-
la reforma agrària, que va tractar de millorar la situació de misèria mitjançant la distribució de terres (latifundis), regulant les condicions de treball i préstecs als camperols
la religiosa i educativa, consistent en la separació Església i Estat, la concessió del dret de vot a les dones, la introducció de matrimonis i enterraments civils, la llei del divorci i una educació laica i pública. -
Bienni reformista (1931-1932),
Nom per les nombroses reformes de caire progressista que va emprendre per a democratitzar i modernitzar el país -
-
Les eleccions municipals d’abril de 1931 es
van presentar com un plebiscit entre
Monarquia o República. Van donar la victòria
als partits republicans i socialistes, contraris a la
monarquia i Alfons XIII, a les principals ciutats i
regions industrials. A Catalunya va triomfar
Esquerra Republicana de Catalunya -
El 14 d’Abril, després de l’expatriació d’Alfons XIII, les Corts van proclamar la República. Immediatament es va formar un govern provisional, integrat per republicans, socialistes i catalanistes d’esquerra, que va tenir el poder entre l'abril i el juny de 1931 i presidit per Niceto Alcala Zamora.
-
-
La Constitució de 1931 reconeixia la sobirania popular, el caràcter laic o no confesional de l’Estat, el sufragi universal (masculí i femení), la descentralització administrativa: la possibilitat de crear autonomies i reconeixia una sèrie d’amplis drets individuals i col·lectius.
-
la reforma agrària, que va tractar de millorar la situació de misèria mitjançant la distribució de terres (latifundis), regulant les condicions de treball i préstecs als camperols
-
-
L’Estatut del 1932 reconeixia Catalunya com una regió autònoma dins de l’Estat espanyol. Les institucions bàsiques de la Catalunya autònoma eren el Parlament, el Consell Executiu o govern de la Generalitat i el President. La Justícia quedava en mans del govern de Madrid, tot i constituir-se el Tribunal de Cassació de Catalunya. El català i el castellà eren reconeguts com a llengües oficials
-
-
-
-
Els partits de dreta (CEDA, Confedreación Española de derechas Autónomes) i de centre (Lerroux, nou president) van guanyar les eleccions generals al novembre de 1933. Van iniciar un procés de desmantellament i anul·lació de les reformes socials, econòmiques i autonòmiques, cosa que va provocar una radicalització més gran de les esquerres i va augmentar la conflictivitat social.
-
-
-
Les desavinences entre els partits de la coalició governamental (Partit Radical i CEDA) i els escàndols de corrupció al govern van portar a la convocatòria de noves eleccions
al febrer de 1936.
Aquestes van ser guanyades pel Front Popular, una gran coalició de partits obrers i republicans d’esquerres. -
-
-
