-
1290
Fundació de NSDAP
El Partit Nacional Socialista Obrer Alemany, conegut col·loquialment com Partit Nazi, va ser un partit polític actiu a Alemanya entre 1920 i 1945 la ideologia es sustentava en el nazisme. El seu predecessor va ser el Partit Obrer Alemany (DAP), que va existir entre 1919 i 1920. -
LA NIT DELS VIDRES TRENCATS
va ser un pogrom organitzat per les SS a l'Alemanya nazi contra la població jueva, a la qual consideraven causant de tots els problemes dels alemanys. En la nit del 9 al 10 de novembre de 1938, es van incendiar i destruir unes 1.574 sinagogues, es van profanar cementiris, es van destruir més de 7.000 botigues i 29 magatzems jueus,[1] es van detenir més de trenta mil persones i se'n van assassinar més de 90 -
Period: to
Crisi de restauració
La Crisi de Restauració va consistir en final del període del regnat d'Alfons XIII a Espanya. No es coneix amb exactitud l'any en què va iniciar-se la crisi del règim polític, però es sol situar al 1914. La crisi espanyola que es va iniciar al 1917, va finalitzar al 1923 pel cop d'estat de Primo de Rivera. -
Bolxevics
Entre els obrers s’havia difós la ideologia marxista i el 1898 es va fundar el Partit Socialdemocràcia Rus, que el 1912 es va dividir en menxevics i bolxevics. Els bolxevics, liderats pel Lenin, van impulsar a Rússia una revolució social, que va acabar triomfant. -
Incidents del Cu-cut
Va consistir en què els militars van assaltari a destrossar les redaccions del setmanari satíric. -
Setmana tràgica
Van ser diversos esdeveniments violents que es van produir tant a Barcelona com a altres ciutats de Catalunya. Va succeir degut al decret del gobern d'Antonio Maura per enviar tropes de reserva a les possessions espanyoles al Marroc. -
Feixisme italià
El feixisme Itàlia és una ideologia de caràcter dictatorial que es va desenvolupar a Itàlia després de la crisi social i econòmica, marcada per els minses compensacions aconseguides en finalitzar la Gran Guerra i la crisi econòmica de la Gran Depressió. Va ser una de les Respostes polítiques que es van donar a la crisi capitalista dels anys 30 del segle XX. -
PCUS
Els bolxevics van crear l’Exèrcit Roig, que sota la direcció de Lev Trotski, va
aconseguir imposar-se. Però, la guerra havia deixat el país a la misèria: la fam
havia ocasionat cinc milions de morts i la producció s’havia enfonsat. Durant el
conflicte, el partit bolxevic, que d’ençà del 1918 havia pres el nom de PCUS (Partit Comunista de la Unió Soviètica), es va anant fent amb el monopoli del poder i els altres partits en van quedar exclosos. -
Gran vaga general
Va ser una vaga revolucionària així doncs convocada en el context de crisi i va afectar a totes les activitats laborals del territori espanyol durant l'edat contemporània. -
Pistolerisme
El Pistolerisme va consistir en una batalla a sou de la patronal als carrers de Barcelona entre obrers i pistolers. Va finalitzar el 1923 amb el cop d'estat de Primo de Rivera. -
Revolució d’Octubre
El govern provisional va engegar una sèrie de mesures, però la lentitud amb què es van fer i el fet que Rússia encara es mantingués en la 1a guerra M. , va fer el descontentament de la població.
Els bolxevics van promoure enderrocar el govern provisional per instaurar el socialisme. Els soviets, impulsats pels bolxevics, es van sublevar i es van fer amb el poder i van destituir al govern
provisional. Lenin va formar un govern obrer en el que va establir les primeres mesures revolucionàries. -
La guerra civil Russa
Entre 1918- 1921 es va desenvolupar una guerra civil entre el nou govern i els sectors tsaristes i burgesos. Els bolxevics es van imposar, i el Partit Comunista va aconseguir el monopoli del poder. L’exèrcit tsarista va organitzar l’Exèrcit Blanc, que es va alçar en armes, i ells bolxevics van crear l’Exèrcit Roig dirigit per Trotski. que durant el conflicte va rebre el nom de PCUS, es va anant fent amb el monopoli del poder i els altres partits en van quedar exclosos. -
REPÚBLICA DE WEIMAR
va ser el règim polític que va tenir lloc a Alemanya des del final de la Primera Guerra Mundial i la desaparició del Segon Imperi Alemany el 9 de novembre del 1918, fins a l'arribada al poder d'Adolf Hitler.
