-
Pintura rupestre -
-
Papir egipci.
Reflectien les manifestacions artístiques d'aquelles èpoques, com ara l'existència i la importància de les monarquies, les castes sacerdotals, els funcionaris, el treball dels esclaus. Gran part de l'obra d'art creada pels antics egipcis tenia a veure amb la seva religió, per això omplirien les tombes dels faraons de pintures i escultures per ajudar-los en el viatge al més enllà. -
-
L'escultura grega retratava déus i deesses, així com humans mortals. L'escultura grega havia de mostrar també la perfecció, i per això volien crear imatges realistes d'humans gairebé perfectes. A diferència dels romans, els grecs mai no van mostrar imperfeccions humanes en el seu art. -
-
Pintura mural d'una dona tocant la cítara. -
-
És un art que no cerca la bellesa física sinó la transcendència, que n'és el fonament. És un art d'abstraccionisme en les formes, que busca un arquetip universal desnaturalitzat i místic. -
-
La gran majoria del seu art està dedicat a Al·là. Es compon de minarets, columnes, arc de ferradura, una cuidada arqueria, les cúpules, i la seva decoració està realitzada amb estilitzats arabescos i cal·ligrafia àrab amb escriptures de l'Alcorà. -
-
Crist Pantocràtor
La funció de la pintura era narrativa, per tant, la preocupació més gran dels artistes era la claredat i l'expressivitat de les imatges. Aquestes prenen formes esquemàtiques i sintètiques, amb trets convencionals que es repeteixen en diferents obres. -
-
Vidriera dels quatre evangelis.
Va ser capaç de representar la idea teocentrista de la llum de Déu. La decoració amb materials brillants i l'ús de colors vius, per exacerbar el concepte de lluminositat. L'aplicació d'extensos finestrals de colors que reflectien diferents tipus de llum cap a l'interior de les catedrals i els monestirs. -
-
La creació d'Adam.
Representacions realistes de temes basades en l'observació, més que en la imaginació o la idealització, com predominaven a l'època gòtica. L'atenció es va centrar en temes més profans, com ara el retrat i el paisatge. L'art renaixentista també mostrava interès pel moviment i l'emoció. Un èmfasi més gran en la bellesa. -
-
Els horrors de la guerra.
El sentit de moviment, dinamisme i tensió és fonamental al barroc. No es busca el repòs, sinó que s'estableixen tensions entre les formes, els sons, les paraules o els conceptes. El que és absolut cedeix el seu lloc a la relativitat, d'acord amb una època que no tenia seguretats filosòfiques, teològiques i culturals. Domina l'ordre de la percepció, de l'efecte, de la cerca de sensacions i contradiccions per sobre dels principis tancats. -
-
Es va fundar sobre ideals relacionats amb la moral de l'antiga cultura grecoromana. Va reflectir la realitat d'una societat en plena transformació impulsada per la revolució industrial i els descobriments científics. Es va manifestar sobre principis de simplicitat, simetria i geometria. Va consistir en un art objectiu i realista, mitjançant l'ús de la raó, podia comprendre el progrés de la societat al llarg de la història. Va substituir les idees religioses per l'ús de la raó il·lustrada. -
Germania i Itàlia.
S'expressen estats d'ànim i sentiments. La raó ha deixat pas als sentiments, a la intensitat emocional. Aquest moviment propugna un art oníric. Descobreix els paisatges i gaudeix de l'exaltació del poble, de la llibertat, del patriotisme, de la nacionalitat. El tema predilecte dels pintors romàntics són els paisatges, en el seu aspecte més salvatge i misteriós. Reflecteixen la lluita de la humanitat per la supervivència davant de la natura. -
-
-
El beso.
No pretén imitar la realitat, sinó que busca crear un univers imaginari, caracteritzat per la bellesa, la sensualitat i l'exotisme. El Modernisme es defineix pel desig de perfecció formal i d'harmonia en l'obra artística. Els creadors modernistes busquen un art exquisit, refinat, suggerent, evocador. El gust per la cosa decorativa i ornamental dels modernistes s'aprecia igual en un poema que en una joia, en un cartell que en una escala, en un quadre que en un fanal. -
Las espigadoras.
A la pintura realista destaquen les particularitats següents:
Denúncia de les seqüeles de la industrialització. Pèrdua del desig d'evasió del Romanticisme per centrar l'atenció en la realitat objectiva i el present. L'home atordit pel seu treball aclaparador és un tema freqüent a les obres. -
La nit estrellada.
L'impressionisme és un moviment que consisteix en una nova representació de la realitat i que marca una fita a l'art de l'època. Aquesta classe de pintura es caracteritza per reproduir fidelment als seus quadres l'aparença cromàtica de l'home amb la natura. La pintura impressionista expressa en els seus quadres assumptes vius, espontanis, enginyosos, tal com són a la vida mateixa, motius en comptes de temes. -
-
-
-
Mujer en camisa.
Tant a la literatura com a les arts, les avantguardes es van caracteritzar per la disconformitat amb la realitat i l'estat de l'art, el rupturisme, l'experimentació, l'originalitat, la llibertat d'expressió i la provocació. -
fauvisme (1905), expressionisme (1905), cubisme (1907),
futurisme (1909), abstracció (1910), dadaisme (1916), surrealisme (1924) -
Jean DUBUFFET
Durant aquesta època, la ironia i el sentit de l'humor apareixen a l'art amb moviments com el Pop, mentre que, per altra banda, s'exalten els materials de rebuig de la societat de consum a l'Art Povera o Nou Realisme Francès. L'Art Conceptual o Minimal neix amb la voluntat d'intel·lectualitzar l'art, d'arribar directament a l'intel·lecte de l'espectador i l'Expressionisme abstracte de fer-lo servir com a mitjà per exterioritzar els sentiments de l'artista. -
informalisme (40s, 50s), expressionisme abstracte (40s, 50s), pop art (60s), minimalisme, art cinètic, land art, hiperrealisme, art conceptual, art d’acció,...