-
L´any 711, el regne visigot patia una guerra civil que enfrontava Roderic i Àkhila per la successió al tron del darrer rei visigot, Vítiza.
Àkhila va demanar ajuda als musulmans del nord d´Àfrica.
El governador d´aquella zona, Musa, i el seu general Tariq varen travessar l´estret de Gibraltar amb les seves tropes i varen derrotar Roderic a la batalla de Guadalete. -
Al-Àndalus es va organitzar inicialment com un emirat dependent del califat de Damasc, al capdavant del qual hi havia l´emir o governador.
-
Després d´ocupar Sevilla i Còrdova, l´any 713 varen conquerir Toledo. Hi varen trobar poca oposició, ja que la noblesa visigoda estava desunida i la resta de la població es va mostrar indiferent a la invasió.
Els musulmans varen anomenar al-Àndalus les terres que varen quedar sota el seu poder i varen establir la capital a Còrdova. -
L´any 718, Pelai, un noble visigot, es va convertir en cabdill d´un grup de refugiats a les muntanyes asturianes. Es va enfrontar als musulmans a la batalla de Covadonga (722), una escaramussa de resultat incert, però que li va permetre consolidar el seu poder per crear el regne d´Asturies i establir la cort a Oviedo. -
Les àrees cantàbrica i pirinenca varen ser les úniques zones que varen eludir el domini musulmá.
En aquestes regions abruptes varen sorgir en els segles VIII i IX els primers regnes cristians. -
La dinastia abbàssida va aconseguir el poder de l´islam i la família omeia va ser assassinada a Damasc.Només un membre va aconseguir escapar, Abd al-Rahman, va arribar fins a al-Àndalus, on va aconseguir el poder. -
A partir de llavors, els emirs de Còrdova varen deixar d´obeir el califa, encara que en varen continuar reconoeixent l´autoritat religiosa. -
Els emirs de Còrdova varen deixar d´obeir el califa, encara que en varen continuar reconeixent l´autoritat religiosa.
-
En el segle IX, quan es va disoldre l´Imperi carolingi, aquestes regions es varen independitzar. Hi varen sorgir tres nuclis diferents : Navarra, Aragó i els comtats catalans. -
Al principi del segle IX, el comte Ènnec Aritza va expulsar les tropes franques de Pamplona i es va proclamar primer rei de Pamplona. Aquest regne va experimentar una expansió notable cap al sud i es va transformar en el regne de Navarra. -
Després de l'expulsió de les tropes franques de Pamplona es crea el Regne de Navarra.
-
La zona pirinenca formava part de l´Imperi carolingi. Carlemany hi havia fundat la Marca Hispànica, un territori fronterer organitzat en comtats la missió dels quals era protegir l´imperi de l´avenç musulmà.
-
Una situació semblant que a Navarra va tenir lloc a les valls centrals pirinenques, on al començament del segle IX els comtats d´Aragó, Sobrarb i Ribagorça es varen desvincular del poder carolingi.
Devers l´any 820, el comte Asnar Galí va establir el seu domini sobre el comtat d´Aragó. -
Situació similar que a Navarra, va tenir lloc a les valls centrals pirinenques, establint-se el comtat d'Aragó.
-
El regne d´Astúries es va començar a ampliar cap al sud. La seva màxima expansió va coincidir amb el regnat d´Alfons III (886-910), que va arribar fins al Duero aprofitant la crisi de l´emirat de Còrdova. -
Alfons III va traslladar a Lleó la capital del regne d'Astúries, va passar a dir-se regne de Lleó.
-
Abd al-Rahman III va heretar el tron. Els primers anys va sufocar les revoltes internes i les incursions crístianes. Aquestes victòries li varen atorgar una gran autoritat. -
L´any 922, el comtat d´Aragó va quedar sota el domini dels reis de Navarra.
-
Abd al-Rahman III es va proclarmar califa. A més de dirigir el govern, es convertia també en la màxima autoritat religiosa d´al-Àndalus. Còrdova la seva capital. -
Abd al-Raḥman III es va autoproclamar califa d´al-Àndalus i va trencar per complet amb els llaços que encara li unien a Orient.
-
Des de la mort del rei Ramir II de Lleó, l´any 951, Fernán González va governar a Castella de manera independent, encara que continuava sent vassall dels reis de Lleó. -
Castella estava organitzada en diferents comtats, que es varen unir. Va obtenir una gran autonomia del poder lleonès i va acabar convertint les seves possessions en hereditàries.
-
L´any 976, va accedir al títol de califa Hisam II, que només tenia onze anys. El govern va quedar aleshores a les mans d´Almansor, general brillant amb nombroses victòries sobre els regnes cristians.
Va ser el període més brillant de la història andalusina. -
Les bones relacions dels comtats catalans amb els califes de Còrdova varen permetre una època d´estabilitat a Catalunya, que va consolidar la seva independència al final del segle X. -
A la part oriental dels Pirineus, el domini franc es va mantenir més temps. Al final del segle IX, el comte d´Urgell, Guifré el Pelós, va expandir els seus territoris, els va governar amb autonomia i els va llegar als seus descendents.
