-
Nascut al voltant del 625 a. C a la ciutat de Milet, Tales és considerat el primer filòsof de la història i un dels set Savis de Grècia. La seva més important aportació fou a les ciències i a les matemàtiques, així com a la astronomia, ja que es va deslligar del pensament mitològic de l’època i va guiar-se per la raó a través d’un coneixement de la naturalesa més “real”. Va morir al 546 a. C. -
El període de la filosofia occidental (Grècia) que correspon a l'edat antiga.
-
Va néixer al 570 a. C a l’illa de Samos, a Grècia, i va ser un filòsof i matemàtic, creador de importants teoremes i avenços en la geometria. També va fundar una escola a Crotona, a la Magna Grècia. Va morir al 490 a. C. -
Nascut a la ciutat d'Efes al 535 a. C, és conegut per la cita “Tot flueix”, volent dir que, a la naturalesa, tot sempre canvia. Va ser un filòsof presocràtic. També per parlar del logos com a principi o raó que regeix l’univers. És autor d’una obra, anomenada pels historiadors Sobre la naturalesa, de la qual es parla com a ambigua i difícil d’entendre. Va morir al 470 a. C. -
Va néixer al 515 a.C a Elea. Fou un filòsof presocràtic d’idees contràries a Heràclit, ja que pensava que la natura era immutable, tenint doncs una filosofia d’unitat, creient que tot allò que existia era etern i, en el fons, un sol. Va morir al segle V a. C. -
Va néixer al 490 a. C a Leontinis, Sicília. Va ser un influent sofista, defensant un punt de vista altament escèptic. Gòrgies creia que res podia ser conegut de manera absoluta. Aquesta perspectiva contrastava amb l'ideal de buscar la veritat i posava una gran importància en la manipulació i l'art de persuadir en l'art oratòria. Va morir al 391 a. C a. -
Protàgores: Nascut a Abdera al 481 a. C, Protàgores va ser un filòsof sofista grec que va promoure la idea del relativisme. Sostenia que la veritat i la realitat depenen de la perspectiva individual i varien d'una persona a una altra. A més, va declarar-se agnòstic, motiu pel qual va ser odiat. Va morir en un naufragi al 411 a. C. -
Nascut al 469 a. C a Alopece, Sòcrates és considerat el filòsof més important de la història de la filosofia, tant occidental com universal. El seu mètode socràtic, basat en el diàleg, donava importància a l'autoreflexió i el pensament crític. El seu interès en qüestions ètiques i morals, famós per la frase "Coneix-te a tu mateix", va contribuir al desenvolupament de l'ètica filosòfica. Sòcrates s'oposava als sofistes i cercava la veritat objectiva. Va morir al 399 a. C. -
La filosofia de Plató (427 a. C/347 a. C) destaca la importància de la veritat, la raó i la justícia. Creia en un món d'ideals perfectes i en la formació d'una societat justa i ben governada per filòsofs. Destaca la seva hipòtesi sobre el món de les idees, pensant que només podem guiar-nos per la raó i que els sentits ens enganyen. La seva influència continua sent significativa en la filosofia i la política fins als nostres dies. -
Pel que fa a la filosofia de la natura d’Aristòtil (Estagira, 384 a. C/322 a. C), era contraposada a la de Plató, sent un empirista i pensant que els sentits són el que realment ens guien en els coneixements. Defensava la importància de la virtut i la felicitat com a finalitat de la vida humana. També va desenvolupar una teoria política que promovia una forma de govern basada en la moderació i la justícia, anomenada "politeia". -
Aquest període de grècia és caracteritzat per l'absorció de la cultura Egípcia i d'Àsia menor
-
La filosofia d'Epicur (Samos, 341 a. C/270 a. C) es centra en la cerca de la felicitat a través de la moderació, la tranquilitat mental, l'amistat i la reducció del dolor. La seva perspectiva hedonista posa un èmfasi en els plaers simples i tranquils com a via cap a una vida més plena i satisfactòria. -
La filosofia de Sèneca (4 a. C/65 d. C) se centra en l'estoïcisme, la virtut, l'autocontrol i la cerca de la pau interior. També té en compte l’ataraxia d’Epicur i parla de la importància de la moderació en les passions i els plaers. El determinisme juga un paper important en la seva filosofia a l’hora d’acceptar les coses dolentes que ens succeeixen. -
la filosofia desenvolupada des de la caiguda de l'Imperi Romà al Renaixement. És a dir, l'època medieval.
-
La filosofia i teologia de Sant Agustí d’Hipona (Tagaste, 354 d. C/430 d. C) se centren en la seva fe cristiana, l'exploració de l'ànima humana, el temps, el mal i la gràcia divina. És una mostra de com la filosofia, a l’edat mitjana, es va concentrar en la branca d’una metafísica influenciada per la teologia cristiana. -
La filosofia i teologia de Tomàs d’Aquino (Roccasecca, 1225/1274) es caracteritzen per la unió entre el pensament racional i la fe, amb una influència important de la filosofia aristotèlica com a guia per comprendre la teologia cristiana. -
La filosofia de Guillem d'Ockam (Ockam, 1287/1349) es caracteritza per la seva simplicitat radical i la preferència per les explicacions senzilles. D’ell coneixem la “navalla d’Ockam”, que explica aquest pensament en què “en igualtat de condicions, la solució més probable és la més senzilla”, principi que va aplicar al propi cristianisme. -
La filosofia de Descartes (Descartes, 1596/1650) es caracteritza per un enfocament rigorós en la raó i el dubte metòdic com a mètode d'arribar a la veritat, decidint partir d’una base zero del coneixement. D’aquí, adonant-se de que només podia estar segur de la seva existència, la cita “Penso, llavors existeixo”. Va contribuir amb el seu mètode científic, la dualitat ment-cos i el seu avenç al desenvolupament del pensament modern. -
Desenvolupada durant l'edat moderna.
