-
Roma va ser formada pels germans Rómul i Rem al 21 d'abril del 753 a.C -
La monarquia va acabar a l'any 509 amb l'expulsió de Tarqui el Superb https://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_Rom%C3%A0
-
R passarà de ser saquejada, destruïda i gairebé eliminada a dominar el món conegut, constituint el 'Mare Nostrum. Des de llavors, la República a Roma seria governada per dos cònsols, cada un amb poder per vetar l'altre. D'aquesta manera, el poder no se centraria mai en una sola persona. Els cònsols serien triats pel senat, una representació de el poble que participaria en el govern de Roma. https://www.enroma.com/republica-roma/ -
-
A principis del segle V Roma contrlolava el lacio -
A principi d'aquest segle Roma controlava tota la peninsula itàlica. Roma s'enfronta a Cartago pel domini del Mediterrani entre el 264 a.C i el 164 a.C -
La derrota cartaginesa (146 a.C) farà que Roma controli Sicília, Còrsega, Sardenya i la Península ibèrica. Així els romans controlaran tor el Mediterrani (Mare Nostrum) occidental i part de l’Oriental -
Les reformes dels Gracs són una sèrie de lleis i propostes entre el 133aC a l'123aC pels germans Tiberi Semproni Grac i Gai Semproni Grac, de la família dels Gracs. Eren fills de l'general i estadista Tiberio Sempronio Graco i de Cornelia, de la família dels Escipions. Durant aquest període, els dos germans van obtenir el càrrec de tribú de la plebs, des de la magistratura van poder elaborar i proposar una sèrie de lleis que anaven a afavorir
https://es.wikipedia.org/wiki/Reformas_de_los_Gracos -
La Guerra Social, també coneguda com a Guerra Mársica, va ser un conflicte armat entre la República Romana i els seus aliats italians, que desitjaven que se'ls concedís la ciutadania romana -
La primera guerra civil de la República romana va ser el primer dels grans conflictes militars polítics de la República romana esdevinguts durant el segle I a.c que la comportarien a la desestabilització, propiciant el seu final i la instauració de l'Imperi romà, amb August com a primer emperador. La guerra va tenir lloc quan els líders de les dues faccions enfrontades al senat els optimates i populars, Sila i Cayo Mario -
A l'any 73 va començar la rebelió dels 80 esclaus lliderada per espartaco i van estar en rebelio fins a l'an 71 -
El Primer Triumvirat, va ser l'aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne.[1] A diferència del Segon Triumvirat el seu aclaparador poder sobre la República Romana no va tenir caràcter oficial, i de fet va ser mantingut en secret durant algun temps com a part de les maquinacions polítiques dels triumvirs. Es va formar el 60 aC i va durar fins a la mort de Cras el 53 aC. -
L'assassinat de Juli Cèsar va ser el resultat d'una conspiració de 40 senadors romans que es van donar a ells mateixos el nom de liberatores (alliberadors). Liderats per Gai Cassi Longí (Cassius) i Marc Juni Brut (Brutus), van matar Juli Cèsar al Teatre de Pompeu el 15 de març de l'any 44 aC (les idus de març). Cèsar s'havia fet declarar "dictador perpetu" pel Senat, i molts temien que l'acumulació de poders conduiria a un règim tirànic. -
El Segon Triumvirat consistí en una magistratura extraordinària de la República Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 40 aC. Si bé els tres homes havien rebut la magistratura per deu anys, no arribaren a acomplir-la: Marc Antoni i Octavi quedaren irreversiblement enfrontats, i Lèpid fou destituït de manera unilateral per Octavi el 35 aC. -
Marc Antoni va assolir el govern de les províncies orientals, inclosa Egipte i el comandament de les tropes que lluitaven en les Guerres Pàrtiques. Les relacions dins d'aquesta aliança es van anar enverinant a mesura que els seus membres anhelaven més poder i però van semblar estabilitzar-se amb el matrimoni de Marc Antoni i Octàvia, la germana d'August, malgrat que mantenia una relació sentimental amb Cleòpatra -
L'Imperi és el sistema en què el poder polític real estava en mans d'un sol individu, l'emperador. Es va inaugurar amb l'emperador August. El Senat va quedar limitat a ser un òrgan de suport d'aquest poder polític. -
Pax Romana és una expressió en llatí utilitzada per referir-se a el llarg període d'estabilitat que va viure l'Imperi romà, caracteritzat tant per la seva calma interior com per la seva seguretat exterior, el que li va permetre aconseguir el seu màxim desenvolupament econòmic i expansió territorial. -
-
La tetrarquia era que el poder de roma estava dividid en quatre persones, esdividien entre dos el augustos i els cesars -
Cap a l'any 302 Galeri, pagà devot, va pressionar a Dioclecià per començar una persecució general dels cristians. ... La persecució no va aconseguir aturar el creixement de l'església cristiana. En 324, Constantí era l'únic governant de l'Imperi i el cristianisme s'havia convertit en la seva religió predilecta. -
-
Constantinoble és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia. El nom deriva del seu fundador, l'emperador romà Constantí el Gran. Va ser capital de l'Imperi Romà d'Orient durant més de mil anys, fins a la seva conquesta pels otomans al segle xv, quan comença l'edat moderna. -
-
Teodosio l'últim emperador romà d'origen espanyol, abans de morir va dividir l'Imperi entre els seus fills. Arcadi i Honori, l'any 395 d.C. ... Honori el menor, regne en l'Imperi Romà d'Occident; els territoris que actualment pertanyen a Itàlia, França, Espanya, Portugal, Anglaterra i el nord d'Àfrica. -
El 406, grups d'alans, vàndals, sueus, burgundis i hèruls, Agrupats a l'entorn d'un Cap anomenat Radagais, van envair Itàlia, però foren derrotats i van passar a les Gàl·lies. SIMULTÀNIAMENT, els Legions de Britània és van rebel·lar i van proclamar successivament 2 emperadors, Als quals Després van assassinar, i proclamaren finalment una tercera emperador anomenat Constantí III (406 o 407), l'Elecció de lo qual sembla deguda a la coincidència de nom amb el primer emperador cristia -
-