Va ser un període de gran inestabilitat política a causa de l'atomització de partits petits al parlament, pel rebuig dels militars a acceptar la derrota, la presència de grups paramilitars en zones urbanes i per les feixugues condicions dels acords imposats a Alemanya pels vencedors . -
Vaga de la Canadenca
Va ser una important vaga del moviment obrer català que es va produir entre els mesos de de febrer i març a Barcelona. Va iniciar quan l'empresa Riegos y Fuerza del Ebro va canviar les condicions del personal de facturació, així doncs provocant una disminució del sou dels treballadors -
CREACIÓ FASCI DI COMBATTIMENTO
va ser un moviment polític creat, entre altres, per Benito Mussolini, a Milà el 23 de març de 1919. Aquesta organització forma el nucli del que serà el Partit Nacional Feixista, fundat el 1921. -
Tractat de Versalles
El tractat de Versalles va ser un tractat de pau, el més important, entre Alemanya i els aliats que va posar fi a la I Guerra Mundial. Aquest estava estructurat per diferents articles i clàusules territorials, militars, morals, polítiques, econòmiques i laborals. Un dels punts més importants del tractat va consistir a reconèixer a Alemanya i els seus aliats com a responsables de la guerra i imposar importants concessions territorials, així com grans indemnitzacions monetàries. -
Batalla d'Annual
Es va produir durant la Guerra del Rif entre les tropes espanyoles i les del líder Abd el-Krim. Va tenir lloc en el barranc que separa Igueriben i Annual. -
PARTIT NACIONAL FEIXISTA
va ser un partit polític italià, màxima expressió del feixisme i únic partit legal durant la dictadura de Benito Mussolini. -
- MUSSOLINI “IL DUCE”
va ser el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943. Va ser el creador d'un règim antidemocràtic anomenat feixisme, en el qual ell va rebre el sobrenom de Duce (guia o cap). A partir de 1936, el seu títol oficial va ser Sua Eccellenza Benito Mussolini, Capo del Governo, Duce del Fascismo e Fondatore dell'Impero. -
MARXA SOBRE ROMA
va ser el nom donat a l'acte pel qual Benito Mussolini i el Partit Nacional Feixista van arribar a prendre el poder a Itàlia .La marxa marca convencionalment el principi del règim feixista i el final del règim parlamentari precedent, però la manera de la qual Mussolini es va convertir en cap de govern estava paradoxalment d'acord amb el Statuto Albertino . La dictadura va entrar en vigència més endavant, amb l'assassinat de Giacomo Matteotti i la prohibició de partits de l'oposició. -
Dictadura de Primo de Rivera
Va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des del Cop d'Estat del capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, el 13 de setiembre de 1923, fins que va dimitir el 28 de gener de 1930. Ha estat considerada com el primer assaig d'institucionalització conscient del nacionalisme espanyol autoritari el qual va ser corporatiu i militarista. -
PUTSCH DE MUNICH
Va ser un intent fallit de cop d'estat que es va produir entre el 8 i el 9 de novembre de 1923, quan el líder del NSDAP Adolf Hitler, el militar Erich Ludendorff, i d'altres militants nazis van tractar sense èxit de prendre el poder a Munic, Baviera i Alemanya. -
Feliços anys 20
Va ser un període de prosperitat econòmica que va tenir lloc als EEUU des del 1922-1929. La vida nordamericara era basada en el consumisme, en definitiva un estil de vida basat en el fet de viure per sobre les possibilitats.