-
La filosofia de John Locke (Wrington, 1632/1704) segueix un pensament modern inspirat en l’empirisme d’Aristòtil. Per tant, pensava que l’identitat personal de l’individu es formava al llarg del temps amb vivències i la consciència de sí mateix. També, es basa en els drets naturals (uns proto-drets humans), el contracte social i la tolerància religiosa. -
La filosofia de David Hume (Edimburg, 1711/1776) es basa en l'empirisme, que sosté que tot el coneixement es deriva de l'experiència. Hume destaca la importància de les impressions (experiències vívides) i les idees (representacions mentals) i planteja dubtes sobre la inducció i la certesa en la comprensió del món, impulsant una visió escèptica en què es qüestiona severament la realitat. -
La filosofia de Kant (Köninsberg, 1724/1804) emfatitza la raó com a fonament de la comprensió humana i destaca la moralitat. La distinció entre fenomen (coneixement empíric) i noumen (realitat inaccesible) és clau. Kant promou l'obligació moral a través de l '"imperatiu categòric", en busca d’un bé universal i emfatitza la llibertat i l'autonomia individuals com a valors essencials. -
El període de la història de la filosofia actual.
-
Karl Heinrich Marx (Tréveris, 1818-1883). El marxisme és una teoria social, econòmica i política. Els punts més importants d’aquesta doctrina són: el materialisme històric, revolució del proletariat, lluita de classes, plusvàlua, crítica a l'alienació i materialisme dialèctic. Les idees de Karl Marx conduïen a la lliberació del proletariat a través d'una revolució i, posteriorment, a una nova doctrina política amb la idea d'una societat sense classes. -
La teoria de Nietzsche (1844 - 1900) es basa en la crítica a la tradició i, amb aquesta, la conformitat, la inexistència d'una veritat universal i en la crítica a la religió i la metafísica. Nietzsche busca l'afirmació de la vida, la individualitat i la creativitat. -
Sigmund Freud (1856-1939) la teoria filosòfica de Freud se centra en la importància de l'inconscient, la intuicio i els seus impulsos i els mecanismes de defensa en la formació de la personalitat i com influix en el comportament humà. El seu treball va influir en molten areas com ara: la psicologia, la psiquiatria. La seva teoria continua sent objecte de debat i estudi actualment. -
La filosofia de José Ortega y Gasset (Madrid, 1883/1955) ressalta la importància de l'individu i la seva relació amb la cultura i la història. Promou la "raó vital", que valora l'existència personal i les seves circumstàncies. La seva frase "yo soy yo y mi circunstancia" subratlla com les circumstàncies influeixen en la identitat. Destaca la educació i la cultura com a elements clau en el desenvolupament humà. -
La filosofia de Martin Heidegger (Messkirch)1889/1976) se centra en l'existencialisme i l'existència autèntica. Considera que la comprensió de l'ésser és fonamental i introdueix el concepte de "existencial" com a maneres d'ésser autèntiques o inautèntiques. L'existència humana és vista com una preocupació per la mort i la temporalitat. Heidegger també va desenvolupar la noció de "Ser-en-el-món", que destaca la interconnexió de l'ésser humà amb el seu entorn. -
Hans-Georg Gadamer (1900/2002) és conegut per la seva filosofia hermenèutica, que es centra en la interpretació i la comprensió. La seva obra principal, "Veritat i mètode" destaca la importància de la fusió d'horitzons i els prejudicis en la comprensió. Gadamer subratlla la dimensió històrica i cultural en la interpretació i com les expectatives configuren la nostra comprensió. La seva hermenèutica ha tingut un impacte profund en la filosofia, la teoria literària i la comprensió de la cultura. -
La filosofia de María Zambrano (Vélez-Málaga, 1904/1991) es caracteritza per una profunda reflexió sobre l'existència i la condició humana. Destaca la importància de la "raó poètica", que abraça la complexitat de l'ésser humà i la seva relació amb el món. Aboga per una perspectiva filosòfica que integri la poesia i la filosofia, i promou una visió de la vida com a experiència profunda i enriquidora. -
La filosofia de Jean-Paul Sartre (París, 1905/1980) anomenada existencialisme, destaca la llibertat individual i la responsabilitat. Argumenta que les persones han de crear el seu propi sentit a la vida, ja que no hi ha una naturalesa humana predefinida. L'angoixa i les decisions autèntiques són aspectes clau de la seva visió, i la frase "L'existència precedeix l'essència" resumeix la seva perspectiva sobre la condició humana. -
La filosofia de Hannah Arendt (1906-75) es centra en la política, l'acció i la responsabilitat. Destaca la importància de l'espai públic i la participació activa en la vida cívica. Arendt també parla de la "banalitat del mal" en el context de l'Holocaust, argumentant que les atrocitats poden ser perpetrades per persones normals en situacions totalitàries. La seva obra influent explora la relació entre la política i la moral i destaca la necessitat de la crítica i la reflexió en la vida pública. -
La filosofia de Habermas (1929) es basa en la teoria de l'acció comunicativa i la crítica social. Posiciona la comunicació i l'argumentació com a mitjans per construir consensos racionals i planteja la idea d'una "esfera pública" per debatre qüestions polítiques i socials. Destaca la importància de la moralitat i l'ètica en la vida pública i promou la participació activa en la democràcia. La seva filosofia cerca una societat més justa mitjançant el diàleg i la raó.