com a primer emperador
  • Period: 73 BCE to 71 BCE

    La rebel·lió dels esclaus

    Una revolta d'esclaus és un aixecament armat d'esclaus. S'han produït en gairebé totes les societats que practiquen l'esclavitud o l'han practicada en el passat, i es troben entre els esdeveniments més temuts per als esclavistes.
  • Period: 60 BCE to 53 BCE

    El primer triunmvirat

    El Primer Triumvirat, va ser l'aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne.
  • Period: 49 BCE to 45 BCE

    Segona Guerra civil romana

    La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.
  • 47 BCE

    Juli Cèsar és escollit com dictador vitalici

    Juli Cèsar és escollit com dictador vitalici
    Gai Juli Cèsar, més conegut com a Juli Cèsar (Roma, d. 12 de juliol de 100 aC 13 de juliol de 100 aC. Teatre de Pompeu, 15 de març de 44 aC),va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana. Nascut en el si de la Gens Júlia, una família patrícia d'escassa fortuna, va estar emparentat amb alguns dels homes més influents de la seva època, com el seu oncle Mari, qui influiria de manera determinant en la seva carrera política.
  • 44 BCE

    Juli Cèsar és assassinat

    Juli Cèsar és assassinat
    L'assassinat de Juli Cèsar va ser el resultat d'una conspiració de 40 senadors romans que es van donar a ells mateixos el nom de liberatores (alliberadors). Liderats per Gai Cassi Longí (Cassius) i Marc Juni Brut (Brutus), van matar Juli Cèsar al Teatre de Pompeu el 15 de març de l'any 44 aC (les idus de març).
  • Period: 43 BCE to 48 BCE

    2n triumvirat

    El Segon Triumvirat consistí en una magistratura extraordinària de la República Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 40 aC. Si bé els tres homes havien rebut la magistratura per deu anys, no arribaren a acomplir-la: Marc Antoni i Octavi quedaren irreversiblement enfrontats, i Lèpid fou destituït de manera unilateral per Octavi el 35 aC.
  • 31 BCE

    Octavi proclamat emperador

    Octavi proclamat emperador
    August nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14, fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14. Fou el primer governant de la dinastia julioclàudia. La seva condició de fundador del Principat fa que sigui considerat un dels líders més eficaços i alhora controvertits de la història.
  • Period: 27 BCE to 476

    Imperi

    L'Imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle i. L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 476
  • 5 BCE

    Principis del segle V aC

     Principis del segle V aC
    A la mort de l'emperador Teodosi I el Gran, els seus dos fills, Honori i Arcadi, hereten les dues meitats de l'Imperi romà, que queda oficialment dividit, mostrant-dos joves com emperadors incapaços. L'imperi occidental comença a patir problemes quan un èxode massiu de tribus bàrbares, creuen el riu Rin i penetren per la Gàl·lia i Hispània, l'imperi occidental pateix continus atacs i revoltes
  • 3 BCE

    Principis del segle III aC

    Principis del segle III aC
    L'Imperi Romà es va trobar assetjat per enemics per totes les seves fronteres. Al nord, van començar els pillatges i incursions sistemàtiques dels anomenats bàrbars, especialment els francs, els gots i els alamans. Al sud, es va aturar l'expansió per Àfrica, amb l'excepció de Numídia, que en convertir-se en província imperial va esdevenir un dels grans èxits militars del període. La gran amenaça, però, es trobava a Orient, on els perses eren una potència consolidada.
  • Period: 27 to 180

    Pax Romana

    La Pax Romana és el període comprés entre el regnat d'Octavi August i el regnat de Marc Aureli. Malgrat les Guerres civils, rebel·lions i guerres exteriors, el període pot considerar-se de pau en tot el territori de l'Imperi.
  • Period: 293 to 324

    Tetrarquia

    La Tetrarquia va ser el sistema de govern instituït per l'emperador romà Dioclecià a 293 per dirigir l'Imperi romà dividint entre dos emperadors majors, els augusts, i els seus subalterns i successors designats, els cèsars. Això va marcar el final de la Crisi de l'Segle III.
    També és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant el segle IV mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial
  • Period: 303 to 313

    Gran persecució als cristians

    La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual. Els primers cristians van ser perseguits per la seva fe, per part dels jueus, dels quals va sorgir la religió del cristianisme, i de l'Imperi Romà, que controlava gran part del territori a través del qual es va escampar el cristianisme primitiu.
  • Period: 307 to 337

    Constantí reunifica l’imperi i tolera el cristianisme

    Quan Jesucrist va néixer l'Imperi Romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani. Al principi el cristianisme entrà en conflicte amb la religió romana tradicional però acabà essent la religió oficial de l'Imperi Romà. Durant els seus primers anys, el cristianisme va passar de ser un cristianisme jueu a una religió estesa en tot el món grecoromà i més enllà.
  • 330

    Constantinoble nova capital de l’imperi

    Constantinoble nova capital de l’imperi
    L'emperador Constantí la va fundar el 330, li va dir Nova Roma tot i que el nom oficial fou Constantinòpolis i fou posada sota l'advocació de la verge Maria. La ciutat es va inaugurar amb uns jocs a l'hipòdrom i una sèrie de ritus que van durar quaranta dies; l'11 de maig del 330 és considerat el dia oficial de la fundació de la ciutat
  • 380

    Teodosi

    Teodosi
    Flavi Teodosi, conegut com a Teodosi I el Gran, fou emperador romà entre el 379 i el 395. Fou elegit per l'emperador d'Occident Flavi Gracià.
  • 395

    Mort de Teodosi

    Mort de Teodosi
    Va morir al 17 gener 395 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
    Milà (Itàlia)
  • 410

    Els ostrogots envaeixen Roma

    Els ostrogots envaeixen Roma
    Els ostrogots són un dels pobles germànics. Els ostrogots van ser un poble germànic procedent de la divisió que van patir els gots arran de les invasions dels huns, cap al 370. El seu nom significaria 'gots de l'est', en oposició als de l'oest, els visigots. Una altra versió més recent, defensada per J. Rosales i admesa per Fermín Miranda-García, defensa que els gots eren d'origen bàltic. Van establir el seu regne al voltant del mar Negre.
  • 476

    FI DE L’IMPERI ROMÀ D’OCCIDENT

    FI DE L’IMPERI ROMÀ D’OCCIDENT
    La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà d'Occident, fou deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre.