-
711
La batalla de Guadalete.
Va ser un enfrontament de Don Rodrigo i Àkhila per la successió del tron del rei visigot. Àkhila va demanar ajuda al governador de nord Àfrica (Musa), i al generel Tariq. Van travessar l'estret de Gibraltar i van poder derrotar Don Rodrigo. Després varen ocupar Sevilla i Còrdova. -
711
Territori. 711 - 929
Aquest va ser el territori que hi havia del 711 al 929, (la part verd). El punt negre es la capital d'aquella era.
Del 711 al 756 fou un emirat dependent.
Del 756 al 929 fou un emirat independent. -
Period: 711 to 1492
Al-Àndalus.
Al-Àndalus o l'Àndalus és el nom que van donar els musulmans als terrenys conquerits a la Península Ibèrica, a l'Edat Mitjana, quan van ser derrotats pels Reis Catòlics. -
718
Regne asturlleonès.
Pelai, un noble visigot, es va convertir en cabdill d'un grup de refugiats a les muntanyes asturianes. Es va enfontar als musulmans a la batalla de Covadonga, una escaramussa de resultat incert, però que li va permetre consolidar al ser poder per crear el regne d'Astúries i establir la cort a Oviedo. -
722
Batalla de Covadonga.
Va tenir lloc a la zona muntanyosa d'Astúries, on un grup d'uns 300 homes es van enfrontar a uns 20.000 sarraïns, reduint-se la batalla a una cova anomenada Covadonga on es van refugiar els guerrers comandats per Don Pelayo. -
Period: 722 to 1492
Regne Asturlleonès.
El regne d'Astúries va ser la primera entitat política cristiana establerta a la península ibèrica després del col·lapse del regne visigot de Toledo després de la desaparició del rei Rodrigo a la batalla de Guadalete i la subsegüent conquesta musulmana de la península ibèrica. -
Oct 10, 732
Batalla de Poitiers.
Batalla de les tropes musulmanes del general Abd Al-Rahman contra el cabdill franc Carlos Martel. La victòria cristiana va suposar la fi de les ambicions transpirinenques dels àrabs. -
750
DInastia Abbàssida.
Varen aconseguir el poder de l'islam i la família omeia va ser assassinada a Damasc. Només un dels seus membres, el jove Abd al-Rahman, va aconsegir escapar de la massacre i arribar fins a al-Àndalus, on va aconseguir el poder. -
756
Emir independent.
Es va proclamar emir independent de Còrdova, amb el nom d'Abd al-Rahman I. Els emirs de Còrdova varen deixar d'obeir el califa, encara que en varen continuar reconeixent l'autoritat religiosa.
Al principi de la era d'al-Àndalus va ser conflictius. Els emirs varen haven de fer moltes revoltes internes i també incursions militars dels francs i dels cristian que s'havien refugiat al nord. -
801
Monestir de Ripoll.
El monestir de Ripoll a Girona, va ser fundat per Guifré el Pelós en el segles IX. En aquell lloc s'enterraven els comtes de Besalú i Barcelona. -
801
Marca Hispànica.
Carlemany va ser el que havia fundat la Marca Hispànica, un territori fronterer organitzar en comtats, varen protegir l'imperi de l'avenç musulma.
La zona pirinea formava part de l'Imperi carolingi, pero es va dissoldre en el segle IX, quan es varen dissoldre hi varen sorgir tres nuclis diferents que són Navarra, Aragó i els comtats catalans. -
802
Regnes cristians.
A partir del segles IX, els reis cristians varen llançar a un procés d'expansió cap al sud. Aquesta expansió es coneix com a reconquesta.
El procés va ser lent i va passar per diferent etapes.
L'avenç fins al Duero.
La conquesta de les valls del Tajo i de l'Ebre.
La conquesta de la vall del Guadalquivir, el llevant i les Balears. (Per a destacar tots els reis cristians varen unir forces cobtra l'empenta almohade el 1212, a la batalla de Las Navas de Tolosa, varen vèncer als musulmans). -
803
Regne de Navarra.
A la zona dels Pirineus es varen formar el regne de Navarra i els comtats aragonesos i catalans.
Al principi del segles IX, el comte Ènnec Aritza va expulsar les tropes franques de Pamplona i es va proclamar primer rei de Pamplona. Aquest regne va experimentar una expansió notable cap al sud i es va transformar en el regne de Navarra. -
820
Comptat d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça.