Aquesta expanció va ser el resultat de l'augment de la demanda durant la Primera Guerra Mundial, i també en els anys de la recuperació postbèl·lica. Els que es van empobrir van ser els països que van participar en la Primera Guerra Mundial, els països europeus. -
ESTALINISME
és un terme emprat per a referir-se al sistema polític aplicat per Ióssif Stalin a la Unió Soviètica, com també per la resta dels corrents i dirigents polítics que van adoptar models afins en altres estats satèl·lits. Alguns dels aspectes més significatius de l'estalinisme van ser una economia col·lectivista i dirigida per l'estat, la consolidació de la indústria pesant, el culte al líder i la militarització de la societat. -
Mort de Lenin
Lenin va morir el gener de 1924, i va fer que hi hagués una època de debat i d'inestabilitat, provocant un greu problema de successió. Es va debatre quin era el millor camí per consolidar-la, els personatges que van destacar més van ser Trotski a que mantenia que calia exportar la revolució i provocar-la en uns altres
països, i Stalin proposava la “construcció del socialisme en un únic país”, tot convertint l’URSS en una gran potència que fos bressol de les revolucions futures. -
Crisis de sobreproducció
La prosperitat no va beneficiar tothom per igual. Els pagesos van ser els primers perjudicats, perquè durant la guerra s’havien endeutat per comprar noves terres i màquines i augmentar amb això la producció, que venien als països bel·ligerants. El mercat americà no podia absorbir tota la producció. Davant l’augment de l’oferta, els estocs es van acumular, els preus van baixar i els pagesos no van poder tornar els préstecs. Molts treballadors es van quedar a l'atur. -
Plans Quinquennals
Els plans Quinquennals per a l'economia nacional de l'URSS o Piatiletkas van ser una sèrie de projectes nacionals centralitzats al Ràpid Desenvolupament Econòmic de la Unió Soviètica. Els projectes van ser desenvolupats paper Gosplan basant-se en "la Teoria de les forces productives" que era part de les directrius generals de el Partit Comunista per al Desenvolupament Econòmic. -
La gran despressió
La Primera Guerra Mundial havia situat la potència americana com a gran proveïdor de béns del planeta, la indústria creixia a un ritme extraordinari, això va provocar que molts d’ells compressin accions a Wall Street. Els valors van pujar un 90% fins al 1929, però aquest creixement anava de la mà d’una especulació borsària; tant, que les persones demanaven crèdits per invertir en borsa. es van posar a la venda 13 milions de títols que no van trobar comprador. Bancs i empreses van tancar. -
Allunyament militars sospitosos de colpisme
El cop d'estat del 1929 a Espanya fou un intent fracassat d'acabar a la dictadura de Primo de Rivera, instaurada mitjançant un altre cop d'estat. Va ser el gener de 1929 i el principal promotor va ser el polític conservador José Sánchez Guerra. -
Dijous negre
El dijous negre va tenir lloc el 24 d'octubre del 1929, aquí va ser on va començar la caiguda de la borsa. El dijous negre va produir una situació de verdader pànic que va dur a una gran crisi bancària a Estats Units. El 24 d'octubre, es va produir la primera gran baixada, la borsa va baixar un 9%. El pànic va ser tan fort que la policía va clausurar la brosa. Molts milionaris i rics inversors de tiraven desde rascacels incapaços d'asumir la gran depressió. -
HITLER “FÜHRER”
És una paraula alemanya que significa cap, líder, conductor. Es va fer dir així, entre altres coses, per imitar Mussolini i el seu títol de Duce. -
Pacte de Sant Sebastià
És l'acord al que van arribar els representants republicans de l'estat espanyol, per pactar la instauració de la República, posar fi a la monarquia borbònica i donar inici a la Segona República Espanyola. -
Reforma de l'exèrcit
Llei Azaña és el nom amb què es coneix popularment la Reforma militar de l'Exèrcit Español de 1931 iniciada pocs dies després de proclamés la Segona República Espanyola, i que va ser escomesa per Manuel Azaña. -
Reforma religiosa i educativa