-
El moment de màxima esplendor en la unió del Regne de Navarra i el comtat d'Aragó va coincidir amb el regnat de Sanç III el Gran.Mitjançant aliances matrimonials, relacions de vassallatge i l´ús de la força quan trobava resistència, va incorporar al seu regne els comtats aragonesos, Castella, que va heretar de la seva esposa, i una part de Lleó. -
Després de la mort d´Almansor, les lluites internes varen assolar al-Àndalus fins que es va deposar el darrer califa de Còrdova, el 1031. El califat es va dividir a partir de llavors en nombrosos regnes o taifes. -
Les lluites internes després de la mort d´Almansor va tenir com a resultat la desintegració del califat en taifes o petits regnes
-
Castella es va convertir en un regne propi amb Ferran I, que també va ser rei de Lleó. -
Es va convertir en el primer rei de la dinastia aragonesa. -
Després de la mort del monarca, el 1035, el regne es va fragmentar entre els seus fills.
- Garcia V (1035-1054), va heretar Navarra.
- Ferran I (1035-1065), va rebre el comtat de Castella, que va convertir en regne independent i també va ocupar Lleó.
- Ramir I (1035-1063) es va convertir en rei d´Aragó.
- Els comtats de Sobrarb i Ribagorça varen recaure en el seu fill Gonçal (1035-1045). -
La progressiva decadència lleonesa a final del segle X va augmentar el poder i la influència dels comtes de Castella, va fer que acabés convertint-se en un regne propi.
-
Després de la mort de Sanç III el Gran, el regne de Navarra es va fragmentar entre els seus fills.Cadascun hereta diferents zones, és Ramir I que hereta els comtats d'Aragó convertint-se en rei d'Aragó.
-
El fill de Ramir I, Sanç Ramires, tornarà a unir els regnes de Navarra i Aragó.
-
Les taifes es varen enfrontar entre si permanentment. La desunió les va debilitar, varen ser fustigades constantment pels regnes cristians del nord. Per evitar els atacs, els reis de les taifes pagaven paries o tributs als reis cristians, però l´empenta militar dels regnes cristians era cada vegada més forta.
El 1085, Toledo va caure a les mans dels cristians. -
Després de la perduda de Toledo, els musulmans varen cridar als almoràvits, guerrers berbers que havien format un gran imperi al nord d´Àfrica, amb capital a Marràqueix.
Varen ocupar diverses taifes però no varen poder impedir que al-Àndalus es tornàs a fragmentar en nombrosos estats petits. -
El 1137 es va establir el contracte de matrimoni entre Peronella, l´hereva d´Aragó, i Ramon Berenguer IV, el comte de Barcelona. Aquest compromís va suposar la unitat entre el regne d´Aragó i els comtats catalans. Així va néixer la Corona catalanoaragonesa. -
Va néixer a conseqüència del contracte matrimonial entre l'hereva d'Aragó i el Comte de Barcelona.
-
El Tractat de Zamora va reconèixer la independència portuguesa del Regne de Lleó . -
Algunes taifes varen tornar a demanar ajuda als berbers nord-africans. D´aquesta manera, els almoràvits foren substituïts pels almohades que varen llançar una ofensiva contra els regnes cristians. -
La batalla de les Navas de Tolosa va ser l'inici del final de l'etapa almohade en la Península Ibèrica. Els musulmans van perdre gran part dels efectius que van lluitar en la batalla, començant el declivi del regne musulmà.
Després d`aquesta derrota, els cristians varen conquerir quasi tot al-Àndalus. -
Després de la desaparició dels regnes de taifes, el regne nassarita de Granada es va convertir en el darrer territori musulmà a la Península. S´estenia per les actuals províncies de Màlaga, Almeria, Granada i la part oriental de Cadis.
El regne nassarita era dèbil. Durant més de dos segles va ser vassall de Castella, pagaven un tribut als monarques castellans. -
Últim territori musulmà després de les desaparicions de les taifes a causa de les lluites internes i les incursions dels regnes cristians en la seva reconquesta.
-
Castella i Lleó es varen separar diverses vegades. La unió definitiva de castellans i lleonesos va tenir lloc el 1230, durant el regnat de Ferran III, que va reunir els dos regnes sota la seva autoritat i va formar la Corona de Castella. -
Castella i Lleó es varen separar diverses vegades fins a la seva unió definitiva formant la Corona de Castella.
-
La conquesta per als regnes cristians de la Illes Balears va ser aconseguida definitivament pel rei Jaume I -
El 29 de juny de 1236, les tropes cristianes del Rei Ferran III conquisten la ciutat de Còrdova, i la seva mesquita és consagrada com a catedral, sota l'advocació de l'Asunción de la Verge. -
En 1469 va tenir lloc el matrimoni d'Isabel de Castella i Ferran d'Aragó. Tots dos pertanyien a les famílies regnants a Castella i Aragó. -
La història de Granada va estar marcada per les lluites internes entre la dinastia nassarita i altres famílies nobles, com la dels Abenserraigs. Els enfrontaments interns varen afeblir tant el regne que varen acabar facilitant la conquesta cristiana pels Reis Catòlics.