Hi va haver una situació semblant a la del regne de Navarra, va tenir lloc a les valls centrals pirinenques, on al començament del segle IX els comtats d'Aragó, Sobrarb i ribagorça es varen desvincular del poder carolingui. Devers l'any 820, el comte Asnar Galí va establir el seu domini sobre el comtat d'Aragó. -
874
Govern de Guifré de Pelós.
El comte Guifré el Pilós del 878 al 897 va ser un personatge històric important per dos motius:
Va impulsar la repoblació de la zona central de Catalunya
Va ser el primer comte que va deixar els seus comtats en herència als fills sense tenir l’assentiment del rei franc. Aquest fet suposà l’inici de la dinastia del Casal de Barcelona, la qual duraria fins el segle XV. -
Period: 886 to 910
Màxima expansió pel regne d'Astúries.
La seva màxima expansió va coincidir amb el regnat d'Alfons III. -
901
Territoris cristians hispànics.
Aquest es els territoris cristians hispànics al S.X.
Groc: Regne de Lleó.
Lila: Regne de Navarra.
Rosa fort: Comptats aragonesos.
Rosa fluix: Comtats catalans.
Verd: Territori musulmà d'al-Àndalus -
901
Regne de Navarra.
A partir del segle X la dinastia Ximena va governar Navarra, va estrendre la seva influència per les terres de les actuals Àlaba i la Rioja. -
Period: 901 to 1000
Territoris cristians hispànics.
-
912
El califat. pt 1
Abd al-Rahman III hereta el tron. Els primers anys va sufocar les revoltes internes i les incursions cristianes, amb moltes victories. -
922
Regne d'Aragó a la formació de la Corona catalanoaragonesa.
A l'any 922, el comtat d'Aragó va quedar sota el domini dels reis de Navarra. Quan es va morir el rei San'el Gran, el seu fill Ramir va rebre el comtat patrimonial d'Aragó i també el títol de regne. -
929
Territori. 929 - 1031
Aquest va ser el territori que hi havia del 929 al 1031 (la part verd). El punt negre es la capital d'aquella era.
El Califat Omeia de Còrdova i oficialment com el segon Califat Omeya va ser un estat musulmà andalusí governat per la dinastia omeia, després de l'autoproclamació de l'emir Abd al-Rahman III com a califa el 929. -
929
El califat. pt2
Abd al-Rahman III es va proclamar califa. El títol de califa significava que, a més de dirigir el govern, Abd al-Rahman III es va convertir en la màcima autoritat religiosa d'al-Àndalus. -
Period: 930 to 970
El comptat de Castella.
Castella estava organitzada en diferents comptats, que es varen unir sota l'autoritat del compte Fernán Gonzáles del 930 al 970. Va obtenir una gran autonomia del poder lleonès. -
951
El comptat de Castella. pt2
el rei Ramir II de Lleó va morir a l'any 951, Fernán González va governar a Castella de manera independent, encara que continuava sent vassall dels reis de Lleó. -
976
El califat. pt 3
Hisam II accede al títol de califa, que només tenia onze anys. ELs govern va quedar aleshores a les mans d'Almansor, un general molt llest .que va emprendre nombroes campanyes de saqueig o ràtxles contra els regnes cristians del nord. El califat de Còrdova va ser el perìode més brillant de la història andalusina. -
Period: 1000 to 1035
Regnat Sanç III el Gran.
El moment de màxima esplendor va coincidir amb el regnat de Sanç III el Gran al 1000 a 1035.
Mitjançant aliances matrimonials. Va incorporar el seu regne dels comtats aragonesos, Castella, que va heterar de la seva esposa, i una part de Lleó. -
1002
Mort Almansor.
Almansor per als cristians va ser un personatge terrible que va destruir Santiago de Compostel·la, va fer miques la ciutat de Barcelona, va arrasar Pamplona, i va acabar amb el regne de Lleó... Això ha fet que quedi a les cròniques cristianes com una bèstia. Va morir al 1002. -
1031
Els regnes de taifes.
Després de la mort d'Almansor al 1002 les lluites internes varen assolar al-Àndalus fins que es va deposar el darrer califa de Còrdova, el 1031.
El califat es va dividir a partir de llavors en nombrosos regnes o taifes.
Les taifes es varen enfrontar entre si permanentmentm ja que les més poderoses varen voler apropiar-se de les més febles.
Per evitar els atacs dels cristains del nord els reis de les taifes pagaven pareis o tributs als reis cristians. -
1035
Regne Castella.