Es plantejava un nou sistema educatiu i comú. L'ensenyament primari seria obligatori i gratuït. Els mestres tant professors com catedràtics, serien funcionaris públics. La República tindria obligació de facilitar l'accés a tots els graus d'ensenyament als espanyols sense possibilitats econòmiques. -
Reforma Territorial
Es va iniciar la descentralització de l’Estat obrint diversos processos autonòmics, oferint la possibilitat d’elaborar estatuts d’autonomia i crear governs autònoms. -
Eleccions municipals abril 1931
Va determinar l'inici de la Segona República Espanyola. -
Bienni reformista
El primer bienni de la Segona República Espanyola constitueix la primera etapa de la Segona República Espanyola, delimitada entre la seva proclamació el 14 d'abril de 1931 i la celebració de les eleccions generals de novembre de 1933, que van donar pas a l'segon bienni. -
Estatut de Núria
L'Estatut de Núria, proposava una Espanya federal i el català com a única llengua oficial de Catalunya, a més de competències exclusives per a la Generalitat en ensenyament, divisió territorial, règim municipal, justícia... I també s’estipula que l’autogovern de Catalunya recau en el Parlament català (legislatiu), en el president de la Generalitat i el seu Consell (executiu) i en el Tribunal Superior de Justícia (judicial). -
Reforma agrària
La Llei de Reforma Agrària d'Espanya de 1932, va ser un dels projectes pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia a la meitat sud d'Espanya i propietat d'uns milers de famílies, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables. -
HITLER CANCELLER
Adolf Hitler va ser el màxim dirigent de l'Alemanya Nazi des que va ser nomenat canceller el 1933. -
El debat pel vot femení
Un grup de dones, a les eleccions generals de novembre de 1933, les primeres amb sufragi universal.
En els mesos posteriors a la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931, van ser només 3 dones les que van aconseguir un lloc de diputades al Parlament: Margarita Nelken, Victoria Kent i Clara Campoamor. Aquestes dues últimes van protagonitzar l'intens debat sobre el vot femení l'1 d'octubre d'aquest mateix any. -
Bienni conservador
Després de la dimissió d'Azaña es van convocar unes noves eleccions que acabaran donant la victòria a la CEDA i el Partit Radical. Con a conseqüència es va configurar un nou govern del Partit Radical, presidit per Lerroux i amb el suport de la CEDA i dels monàrquics.
A més, es van produir conflictes entre el govern central i l’autonòmic per la Llei de Contractes de Conreu .La Generalitat, que seguia en mans dels republicans d’esquerres, va aprovar la Llei de Contractes de Conreu. -
New Deal
El 1932 va guanyar les eleccions Roosevelt, que proposava un programa per afavorir la recuperació econòmica del país, l’anomenat New Deal, que defensava la intervenció de l’Estat per reactivar l’economia. Les mesures econòmiques que es van proposar eren ajudes a les empreses, destrucció dels stocks agrícoles acumulats, etc. Entre les reformes socials es va impulsar un gran pla d’obres públiques etc. Es va produir un rellançament de l’economia nord-americana. -
Ceda
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, va ser una coalició de partits política. Es va gestar durant el bienni progressista de la Segona República Espanyola. El seu principal inspirador va ser Ángel Herrera Oria fundador i director del diari El Debate. Va ser el gran partit de masses de la dreta espanyola en el marc de la II República. Des del moment mateix de la seva constitució es presenta com l'alternativa de dretes i d'ordre al govern "socialitzant" i a la República en general. -
Falange española
Era un partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera. El partit va ser donat a conèixer en un míting celebrat en el Teatro de la Comedia de Madrid. Contenia una branca formada per dones anomenada Sección Femenina. -
Eleccions 1933
Es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per les Corts i van ser les primeres en què les dones van exercir el dret a vot. Les eleccions van donar una majoria parlamentària als partits de centredreta i de dretes, donant-se inici a l'anomenat bienni radical-cedista entre 1933 i 1936. -
Fets d'octubre
Sota la presidència de Lerroux va formar-se un nou executiu conservador en el qual la CEDA de Gil Robles finalment accedia a les responsabilitats de govern. Però, per amplíssims sectors del país la CEDA i el seu líder representaven la fi de les transformacions socials republicanes, ja modificades des de la victòria electoral de les dretes el 1933. Des de l’esquerra va interpretar-se l’entrada de la CEDA al govern com una deriva del règim cap al feixisme que amenaçava l’autonomia catalana. -
Moviment insurreccional d'Astúries
La Revolució d'Astúries va ser una insurrecció obrera que va tenir lloc a Astúries juntament amb la vaga general revolucionària organitzada pels socialistes.a causa fonamentalment pel fet de que allà l'anarquista CNT sí que es va integrar en l'Aliança Obrera. D'aquí la forma d'organització actual social i política de la Comuna Asturiana. -
Les lleis de Nuremberg
van ser les lleis antisemites a l'Alemanya nazi que es van introduir en el míting anual de Nuremberg. Les lleis van classificar les persones amb quatre avis alemanys com de «sang alemany, mentre que les persones van ser classificades com a jueus si eren descendents de tres o quatre avis jueus. Una persona amb un o dos avis jueus era un un mestís, de «sang mesclada». Les lleis de Nuremberg van privar els jueus de la nacionalitat alemanya i van prohibir el matrimoni entre jueus i altres alemanys. -
Front Popular
El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any. Va guanyar-les per un estret marge, va dur a terme canvis polítics substancials encaminats a aportar major igualtat social, restauració de l'autonomia a Catalunya, una reforma agrària que acabaria amb les condicions feudals que encara hi havia a molts latifundis, amnistia de presoners polítics... -
Eleccions 1936
Les darreres eleccions a Espanya abans de la Guerra Civil, celebrades el 16 de febrer de 1936, van presentar uns trets que recorden l'actualitat. Un govern de dretes governava l'Estat, mentre a Catalunya la Generalitat i l'autonomia guanyades el 14 d'abril de 1931, amb la proclamació de la República, havien estat suspeses després dels fets del Sis d'Octubre de 1934. El Govern català, presidit per Lluís Companys, estava empresonat i havia estat jutjat per rebel·lió i condemnat a 30 anys de presó -
Assassinat Calvo Sotelo
Va ser un polític i jurisconsult espanyol, ministre d'Hisenda entre 1925 i 1930, durant la Dictadura de Primo de Rivera. Exiliat a Portugal, va evitar així ser jutjat durant els primers anys de la Segona República per les seves responsabilitats com a ministre de la dictadura, després assassinat. -
Alçament militar
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936, va ser una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975. -
PROCESSOS DE MOSCÚ
Van ser una sèrie de campanyes de repressió política i persecució que van tenir lloc a la Unió Soviètica entre 1937 i 1938, orquestrades per Ióssif Stalin. Alguns autors també l'anomenen com un Holocaust Soviètic, que embolcallà la purga del Partit Comunista de la Unió Soviètica, la repressió de la pagesia, les deportacions de les minories ètniques i la persecució de gent sense afiliació, caracteritzada per la brutalitat dels mètodes policials, l'empresonament i les morts. -
La solució final (Holocaust)
La solució final, també coneguda en la terminologia nacionalsocialista com (solució final de la qüestió jueva). És el nom de el pla del Tercer Reich per dur a terme l'eliminació sistemàtica de la població jueva europea durant la Segona Guerra mundial. -
Nazisme
El nazisme o nacionalsocialisme és la ideologia i pràctica de el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir de l'any 1933, fins a l'any 1945, un període també conegut com a Tercer Reich. -
Incendi de Reichstag
L'incendi de l'Reichstag va ser un incendi perpetrat contra l'edifici del Reichstag a Berlín. La responsabilitat de l'incendi segueix sent un tema de permanent debat i investigació; Marinus van der Lubbe, un jove comunista neerlandès de 24 anys, va ser culpat de l'esdeveniment pel Govern alemany del canceller Adolf Hitler.