La decadència lleonesa d'ença de final del segle X va augmentar el poder i la influència dels comtes de Castella i dels reis de Navarra. Al 1035 Castella es va convertir en un regne propi amb Ferran I, que també va ser rei de Lleó. -
1035
Regne de Navarra. (Mort del monarca conseqüencies)
El monaca mor a l'any 1035, el regne es va fragmentar entre els seus fills. -
Period: 1035 to 1063
Regne de Navarra. (Mort del monarca conseqüències)
Ramir I del 1035 al 1063 es va convertir en rei d'Aragó. -
Period: 1035 to 1045
Ramir I del 1035 al 1063 es va convertir en rei d'Aragó.
Els comtats de Sobrarb i Ribagorça varen recaure en el ser fill Gonçal del 1035 al 1045. -
Period: 1035 to 1065
Regne de Navarra. (Mort del monarca conseqüències)
Ferran I del 1035 al 1065 va rebre el comtat de Castella, que va convertir en regne independent, i també va ocupar Lleó. -
Period: 1035 to 1054
Regne de Navarra. (Mort del monarca conseqüències)
Garcia V del 1035 al 1054 va heterar Navarra -
Period: 1035 to 1063
Dinastia aragonesa. pt 1
Ramir I del 1035 al 1063 es va convertir en el primer rei de la dinastia aragonesa. -
Period: 1072 to 1109
Corona de Castella. pt 1
Castella i Lleó es varen seprar diverses vegades. Després de la kort de Ferran I, el regne es va dividir entre els serus fills, però un d'ells, Alfons VI del 1072 al 1109, va aconseguir tornar-lo a unificar. -
Period: 1076 to 1134
Dinastia aragonesa. pt 2
El fill d'en Ramir I, en Sanç Ramires, va tornar a unir els regnes s'Aragó i Navarra, que varen romandre junts fins al 1134. Durant el segle XII, el renge d'Aragó va ampliar molt els seus territoris. -
1085
Els regnes de taifes. (2)
Toledo va caure a les mans dels cristians. Els musulmans varen fer una crida perquè els anassin a ajudar els almoràvits, uns guerrers berbers que havien format un gran imperi al nord d'Àfrica, amb capital a Marràqueix. -
1086
Territori. 1086 - 1212
Aquest va ser el territori que hi havia del 1086 al 1212 (la part verd). El punt negre es la capital d'aquella era.
Els que els governaven eren els almoràvits, eren berbers del nord d'Àfrica que professaven els principis més estrictes de l'islam. Al 1086 travessan l'estret de Gibraltar i varen arribar a la península Ibèrica per frenar l'avenç dels regnes cristians. -
1086
Batalla de Sagrajas.
Una greu derrota d'Alfons VI davant l'emperador almoràvit Yusuf ibn Tashfin, que va suposar l'aturada dels triomfs castellans del rei Alfons VI. -
1089
Els almoràvits.
Els almoràvits eren berbers del nord d’Àfrica que professaven els principis més estristes de l’islam. Al 1086 varen travessar l’estret de Gibraltar o varem arribar a la penínsuña Ibèrica èr frenar l’avenç dels regnes cristians. Els almoràvits no varen poder impedir que al-Àndalus es tornàs a fragmentar en nombrosos estats petits. -
1101
L'expansió Mediterrània.
La Corona catalanoaragonesa no es va expandir per la península Ibèrica tant com la Corona de Castella.
En el segle XII, Alfons I el Bataller va conquerir les terres de la vall de l'Ebre. Més tard, en el segle XIII, Jaume I el Conqueridor va prendre València, Alacant, Múrcia i les illes Balears.
Des del final del segle XIII, Pere el Gran i els seus successors conqueriren Sicília, Sardenya i Nàpols. -
May 29, 1108
Batalla de Uclés.
La batalla d'Uclés de l'any 1108 va ser lliurada a la localitat espanyola d'Uclés (Conca), el 29 de maig de 1108, entre les tropes cristianes d'Alfons VI de Lleó i les almoràvits d'Alí ibn Iúsuf, i es va saldar amb la derrota de les primeres. -
1137
Dinastia aragonesa. pt 3
Al 1137 es va establir el contracte de matrimoni entre Peronella, l'hereva d'Aragó, i RAmon Berenguer IV, el comte de Barcelona. Va suposar la unitat entre el regne d'Aragó i els comtats catalans. Així va néixer la Corona catalanoaragonesa. -
1142
Independència de Portugal.
En els segles XI, XII i XIII el regne castellanolleonès es va consolidar com el més extens i poderós de la Península, tot i que va patir una minva territorial importantat quan Portugal en va assolir la independència, al 1142 -
1147
Els almoràvits. pt 2
Algunes taifes varen tornar a demanar ajuda als berbers unord-africans. D'aquesta manera, els almoràvits foren substiuïts al 1147 pels almohades. -
1157
Corona de Castella. pt 2
El regne de Castella es va tornar a separar em el 1157, quan Alfons VIII va heretar el tron castellà i Ferran II va accedir al tron lleonés. -
Jul 16, 1212
Batalla de Las Navas de Tolosa.
La batalla de les Navas de Tolosa, anomenada també batalla d'Úbeda, va ser un enfrontament armat que va tenir lloc el 16 de juliol de 1212, prop de Jaén, al sud de l'actual Espanya, en el context de la Reconquesta cristiana de la península ibèrica. -
1230
Corona de Castella. pt 3
La unió definitiva de castellans i lleonesos va tenir lloc al 1230, durant el regnat de Ferran II, que va reunir els dos regnes sota la seva autoritat i va formar la Corona de Castella. -
1238
Territori. 1238 - 1492
Aquest va ser el territori que hi havia del 1086 al 1212 (la part verd). El punt negre es la capital d'aquella era.
Va ser governat per regne nassarita de Granada, també, va ser un estat musulmà situat al sud de la península ibèrica, amb capital a la ciutat de Granada, el regne va ser fundat pel noble nassarita Mohamed-Ben-Nazar. -
1273
Creació de l'Honrado Concejo de la Mesta.
La creació de l'Honrat Concejo de la Mesta va ser creat el 1273 per Alfons X el Savi, que va reunir tots els pastors de Lleó i de Castella en una associació i els va atorgar importants privilegis. Un dels privilegis eren que els donaven més guerrers. -
1348
Peste negra.
La peste negra va ser epidemia molt debastadora, que va ser causada per una basteria de tipus bacil, transmeta per les puces, de les puces als roedors i dels roedors a les persones. Va ser afectada a Eurasia i Àfrica dels nord. Els models contemporanis calcules que va morir uns 80 a 200 milions de persones. -
1412
Dinastia Trastàmara.
Varen accedir al tron aragonès al 1412, després que Martí l'Humà es morís sense descendència. Hi va haver un Comprimís de Casp, que varen triar com a rei Ferran I, fill de Joan I de Castella. -
1472
Crisis del segle XIV.
A Barcelona hi va haver una guerra civil entre els nobles i els burgesos, que volien mantenir els seus privilegis, i el rei Joan II, amb el suport dels artensans, petits comerciants i pagesos de remença. L'any 1472, el rei va prendre la ciutat.
A causa del caos, Catalnya va perdre una gran part de la seva influència. -
1477
Inici de la conquesta de les Canàries.
La conquesta de les illes Canàries va ser el procés pel qual aquest arxipèlag, habitat per pobles aborígens, va ser incorporat mitjançant una ocupació militar a la Corona de Castella. És pot dividir en dues fases: una primera part, realitzada per Joan de Bethencourt, que sotmet les illes de Lanzarote, Fuerteventura i el Ferro i una segona, sota el regnat dels Reis Catòlics, amb la conquesta de Gran Canària, La Palma i Tenerife. -
1486
Crisis del segle XIV.
Pagesos catalans es barallen contra els nobles, perquè els reclamaven drets ja oblidats. La lluita va concloure al 1486 amb la sentència arbitral de Guadalupe, que va donar la raó als pagesos. -
1492
Conquesta de Granada.
El regne nassarita de Granada era molt feble. Hi va estar marcada per les lluites internes entre la dinastia nassarita i altres amílies nombles, con la dels Abenserraigs. Els enfrontaments interns varen afeblir molt el regne que va acabar facilitant la conquesta cristiana pels Reis Católics. -
1512
Regne de Navarra.
El darrer monarca de la dinastia Ximena va ser Sanç VII el Fort. La seva mort sense descendència va suposar l'arribada de noves dinasties lligades a França.
AL 1512, el regne de Navarra va ser envaït i conquerit per Ferran el Catòlic. -
1581
L'Alhambra.
L’Alhambra va ser construïda al llarg dels S.XIX i S.XV (més exactes del 1581 al 1618), sent Ambrosio de Vico qui el va terminar, seguint els plans de Herrera i JUan de Orea, és un conjunt d’edificis formats per la fortalesa o alcassaba i els palaus dels reis nassarites. Hi havien espais publics i dependències privades.